La pluralización del verbo 'haber' en español peninsular

C

The Syntax of Old Catalan Clitics : "Llibre dels Fets"

Altres ajuts: This work has been supported by the research group "Linguistic variation in Catalan (VaLingCat)", University of València (Ref: GIUV2017-397) and a Grant for the Requalification of the Spanish University System (Ministry of Universities of the Government of Spain), funded by the European Union, NextGeneration EU (Ref: UV-EXPSOLP2U-1801406).Although the distribution of pronominal clitics in Old Catalan has been described in general terms (Fischer 2002; Batllori et al. 2005), there are no quantitative studies detailing the frequency of preverbal or postverbal clitics nor their diachronic evolution. The clitics appearing with verbs in the future and conditional tense (FC) are worth a separate mention, since these forms originate from periphrastic structures that involve an infinitive and the auxiliary verb habere, and which could appear as an analytic (dir-li he) or a synthetic form (li diré or diré-li). This paper describes the general clitic positioning and the one encountered with FC in order to verify the claim that they display parallel distributions, using a text from the 13th century, to wit Llibre dels Fets. This article analyses the pragmatic-syntactic environments in which the clitic are found, as well as the degree of grammaticalization and univerbation of the FC. Following previous work (e.g., Bouzouita & Sentí 2022), it is argued that the FC in Catalan appear to exhibit a more advanced degree of grammaticalization than the western languages of the Iberian Peninsula.Tot i que la distribució dels clítics pronominals en català antic ha estat descrita en línies generals (Fischer 2002; Batllori et al. 2005), encara no hi ha estudis empírics que analitzen la freqüència de la posició dels clítics en anteposició o posposició ni com ha evolucionat. Els clítics amb verbs en futur i condicional (FC) mereixen una anàlisi específica perquè provenen d'estructures perifràstiques amb un infinitiu i el verb auxiliar habere, les quals han donat lloc a la forma analítica (dir-li he) i a la sintètica (li diré o diré-li). Aquest estudi descriu la posició dels clítics en general i en el cas del FC en particular per comprovar que efectivament tenen una distribució equivalent, a partir d'un text del segle XIII, el Llibre dels Fets. L'article analitza els contextos pragmaticosintàctics en què apareixen els clítics, així com també el grau de gramaticalització i d'univerbació del FC. Seguint estudis previs (e.g., Bouzouita & Sentí 2022), es defensa que el FC en català sembla tenir un grau de gramaticalització més avançat que en les llengües més occidentals de la península Ibèrica

Lingüística de corpus e historias de las lenguas iberorrománicas : nuevas propuestas y últimos desarrollos

Most of the articles included in this volume, titled Corpus Linguistics and the Histories of theIbero-Romance Languages: New Proposals and Recent Developments, are based on talks given at the V Congreso Internacional de Corpus Diacrónicos en Lenguas Iberorrománicas (CoDiLI5), which took place at the Free University of Brussels (ULB) and was co-organised by Ghent University (UGent), December 12-14, 2019. This volume has been edited by Miriam Bouzouita (Humboldt-UniversitätzuBerlin) and Antoine Primerano (UGent)

Por qué no gustas de mí como yo gusto de ti? El verbo 'gustar' y su complemento preposicional en español actual = Por que no gustas de mi, como yo gusto de ti? The verb gustar and its prepositional complement in Contemporary Spanish

In order to contribute to a better understanding of the correlation between the semantic and syntactic behaviour of the polysemous verb gustar, we trace, from a diatopic perspective, the different interpretations that this verb can have when appearing with a nominative and a prepositional complement [NOM + gusta + de + Noun Phrase]. The data used for this qualitative paper proceed from social media, such as Twitter. It is demonstrated that this syntactic schema is far more common in the Spanish-speaking world than previously thought and that, despite diatopic differences, it can take all known meanings, presenting as such more semantic flexibility than reported before