El Debat sobre conciliació ocupació-família dins el marc de la Unió Europea

L'objectiu de l'article és discutir algunes de les mesures, proposades per diverses directrius de la Unió Europea, que busquen facilitar la conciliació entre la vida famíliar i la vida laboral de les persones adultes. Es constata, primer, que la implementació d'aquestes mesures és molt desigual i amb orientacions ideològiques molt diferents als diversos països de la Unió, i es revisa el concepte de treball, implícit en algunes d'aquestes justificacions. Després d'una descripció de les diverses modalitats d'ajustament ocupació-família a Europa, queda clar que les polítiques dites de conciliació poden ser utilitzades tant per frenar els actuals processos de canvi en les relacions de gènere i familiars com per donar-los suport. En tercer lloc, es discuteix que l'actual flexibilització del mercat de treball i el treball remunerat a temps parcial responguin a interessos familiars. La problemàtica de fons que es debat i la pregunta de la qual deriva la discussió és la següent: Atès que les dones han anat dedicant més espais i més temps de la seva vida quotidiana al treball remunerat, sembla de justícia equitativa que deixin espais i temps del treball domèstic-familiar. Però, qui ha d'ocupar aquest espai i aquest temps? El mercat?, l'Estat?, els homes del grup familiar?, els parents?, el sector del voluntariat?The object of the article is to discuss some of the policies, recommended by the European Union, regarding the reconciliation between family life and work. Firstly, we find that the implementation of these measures has been made from very different ideological orientations in the various European countries. Furthermore, we discuss the concept of «work» used in many of the justifications for the reconciliation policies. After a description of the different work-family reconciliation schemes in Europe, it is clear that these policies can be used either to slow down the present process of change in the sex and family relationships, or to support it. Thirdly, we discuss in depth the concrete measures towards a labour market flexibility and part-time work; considering that these measures are in favour of the reconciliation between ones family life and ones job, in reality they are supporting other interests. The central issue in this debate and the question to be discussed is the following: given that women are dedicating more space and time of their daily life to salaried work, it seems just that they let go some space and time of domestic-family work. However who is going to fill this space and time?: the private service market? the state? the men in their family group? or, the voluntary sector?El objetivo del artículo es discutir algunas de las medidas políticas, propuestas en distintas directivas de la Unión Europea, que buscan facilitar la conciliación entre la vida laboral y la vida familiar. Se constata, primero, que la implementación de estas medidas es muy desigual y que ello se hace desde orientaciones ideológicas muy diferentes en los países de la Unión, y se revisa el concepto de trabajo, implícito en algunas de sus justificaciones. Tras una descripción de las distintas modalidades de conciliación ocupación-familia en Europa, queda claro que las políticas llamadas de conciliación pueden ser utilizadas tanto para frenar los actuales procesos de cambio en las relaciones de género y familiares como para darles apoyo. En tercer lugar, se discute que la actual flexibilización del mercado de trabajo y la jornada a tiempo parcial respondan a intereses familiares. La problemática de fondo y la pregunta que promueven la discusión son: Dado que las mujeres están dedicando más espacios y tiempos de su vida cotidiana al trabajo remunerado, parece ser de justicia equitativa que dejen espacios y tiempos del trabajo doméstico familiar. Pero, ¿quién debe ocupar estos espacios y tiempos de trabajo de asistencia y cuidado a las personas del grupo familiar? ¿El mercado? ¿El Estado? ¿Los hombres dentro de su grupo familiar? ¿Los parientes próximos? ¿El voluntariado

El Debat sobre conciliació ocupació-família dins el marc de la Unió Europea

L'objectiu de l'article és discutir algunes de les mesures, proposades per diverses directrius de la Unió Europea, que busquen facilitar la conciliació entre la vida famíliar i la vida laboral de les persones adultes. Es constata, primer, que la implementació d'aquestes mesures és molt desigual i amb orientacions ideològiques molt diferents als diversos països de la Unió, i es revisa el concepte de treball, implícit en algunes d'aquestes justificacions. Després d'una descripció de les diverses modalitats d'ajustament ocupació-família a Europa, queda clar que les polítiques dites de conciliació poden ser utilitzades tant per frenar els actuals processos de canvi en les relacions de gènere i familiars com per donar-los suport. En tercer lloc, es discuteix que l'actual flexibilització del mercat de treball i el treball remunerat a temps parcial responguin a interessos familiars. La problemàtica de fons que es debat i la pregunta de la qual deriva la discussió és la següent: Atès que les dones han anat dedicant més espais i més temps de la seva vida quotidiana al treball remunerat, sembla de justícia equitativa que deixin espais i temps del treball domèstic-familiar. Però, qui ha d'ocupar aquest espai i aquest temps? El mercat?, l'Estat?, els homes del grup familiar?, els parents?, el sector del voluntariat?El objetivo del artículo es discutir algunas de las medidas políticas, propuestas en distintas directivas de la Unión Europea, que buscan facilitar la conciliación entre la vida laboral y la vida familiar. Se constata, primero, que la implementación de estas medidas es muy desigual y que ello se hace desde orientaciones ideológicas muy diferentes en los países de la Unión, y se revisa el concepto de trabajo, implícito en algunas de sus justificaciones. Tras una descripción de las distintas modalidades de conciliación ocupación-familia en Europa, queda claro que las políticas llamadas de conciliación pueden ser utilizadas tanto para frenar los actuales procesos de cambio en las relaciones de género y familiares como para darles apoyo. En tercer lugar, se discute que la actual flexibilización del mercado de trabajo y la jornada a tiempo parcial respondan a intereses familiares. La problemática de fondo y la pregunta que promueven la discusión son: Dado que las mujeres están dedicando más espacios y tiempos de su vida cotidiana al trabajo remunerado, parece ser de justicia equitativa que dejen espacios y tiempos del trabajo doméstico familiar. Pero, ¿quién debe ocupar estos espacios y tiempos de trabajo de asistencia y cuidado a las personas del grupo familiar? ¿El mercado? ¿El Estado? ¿Los hombres dentro de su grupo familiar? ¿Los parientes próximos? ¿El voluntariado?The object of the article is to discuss some of the policies, recommended by the European Union, regarding the reconciliation between family life and work. Firstly, we find that the implementation of these measures has been made from very different ideological orientations in the various European countries. Furthermore, we discuss the concept of «work» used in many of the justifications for the reconciliation policies. After a description of the different work-family reconciliation schemes in Europe, it is clear that these policies can be used either to slow down the present process of change in the sex and family relationships, or to support it. Thirdly, we discuss in depth the concrete measures towards a labour market flexibility and part-time work; considering that these measures are in favour of the reconciliation between ones family life and ones job, in reality they are supporting other interests. The central issue in this debate and the question to be discussed is the following: given that women are dedicating more space and time of their daily life to salaried work, it seems just that they let go some space and time of domestic-family work. However who is going to fill this space and time?: the private service market? the state? the men in their family group? or, the voluntary sector

Polítiques familiars a Catalunya: una primera aproximació

L'objectiu de l'article és exposar les conclusions d'un estudi en el qual s'ha analitzat la política familiar a Catalunya, tant la que és competència de l'Estat espanyol com la que ha impulsat, com a política pròpia, el Govern autònom de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Programa Integral de Suport a les Famílies (PISF) aprovat l'any 1993. L'estudi ha volgut respondre a la pregunta següent: El Govern de la Generalitat està impulsant un model coherent de política familiar? La política familiar de la Generalitat, si bé es declara de vocació universalista, mostra a la pràctica un caràcter clarament assistencialista. En general, ha mancat direcció i voluntat política per a la implementació de les mesures proposades al PISF. El retard en la formació de noves famílies és degut a la precarietat actual dels contractes de treball, però també a la inexistència d'una política d'habitatge social. Les joves parelles tampoc no disposen de prestacions universals per fills a càrrec, fet que contribueix també a la baixa fecunditat de les dones catalanes. Les mesures per facilitar la conciliació de la vida laboral i la vida familiar a banda els permisos per maternitat i parentalitat, que són competència de l'Estat espanyol no s'han implementat. Així, una de les característiques més rellevants del nostre sistema de benestar és el seu baix nivell de desmercantilització i desfamiliarització. És a dir, la família (principalment les dones) a Catalunya és, avui, la font principal d'assistència de la ciutadania.This article explains the conclusions of a study which analyses the family policy in Catalonia, both the Spanish State policy as well as the Autonomous Catalan Government of the Generalitat, through the Integral Programme of Support for Families (PISF) passed in 1993. The research answers the following question: is the Generalitat Government carrying out a coherent model of family policy in Catalonia? The familiy police of the Generalitat, though it claims to be universal in its measures is, in practice, clearly charitable and selective. In general, it has lacked direction and political will in the implementation of the PISF proposals. The formation of new, young ,families has been slowed down not only by the precarity of labour contracts in Spain and Catalonia but also by the inexistence of state housing policy. Nor do young couples have universal subsidies for children, which has also contributed to the low birthrate in Catalonia. The measures to help the reconciliation of work and family life apart from the maternity and parental leave which depend on the Spanisch State have not been implemented. That is to say, the family in Catalonia is (above all the women), at this moment in time, the main source of welfare.El artículo expone las conclusiones de un estudio en el que se ha analizado la política familiar en Cataluña, tanto aquella que es competencia del Estado español como la que ha impulsado, como política propia, el Gobierno autónomo de la Generalitat de Cataluña a través del Programa Integral de Soporte a las Familias (PISF) aprobado en el año 1993. El estudio responde a la pregunta siguiente: ¿El Gobierno de la Generalitat está impulsando un modelo coherente de política familiar? La política familiar de la Generalitat, si bien se declara de vocación universalista, muestra en la práctica un carácter claramente asistencialista. En general, ha faltado dirección y voluntad política para la implementación de las medidas propuestas en el PISF. El retraso en la formación de nuevas familias se debe a la precariedad actual de los contratos de trabajo, pero también a la inexistencia de una política de vivienda social. Las jóvenes parejas tampoco disponen de prestaciones universales por hijos a cargo, lo que contribuye también a la baja fecundidad. Las políticas para facilitar la conciliación de la vida familiar i la vida laboral que van más allá de los permisos de maternidad y parentalidad, que son competencia del Estado español no se han implementado. Es decir, las familias, más en concreto las mujeres, son, hoy por hoy, la principal fuente de asistencia de la ciudadanía en Cataluña

Construint els drets de les dones : dels conceptes a les polítiques locals

Aquest volum és una eina de difusió de pensament, recerques i propostes amb perspectiva de gènere sobre polítiques públiques i canvis socials. Vol aportar elements de reflexió per afavorir la transformació de les relacions de desigualtat en clau local i aplega articles elaborats per professores de la Diplomatura de postgrau de gènere i igualtat i del Màster de gènere: Agents d'igualtat. "Construint els drets de les dones: dels conceptes a les polítiques locals" és un recull adreçat a obrir accés a debats i reflexions actuals que incideixen en la gestió dels governs locals