The Olympic Games Barcelona '92, an Early and Very Successful Experience in Design Management. A Talk With Jaume Masferrer

25 years ago, Barcelona organised Olympic Games under coob leadership. Design policy and results adopted then really impressed internationally. It might be considered an early example of design management good practices. Design policy concerned iconic buildings as much as humble designs of visual signs, signals, sport devices, tools and even souvenirs. The aim of this article is to display this policy as explained first hand by one of its managers, Mr Jaume Masferrer, then a very young member of coob. It is thus an exercise of collection data through oral history applied to Design Management.Ya pasaron 25 años desde la celebración de los juegos olímpicos en Barcelona. Por lo que concierne al diseño, se tomaron decisiones que llamaron la atención internacionalmente por la calidad de las propuestas y los riesgos adoptados. A parte de los muchos edificios singulares y la reforma urbanística de la ciudad, se diseñó hasta el más mínimo detalle, desde las señales hasta los souvenirs y los atrezos de las pruebas deportivas. Pero lo que es más importante, tuvo lugar en una época en la que recién comenzaba a hablarse de la gestión del diseño como actividad complementaria y paralela al diseño. El objeto de este artículo es mostrar cómo se llevó la gestión de esta política y los éxitos alcanzados explicado por Masferrer, uno de las personas a cargo de esta gestión. Se trata por lo tanto de un ejercicio de recolección de datos a la manera de la Historia Oral aplicada al Design Management como nueva especialidad del diseño

Acerca de la influencia de William Morris y el movimiento Arts & Crafts en Cataluña. Primeros apuntes y algunas puntualizaciones

En considerar el desenvolupament del Modernisme i els seus origens, se citen Morris i el Moviment de les Arts & Crafts com una de les seves principals fonts d'inspiració. Si convé considerar més en detall aquesta influencia 6s perque ja no es tracta tant de demostrar la component internacionalista del Modernisme com de comprendre que podia suposar aquest influx i demostrar si era possible que tingués Iloc, i quan. El treball es proposa, en primer Iloc, resseguir I'ascendent angles mitjancant la comparació de les barcelones Modernista i Noucentista amb I'Anglaterra victoriana. Des d'aquesta perspectiva, pel que fa a I'origen del Modernisme, poc o gens va poder tenir lloc aquesta influencia car de fet coincideixen en el temps. El període Proto-modernista -o Esteticista, segons els autorses desenvolupa quan Morris tot just acaba la transformació de la seva empresa (1865-1875) i en els anys de formació de I'Arts & Crafts Exhibition Society (1882-1888); passa el mateix en el cas del Moviment Esteticista angles, el qual no arribara a la plenitud fins la decada de 1880. En aquesta epoca, només alguns autors compromesos amb la Renaixenca tenien una actitud receptiva respecte del que passava a Anglaterra pero tan sol~ van poder coneixer les activitats d'un grup d'autors positivistes que, liderats per Henry Cole, vafi emprendre la reforma de les arts i les mercaderies industrials. Aquesta Iínia només és important a la historia del disseny industrial. En el segon Modernisme, en canvi, quan Riquer torna de Londres i parla de Morris, Beardley i altres autors anglesos, I'influx del PreRafaelitisme com actitud cultural i proposta estetica ja s'havia estes a Barcelona provinent de París. Que els artistes i artesans modernistes no s'adonessin de les profundes diferericies que separaven el Morris empresari, dissenyador i dirigent polític de les idees difoses des de I'ideari artístic Pre-Rafaelita és tant una causa com una conseqüencia del nou camí empres per les arts aplicades modernistes envers I'art, oblidant el disseny i la producció industrials, sectors dels que sí s'havia ocupat a la primera etapa del moviment. Quan el pes de les Arts & Crafts va ser decisiu va ser més endavant, en el Noucentisme, pero aleshores el model angles responia a una intenció política totalment allunyada del llegat de Morris, cosa, d'altra banda, molt similar al que estava passant a Anglaterra en el cas de les Arts & Crafts.It is widely accepted that William Morris and the Arts & Crafts Movement was a major influence in the rice of Catalan decorative arts and the renewal of design at the turn of the century, known as Catalan Moderrlisme. The actual influence from England has recently been researched bymany scholars and has been interpreted quite differently to previous ways of thinking. This paper considers the influence of Morris but also of the broader English movement compared with Catalan tendencies at the time. Late Victorian art is revisited from the perspective of cantemporary Catalan artists, designers and art critics. Some conclusions are then suggested. First of all, Morris was not very well known at the time Modernisme began, that is in the 1870s arid 1880s. He was considered mainly a Pre-Raphaelite painter, but only during the nineties; only very occasionally is his work as a designer mentioned. Even if Pre-Raphaelite influence was great in the nineties, only Alexandre de Riquer named him among his British models. Furthermore, no Catalan writers noted the major differences between Morris's work and that of Beardsley or Whistler for instante, or even Bume Jones. Asimilar situation occurred with Ruskin's ideas and books, considered only aíter 1900 (Freixa 1973). Secondly, the Arts & Crafts ExhibitionSociety and Early Catalan Modernisme occurred so close intime that it is difficult that the former could act as a major influence. Therefore, the roots of Catalan Modernisme must be sought not in England, but perhaps in Catalonia itself, albeit through the mirror of Paris. Aíter 1911 manythings changed in Catalan cultural circles and Arts & Crafts was adopted by the cultural managers of Noucentisme. But by then, Morris's work belonged to a past tradition, even if acknowledged as a great master, and his legacy was interpreted through the Art & Crafts approach. Finally, from the point of view of Catalonia, it is suggested that the discovery of Arts and Craíts attitudes in late Modernisme and Noucentisme might explain why Catalan industryand artists could not adopt industrial design methods as German artists did at the time

Blank Meaning as Design Affordance. Memory and Fictions (a dialogue between Anna Calvera and Fátima Pombo)

Consideracions entorn la càrrega de significats, valors emotius i simbòlics que els usuaris dels objectes projecten sobre ells quan se n'apropien afectivament. Revisió de la multitud de criteris pels quals aquest fenomen te lloc i com canvia la visió de les coses des de la posició e receptors i usuaris. Proposta del concepte de Blanck meaning, o significat en blanc, per fer referència a la capacitat que tenen alguns objectes ben dissenyats per satisfer les necessitats emotives i evocadores d'usuaris i receptors davant les coses de cada dia essent ells mateixos qui els carrega de sentit. Consideraciones en torno la carga de significación, valores emotivos y simbólicos que los usuarios de los objetos cotidianos proyectan sobre ellos cuando se los apropian afectivamente. Revisión de la variedad de criterios por los cuales este fenómeno tiene lugar y cómo cambia la visión de las cosas cuando se miran desde la posición del usuario o del receptor. Se propone el concepto de Blanck Meaning, o sea, significado en blanco, para poder hacer referencia a esa capacidad de algunos objetos bien diseñados para satisfacer las necesidades emotivas y evocadoras de los usuarios ante las cosas de cada día