La Paleontologia de vertebrats insulars de les Balears:

[eng] The knowledge on vertebrate paleontology of the Balearic Islands has been improved thanks to the exploration, excavation and study of new deposits during the last 16 years. Mallorcan deposits as Caló d’en Rafelino, Cova des Pas de Vallgornera, Cova Estreta or Cova des Moro, or Menorcan deposits located at the area of Punta Nati, have furnished important paleontological materials that allowed, among others, to understand some of the most enigmatic topics of the Balearic paleozoogeography as well as the analysis of specific aspects of emblematic fossil species as Myotragus balearicus. Thus, the most important advances have been the improvement of the knowledge of the Pliocene faunal framework of Mallorca (Myotragus fauna) and Menorca (Nuralagus fauna), the relationship of these faunal assemblages, and the study of several aspects of M. balearicus regarding its biology (physiology, brain and sense organ anatomy, body weight estimates, locomotion, etc.) and extinction (chronology and causes). Additionally, up-to-date, three new genera, eight new species and a new ichnospecie of terrestrial or flying vertebrates have been described.[cat] El coneixement sobre la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears s’ha vist considerablement millorat gràcies a les tasques d’exploració, excavació i estudi de nous jaciments durant els darrers 16 anys. Jaciments mallorquins com ara el caló d’en Rafelino, la cova des Pas de Vallgornera, la cova Estreta o la cova des Moro, o els jaciments menorquins de la zona de punta Nati, han aportat importants materials paleontològics que han permès, entre altres coses, entendre alguns dels punts més enigmàtics de la paleozoogeografia balear o bé analitzar aspectes concrets d’espècies fòssils emblemàtiques tals com Myotragus balearicus. Així, els avenços més importants han estat la millora del coneixement de l’estructura faunística del Pliocè de Mallorca (fauna del Myotragus) i Menorca (fauna del Nuralagus), les relacions entre aquestes faunes, i l’estudi d’aspectes diversos de M. balearicus pel que fa a la seva biologia (fisiologia, anatomia del cervell i órgans dels sentits, estimes de pes, locomoció, etc.) i extinció (cronologia i causes). A més, fins a la data, s’han descrit tres nous gèneres, vuit espècies noves i una icnoespècie nova de vertebrats terrestres o voladors.[spa] El conocimiento sobre la paleontología de vertebrados de las Illes Balears ha sido considerablemente mejorado gracias a las labores de exploración, excavación y estudio de nuevos yacimientos durante los últimos 16 años. Yacimientos mallorquines como los del Caló d’en Rafelino, Cova des Pas de Vallgornera, Cova Estreta o Cova des Moro, o los yacimientos menorquines de la zona de Punta Nati, han aportado importantes materiales paleontológicos que han permitdo, entre otras cosas, entender algunos de los puntos más enigmáticos de la paleozoogeografía balear así como analizar aspectos concretos de especies fósiles emblemáticas tales como Myotragus balearicus. Así, los avances más importantes han sido la mejora del conocimiento de la estructura faunística del Plioceno de Mallorca (fauna del Myotragus) y Menorca (fauna del Nuralagus), las relaciones entre estas faunas, y el estudio de aspectos diversos de M. balearicus por lo que respecta a su biología (fisiología, anatomía del cerebro y órganos de los sentidos, estimas de peso, locomoción, etc.) y extinción (cronología y causas). Además, hasta el presente, se han descrito tres nuevos géneros, ocho especies nuevas y una icnoespecie nueva de vertebrados terrestres o voladores

La identitat taxonòmica de Myotragus binigausensis Moyà-Solà i Pons-Moyà 1980

[cat] En aquest treball es fa una revisió de la identitat taxonòmica de l’espècie Myotragus binigausensis del Plistocè inferior de Menorca. L’estudi de la seva morfologia dentària permet sinonimitzar aquesta espècie amb M. bateae. La seva fòrmula dentària en estat adult es 0/2, 0/0, 2/1, 3/3 tal com la dels adults de M. bateae. La seva dentició incisiviforme és la primària, mantinguda durant tota la vida de l’animal. Aquesta revisió és coherent amb les noves interpretacions de la història biogeogràfica de les Gymnesies.[eng] A review of the taxonomic identity of M. binigausensis from the Lower Pleistocene on Menorca is presented in this paper. The analysis of its dental morphology allows us to synonymize it with M. bateae. Its dental formula in the adult stage is 0/2,0/0,2/1,3/3, as corresponds to M. bateae. Its incisiform teeth belong to the primary dentition. The new taxonomical pro- posa1 fits well with the current view on the paleogeography of Gymnesic island

Aproximaciones al estudio de Arvicolinae (Rodentia, Mammalia) del Cuaternario de la Península Ibérica

En este TFM se valora la aplicabilidad de diferentes técnicas al estudio de Microtus s.l., así como su utilidad para resolver su compleja filogenia. En concreto, se utiliza la metodología necesaria para realizar la extracción de ADN fósil, apreciándose que es aplicable al estudio de muestras correspondientes a el yacimiento de Galería de las Estatuas de la Sierra de Atapuerca (Burgos), así cómo del yacimiento de La Cueva del Mirón (Cantabria). También se ha realizado un estudio de los caracteres morfológicos del primer molas inferior (m1) de las especies cuaternarias de Microtus s.l., incluyendo muestras del yacimiento de Gran Dolina de la Sierra de Atapuerca, apreciándose la necesidad de datos adicionales, derivados de otros análisis, para poder ser concluyente. Por último, se ha realizado una primera aproximación por morfometría geométrica al estudio del complejo anterocónido, con los representantes actuales de Terricola, observándose que mediante landmarks no termina de ser concluyente la separación entre las especies, y por tanto en futuros trabajos se propone realizar el análisis mediante los contornos. <br /

La cova novella de na llebrona (Manacor, Mallorca)

&#091;cat&#093; En el present treball es descriu la cova Novella de na Llebrona, una cavitat descoberta en el terme municipal de Manacor durant les tasques de construcció de la nova carretera que voreja Portocristo cap al sud. Es tracta d’una cova de dimensions discretes, ja que tan sols assoleix devers 250 m de desenvolupament. No obstant això, en el seu interior es varen localitzar restes de ceràmica posttalaiòtica i també de fauna prehumana del Quaternari de les Balears (Myotragus balearicus i Hypnomys morpheus). Les tasques espeleològiques efectuades han permès la preservació de la cavitat, sense que es vegi afectada per les obres de la nova carretera.&#091;eng&#093; This paper describes the Cova Novella de Na Llebrona, a cave discovered in the municipality of Manacor during construction works of a new road along the south of Portocristo village. It is a cave of discrete dimensions, since only reaches 250 meters of development. Nevertheless, remains of Posttalaiotic pottery and pre-human fauna from the Quaternary of the Balearic Islands (Myotragus balearicus and Hypnomys morpheus) were found inside the cave. The performed speleological tasks have allowed the preservation of the cave, without being affected by the construction of the new road

Coves litorals, geomorfologia i jaciments del quaternari de la marina de Llucmajor. Zona 1: La franja costanera entre es racó des Llobets i cala Esglesieta (2a Part)

&#091;cat&#093; Es presenta la topografia i descripció de 18 coves litorals de Llucmajor (Illa de Mallorca). Es comenta la seva possible gènesi i les característiques morfològiques més destacades. Es descriuen jaciments paleontològics inèdits del Pleistocè superior marí; s’amplien dades d’alguns jaciments coneguts d’antany. Se cita per primer cop el malacostraca Xanto incisus i el gastropoda Ovatella firminii al Pleistocè de les Illes Balears. El gastropoda Potamides conicus, conegut al Pleistocè superior mallorquí, s’ha trobat al Pleistocè mitjà de s’Estelella.&#091;spa&#093; Se presenta la topografía y descripción de 18 cavidades litorales de Llucmajor (Isla de Mallorca). Se comenta su posible génesis y los rasgos morfológicos más destacados. Se describen yacimientos paleontológicos inéditos del Pleistoceno superior marino; se amplían datos de algunos yacimientos conocidos de antaño. Se cita por primera vez el malacostraca Xanto incisus y el gastropoda Ovatella firminii en el Pleistoceno de las Islas Baleares. El gastropoda Potamides conicus, conocido en el Pleistoceno superior mallorquín, se ha hallado en el Pleistoceno medio de s’Estelella.&#091;eng&#093; The topographic survey and description of 18 littoral caves in the municipality of Llucmajor (Mallorca) are presented. We also comment on their possible origins and the most remarkable morphological features. Inedit marine paleontological deposits from the Upper Pleistocene are described and additional information on known deposits is provided. The first record of the malacostraca Xanto incisus and the gastropoda Ovatella firminii from the Pleistocene of the Balearic Islands are presented. The gastropoda Potamides conicus, known from the Mallorcan Late Pleistocene, has been found in the Middle Pleistocene from s’Estelella

Els forns de Guix en les explotacions mineres històriques de la Serra de Na Burguesa (Mallorca)

&#091;cat&#093;Es presenta la descripció i planimetria parcial dels forns de guix de la serra de na Burguesa (Mallorca). Els conjunts de forns estudiats es presenten en parells i es localitzen a la vora d’antigues explotacions mineres de guix. La cronologia és incerta però, segons la nostra opinió, alguns forns ja eren operatius durant el s. XVIII i alguns no es varen abandonar fins a mitjans del s. XX. Actualment, la majoria es troben en runes per la qual cosa l’objectiu d’aquest article és documentar el que queda d’aquests forns de guix abans que l’estat de deteriorament augmenti i contribuir al coneixement d’aquests elements del patrimoni miner de Mallorca.&#091;eng&#093;Here we present the description and partial planimetry of gypsum furnaces from Serra de Na Burguesa (Mallorca). All sets of furnaces were built in pairs and they are located close to old gypsum mines. Despite their uncertain chronology, here we argue that some of the furnaces were operating during the 18th century and a few of them were not abandoned until mid-20th Century. Currently most of the buildings are in ruins. For this reason, the objective of this paper is to document the remains of these gypsum furnaces before the deterioration increases and also to contribute to the knowledge of the mining heritage of Mallorca

Análisis integrado de morfología y genética de Microtus ibéricos holocénicos

Se ha realizado el análisis, de forma conjunta, de los caracteres morfológicos (m1) y genéticos de 13 de especies de arvicolinos de edad Holocena, presentes en los yacimientos de la Sierra de Atapuerca (Burgos) y de la Cueva del Mirón (Cantabria). Estas especies son utilizadas como la herramienta básica de la bioestratigrafía del cuaternario. El objetivo de dicho análisis es comprobar la utilidad de las herramientas de clasificación genética y morfológica en la paleontología de vertebrados así como si refuerza o no las clasificaciones actuales. <br /

Els forns de guix en les explotacions mineres històriques de la Serra de na Burguesa (Mallorca)

Es presenta la descripció i planimetria parcial dels forns de guix de la serra de na Burguesa (Mallorca). Els conjunts de forns estudiats es presenten en parells i es localitzen a la vora d’antigues explotacions mineres de guix. La cronologia és incerta però, segons la nostra opinió, alguns forns ja eren operatius durant el s. XVIII i alguns no es varen abandonar fins a mitjans del s. XX. Actualment, la majoria es troben en runes per la qual cosa l’objectiu d’aquest article és documentar el que queda d’aquests forns de guix abans que l’estat de deteriorament augmenti i contribuir al coneixement d’aquests elements del patrimoni miner de Mallorca.Here we present the description and partial planimetry of gypsum furnaces from Serra de Na Burguesa (Mallorca). All sets of furnaces were built in pairs and they are located close to old gypsum mines. Despite their uncertain chronology, here we argue that some of the furnaces were operating during the 18th century and a few of them were not abandoned until mid-20th Century. Currently most of the buildings are in ruins. For this reason, the objective of this paper is to document the remains of these gypsum furnaces before the deterioration increases and also to contribute to the knowledge of the mining heritage of Mallorca