Barcelona, las tres caras del espejo: del Barrio Chino al Raval

El estudio intenta presentar la interacción entre la literatura y el mito en la ciudad de Barcelona, la significación histórica del Modernisme y su utilización desde la postmodemidad, todo ello enfrentado a la imagen poliédrica, diversa, de una ciudad industrial y, al mismo tiempo, portuaria. En lo literario, la pugna entre dos imágenes, la de la Barcelona del distrito quinto y la del ensanche, corresponde a dos actitudes antitéticas y al mismo tiempo complementarias que sobreviven, aunque hayan cambiado las formas, en los albores del siglo XXI

Josep Pijoan i els orígens del Noucentisme

La influència de Torras i Bages en la generació d'estudiants a la qual pertanyia Pijoan, el posterior apropament estètic d'aquest cap a postures modernistes, el paper de revistes com 'La Renaixensa' o 'Montserrat', en la línia del catolicisme tradicionalista, en relació amb el Modernisme i amb la gestació del Noucentisme

Els anarquistes educadors del poble: "La Revista Blanca" (1898-1905)

El grup E.R.A. 80 és l'introductor i l'editor del volumIntroducció i selecció de textos d'E. R. A 80. Pròleg de Frederica Montseny. Barcelona : Curial, 1977 (La Mata de Jonc, 9) - Els anarquistes educadors del poble: 'La Revista Blanca' (1898-1905

'Solitud', novel·la modernista /

Estudi de la doble trajectòria de la novel·la: el procés de captació i adaptació a la realitat i el procés conscienciació i desvetllament interior de la protagonista

Literatura catalana i compromís social en els anys trenta /

Jordi Castellanos ofereix una visió panoràmica de la literatura qualificada de "compromesa"; segons l'autor, la condició de l'artista com a ésser responsabilitzat amb el seu entorn polític, social i cultural sempre ha estat present a Catalunya, manifestada d'una manera o altra; però no és fins a finals dels anys vint i durant la dècada dels trenta que cristal·litza un tipus de literatura explícitament compromesa, associada al marxisme, el qual pren la idea de compromís com un dels seus eixos identitaris. La crisi del Noucentisme fa que es produeixi un canvi dels posicionaments ideològics a partir de 1928-1929, fet que dóna entrada als corrents de pensament republicà i socialista que aposten per la necessitat de crear una literatura que "respongui als problemes de l'actualitat". Tot seguit, Castellanos comenta diverses manifestacions d'aquest nou panorama cultural, com el grup de 'L'Opinió' i la figura de Jaume Miravitlles o el paper de divulgadors que tenen entitats com l'Ateneu Enciclopèdic Popular o l'Agrupació d'Escriptors i Artistes Revolucionaris amb el seu 'Full Roig'. En el camp de la creació, la literatura estrictament proletària o social té poca presència, i es redueix a algunes mostres sorgides de diverses associacions i entitats, dels òrgans de partits d'esquerra (com ERC o el BOC) o d'iniciatives editorials (L'Arc de Berà de Gonzàlez Alba, Joan Balaguer i fins a cert punt, Edicions Proa amb Puig i Ferreter al capdavant i Andreu Nin com a divulgador d'autors soviètics)