Mortality in Catalonia in the context of the third, fourth and future phases of the epidemiological transition theory

In the period 1960-2000, male and female life expectancy increased by 8,2 and 10,5 years, respectively, in Catalonia, one of Spain’s Autonomous Regions, to one of the highest in the world. Initially, most gains were due to lower infant mortality, but as cardiovascular diseases declined this later shifted to advanced ages. Between the mid-1980s and early 1990s life expectancy improvements stagnated as the mortality risk from traffic accidents and HIV/AIDS in young adults increased. Both the age-delay in old-age mortality and the simultaneous influence of behaviour and life style reflect distinct aspects of the fourth stage of the epidemiological transition. This analysis quantifies the age and cause of death contributions to changes and sex-differences in life expectancy in Catalonia. It subsequently compares the most recent life table for women with the Duchene-Wunsch limited life table to estimate the potential gain in life expectancy when all deaths would be ageing-related and on which ages these improvements would fall.Catalonia, cause of death, epidemiologic transition, epidemiological transition, gender, limits of life, mortality

Inercias e incertidumbres en el futuro demográfico de España

En este artículo se analizan las tendencias y las incertidumbres que planean sobre el devenir demográfico, un aspecto de candente actualidad por sus repercusiones sobre múltiples esferas de la vida social y económica de nuestro país. La tendencia de fondo a un mayor envejecimiento de la población se ve intensificada en la actual proyección del INE (2014-2064) por los supuestos sobre los que se sustenta: o dicho en otras palabras, a nuestro parecer, otros escenarios son posibles e incluso más previsibles. En este sentido, se abordan tres factores que presentan mayor incertidumbre y que se configuran claves de cara al futuro demográfico. En primer lugar, el efecto que tendría una mayor fecundidad sobre la base de la pirámide poblacional y la población en edad laboral. A continuación, se constata que garantizar a largo plazo unos volúmenes de población ocupada similares a los previos a la crisis económica requeriría, además de altas tasas de participación laboral, de flujos de inmigración claramente superiores a los previstos en la actualidad. finalmente, se analiza la evolución futura de la población mayor a partir del efecto combinado del tamaño de las generaciones y de los avances en la longevidad.This article analyses current trends and the uncertainties hovering over Spain's demographic future, a matter of great and immediate relevance because of the repercussions in many spheres in the country's social and economic life. The basic tendency of greater population ageing now appears as intensified in the present INE (National Statistics Institute) forecast (2014-2064) given the underlying assumptions. In other words, diferent scenarios are possible and even more foreseeable. Hence, three factors suggesting greater uncertainty and shaping key aspects of the demographic future will be discussed. first, is the effect of greater fertility on the base of the population pyramid and the working-age population. Next, it is confirmed that long-term guarantees of levels of employed population approximating those prior to the economic crisis would require, besides high labour force participation rates, immigration inflows that are clearly greater than those expected at present. finally, the future evolution of the elderly population will be examined from the standpoint of the combined effect of the size of generations and advances in longevity

Supervivència i patrons de mortalitat de la població catalana, 1960-2007

En aquest article es descriuen i s'analitzen les tendències de la mortalitat a Catalunya des de principis dels anys seixanta del segle XX, quan l'esperança de vida en néixer era ja similar a la mitjana dels països de l'Europa Occidental, fins a l'actualitat, quan se situa entre les més elevades del món. El marc conceptual emprat per analitzar l'evolució del patró de mortalitat de la població catalana és la Teoria de la Transició Epidemiològica, amb l'objectiu de constatar com les tendències recents de la mortalitat a Catalunya s'adeqüen als trets que defineixen i caracteritzen les darreres fases d'aquesta transició. Per assolir aquest objectiu s'han reconstruït les sèries de mortalitat per sexe i edat, s'han elaborat les corresponents taules de mortalitat i s'ha quantificat l'efecte dels canvis en els riscos de morir sobre les expectatives de vida dels catalans. A més, a partir de l'any 1980, s'ha introduït en l'anàlisi la variable causa de mort, cosa que ha permès aprofundir en les transformacions de l'estructura de la mortalitat i en el seu impacte sobre les millores en la supervivència de la població catalana.En este artículo se describen y se analizan las tendencias de la mortalidad en Cataluña desde principios de los años sesenta del siglo XX, cuando la esperanza de vida al nacer era ya similar a la media de los países de la Europa Occidental, hasta la actualidad, cuando se sitúa entre las más elevadas del mundo. El marco conceptual utilizado para analizar la evolución del patrón de mortalidad de la población catalana es la Teoría de la Transición Epidemiológica, con el objetivo de constatar cómo las tendencias recientes de la mortalidad en Cataluña se adecuan a los rasgos que definen y caracterizan las últimas fases de esta transición. Para alcanzar este objetivo se han reconstruido las series de mortalidad por sexo y edad, se han elaborado las correspondientes tablas de mortalidad y se ha cuantificado el efecto de los cambios en los riesgos de morir sobre las expectativas de vida de los catalanes. Además, a partir del año 1980, se ha introducido en el análisis la variable causa de muerte, cosa que ha permitido profundizar en las transformaciones de la estructura de la mortalidad y en su impacto sobre las mejoras en la supervivencia de la población catalana.This article describes and analyses mortality trends in Catalonia from the early 1960s, when life expectancy at birth was already similar to the Western European average, until today, as it observes one of the highest life expectancies in the world. The conceptual framework used to analyse the evolution of the mortality pattern of the Catalan population is the theory of epidemiological transition. This is to see how the recent mortality trends in Catalonia fit into the characteristics that define and characterise the final stages this transition. In order to achieve this goal, the mortality data series have been reconstructed by sex and age, relevant life tables have been produced and the effect that changes in the probability of dying has had on the life expectancy of the Catalans have been quantified. Moreover, for the period after 1980 causes of death have also been introduced in the analysis, allowing for a better understanding of how the mortality structure transformed and impacted on the increasing survival of the Catalans

Projeccions de població i llars dels municipis del Pla Estratègic Metropolità i districtes de la ciutat de Barcelona

En l'evolució del nombre i de les característiques de les llars intervenen processos complexos on s'interrelacionen factors demogràfics, com el creixement i els canvis en les piràmides de població, amb altres d'índole cultural, social, i econòmica que determinen els processos de formació i dissolució de les llars, com l'emancipació dels joves, la ruptura de parelles, o l'autonomia residencial de la gent gran, entre d'altres. La previsió de la seva evolució esdevé clau per la planificació urbanística i per l'estimació de les necessitats i de la demanda d'habitatge. Si bé la multiplicitat de factors que intervenen eleva el grau d'incertesa sobre el futur, els resultats de les projeccions són una eina útil i permet: a) oferir un marc de referència pels diferents actors; b) acotar, dels futurs possibles, els més previsibles a la llum de les tendències recents; i, c) analitzar l'efecte d'alguns dels determinants de la demanda. A continuació es presenten dos escenaris d'evolució de les llars al període 2005-2016 pels municipis del Pla Estratègic Metropolità i els districtes de la ciutat de Barcelona. En cada escenari, a més del nombre de llars en funció de l'edat de la persona de referència, es quantifica el paper que juga la dinàmica demogràfica i els factors relacionats amb la formació de llars. La variació anual del nombre de llars es descompon en tres elements: a) la demanda interna, és a dir la relacionada amb les transformacions en l'estructura per edats de la població ja resident al municipi; b) la demanda externa, la resultant dels processos migratoris; i, c) la demanda afegida, l'originada pels canvis en la propensió dels individus a formar i/o mantenir una llar. Aquesta descomposició permet, a més, delimitar la incertesa dels resultats, ja que la demanda interna és més previsible, en presentar un fort component estructural, mentre que la demanda externa i l'afegida són més difícils de preveure. Aquest capítol s'estructura en dos grans apartats: un sobre l'evolució futura de la població i un altre sobre l'estimació del nombre de llars. En cada apartat s'explica l'enfocament general, la metodologia i les hipòtesis de la projecció. En l'anàlisi dels resultats de població es considera en primer lloc el conjunt de municipis de l'àmbit del PEM, en constituir una àrea molt interrelacionada demogràficament, per tractar posteriorment tres agrupacions, la ciutat de Barcelona i els districtes, la resta del Barcelonès, i els altres municipis del PEM22. En els resultats de llars l'atenció es focalitza en la ciutat de Barcelona, amb un tractament de caire més general de les tendències previstes per la resta de municipis

On the measurement of healthy lifespan inequality

Background.- Current measures to monitor population health include indicators of (i) average length-of-life (life expectancy), (ii) average length-of-life spent in good health (health expectancy), and (iii) variability in length-of-life (lifespan inequality). What is lacking is an indicator measuring the extent to which healthy lifespans are unequally distributed across individuals (the so-called 'healthy lifespan inequality' indicators). Methods.- We combine information on age-specific survival with the prevalence of functional limitation or disability in Spain (2014-2017) by sex and level of education to estimate age-at-disability onset distributions. Age-, sex- and education-specific prevalence rates of adult individuals' daily activities limitations were based on the GALI index derived from Spanish National Health Surveys held in 2014 and 2017. We measured inequality using the Gini index. Results.- In contemporary Spain, education differences in health expectancy are substantial and greatly exceed differences in life expectancy. The female advantage in life expectancy disappears when considering health expectancy indicators, both overall and across education groups. The highly educated exhibit lower levels of lifespan inequality, and lifespan inequality is systematically higher among men. Our new healthy lifespan inequality indicators suggest that the variability in the ages at which physical daily activity limitations start are substantially larger than the variability in the ages at which individuals die. Healthy lifespan inequality tends to decrease with increasing educational attainment, both for women and for men. The variability in ages at which physical limitations start is slightly higher for women than for men. Conclusions.- The suggested indicators uncover new layers of health inequality that are not traceable with currently existing approaches. Low-educated individuals tend to not only die earlier and spend a shorter portion of their lives in good health than their highly educated counterparts, but also face greater variation in the eventual time of death and in the age at which they cease enjoying good health-a multiple burden of inequality that should be taken into consideration when evaluating the performance of public health systems and in the elaboration of realistic working-life extension plans and the design of equitable pension reforms

La mortalidad en jóvenes y su impacto sobre la evolución de la esperanza de vida en Andalucía durante el período 1980-1992

Fundamentos: A partir de la mitad de la década de los ochenta, la mortalidad en el grupo de edad de 15 a 39 años en Andalucía ha experimentado un importante ascenso; el objetivo de este trabajo es analizar la mortalidad en este grupo de edad, para conocer cuáles han sido las causas que han ocasionado el aumento de la mortalidad y cuantificar su impacto sobre la esperanza de vida en la década de los ochenta. Material y métodos: Con los datos de mortalidad y las poblaciones de Andalucía de 1980 a 1992, se han calculado las tasas específicas de mortalidad por edad y causa, y las tasas ajustadas por edad. Para cuantificar el impacto de las causas de muerte sobre la evolución de la esperanza de vida se ha utilizado el método de Pollard. Resultados: Se ha producido un aumento relativo de la mortalidad en los jóvenes andaluces entre los trienios 1980-1982 y 1990-1992. Las causas que han contribuido a este aumento, en los varones, han sido: el SIDA con un exceso de 825 defunciones, los accidentes de tráfico con 575, los suicidios con 155 y las sobredosis de drogas con 147 defunciones. Estas mismas causas de muerte han provocado una perdidas totales de 0,46 años en las ganancias de años de vida. En la mujeres, por contra, estas causas de muerte han mantenido relativamente estabilizadas sus tasas, con un efecto casi inapreciable sobre la esperanza de vida al nacer. Conclusiones: El aumento de la mortalidad en el grupo de edad de 15 a 40 años por las causas mencionadas anteriormente, es un fenómeno casi exclusivo de los jóvenes varones andaluces que ha producido una relentización en las ganancias de años de vida en la década de los ochenta.Background: From the middle eighties, mortality in the age group 15 to 39 years in Andalusia has experienced an important increase; the object of this work is to analyse mortality in this age group, in order to discover the causes which have brought about this increase in mortality and to assess its impact on life expectancy in the eighties. Methods: Using the mortality data and the population of Andalusia from 1980 to 1992, specific rates have been calculated, both for mortality by age and cause as well as those adjusted for age. To quantify the impact of the causes of death with respect to life expectancy development, the Pollard method was used. Results: There was a relative increase in the mortality of Andalusian young people between the three-yearly periods 1980-1982 and 1990-1992. The causes contributing to this increase, amongst the male population, were: AIDS with an excess of 825 deaths, 575 in traffic accidents, 155 suicides and 147 deaths from drug overdoses. These same causes of death led to total losses of 0,46% years in the gain of life expectancy. Amongst women, on the other hand, the causes of death maintained relatively stable rates, with an almost imperceptible effect on life expectancy at birth. Conclusions: The increase in mortality in the 15-40 age group for causes mentioned previously, is an almost exclusive phenomenon amongst young Andalusian men. This produced a slow-down in any gain in life expectancy during the eighties

Mortality in Catalonia in the context of the third, fourth and future phases of the epidemiological transition theory

In the period 1960-2000, male and female life expectancy increased by 8,2 and 10,5 years, respectively, in Catalonia, one of Spain's Autonomous Regions, to one of the highest in the world. Initially, most gains were due to lower infant mortality, but as cardiovascular diseases declined this later shifted to advanced ages. Between the mid-1980s and early 1990s life expectancy improvements stagnated as the mortality risk from traffic accidents and HIV/AIDS in young adults increased. Both the age-delay in old-age mortality and the simultaneous influence of behaviour and life style reflect distinct aspects of the fourth stage of the epidemiological transition. This analysis quantifies the age and cause of death contributions to changes and sex-differences in life expectancy in Catalonia. It subsequently compares the most recent life table for women with the Duchene-Wunsch limited life table to estimate the potential gain in life expectancy when all deaths would be ageing-related and on which ages these improvements would fall

Migraciones de valencianos y sus descendientes en Cataluña. Un ejemplo de ciencia ciudadana

El objetivo de este trabajo es realizar una valoración crítica del uso de la ciencia ciudadana para llevar a cabo un estudio sociodemográfico sobre la migración valenciana y su descendencia en Cataluña. Para ello se explicará cómo se pensó y elaboró el proyecto de Veus Valencianes, su puesta en marcha y el alcance que tuvo. Únicamente se analizarán los principales resultados obtenidos, ya que el objetivo principal es valorar el éxito final del método, así como los pros y contras de utilizar la ciencia ciudadana en este tipo de estudios de ciencias sociales, todavía muy minoritarios en el uso de esta metodología.The aim of this work is to make a critical assessment of the use of Citizen Science to carry out a sociodemographic study on Valencian migration and its descendants in Catalonia. For this purpose, it will be explained how Veus Valencianes project was conceived and designed, and how was its implementation and scope. Only the main results will be analyzed, since the purpose of this work is to evaluate the final success of the method, as well as the pros and cons of using Citizen Science for this type of Social Sciences studies, still very minority in the use of this methodology