La Guerra dels mots i els mots de la guerra : la invasió d'Iraq a través del discurs periodístic

La textualització dels fets noticiables col·labora d'una manera directa i fonamental en la construcció social de la realitat que ens envolta, perquè en configura un esquema conceptual en la ment dels receptors. Per elaborar aquest esquema, els periodistes decideixen la substitució lingüística dels participants humans que hi intervenen i de les seves actuacions, és a dir, la denominació dels actors i dels fets que aquests duen a terme. D'aquesta manera, els mitjans de comunicació transmeten l'estructura que el seu domini institucional -fortament mediatitzat pel domini polític- vol donar sobre el coneixement d'un camp temàtic concret. Nosaltres hem escollit el de la «guerra d'Iraq» i hem mirat la manera com cinc diaris generalistes que es llegeixen a Catalunya (ABC, Avui, El País, El Periódico i La Vanguardia) han narrativitzat els fets que van tenir lloc durant el període bèl·lic «oficial» (20/3/03-10/4/03), sobretot en els titulars i els primers paràgrafs de les notícies, enunciats en què es concentra la tematització dels elements.The textualization of newsworthy events collaborates in a direct and fundamental way in the social construction of the reality that surrounds us because, from it, a conceptual scheme is formed in the minds of the recipients. In order to elaborate this scheme, journalists determine the linguistic substitution of the intervening human participants, and of their actions; that is, they decide upon the denomination of the actors and events that they carry out. In this way, the mass media transmit the structure that their institutional domain -highly mediatized by the political domain- wishes to give about the knowledge of a given thematic field. We have chosen that of the «war in Iraq» and have assessed the manner in which five non-specialist newspapers published in Catalonia (ABC, Avui, El País, El Periódico and La Vanguardia) have narrativized the events that occurred during the «official» period of conflict (20/3/03 to 10/4/03), above all with respect to headlines and the initial paragraphs of the news, these being statements in which the thematization of the elements is established

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. CD-ROM incorporat

Obra ressenyada: M. Teresa ESPINAL, Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004

La construcció cultural de la identitat en el discurs del futbol /

Aquest treball va ser presentat en el 6è Congrés Internacional de Pragmàtica (Reims, 1998)Partint de la teoria sobre el discurs de Günthner i Knoblauch, Margarida Bassols analitza els "colour commentaries" i el "play-by-play mode" del partit Barcelona FC-Reial Madrid que va tenir lloc al Camp Nou la primeravera del 1997 i que va ser emès per Catalunya Ràdio i la COPE. El partit de futbol és una activitat social que contrueix la caracterització dels grups implicats, sobretot gràcies a les comparacions entre els adversaris, i les seves atribucions discursives permeten analitzar la metalingüística del corpus i la manera com ideologitzen l'estructura social

Television programs for teenagers and the use of multimodality in knowledge popularization

The aim of this work is to study the interaction of spoken words and images that are used within programs targeted to popularize knowledge among teenagers. We will look into the program Bit@bit developed by Televisió de Catalunya, which is intended to disseminate computer concepts, tools and procedures. In this kind of program, one can find spoken language (on/off screen voices, interviews, etc.), other oral material (sounds, music, songs), written language (descriptions, title sequences, inserts and Uniform Resource Locator, or electronic addresses), and other visual material (film cut images, advertising, other TV programs, cartoons, films, both location or studio images, depicting reality, or computer screens, or logotypes). The profusion of multimodal elements used in this program helps to keep the young audience's attention. The use of references to their world or knowledge, as a target group, is based on interplay among different semiotic strategies. At the same time, the entire program's multi-segmentation into short video clips, combined with a fast paced sound track helps its audience to understand the specialized explanations presented. Of all the multimodal wealth that the program presents, we will concentrate only on the relationship between the words and the images (leaving other secondary semiotics to one side), the main strategy for achieving the objective of transmitting knowledge and winning adolescent audience

Les estratègies i els recursos expressius en els magazins radiofònics

Aquest article és fruit de l'anàlisi de quatre magazins radiofònics (El matí de Catalunya Ràdio, On vols anar a parar?, Un altre món i Serendípia) i, concretament, de la llengua oral que s'hi utilitza. De fet, l'objectiu primer de l'estudi és posar de manifest les estratègies lingüístiques dels presentadors que fan que el programa guanyi en empatia cap al receptor, que aconsegueixi connectar amb el seu públic de cada dia. S'hi vol respondre les preguntes: Com s'ho fan alguns conductors de magazins radiofònics per atreure l'audiència? Quines habilitats lingüístiques són més efectives a l'hora d'aconseguir l'atenció dels oients? Quines diferències hi ha entre ells

Emotionalization in new television formats of science popularization

The fierce struggle for television audiences is greatest when the content shown is not strictly entertainment, such as, for example, when specialized knowledge is brought to a wide audience. However, the appearance of new television formats has enabled scientific and technical contents to be brought closer to an unprepared and very diverse audience. What resources do these programs use to achieve this? Is emotionalization, which is increasingly dominant in the media, an important strategy in programs that seek to spread scientific knowledge among the general public? Do they use the pluri-locutionary nature of their discourse to promote understanding of the contents and to capture the viewers' attention? Our research, which forms part of a broader study of new television formats and the communication of knowledge, is the first study on the discourse of the mediatization of knowledge in Spain. The topic is of particular interest because it coincides with the production of innovative television formats that endeavor to capture the interest of sections of the population that usually do not access this type of content. They have an important social function since, as Semir (2011: 19) points out, the knowledge of the world they promote reduces the fear generated in human beings by that which is opaque or unknown, thereby increasing the ability to make decisions and increasing efficiency. Through the linguistic analysis of the statements uttered by the diverse voices of a popular communication program, Quèquicom (Whatwhohow), we will determine which emotions are more present in the program and, therefore, contribute towards its communicative success, and which speakers (presenters, experts or affected individuals) use them more. Determining the resources leading to the success of this program can provide effective tools for other programs with very diverse aims. Studies of this type in Spain have focused on the press but very little on television. This study forms part of a wider research project on new television formats and the communication of knowledge to different audiences and diverse levels of specialization. It has been proven that emotions join together to provide a dramatic progression, based on the tension-relaxation binomial, a progression that holds the audience's interest, in a similar manner to dramatic fiction programs. Moreover, the emotions can be examined in three ways: they can be referred to as a fact in the reality being narrated, expressed by the speakers or triggered in the audience. Lastly, it was also observed that the emotional charge that justifies the presence of affected individuals or witnesses in the majority of television programs spreads to the voices of the presenters themselves. The transmission of emotions is almost as important as that of knowledge.La lluita ferotge per les audiències televisives ho és més quan el contingut vehiculat no és estrictament d'entreteniment, com, per exemple, quan es pretén fer arribar coneixements especialitzats a una audiència àmplia. Tanmateix, l'aparició de nous formats televisius ha permès l'aproximació de continguts científics i tècnics a un públic poc preparat i molt divers. Quins recursos utilitzen aquests programes per aconseguir-ho? L'emocionalització, que cada vegada domina més els mitjans, és una estratègia important en els programes que volen divulgar coneixements científics entre el públic generalista? Juguen amb la plurilocutivitat del seu discurs per afavorir la comprensió dels continguts i la captació de l'atenció dels teleespectadors? La nostra recerca, wich forms part of a broader study of new television formats and the communication of knowledge, constitueix el primer estudi sobre el discurs de mediatització de coneixements a l'estat espanyol. El tema té un interès especial perquè coincideix amb la producció de formats televisius innovadors que intenten captar l'interès de franges de població que habitualment no accedeixen a aquesta mena de continguts. Tenen una funció social important ja que, tal com recorda de Semir (2011: 19), el coneixement del món que afavoreixen disminueix la por que genera en els éssers humans allò que és opac o desconegut, n'augmenta la capacitat de prendre decisions i n'incrementa l'eficàcia. Mitjançant l'anàlisi lingüistica dels enunciats emesos per les diverses veus d'un programa de divulgació molt seguit pel públic, Quèquicom, arribarem a esbrinar quines emocions hi tenen més presència i, per tant, col·laboren al seu èxit comunicatiu, i quins locutors (conductors, experts o afectats) hi recorren més. Destriar els recursos que menen a l'èxit d'aquest programa pot aportar eines eficaces per a d'altres amb objectius més diversos. A l'Estat espanyol els estudis d'aquesta mena s'han centrat en la premsa però molt poc en la televisió. Aquest estudi forma part d'una investigació més àmplia sobre els nous formats televisius i la divulgació dels coneixement, per a audiències diferents i nivells d'especialització diversos. S'ha pogut comprovar que les emocions s'hi encadenen per oferir una progressió dramàtica, basada en el binomi tensió-relax, progressió que manté l'interès de l'audiència, semblantment a la manera com ho fa un espai dramàtic de ficció. A més, totes les emocions que hi participen poden rebre un triple tractament: poden ser referides com un fet de la realitat narrada, expressades per part dels locutors o derivades en l'audiència. I, finalment, també s'ha vist que la càrrega emocional que justifica la presència dels afectats o testimonis convocats en la majoria de programes televisius es contagia a les veus dels mateixos conductors. La transmissió d'emocions és gairebé tan important com la dels coneixements