Sistemática de las Jutías de las Antillas (Rodentia, Capromyídae)

S'estudia la sistemàtica dels capromïids vivents amb mètodes fenètics i filogenètics, en base a caràcters externs i del crani, i a la seqüència de nucleòtids del citocrom b. L'anàlisi de la variació morfològica i de similitud indiquen que Mysateles gartidoi és una espècie vàlida i que Capromys pilorides es diferencia de la resta d'espècies de capromïids. El volum cranial discrimina els taxa i ha evidenciat un baix Quoficient d'Encefalització, el qual s'interpreta com a resultat d'una evolució sense pressions selectives i/o com a un caràcter primitiu. La divergència en la seqüència de nucleòtids va apuntar Plagiodontia aedium com l'espècie més basal. S'ha descobert un nou taxon (una espècie críptica). Mysateleses parafilètic i es proposa la nova combinació Mesocapromys melanurus. Les dades moleculars i morfològiques recolzen el retorn de M. gundlachi a la seva categoria subespecífica (=M. prehensdis gundlachi; i la validesa dels cinc gèneres. La major similitud es dona entre Mysateles i Mesocapromys. El temps de divergència estimat fou de 23 Ma (milions d'anys) per a Plagiodontia i Geocapromys, i entre 17 i 19 Ma per a Caprornys, Mysateles y Mesocapromys. Les subespècies de Capromys i Mysateles varen divergir fa només 2,4 Ma i 0,8 Ma respectivament. Les anàlisis morfològiques i rnoleculars permeteren establir relacions fenètiques i filogenètiques que justifiquen els canvis taxonòmics proposats.La sistematica de los caprómidos vivientes se estudia en base a métodos fenéticos y filogenéticos, caracteres externos y del eraneo y la secuencia de nucleótidos del gen cítocrorno b. El anàlisis de la variación morfològica y de similitud indican que Mysateles garridoi es una especie vàlida y Capromys pilotides se separa del resto de las especies de caprómidos. El volumen craneal discrimina a los taxones y dernostró el bajo Coeficiente de Encefalización, ínterpretandose como resultado de una evolución sin presiones selectivas y / o como caracter primitivo. La divergencia en la secuencia de nucleótidos apunta a Plagiodontia aedium como la especie mas basal. Se descubre un nuevo taxón (una especie críptica). Mysateles es paraftlético y se propane la nueva combinación Mesocapromys melanurus. Los datos moleculares y morfológicos avalan retornar M. gundlachi a su posición subespecífica (=M. prehensilis gundlachiï y confirrnan la validez de los cinca géneros, con la mayor similitud entre Mysatelesy Mesocapromys. El tiernpo de divergencia calculada fue 23 Ma (millones de años) para Plagiodontia y Geocapromys, y entre 17 y 19 Ma para Capromys, Mysateles y Mesocapromys. Las subespecies de Caprornys y Mysateles divergieron hace sólo 2,4 Ma y 0,8 Ma, respectivarnente. Los anàlisis morfológicos y moleculares establecieron relaciones fenéticas y filogenéticas que justifican el arreglo taxonómico propuesto.The systematics of the recent caprornyids were studied with phenetics and phylogenetic methods of external and cranial characters and nucleotide sequence of cytochrome b. Analyses of morphological variation and similarity indicate the validity of Mysateles garridoi as a valid species and separate Capromys pilorides from tile rest of the species of capromyids. Cranial volume discriminated the taxa and demonstrated low encephalization coefficients that could be interpreted as evolution without selective pressures and/or a primitive character state. Analysis of sequence divergence identified Plagiodontia aedium as tile most basal species and discovered a new taxon (a cryptic species). Mysateleswas paraphyletic and the new combination Mesocapromys melanuruswes proposed. Molecular and morphologic data support tile return of M. gundlachi to subspecific level (=M. prehensilis gundlachiï and the validity of five genera, with Mysateles and Mesocapromys being very similar. Divergence times were estimated to be 23 My for Plagiodontia from Geocapromys and between 17 and 19 My for the divergence among Capromys, Mysateles and Mesocapromys. The subspecies of Capromys and Mysateleswere estimated to have diverged 2,4 My and 0,8 My, respectively. Morphologic and molecular analyses established phenetics and phylogene-tics relationships that justify tile taxonomic arrangement