Relación entre el trabajo de fuerza en seco y el trabajo de fuerza en el agua en jugadores de waterpolo

El propósito del presente estudio fue determinar si se establecen correlaciones entre la potencia muscular de las extremidades superiores e inferiores, mediante los ejercicios pectoral contractor o “pec-deck” y prensa de piernas, con la velocidad de lanzamiento con dos técnicas distintas (T1: lanzamiento con apoyo inicial del balón en el agua. T2: lanzamiento con doble finta), la altura y altura mantenida de salto y las características antropométricas en 9 jugadores de la selección catalana de waterpolo (16,8 ± 0,8 años, masa corporal de 73,5 ± 7,2 kg, altura de 184,7 ± 7,9 cms y IMC de 21,5 ± 1,3 (kg·m-2). Los resultados indicaron que aunque no existe significación estadística, si se observa una tendencia a una correlación moderada entre la máxima potencia en el ejercicio de peck-deck y la máxima velocidad de lanzamiento con ambas técnicas de lanzamiento (r = 0,50, p > 0,05 y r = 0,66 p > 0,05, técnica 1 y técnica 2, respectivamente). Las correlaciones entre la máxima potencia en prensa de piernas y la máxima altura y altura mantenida de salto fueron bajas y no significativas (r = 0,31 p > 0,05 y r = 0,00 p > 0,05, respectivamente). Finalmente, se determinó a nivel antropométrico, que el peso, envergadura y peso muscular correlacionaban con la potencia mecánica en la máquina de “peck-deck” (r = 0,867 p

Relació entre el treball de força en sec i el treball de força a l’aigua en jugadors de waterpolo

El propòsit del present estudi va ser determinar si s’estableixen correlacions entre la potència muscular de les extremitats superiors i inferiors, mitjançant els exercicis pectoral contractor o “peck-deck” i premsa de cames, amb la velocitat de llançament amb dues tècniques diferents (T1: llançament amb suport inicial de la pilota a l’aigua. T2: llançament amb doble finta), l’alçada i alçada mantinguda de salt i les característiques antropomètriques en 9 jugadors de la selecció catalana de waterpolo (16,8 ± 0,8 anys, massa corporal de 73,5 ± 7,2 kg, alçada de 184,7 ± 7,9 cm i IMC de 21,5 ± 1,3 (kg·m-2). Els resultats van indicar que encara que no hi ha significació estadística, sí s’observa una tendència a una correlació moderada entre la màxima potència en l’exercici de “peck-deck” i la màxima velocitat de llançament amb ambdues tècniques de llançament (r = 0,50, p > 0,05 i r = 0,66 p > 0,05, tècnica 1 i tècnica 2, respectivament). Les correlacions entre la màxima potència en premsa de cames i la màxima alçada i alçada mantinguda de salt van ser baixes i no significatives (r = 0,31 p > 0,05 i r = 0,00 p > 0,05, respectivament). Finalment, es va determinar a nivell antropomètric, que el pes, envergadura i pes muscular correlacionaven amb la potència mecànica a la màquina de “peck-deck” (r = 0,867 p

J Clin Virol

BackgroundFormalin-fixed paraffin-embedded (FFPE) samples can be DNA-extracted and used for human papillomavirus (HPV) genotyping. The xylene-based gold standard for extracting FFPE samples is laborious, suboptimal and involves health hazards for the personnel involved.ObjectivesTo compare extraction with the standard xylene method to a xylene-free method used in an HPV LabNet Global Reference Laboratory at the Centers for Disease Control (CDC); based on a commercial method with an extra heating step.Study designFifty FFPE samples were randomly selected from a national audit of all cervical cancer cases diagnosed in Sweden during 10 years. For each case-block, a blank-block was sectioned, as a control for contamination. For xylene extraction, the standard WHO Laboratory Manual protocol was used. For the CDC method, the manufacturers\ue2\u20ac\u2122 protocol was followed except for an extra heating step, 120\uc2\ub0C for 20 minutes. Samples were extracted and tested in parallel with \uce\ub2-globin real-time PCR, HPV16 real-time PCR and HPV typing using modified general primers (MGP)-PCR and Luminex assays.ResultsFor a valid result the blank-block had to be betaglobin-negative in all tests and the case-block positive for beta-globin. Overall, detection was improved with the heating method and the amount of HPV-positive samples increased from 70% to 86% (p=0.039). For all samples where HPV type concordance could be evaluated, there was 100% type concordance.ConclusionsA xylene-free and robust extraction method for HPV-DNA typing in FFPE material is currently in great demand. Our proposed standardized protocol appears to be generally useful.CC999999/Intramural CDC HHS/United States2017-07-01T00:00:00Z27148635PMC507596

Localitzador gràfic d'adreces IP

Memòria del projecte final de carrera que mostra un mapamundi on es representa el recorregut que realitzen els paquets de dades per arribar al seu destí.Memoria del proyecto final de carrera que muestra un mapamundi donde se representa el recorrido que realizan los paquetes de datos para llegar a su destino

Sociopsicología del trabajo, septiembre 2013

Recurs d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya.Recurso de aprendizaje de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"

Sociopsicología del trabajo, septiembre 2013

Recurs d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya.Recurso de aprendizaje de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"

Deep-sequencing reveals broad subtype-specific HCV resistance mutations associated with treatment failure.

A percentage of hepatitis C virus (HCV)-infected patients fail direct acting antiviral (DAA)-based treatment regimens, often because of drug resistance-associated substitutions (RAS). The aim of this study was to characterize the resistance profile of a large cohort of patients failing DAA-based treatments, and investigate the relationship between HCV subtype and failure, as an aid to optimizing management of these patients. A new, standardized HCV-RAS testing protocol based on deep sequencing was designed and applied to 220 previously subtyped samples from patients failing DAA treatment, collected in 39 Spanish hospitals. The majority had received DAA-based interferon (IFN) α-free regimens; 79% had failed sofosbuvir-containing therapy. Genomic regions encoding the nonstructural protein (NS) 3, NS5A, and NS5B (DAA target regions) were analyzed using subtype-specific primers. Viral subtype distribution was as follows: genotype (G) 1, 62.7%; G3a, 21.4%; G4d, 12.3%; G2, 1.8%; and mixed infections 1.8%. Overall, 88.6% of patients carried at least 1 RAS, and 19% carried RAS at frequencies below 20% in the mutant spectrum. There were no differences in RAS selection between treatments with and without ribavirin. Regardless of the treatment received, each HCV subtype showed specific types of RAS. Of note, no RAS were detected in the target proteins of 18.6% of patients failing treatment, and 30.4% of patients had RAS in proteins that were not targets of the inhibitors they received. HCV patients failing DAA therapy showed a high diversity of RAS. Ribavirin use did not influence the type or number of RAS at failure. The subtype-specific pattern of RAS emergence underscores the importance of accurate HCV subtyping. The frequency of "extra-target" RAS suggests the need for RAS screening in all three DAA target regions