31 research outputs found

    Biografia - Josep Vicente: el paisatge mediterrani a l'escala humana.

    Get PDF

    Economia - La innovació de PAVICSA

    Get PDF

    La desaparició de Caixa Girona

    Get PDF
    El 3 de novembre de 2010 va desaparèixer Caixa Girona, absorbida per "la Caixa". Era l'única de les deu caixes d'estalvis catalanes amb domicili social a les comarques gironines. Havia estat creada poc després de l'acabament de la Guerra Civil, el 20 de setembre del 1940, a partir de l'antiga Caixa de la Generalitat. Són diverses les causes que han provocat aquesta pèrdua tan notòria, econòmicament i socialment. Són les mateixes que han deixat el conjunt del sector de caixes d'estalvis sense opcions per superar la crisi tan greu que des de 2008 afecta el sistema financer internacional

    Las cajas de ahorro en el sistema financiero español. Trayectoria histórica y realidad histórica actual.

    Get PDF
    La OCDE (1971) calificaba al sistema financiero español, a comienzos de los años setenta, como uno de los más rígidos y reglamentados de los países que integraban la organización. A su vez, la cajas de ahorros españolas figuraban entre las que de forma más restrictiva debían desarrollar sus actividades (Ros, 1967). Por ello, era lógico que a partir de 1973-74 y, especialmente, 1977, se iniciara un proceso de reforma y liberalización que operaría en diversos frentes y daría paso a la equiparación funcional de las cajas con los bancos, la apertura limitada del negocio bancario a las entidades extranjeras, la libertad de tipos de interés, la reducción de los circuitos de financiación privilegiada, la ampliación de la muy restringida gama de activos y pasivos financieros y la liberalización de la normativa de expansión de la red de oficinas.

    Governança econòmica i filosofia del projecte europeu

    Get PDF
    El títol del llibre és una descripció de la singularitat del seu contingut, que combina la presentació de la governança econòmica de la Unió Europea amb un conjunt de reflexions filosòfiques sobre les característiques d'aquesta construcció. En el primer aspecte, la selecció dels apartats més rellevants, actuals o controvertits s'inscriu en el procés històric de desenvolupament del projecte europeu, així com en el coneixement dels seus fonaments teòrics. En el segon, són principalment les vessants econòmica, política i moral de la filosofia subjacent les que s'exploren per comprendre'l i valorar-lo adequadament.En l'estadi actual, la Unió Europea difícilment podrà seguir avançant si no recupera cap a cotes més elevades la identificació amb la seva ciutadania i si no s'enforteix el sentiment originari de pau i de benestar compartit. La millora necessària de la funcionalitat en la unió econòmica i monetària concretada en la nodrida agenda de reformes exposades en els diversos àmbits apareix avui problemàtica i insuficient, per si sola, per impulsar nous progressos. Aquesta és la tesi de fons que l'autor fa seva i entorn de la qual giren les aportacions que el llibre recull, orientades a augmentar la confiança en el projecte i el suport a la innovació que comporta en la governança supraestatal.El título del libro es una descripción de la singularidad de su contenido, que combina la presentación de la gobernanza económica de la Unión Europea con un conjunto de reflexiones filosóficas sobre las características de esta construcción. En el primer aspecto, la selección de los apartados más relevantes, actuales o controvertidos se inscribe en el proceso histórico de desarrollo del proyecto europeo, así como en el conocimiento de sus fundamentos teóricos. En el segundo, son principalmente las vertientes económica, política y moral de la filosofía subyacente las que se exploran para comprenderlo y valorarlo adecuadamente. En el estadio actual, la Unión Europea difícilmente podrá seguir avanzando si no recupera hacia cotas más elevadas la identificación con su ciudadanía y si no se fortalece el sentimiento originario de paz y bienestar compartido. La mejora necesaria de la funcionalidad en la unión económica y monetaria concretada en la nutrida agenda de reformas expuestas en los diversos ámbitos aparece hoy como problemática e insuficiente, por sí sola, para impulsar nuevos progresos. Esta es la tesis que el autor hace suya y alrededor de la cual giran las aportaciones que el libro recoge, orientadas a aumentar la confianza en el proyecto y el apoyo a la innovación que comporta en la gobernanza supraestatal

    Les processus d'urbanisation touristique sur la Costa Brava

    Get PDF
    Découvert par le tourisme vers 1930, le littoral de la Costa Brava n'a commencé d'être exploité systématiquement qu'à partir de 1955 soit pour satisfaire le tourisme international (clientèle individuelle ou grandes masses manipulées par les entreprises commerciales) soit pour créer les résidences secondaires recherchées par la bourgeoisie de Barcelone. Le sol devenant une richesse spéculative, l'économie régionale est dominée par le marché touristique. Mais cette transformation n'est pas planifiée à l'échelle régionale et conduit au gaspillage; les auteurs le montrent notamment à propos des plans partiels des lotissements à l'étude qui pourraient accueillir plus de 500 000 habitants, plus, que la population de la province de Gérone. L'analyse est poursuivie à grande échelle pour rappeler que ces lotissements touristiques relèvent de l'ordre urbain mais ne créent pas de villes.Tourism appeared on the Costa Brava during the early Thirties but its systematic development was boosted only after 1955. It consists in two main markets : the international one, with individual visits or properties and the vast masses manipulated by tour operators, and the regional market of the Barcelona bourgeoisie looking for holiday accomodations. This created a large speculation on land, and the whole regional economy is dominated, nowadays by tourism. Unfortunately this radical change was not planned at the region's level and it wastes a lot of space and ressources. It is stressed that the touristic compounds individually prepared in this area could accomodate half a million people, i.e. more than the provincial population of Gerona. The analysis is afterwards processed at a larger scale and demonstrates that such touristic compounds are an expression of urban principles but that they don't create consistent towns

    Infarctions in the vascular territory of the posterior cerebral artery: clinical features in 232 patients

    Get PDF
    <p>Abstract</p> <p>Background</p> <p>Ischemic stroke caused by infarction in the territory of the posterior cerebral artery (PCA) has not been studied as extensively as infarctions in other vascular territories. This single centre, retrospective clinical study was conducted a) to describe salient characteristics of stroke patients with PCA infarction, b) to compare data of these patients with those with ischaemic stroke due to middle cerebral artery (MCA) and anterior cerebral artery (ACA) infarctions, and c) to identify predictors of PCA stroke.</p> <p>Findings</p> <p>A total of 232 patients with PCA stroke were included in the "Sagrat Cor Hospital of Barcelona Stroke Registry" during a period of 19 years (1986-2004). Data from stroke patients are entered in the stroke registry following a standardized protocol with 161 items regarding demographics, risk factors, clinical features, laboratory and neuroimaging data, complications and outcome. The characteristics of these 232 patients with PCA stroke were compared with those of the 1355 patients with MCA infarctions and 51 patients with ACA infarctions included in the registry.</p> <p>Infarctions of the PCA accounted for 6.8% of all cases of stroke (<it>n </it>= 3808) and 9.6% of cerebral infarctions (<it>n </it>= 2704). Lacunar infarction was the most frequent stroke subtype (34.5%) followed by atherothrombotic infarction (29.3%) and cardioembolic infarction (21.6%). In-hospital mortality was 3.9% (<it>n </it>= 9). Forty-five patients (19.4%) were symptom-free at hospital discharge. Hemianopia (odds ratio [OR] = 6.43), lacunar stroke subtype (OR = 2.18), symptom-free at discharge (OR = 1.92), limb weakness (OR = 0.10), speech disorders (OR = 0.33) and cardioembolism (OR = 0.65) were independent variables of PCA stroke in comparison with MCA infarction, whereas sensory deficit (OR = 2.36), limb weakness (OR = 0.11) and cardioembolism as stroke mechanism (OR = 0.43) were independent variables associated with PCA stroke in comparison with ACA infarction.</p> <p>Conclusions</p> <p>Lacunar stroke is the main subtype of infarction occurring in the PCA territory. Several clinical features are more frequent in stroke patients with PCA infarction than in patients with ischaemic stroke due to infarction in the MCA and ACA territories. In-hospital mortality in patients with PCA territory is low.</p
    corecore