3 research outputs found

    Niche conservatism determines the occurrence of allopatric populations of Hyla meridionalis in different biogeographical scenarios

    No full text
    Niche conservatism controls the distribution of many amphibians during both speciation and invasion processes. In a few species it is possible to investigate the ecological divergence between isolated populations. Hyla meridionalis is an anuran with a distribution pattern of one group of alien populations in southwestern Europe and two allopatric groups of populations in northern Africa that have been diverging for an estimated period of between 2 and 12 million years. In this study we tested the hypothesis that niche conservatism determines the occurrence of a species on two distinct niche scales and in separate geographical regions. Our results indicate that H. meridionalis in some places occupies aquatic habitats that are suboptimal for other anuran species. This fact may have favoured its persistence in this niche and establishment in regions where no equivalent species occur. The two lineages of H. meridionalis overlap extensively in the climate space, even though the western lineage has spread into more marginal niches. Overall, our results support the hypotheses that niche conservatism controls the dispersal and distribution of populations and that a species’ niche can be stable on an evolutionary time scaleThis work was supported by a grant from the Mohamed bin Zayed Species Conservation Fund (Project 13057819) and a grant from the Spanish Ministerio de Ciencia e Innovación, Programa de Investigación Fundamental No Orientada (CGL2011-23907

    Limnología de los humedales costeros mediterráneos: el caso de Aiguamolls de l’Empordà

    Get PDF
    Las lagunas costeras de Aiguamolls de l’Empordà presentan una hidrología característica de los humedales mediterráneos. A los episodios de inundación, súbitos e irregulares en el tiempo, le siguen largos períodos de confinamiento en los que no hay entradas de agua y las lagunas tienden a la desecación. Durante el confinamiento en estas lagunas aumenta la salinidad, se acumula fósforo y se producen pérdidas de nitrógeno por desnitrificación, de manera que el nitrógeno limita la producción primaria. La comunidad acuática está formada por especies eurihalinas, que toleran las frecuentes fluctuaciones de salinidad, y su estructura no sigue ningún patrón estacional, sino que responde a la irregularidad hidrológica. Así, las diferentes especies aparecen cuando se producen las situaciones hídricas que les son propicias

    Estanys de l’Albera i basses dels secans de Lleida: quines característiques ambientals determinen les seves comunitats i la seva biodiversitat?

    No full text
    In this study we have compared the biological communities inhabiting seasonal pools in two different areas in Catalonia: the Albera mountain range and the Lleida steppes. We aimed at identifying the environmental variables that determine community composition in those habitats, as well as at describing the biodiversity attributes, the dynamics throughout the hydroperiod, and eventual relationships among taxonomic groups in terms of species richness. We observed interregional differences in community dynamics, with higher change between subsequent visits being observed in Albera rather than in Lleida seasonal pools, a pattern consistent across all the study groups. Regarding species richness patterns, we observed that most of the relationships across taxonomic groups did not hold when considering both regions. Therefore, we suggest climate may break, at a regional level, eventual biodiversity patterns existing at the local scaleEn aquest estudi, hem realitzat una comparació de les comunitats biològiques dels estanys i les basses temporànies de dues àrees de clima diferenciat, al massís de l'Albera (Alt Empordà) i als secans de Lleida (Segrià). L'objectiu del treball ha estat identificar les variables ambientals que determinen la composició d'aquestes comunitats, com la biodiversitat, la dinàmica temporal i la congruència taxonòmica en termes de riquesa d'espècies que es pugui donar entre els grups florístics i faunístics seleccionats. S'han observat diferències entre regions pel que fa a la dinàmica al llarg del cicle d'inundació, essent més marcada als estanys de l'Albera que no pas a les de Lleida, per a tots els grups d'organismes. Quant als patrons de congruència taxonòmica en termes de riquesa d'espècies, s’ha observat que la majoria de relacions no es mantenien entre regions. En conseqüència, suggerim que el clima pot trencar, a nivell regional, patrons de biodiversitat que es donen a nivell loca
    corecore