La formación permanente del profesorado en Cataluña. Análisis de los referentes legales

Este artículo tiene como objetivo describir y analizar la evolución de la formación permanente del profesorado en Cataluña, tomando como eje de análisis los referentes legales publicados en las últimas décadas. El texto hace una revisión de los Planes Marco de Formación Permanente promulgados desde 1989 hasta la actualidad y analiza detenidamente los cambios que se han producido en algunas de las dimensiones más importantes de la formación permanente del profesorado. MÉTODO. Para ello hemos recurrido a un enfoque cualitativo de investigación y la estrategia fundamental de recogida de datos ha sido el análisis documental de los referentes legales mencionados y de otros documentos adicionales. RESULTADOS Y DISCUSIÓN. Los resultados de este estudio se dirigen a resituar los referentes legales en los contextos educativos y sociales en los que se promulgaron, a la vez que mostrar los puntos comunes y divergentes existentes entre ellos y una justificación de los cambios y evolución de la propia formación docente. Los hallazgos de esta investigación ponen de manifiesto la existencia de una elevada preocupación por la formación permanente del profesorado en territorio catalán, tangible por la profusión de trabajos existentes sobre la temática. A su vez, el estudio señala aquellos aspectos dilemáticos que, en la actualidad, requieren de una atención preferente

XII Jornadas de Educación Emocional. Educación emocional y neurociencia

XII Jornades d’Educació Emocional/XII Jornadas de Educación Emocional. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2016.La neurociència és un dels fonaments més sòlids de l’educació emocional. Els avenços actuals han permés comprobar que la neuroplasticitat neuronal explica que la nostra estructura del cervell va canviant contínuament. L’experiència emocional és un aspecte important dels canvis neuronals en el cervell. Les competències emocionals, així com les emocions en general, tenen un correlat neuronal que convé conèixer, i que es manifesta en la resposta múltiple de caràcter psiconeurofisiològic (taquicàrdia, sudoració, hipertensió, secrecions hormonals, canvis en els neurotransmissors, etc.), etc. En aquest sentit, la mielinització és una manifestació de com la pràctica afecta a la composició de les neurones. Els canvis que es produeixen contínuament en el cervell com a conseqüència del que estem fent ocasionen l’activació de determinats circuits neuronals i promouen l’atròfia d’altres. Això té uns efectes molt importants en el benestar emocional, ja que depèn del que fem, sentim i pensem. Les XII Jornades d’Educació Emocional recullen experiències i recerques que contribuexen a un millor coneixement d’aquesta relació estreta que s’estableix entre emocions i procesos neuronals en l’àmbit educatiu

XIII Jornadas de Educación Emocional. Educación emocional en la actividad física y en el deporte

S’han celebrat les XIII Jornades d’Educació Emocional de la Universitat de Barcelona, gestionades per l’Institut de Ciències de l’Educació i el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), amb el tema Educació emocional a l’activitat física i l’esport els dies 31 de març i 1 d’abril, amb uns 150 participants procedents no sols de Catalunya, sinó també de la resta de l’Estat espanyol i Llatinoamèrica. Els assistents són experts en els camps de la pedagogia, psicologia, psicopedagogia, professorat d’educació física, entrenadors, àrbitres, atletes, ex-atletes d’elit, empresaris del món esportiu, acròbates i persones interessades amb la temàtica. Tots ells han pogut reflexionar sobre la importància d’educar les emocions a l’entorn de l’esport i l’activitat física, i específicament en aspectes com l’autoregulació de l’esforç, de la frustració, del respecte que cal tenir a les grades, del rol tan important que exerceixen els entrenadors, la necessitat de la formació permanent, i especialment, de la prevenció de la violència a les grades. Les ponències dels experts, taules rodones, tallers, presentació de comunicacions i pòsters, han estat una oportunitat de formació, sensibilització i formació per a la pràctica de l’activitat física i l’esport des de la perspectiva emocional

XI Jornadas de Educación Emocional. Educación emocional y familia

Barredo Gutiérrez, Blanca; Bizquerra Alzina, Rafel; García Aguilar, Núria; Giner Tarrida, Antoni; Pérez Escoda, Núria; Tey Teijón, Amelia (Coords.). XI Jornades d’Educació Emocional/XI Jornadas de Educación Emocional. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2015. Document electrònic

I Congrés Internacional d’Educació Emocional. X Jornades d’Educació Emocional. Psicologia positiva i benestar

La celebración de las X Jornadas de Educación Emocional de la UB (Universidad de Barcelona) ha sido una buena ocasión para iniciar un Congreso con el objetivo de profundizar y difundir los conocimientos sobre la finalidad de la educación emocional, que es contribuir al bienestar personal y social. El I Congreso Internacional de Educación Emocional. Psicología Positiva y Bienestar ha sido el resultado de un trabajo continuado por parte del Instituto de Ciencias de la Educación (ICE) y del Grupo de Investigación en Orientación Psicopedagógica (GROP), ambos de la UB. La finalidad de la educación emocional es el bienestar. Hay diversos tipos de bienestar (material, físico, social, profesional, emocional, subjetivo), uno de ellos es precisamente el bienestar emocional, que tiene mucha relación con la experiencia de emociones positivas. La educación emocional es anterior al surgimiento de la psicología positiva, pero desde un marco integrador, ha ido incorporando sus aportaciones sobre el bienestar. El documento que se presenta es la compilación de comunicaciones y posters presentados en el Congreso. Una suma de trabajos científicos y de buenas prácticas que nos hacen pensar en el alto desarrollo de la Educación Emocional en nuestra sociedad. Sería falso decir que este escrito recoge la riqueza de las aportaciones que se generaron en el Congreso. Es difícil poder agrupar la generosidad de reflexiones de más de 300 personas que asistieron al congreso, los contenidos de las diferentes ponencias, talleres, mesa redonda, coloquios, etc. La riqueza de un Congreso Científico reside en todas y cada una de las aportaciones y vivencias de todos los asistentes..

XV Jornadas de Educación Emocional. La formación del educador en Educación Emocional

L’educació emocional té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals, que són competències bàsiques per a la vida i un aspecte important del desenvolupament integral de la personalitat. La persona amb competències emocionals està en millors condicions per fer front als reptes de la vida i contribuir de manera significativa a la construcció del benestar personal i social. Investigacions recents han posat de manifest els efectes altament positius de l’educació emocional en la millora del clima d’aula i de centre, la disminució de conflictivitat, comportament disruptiu, conflictes, violència, assetjament escolar, etc., així com una millora del rendiment acadèmic. Però, per assolir aquest objectiu, cal que hi hagi uns educadors sensibilitzats i formats per a una posada en pràctica eficient. La formació dels educadors en educació emocional és un repte que queda pendent. Aquesta és la temàtica de les XV Jornades d’Educació Emocional, on ens plantegem una sèrie de qüestions. Quines són les estratègies més eficients per a la formació dels educadors? Com s’haurien d’implicar les universitats en la formació inicial dels educadors en competències emocionals? Ha arribat l’hora de posar almenys una assignatura obligatòria sobre aquesta temàtica? Hi ha educadors sensibilitzats i formats per fer-ho? La formació continuada dels educadors en exercici s’ha de deixar a la seva lliure elecció, o seria millor una formació dirigida a tot el personal dels centres? Quin és el model que convé promoure? Què diuen les investigacions científiques que convé tenir present en el moment d’enfocar el futur de la formació dels educadors? De quina manera es pot formar millor els educadors que, pel seu compte, volen posar en pràctica l’educació emocional a la seva aula de manera fonamentada i eficient?..

XIV Jornadas de Educación Emocional. La educación emocional en el centro del cambio educativo

L’educació emocional és una innovació educativa que es proposa educar per a la vida i té com a punt de partida un conjunt de necessitats socials que no estan suficientment ateses a través de les àrees acadèmiques ordinàries, com per exemple la prevalença de violència, ansietat, estrès, depressió, comportaments de risc, etc. L’educació emocional s’emmarca dins els moviments de renovació pedagògica, de llarga tradició a Catalunya, que es proposen educar per a la vida. Manifestacions recents d’aquests moviments són Escola Nova 21 iXarxes per al canvi. Considerem que hi ha arguments de pes perquè l’educació emocional estigui al centre del canvi educatiu i, per tant, creiem que hauria d’ocupar un espai de rellevància dins aquests moviments d’innovació pedagògica. Amb aquest objectiu s’organitzen aquestes Jornades. La intenció és impulsar projectes que deixin clara la relació entre l’educació emocional i la innovació educativa, que l’educació emocional estigui present en els processos d’innovació pedagògica i que aquests la incorporin com un element essencial. Per fer patent aquesta relació, s’organitzen aquestes Jornades, en les quals col·laboren l’ICE de la UB, el GROP, Escola Nova 21 i Xarxes per al canvi, amb la intenció de fer contribucions significatives

Participación efectiva y ejercicio responsable de los derechos del menor como ciudadano

Los menores no sólo son titulares de derechos sino, también. son sujetos de responsabilidades o deberes y las instituciones deben garantizar que conozca sus derechos, los procedimientos para defenderlos y las obligaciones que asumen como ciudadanos activos. Ello, obedece a la concepción de los menores como ciudadanos de derecho. La Ley Orgánica 8/2015 de Protección Jurídica del menor introduce, en el capítulo III, título I, la rúbrica «Deberes de los menores», en el que, desde la concepción de los menores como ciudadanos, se les reconoce como correspon- sables de las sociedades en las que participan y, por tanto, no sólo titulares de derechos sino también de deberes. Se regulan los deberes de los menores en general y en los ámbitos familiar, escolar y social en particular: respeto a la familia, corresponsabilidad en el cuidado del hogar, respeto a las normas de convivencia en los centros educativos, respeto a los recursos y las ins - talaciones públicas, etc. La infancia y adolescencia debe tener la capacidad y aptitud para asumir y cumplir con las obli- gaciones y responsabilidades inherentes a la titularidad de esos derechos en todos los ámbitos de la vida, tanto familiar, social como escolar. La sociedad, la escuela y las instituciones deben establecer normas, procedimientos y redes bien definidas para garantizar que el menor conoz- ca sus derechos y pueda ejercer su participación en todas las actividades que le afecten como la familiar, sanitaria, de ocio, social, comunitaria y política

Aula de innovación educativa

El artículo forma parte del monográfico de la revista dedicado a: la formación permanente del profesoradoLas políticas educativas han dado cada vez más autonomía a los centros educativos en un esfuerzo de acercar la Administración al usuario y permitir una adaptación a los contextos. Los centros educativos aprenden cuando todos sus miembros aprenden individual y colectivamente, por lo tanto necesitan establecer un plan estratégico de formación basado en el análisis de la institución educativa, del contexto, de la comunidad, de las competencias profesionales del docente y sus objetivos.CataluñaConsejería de Educación, Formación y Empleo. Servicio de Publicaciones y Estadística; Avda. de la Fama, 15 - 1ª planta ; 30006 Murcia; Tel. +34968279685; Fax +34968279835; [email protected]