126 research outputs found
El canvi climàtic podria estar augmentant els nivells pol·línics a l'aire de Catalunya
Les dades obtingudes per la Xarxa Aerobiològica de Catalunya mostren un augment significatiu de les concentracions pol·líniques entre els anys 1983 i 2011. Això podria comportar un problema de salut pública, atès que moltes de les espècies que produeixen pol·len són altament al·lergògenes. Aquest increment, que podria ser degut al canvi climàtic, sembla no afectar de la mateixa manera els diferents tipus pol·línics: els tàxons mediterranis mostren un major increment, mentre que els continentals es mantenen més estables. També sembla afectar més les espècies llenyoses que les herbàcies.Los datos obtenidos por la Xarxa Aerobiològica de Catalunya muestran un aumento significativo de las concentraciones polínicas entre los años 1983 y 2011. Esto podría conllevar un problema de salud pública, dado que muchas de las especies que producen polen son altamente alergénicas. Este incremento, que podría ser debido al cambio climático, parece no afectar del mismo modo a los diferentes tipos polínicos: los taxones mediterráneos muestran un mayor incremento, mientras que los continentales se mantienen más estables. También parece afectar más a las especies leñosas que a las herbáceas
Concentración polínica en la atmósfera de Barcelona
The results of four years (1983-1986) of continuous weekly monitoring of airborne pollen concentrations with Cour and modified Dur- ham pollen-traps in Barcelona show that arborial taxa predominate (78 %) in the total pollen count and pollinate mainly in winter and spring. Herbs, which usually pollinate during summer and fall, represent 17 % of the total pollen count, while shrubs contribute to it with only 3 %. Pinus (40 %), Cupressaceae (18 %), Quercus (8 %), Gramineae (5 %), Platanus (5 %), Urticaceae (3 %), Chenopodiaceae/Amaranthaceae (3 %), Olea (2 %), Plantago (1 %) and Corylus (1 %) are the most abundant taxa. A total of 100 pollen types belonging to 64 families have been found in the atmospheric pollen spectra of Barcelona.Los resultados obtenidos en el muestreo sistemático semanal del contenido en polen de la atmósfera de la ciudad de Barcelona durante 4 años (1983-1986) ponen de manifiesto un predomini0 de 10s táxones arbóreos en el mismo (78 % del total polinico). El periodo de máxima polinización de estos táxones es en invierno y primavera. Los táxones herbáceos alcanzan un 17 % y conforman mayoritariamente el espectro polinico de verano y ototio. Las especies arbustivas contribuyen con s610 un 3 % al total del espectro polinico. Cuantitativamente, aparecen como más abundantes, Pinus (40 %), Cupresáceas (18 %), Quercus (8 %), Gramineas (5 %), Platanus (5 %), Urticáceas (3 %), Quenopodiáceas/Amarantáceas (3 %), Olea (2 %), Plantago 11 %) y Corylus (1 %). Se han identificado un total de 100 tipos polínicos, pertenecientes a 64 familias
Presenten el primer calendari pol·línic de Santa Cruz de Tenerife
El Laboratori d'Anàlisis Palinològiques de la UAB, en col·laboració amb l'empresa Air Liquide i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), han desenvolupat el primer calendari pol·línic de Santa Cruz de Tenerife, resultat de les investigacions desenvolupades en el marc del projecte EOLO PAT que, des de 2004, estudia els nivells de pol·lens i espores de la zona.El Laboratorio de Análisis Palinológicos de la UAB, en colaboración con la empresa Air Liquide y la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), han desarrollado el primer calendario polínico de Santa Cruz de Tenerife, resultado de las investigaciones desarrolladas en el marco del proyecto EOLO PAT que, desde 2004, estudia los niveles de pólenes y esporas de la zona.The UAB Laboratory of Palynological Analysis, in collaboration with the firm Air Liquide and the Spanish Meteorological Agency (AEMET), has developed the first pollen and spore calendar of Santa Cruz de Tenerife. This is one of the results of a research being carried out under the EOLO PAT project framework which, since 2004, studies the levels of pollen and spores in the area
Paràmetres de la dinàmica aerobiològica del pol·len d'olivera a Catalunya
En aquest treball es fa una revisió de les dades de pol·len d'olivera a l'atmosfera, recollides a Catalunya durant els anys 1983'98, pensant en les seves aplicacions al·lergològiques i agràries. Es discuteixen la validesa d'alguns paràmetres per caracteritzar la dinàmica aerobiològica d'Olea, la possibilitat de predir el calendari de la pol·linització a partir de dades meteorològiques, i la de relacionar la producció d'oliva amb les concentracions pol·líniques.En este trabajo se presenta una revisión de los datos sobre polen de olivo en la atmósfera, recogidos en Cataluña durante los años 1983-98, pensando en sus aplicaciones alergológicas y agrarias. Se discuten la validez de algunos parámetros para caracterizar la dinámica aerobiológica de Olea, la posibilidad de predecir el calendario de la polinización a partir de datos meteorológicos, y la de relacionar la producción de aceitunas con las concentraciones polínicas.This paper rewiews of the Olea atmospheric pollen data from Catalonia, for the period 1983-98, with regard to their allergological and agricultural applications. The discussion is focused on the validity of certain parameters for the characterisation of Olea aerobiological dynamics, on the prediction of the pollen calendar from meteorological data and on the relationship between olive production and pollen concentration
Application of a source-receptor model to determine source areas of pollen in Catalonia (NE Spain)
In this study we characterize the long-range transport of allergenic pollen to the North East of Spain. To this end, cluster analysis of back-trajectories and a source-receptor model was applied to a dataset of 10 years of airborne monitoring data corresponding to the period 2000-2009. The aim of the study is to examine and interpret the main transport routes and source areas affecting levels in Catalonia for a total of 20 pollen types. The cluster analysis of trajectories revealed that trajectories entering to the region by East France represent well the long distant transport of some taxa which are scarce in the Catalan territory or present only in limited areas (Ambrosia, Betula, Corylus and Fagus) together with other common in Catalonia (Fraxinus, Quercus deciduous type and Pistacia) showing agreement with the source areas obtained from the source-receptor methodology: Whereas, for taxa with local/regional sources (Artemisia, Castanea, total Poaceae, Plantago, total Polygonaceae, Olea, total Quercus and Quercus evergreen type) with high concentration levels associated to situations of recirculation over the Iberian Peninsula, the source-receptor model did not show reliable source regions.Peer Reviewe
Claves para la determinación de los pólenes de las principales especies melíferas de la Península Ibérica
This paper presents keys for the identification of 216 plant taxa and pollent types from species known to be melliferous, from other honeydew-producing plants, and from companion and contaminant species.Las claves del presente articulo incluyen 216 taxones vegetales y tipos polinicos de especies meliferas ibéricas, asi como de plantas que producen mielatos y de especies que aparecen como acompañantes y contaminantes en 10s analisis de las mieles
Influence of the WeMO and NAO decadal trends on the airborne pollen levels recorded in Catalonia (NW Mediterranean basin)
Airborne pollen records constitute a powerful tool for different purposes. First, in studies of dispersion and source identification of pollen grains, which, incorporated into the atmosphere by anemophilous plants, produce allergic symptoms in a part of the population sensitive to it. On the other hand, aerobiological databases provide useful information for the understanding of the trends induced by the climate change. The decadal series allow the extraction of patterns with intra-annual variability (seasonality of the events and their relationship with the atmospheric transport patterns) and inter-annual variability (inter-annual trends and its possible relationship with climatic variability indexes). The longer the aerobiological monitoring series the better the understanding of the effects of climate change on pollination trends.
The aim of this study is to explore the influence of climate change on the airborne pollen series recorded in Catalonia during the period 1994-2012 by the analysis of its correlation with both, the North Atlantic Oscillation (NAO) and the new regional teleconnection Western Mediterranean Oscillation (WeMO) defined within the synoptic framework of the western Mediterranean basin
Airborne pollen parameters and their relationship with meteorological variables in NE Iberian Peninsula
The present study explores the role of the meteorological variability in the pollen production and the timing of the airborne pollen season by analysis of the correlation between precipitation, insolation and temperature and the main standardised airborne pollen parameters of 22 taxa collected at 6 localities in Catalonia (NE Spain). The pollen parameters included in the study were: Annual Pollen Integral and the Start, End and Length of the Main Pollen Season. Considering that the Main Pollen Season of most of the taxa in Catalonia lasts from spring to summer or autumn, correlations between the pollen parameters and winter (from December to March) values of meteorological variables were calculated. Correlations between Monthly Pollen Integral and monthly values of the meteorological variables were also calculated. The results obtained report the synchronism registered in the variations of pollen concentration with precipitation (negative), insolation (positive) and temperature (positive). Temperature was the meteorological variable that showed a greater influence in the pollen production and the timing of the pollen season, being insolation the least one. The Start of the Main Pollen Season was the pollen parameter more correlated with the meteorological variables, especially with winter temperatures.Peer ReviewedPostprint (author's final draft
Flora ornamental de Cerdanyola del Vallès, idoneïtat respecte les al·lèrgies i mesures pal·liatives
Aquest document conté originàriament altre material i/o programari només consultable a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia.El pol·len de plantes alliberat durant la pol·linització pot produir al·lèrgies a persones sensibles amb tendència ascendent en el temps, provocant malestar i elevades pèrdues econòmiques. La mala planificació en flora ornamental urbana és, en part, responsable; aquest estudi identifica, ajudant-se de plànols de simple interpretació, els principals problemes d'aquesta en relació a les al·lèrgies en Cerdanyola. S'observa una elevada presència de gèneres amb alta al·lerginicitat, molts concentrats en determinades localitzacions, essent especialment perillosos en març i abril, i una sobreplantació d'Acer negundo. Millorar la qualitat de vida dels afectats passa principalment per disminuir el nombre d'espècies altament al·lergògenes prioritàriament en les localitzacions amb més perill, tasca que ha de ser idealment realitzada per un equip d'experts.Plant pollen released during pollination can be allergic for sensible people with upward tendency, causing malaise and high economic losses. Bad design in urban ornamental flora is, partly, causative; this study identifies, helped by simple interpretative maps, the main problems of this flora regarding allergies in Cerdanyola. Big presence of high allergenicity genres is observed, many of them concentred in specific zones, being specially dangerous in March and April, also overplanting of Acer negundo. Improve life quality of affected people goes mainly through reduce high allergenic species number with priority on most dangerous locations, work that must be done ideally by an expert team.El polen de plantas liberado durante la polinización puede producir alergias a personas sensibles con tendencia ascendente en el tiempo, provocando malestar y elevadas pérdidas económicas. La mala planificación en flora ornamental urbana es, en parte, responsable; este estudio identifica, ayudándose de planos de simple interpretación, los principales problemas de esta en relación a las alergias en Cerdanyola. Se observa una elevada presencia de géneros con alta alergenicidad, muchos concentrados en determinadas localizaciones, siendo especialmente peligrosos en marzo y abril, y una sobreplantación de Acer negundo. Mejorar la calidad de vida de los afectados pasa principalmente por disminuir el nombre de especies altamente alergógenas prioritariamente en las localizaciones con más peligro, trabajo que ha de ser idealmente realizado por un equipo de expertos
- …