Projecte AIPCAP: Atenció inicial al pacient crític en atenció primària /

Introducció: Una prioritat formativa en emergències per als professionals d'atenció primària és el suport vital immediat (SVI) o atenció immediata al pacient crític, i que inclou tot el relacionat amb el suport vital bàsic (SVB) i l'ús del desfibril·lador automàtic (DEA). El curs de SVI està basat en la metodologia A(Airway) - B(Breathing) - C(Circulation) - D(Disability) - E(Exposure), i tot pacient crític hauria de ser tractat segons aquesta metodologia i amb un estricte ordre. En el nostre entorn existeixen dos protocols d'actuació urgent en infart agut de miocardi (Codi IAM) i ictus (Codi Ictus). La formació basada en simulacions és una eina d'ús creixent aquests últims 10 anys. Objectius: Elaborar un instrument per mesurar habilitats en SVI tipus checklist i estandarditzar un model de dinamització i de formació. Elaborar escenaris de simulació d'atenció inicial al pacient crític en un entorn d'atenció primària. Avaluar l'impacte d'una activitat formativa entre metges i infermeres d'atenció primària en el nivell de coneixements i habilitats a curt i mig termini. Avaluar la validesa i acceptabilitat d'un sistema de formació en SVI basat en activitats pràctiques simulades amb feedback immediat. Tipus d'estudi: Estudi d'intervenció, sense grup control, de caràcter obert i de tipus abans-després. Material i mètodes: Checklist del Codis IAM i Ictus per registre i dinamització de la simulació. Escenaris elaborats (cas clínic predefinit). Qüestionari de valoració qualitativa de les simulacions per dinamitzadors i rescatadors/assistents. Test de coneixements de 5 preguntes test. Primera sèrie de simulacions als 8 centres d'atenció primària participants, i als 3 i 6 mesos segona sèrie amb els mateixos centres, dinamitzadors i casos clínics. Es fan avaluacions in vivo d'aquestes simulacions, a una i tres setmanes per valorar concordances i fiabilitats. Resultats: Es van realitzar 48 simulacres vídeo gravats, participant 16 dinamitzadors, 16 rescatadors, 240 alumnes, utilitzant 8 maniquins/pacients simulats (voluntaris). Es van respondre 449 tests de coneixements, que van demostrar puntuacions superiors al final (3,89/5 - DE 1,01) que a l'inici (3,21/5 - DE 1,09), millors puntuacions en professionals que ja han finalitzat la seva formació tant a l'inici (3,27/5 - DE 1,09) com al final (3,89/5 - DE 0,99), i millors puntuacions en metges (3,81/5 - DE 0,97) que en infermeres (3,32/5 - DE 1,15), totes estadísticament significatives. La mitjana de puntuacions de la primera sèrie de simulacres sobre un màxim de 10 punts va ser de 7,7 punts (DE 15,6%), en la segona sèrie de 8,2 (DE 10,6%) en l'avaluació in vivo, de 8,7 (DE 14,8%) en l'avaluació diferida i de 9,1 (DE 7,8) en l'avaluació a les 3 setmanes. Les concordances en les avaluacions de la segona sèrie de simulacions comparant les avaluacions in vivo amb les diferides i amb les fetes a les 3 setmanes, i estratificant els resultats per a cadascuna de les 7 etapes, s'obté un índex Kappa superior a 0,70 (fiabilitat excel·lent) en 2 de les 7 etapes i un índex Kappa d'entre 0,4 i 0,69 (fiabilitat bona) en 5 de les 7 etapes. Conclusions: S'ha elaborat un instrument per mesurar habilitats en SVI tipus checklist i s'ha estandarditzat un model de dinamització i formació. S'han elaborat escenaris de simulació d'atenció inicial al pacient crític amb els codis IAM i Ictus, en atenció primària. L'impacte de l'activitat formativa en SVI entre metges i infermeres millora el nivell de coneixements. S'observa una tendència creixent en les mitjanes de puntuacions dels checklists a mesura que progressen els simulacres, el que es tradueix en una millora de les habilitats a curt i mig termini. Un sistema de formació en SVI basat en activitats pràctiques simulades amb feedback immediat es considera vàlid, fiable i acceptablePrimary Care Introduction: Immediate life support (ILS) or immediate attention to critical patients are a priority emergency training for primary care professionals. ILS includes everything related to basic life support (BLS) and the use of the defibrillator. The course of ILS is based on the methodology A (Airway) - B (Breathing) - C (Circulation) - D (Disability) - E (Exposure), and all critically ill patient should be treated according to this methodology and a strict order. In our environment there are two urgent protocols to treat myocardial infarction (Codi IAM) and stroke (Codi Ictus). The simulation-based training is a tool with increasing use these last 10 years. Objectives: Develop an instrument to measure skills checklist type ILS and standardize a model of dinamization and training. Develop scenarios simulating initial attention to critical patients in a primary care setting. Evaluate the impact of training activities between primary care doctors and nurses in the level of knowledge and skills in the short and medium term. Assess the validity and acceptability of a system of training in simulated ILS based on activities with immediate feedback. Type of study: intervention group without control, open and before-after type. Methods: Checklist of "Codi IAM" and "Codi Ictus" by recording and dynamic simulation. Scenarios developed (predefined clinical case). Questionnaire qualitative assessment of simulations and rescuers facilitators / assistants. Knowledge test of five quiz questions. First series of simulations in 8 health center of primary care participants at 3 and 6 months and second series with the same health centers, promoters and clinical cases. In vivo evaluations are made of these simulations, one and three weeks to evaluate concordances and reliabilities. Results: We performed 48 simulations video recorded with 16 facilitators, 16 rescuers, 240 students and 8 mannequins/simulated patients (voluntary). They replied 449 knowledge tests, which showed higher scores in the final (3.89 / 5 - SD 1.01) than at initials (3.21 / 5 - SD 1.09), better scores on professionals that had already completed their medical speciality both at the beginning (3.27 / 5 - SD 1.09) and the end (3.89 / 5 - SD 0.99), and higher scores on doctors (3.81 / 5 - 0.97) than nurses (3.32 / 5 - SD 1.15), all statistically significant. The average scores of the first series of simulation based training on a maximum of 10 points was 7.7 points (SD 15.6%), in the second series was 8.2 points (SD 10.6%) in the evaluation in vivo, 8.7 points (SD 14.8%) in assessing deferred and 9.1 points (SD 7.8) in the assessment at 3 weeks. The matches in the evaluations of the second series of simulations compared with in vivo evaluations with deferred and taken to three weeks, stratifying the results for each of the seven stages, was a higher Kappa index 0.70 (excellent reliability) in two of the seven stages and a Kappa index of between 0.4 and 0.69 (good reliability) in five of the seven stages. Conclusions: We developed a tool to measure skills and standardized checklist type ILS model of dinamitation and training. Simulation scenarios have been developed for initial care to critical patients with myocardial infarction and stroke in primary care. The impact of the training activity ILS between doctors and nurses improve the level of knowledge. There is a growing trend in the average scores of checklists as their progress of the simaltion based training, which results in an improvement of skills in the short and medium term. ILS training system based on activities with immediate feedback simulated is considered valid, reliable and acceptable

Does Influenza Vaccination Reduce the Risk of Contracting COVID-19?

The concurrent timing of the COVID-19 pandemic and the seasonal occurrence of influenza, makes it especially important to analyze the possible effect of the influenza vaccine on the risk of contracting COVID-19, or in reducing the complications caused by both diseases, especially in vulnerable populations. There is very little scientific information on the possible protective role of the influenza vaccine against the risk of contracting COVID-19, particularly in groups at high-risk of influenza complications. Reducing the risk of contracting COVID-19 in high-risk patients (those with a higher risk of infection, complications, and death) is essential to improve public well-being and to reduce hospital pressure and the collapse of primary health centers. Apart from overlapping in time, COVID-19 and flu share common aspects of transmission, so that measures to protect against flu might be effective in reducing the risk of contracting COVID-19. In this study, we conclude that the risk of contracting COVID-19 is reduced if patients are vaccinated against flu, but the reduction is small (0.22%) and therefore not clinically important. When this reduction is analysed based on the risk factor suffered by the patient, statistically significant differences have been obtained for patients with cardiovascular problems, diabetics, chronic lung and chronic kidney disease; in all four cases the reduction in the risk of contagion does not reach 1%. It is worth highlighting the behaviour that is completely different from the rest of the data for institutionalized patients. The data for these patients does not suggest a reduction in the risk of contagion for patients vaccinated against the flu, but rather the opposite, a significant increase of 6%. Socioeconomic conditions, as measured by the MEDEA deprivation index, explain increases in the risk of contracting COVID-19, and awareness campaigns should be increased to boost vaccination programs

Differences in Free-Living Patterns of Sedentary Behaviour between Office Employees with Diabetes and Office Employees without Diabetes: A Principal Component Analysis for Clinical Practice

Aims: To identify principal components of free-living patterns of sedentary behaviour in office employees with type 2 diabetes (T2D) compared to normal glucose metabolism (NGM) office employees, using principal component analysis (PCA). Methods: 213 office employees (n = 81 with T2D; n = 132 with NGM) wore an activPAL inclinometer 24 h a day for 7 consecutive days. Comparions of sedentary behaviour patterns between adults with T2D and NGM determined the dimensions that best characterise the sedentary behaviour patterns of office employees with T2D at work, outside work and at weekends. Results: The multivariate PCA technique identified two components that explained 60% of the variability present in the data of sedentary behaviour patterns in the population with diabetes. This was characterised by a fewer number of daily breaks and breaks in time intervals of less than 20 min both at work, outside work and at weekends. On average, adults with T2D took fewer 31 breaks/day than adults without diabetes. Conclusion: Effective interventions from clinical practice to tackle prolonged sedentary behaviour in office employees with T2D should focus on increasing the number of daily sedentary breaks.The study was funded by Fondo de Investigación Sanitaria, Instituto de Salud Carlos III (PI17/01788), the Spanish Ministry of Science and Innovation (DEP2021-37169), grant Jose Luís Torres from redGDPS Foundation (redgdps/BJLTB/02/2022), the predoctoral research grant Isabel Fernández 2020 from the Spanish Society of Family and Community Medicine (semFYC) and another grant from the Càtedra Autonomous University of Barcelona (UAB)—Novartis for research in Family and Community Medicine. The funders had no role in the design, analysis, data interpretation or writing of the manuscript

Projecte AIPCAP: Atenció inicial al pacient crític en atenció primària

Introducció: Una prioritat formativa en emergències per als professionals d’atenció primària és el suport vital immediat (SVI) o atenció immediata al pacient crític, i que inclou tot el relacionat amb el suport vital bàsic (SVB) i l’ús del desfibril·lador automàtic (DEA). El curs de SVI està basat en la metodologia A(Airway) – B(Breathing) – C(Circulation) – D(Disability) – E(Exposure), i tot pacient crític hauria de ser tractat segons aquesta metodologia i amb un estricte ordre. En el nostre entorn existeixen dos protocols d’actuació urgent en infart agut de miocardi (Codi IAM) i ictus (Codi Ictus). La formació basada en simulacions és una eina d’ús creixent aquests últims 10 anys. Objectius: Elaborar un instrument per mesurar habilitats en SVI tipus checklist i estandarditzar un model de dinamització i de formació. Elaborar escenaris de simulació d’atenció inicial al pacient crític en un entorn d’atenció primària. Avaluar l’impacte d’una activitat formativa entre metges i infermeres d’atenció primària en el nivell de coneixements i habilitats a curt i mig termini. Avaluar la validesa i acceptabilitat d’un sistema de formació en SVI basat en activitats pràctiques simulades amb feedback immediat. Tipus d’estudi: Estudi d’intervenció, sense grup control, de caràcter obert i de tipus abans-després. Material i mètodes: Checklist del Codis IAM i Ictus per registre i dinamització de la simulació. Escenaris elaborats (cas clínic predefinit). Qüestionari de valoració qualitativa de les simulacions per dinamitzadors i rescatadors/assistents. Test de coneixements de 5 preguntes test. Primera sèrie de simulacions als 8 centres d’atenció primària participants, i als 3 i 6 mesos segona sèrie amb els mateixos centres, dinamitzadors i casos clínics. Es fan avaluacions in vivo d’aquestes simulacions, a una i tres setmanes per valorar concordances i fiabilitats. Resultats: Es van realitzar 48 simulacres vídeo gravats, participant 16 dinamitzadors, 16 rescatadors, 240 alumnes, utilitzant 8 maniquins/pacients simulats (voluntaris). Es van respondre 449 tests de coneixements, que van demostrar puntuacions superiors al final (3,89/5 - DE 1,01) que a l’inici (3,21/5 - DE 1,09), millors puntuacions en professionals que ja han finalitzat la seva formació tant a l’inici (3,27/5 - DE 1,09) com al final (3,89/5 - DE 0,99), i millors puntuacions en metges (3,81/5 - DE 0,97) que en infermeres (3,32/5 - DE 1,15), totes estadísticament significatives. La mitjana de puntuacions de la primera sèrie de simulacres sobre un màxim de 10 punts va ser de 7,7 punts (DE 15,6%), en la segona sèrie de 8,2 (DE 10,6%) en l’avaluació in vivo, de 8,7 (DE 14,8%) en l’avaluació diferida i de 9,1 (DE 7,8) en l’avaluació a les 3 setmanes. Les concordances en les avaluacions de la segona sèrie de simulacions comparant les avaluacions in vivo amb les diferides i amb les fetes a les 3 setmanes, i estratificant els resultats per a cadascuna de les 7 etapes, s’obté un índex Kappa superior a 0,70 (fiabilitat excel·lent) en 2 de les 7 etapes i un índex Kappa d’entre 0,4 i 0,69 (fiabilitat bona) en 5 de les 7 etapes. Conclusions: S’ha elaborat un instrument per mesurar habilitats en SVI tipus checklist i s’ha estandarditzat un model de dinamització i formació. S’han elaborat escenaris de simulació d’atenció inicial al pacient crític amb els codis IAM i Ictus, en atenció primària. L’impacte de l’activitat formativa en SVI entre metges i infermeres millora el nivell de coneixements. S’observa una tendència creixent en les mitjanes de puntuacions dels checklists a mesura que progressen els simulacres, el que es tradueix en una millora de les habilitats a curt i mig termini. Un sistema de formació en SVI basat en activitats pràctiques simulades amb feedback immediat es considera vàlid, fiable i acceptable.Primary Care Introduction: Immediate life support (ILS) or immediate attention to critical patients are a priority emergency training for primary care professionals. ILS includes everything related to basic life support (BLS) and the use of the defibrillator. The course of ILS is based on the methodology A (Airway) - B (Breathing) - C (Circulation) - D (Disability) - E (Exposure), and all critically ill patient should be treated according to this methodology and a strict order. In our environment there are two urgent protocols to treat myocardial infarction (Codi IAM) and stroke (Codi Ictus). The simulation-based training is a tool with increasing use these last 10 years. Objectives: Develop an instrument to measure skills checklist type ILS and standardize a model of dinamization and training. Develop scenarios simulating initial attention to critical patients in a primary care setting. Evaluate the impact of training activities between primary care doctors and nurses in the level of knowledge and skills in the short and medium term. Assess the validity and acceptability of a system of training in simulated ILS based on activities with immediate feedback. Type of study: intervention group without control, open and before-after type. Methods: Checklist of “Codi IAM” and “Codi Ictus” by recording and dynamic simulation. Scenarios developed (predefined clinical case). Questionnaire qualitative assessment of simulations and rescuers facilitators / assistants. Knowledge test of five quiz questions. First series of simulations in 8 health center of primary care participants at 3 and 6 months and second series with the same health centers, promoters and clinical cases. In vivo evaluations are made of these simulations, one and three weeks to evaluate concordances and reliabilities. Results: We performed 48 simulations video recorded with 16 facilitators, 16 rescuers, 240 students and 8 mannequins/simulated patients (voluntary). They replied 449 knowledge tests, which showed higher scores in the final (3.89 / 5 – SD 1.01) than at initials (3.21 / 5 – SD 1.09), better scores on professionals that had already completed their medical speciality both at the beginning (3.27 / 5 - SD 1.09) and the end (3.89 / 5 – SD 0.99), and higher scores on doctors (3.81 / 5 - 0.97) than nurses (3.32 / 5 – SD 1.15), all statistically significant. The average scores of the first series of simulation based training on a maximum of 10 points was 7.7 points (SD 15.6%), in the second series was 8.2 points (SD 10.6%) in the evaluation in vivo, 8.7 points (SD 14.8%) in assessing deferred and 9.1 points (SD 7.8) in the assessment at 3 weeks. The matches in the evaluations of the second series of simulations compared with in vivo evaluations with deferred and taken to three weeks, stratifying the results for each of the seven stages, was a higher Kappa index 0.70 (excellent reliability) in two of the seven stages and a Kappa index of between 0.4 and 0.69 (good reliability) in five of the seven stages. Conclusions: We developed a tool to measure skills and standardized checklist type ILS model of dinamitation and training. Simulation scenarios have been developed for initial care to critical patients with myocardial infarction and stroke in primary care. The impact of the training activity ILS between doctors and nurses improve the level of knowledge. There is a growing trend in the average scores of checklists as their progress of the simaltion based training, which results in an improvement of skills in the short and medium term. ILS training system based on activities with immediate feedback simulated is considered valid, reliable and acceptable

Análisis de las interrupciones generadas por el uso de los smartphones entre los profesionales sanitarios de Atención Primaria

Resumen: Objetivo: Analizar el uso particular de los smartphones entre los profesionales sanitarios de Atención Primaria durante el acto asistencial y sus consecuencias. Diseño: Estudio multicéntrico, transversal en un entorno de atención primaria, realizado en 3 fases: encuesta a profesionales, checklist de profesionales y encuesta a pacientes. Participantes: Profesionales sanitarios de atención primaria de la Gerencia Territorial de Atención Primaria de Barcelona (encuesta online) y profesionales sanitarios (checklist) y pacientes (encuesta a los pacientes) de 2 equipos de Atención Primaria de Barcelona ciudad. Mediciones principales: Análisis descriptivo bivariado de las variables de las distintas encuestas. Utilización del teléfono móvil en la consulta, tiempo, motivo, tipo de uso y percepción de adecuación. Características de las interrupciones. Resultados: En relación con los pacientes, un 31% considera que el profesional sanitario solo debe consultar el teléfono móvil si es para resolver algún aspecto de su motivo de consulta y un 10% lo considera una falta de respeto. El 18% de los pacientes describen interrupciones, siendo la mayoría de entre 10 y 30 s de duración y considerándolas en su mayoría evitables. En relación con los profesionales, la mayoría (96%) afirma tener el teléfono móvil en la consulta y de manera silenciada (77%), y reconociendo solo el 2% su uso en presencia del paciente, lo que contrasta con lo descrito por los pacientes. Además, el 80% de los profesionales afirman pedir permiso para utilizarlo, contrastando con lo que refieren los pacientes (50%). El 85% de los profesionales consideran su uso como adecuado. Conclusiones: El uso de los teléfonos móviles es percibido por los pacientes como una interrupción que puede afectar el acto asistencial generando insatisfacción, lo que debe tenerse en cuenta por parte de los profesionales sanitarios. Las organizaciones sanitarias deberían establecer recomendaciones respecto al uso de teléfonos móviles en las consultas. Abstract: Objective: To analyze the particular use of smartphones among Primary Care Health professionals during the care act and its consequences. Design: Multicenter, cross-sectional study in a primary care setting, carried out in 3 phases: survey of professionals, checklist of professionals and survey of patients. Participants: Primary Care Health professionals from the Territorial Primary Care Management of Barcelona (online survey) and health professionals (checklist) and patients (patient survey) from 2 primary care teams in Barcelona city. Main measurements: Bivariate descriptive analysis of the variables from the different surveys. Use of the mobile phone in the consultation, time, reason, type of use and perception of appropriateness. Characteristics of interruptions. Results: In relation to patients, 31% consider that the health professional should only consult the mobile phone if it is to resolve some aspect of their reason for consultation and 10% consider it a lack of respect. Eighteen percent of patients describe interruptions, the majority lasting between 10 and 30 s and considering them mostly avoidable. In relation to professionals, the majority (96%) claim to have their mobile phone in the consultation and on mute (77%), with only 2% recognizing its use in the presence of the patient, which is in line with what the patients describe. Furthermore, 80% of professionals say they ask permission to use it, contrasting with what patients report (50%). Eighty-five percent of professionals consider its use appropriate. Conclusions: The use of mobile phones is perceived by patients as an interruption that can affect the care act, generating dissatisfaction, which must be taken into account by health professionals. Healthcare organizations should establish recommendations regarding the use of mobile phones in consultations

La salud móvil en atención primaria. Nuevos desafíos en el desarrollo de soluciones para promover la actividad física y el bienestar

Resumen: El uso de dispositivos inteligentes como los teléfonos móviles (smpartphones) o relojes inteligentes (smartwatch) para promover la actividad física y el bienestar se ha incrementado en los últimos años entre los pacientes y los profesionales en atención primaria. Este cambio se ve impulsado por el acceso de los pacientes y de los profesionales a un gran catálogo de aplicaciones en salud, las cuales pueden complementar la prestación de servicios y promover el empoderamiento de los pacientes en su propia salud y los estilos de vida. Estas aplicaciones se están empezando a integrar con áreas como la inteligencia artificial (IA), el internet de las cosas médicas (IoMT) y el almacenamiento de datos en la nube, entre otros sistemas tecnológicos emergentes, ofreciendo un nuevo enfoque complementario a la práctica clínica conocida hasta el momento. A pesar del gran potencial, existen numerosas limitaciones y grandes desafíos para su implementación plena en la práctica clínica. Abstract: The use of smart devices such as mobile phones (smartphones) or smart watches (smartwatch) to promote physical activity and well-being has increased in recent years among patients and professionals in primary care. This change is driven by the access of patients and professionals to a large catalog of health applications, which can complement the provision of services and promote the empowerment of patients in their own health and lifestyles. These applications are beginning to be integrated with areas such as Artificial Intelligence (AI), the Internet of Medical Things (IoMT) and data storage in the cloud, among other emerging technological systems, offering a new complementary approach to clinical practice known so far. Despite the great potential, there are numerous limitations and major challenges for its full implementation in clinical practice