El sociòleg davant del mirall

""Aquest llibre no és una autobiografia". Aquest és el subtítol de la versió francesa "Autoanálisis de un sociólogo", el llibre de Pierre Bourdieu que posa de manifest la incomoditat de l’autor davant del gènere de la biografia. Pierre Bourdieu renega d’aquest gènere literari que considera massa condescendent i sospitós (rebutja tot allò que està associat a la “il·lusió biogràfica”) i planteja un exercici sui generis d’introspecció sociològica"

Impacte i demensions culturals de la simbología olímpica de Barcelona 92 : el cas de la mascota

La mascota olímpica, entesa com una realitat socialment construida, presenta tres dimensions d'anàlisi, perfectament interconnectades, que per a una major claredat expositiva es presenten per separat: la dimensió econòmica, la simbòlica i l'estètica. En aquesta aproximació sociològica es volen posar de manifest, al mateix temps, una sèrie de trets de la mascota que són, també, característics de la producción cultural en les societats contemporànies. En síntesi, aquests són: 1) La mascota és un bé intangible, reproduïble tècnicament en tota mena de suports materials, formes i volums. 2) Es un producte polivalent tant des d'un punt de vista simbòlic com comercial. 3) És un objecte efímer destinat, com la majoria de productes de la indústria cultural, a passar de moda. 4) És una creació local, però té una difusió i comercialització a nivell mundial. 5) Es una obra innovadora a la qual s'intenta legitimar pel carisma del seu creador. 6) Com a símbol emblemàtic genera resistènciesLa mascota, entendida como una realidad socialmente construida, presenta tres dimensiones de análisis perfectamente interconectadas, que para una mayor claridad expositiva se presentan de forma separada: la dimensión eco nómica, la simbólica y la estética. En esta aproximación sociológica se pretende, al mismo tiempo, poner de relieve una serie de rasgos de la mascota que son, también, característicos de la producción cultural en las sociedades contemporáneas. En síntesis, estos son los siguientes: 1) La mascota es un bien intangible, reproducible técnicamente en una amplia gama de soportes materiales, formas volúmenes. 2) Se trata de un producto polivalente tanto desde un punto de vista simbólico como comercial. 3) Es un objeto efímero destinado, como la mayoría de productos de la industria cultural, a pasar de moda. 4) Es una creación local, pero que tiene una difusión y comercialización a nivel mundial. 5) Es una obra innovadora que se pretende legitimar por el carisma de su creador. 6) Como símbolo emblemático genera resistenciasThere are three analytical aspects discussed in this sociological research on the olympic mascot understood as a socially constructed reality. These three as pects perfectly interrelated are the following The symbolic, the economic and the aesthetic. At the same time a series of aspects of the mascot that are characteristic of the cultural production of contemporany societies must also be stressed. In synthesis these are: 1) Cobi is a type of intangible object, technically reproducible in all sorts of mediums (materials), forms and volumes. 2) It is a multipurpose product as much from the symbolic as the commercial viewpoint. 3) It is an ephemeral object destined to pass out of fashion. 4) It is a local creation but with a diffusion and commercialization throughout the world. 5) It is an innovative product legitimised by its creator's character. 6) As an emblematic symbol it generates resistance

Crítica a la distinció cultural

This article is a critical reading of the work of Pierre Bourdieu on cultural distinction (La Distinction, 1979). It starts from the premise that the forms of distinctions in each country and in each period of history are extremely different and extraordinarily rich and varied. It must be noted, though, that it is extremely difficult to speak of the phenomenon of distinction in general terms —as Bourdieu does—. The complexity of the phenomenon does not mean, however, that it is impossible to formulate a general theory about the phenomenon of distinction. The criticism of Bourdieu’s work permits us to go a bit further and to propose, modestly, an alternative theory on cultural distinction.En este artículo se realiza una lectura crítica de la obra de Pierre Bourdieu sobre la distinción cultural (La distinción, 1979). Se parte del supuesto que las formas de distinción, en cada país y en cada etapa histórica, adoptan formas particulares extraordinariamente ricas y variadas. Es preciso destacar la dificultad de tratar el tema de la distinción en términos generales —como lo hace Bourdieu—. La complejidad del fenómeno no significa que no se pueda intentar formular una teoría general sobre la distinción. La crítica a la obra de Bourdieu nos permite esbozar, modestamente, una teoría alternativa sobre la distinción cultural

Del sentit de l'honor al sentit de la distinció. Sobre el caràcter fràgil i subtil de la distinció postmoderna

El professor Busquet analitza al llarg d'aquest article la diferència semàntica entre el concepte d'honor i el concepte de distinció en el marc de la societat postmoderna. A partir de diferents reflexions sociològiques contemporànies, Jordi Busquet aporta elements i criteris rigorosos per aclarir ambdós conceptes en un context cultural caracteritzat per l'ambivalència i la pèrdua de cànons

L’Hexàgon de la Complexitat (HexCom)

Es descriu el procés de creació d’un instrument per a la valoració de les necessitats i els recursos de les persones en situació de final de vida ateses en el seu domicili per un equip transdisciplinari (Hexàgon de la Complexitat, HexCom) i, al mateix temps, s’explora la seva utilitat clínica, tant en la valoració inicial dels pacients i les seves famílies com en l’epícrisi. Consta de sis àrees de necessitat (clínica, psíquica, espiritual, sociofamiliar, ètica i mort) i 18 subàrees en la versió final, i de quatre àrees de recursos i fortaleses. S’aplica en un estudi retrospectiu sobre malalts terminals amb tumor cerebral i en un estudi prospectiu en malalts terminals no oncològics. És un instrument breu però complet, que permet una aproximació transdisciplinària de la complexitat en la clínica diària i que és capaç de detectar canvis