Relació de la posició mandibular i la postura corporal en subjectes sans

Treball Final de Grau d'Odontologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Director: Raúl Ayuso MonteroObjectius: El principal objectiu d’aquest estudi és determinar la possible relació entre la posició mandibular i la postura corporal en subjectes sans. Secundàriament també preten determinar la relació entre el costat de preferència masticatoria i la postura corporal, avaluar la reproductibilitat del mètode utilitzat i comprovar la concordança entre diferents maneres de mesurar un mateix angle corporal. Mètodes: Deu subjectes asimptomàtics (edat mitjana 21,5 anys) van ser sotmesos a registres fotogràfics en tres posicions mandibulars diferents: màxima intercuspidació, lateralitat dreta i lateralitat esquerra. La postura corporal, definida pels angles formats entre acròmions (AA) i espines ilíaques anterior superiors (EE), es va mesurar directament mitjançant el software PAS/SAPO i després l’angle resultant d’aquests es va mesurar indirectament per càlcul matemàtic. Es va completar una escala analògica visual (VAS) del costat de preferència masticatòria dels subjectes. Tots els registres es van prendre dues vegades amb un interval de 7 a 10 dies pel mateix examinador. Resultats: L'anàlisi de variància estadística (ANOVA) no va revelar diferències significatives (p-valor>0.05) entre les posicions mandibulars i els costats de preferència masticàtoria per cap dels angles corporals mesurats. L'estimació de la reproductibilitat utilitzant coeficients intra-classe va ser adequada (ICC> 0.4) i les rectes de regressió entre la mesura directa i indirecta va tenir un coeficient elevat (R2=0,975). Conclusions: La posició mandibular no va demostrar afectar la postura corporal dels subjectes; així tampoc ho va fer el costat de preferència masticatòria. El mètode utilitzat és força reproduïble, tot i que s’ha de mencionar que el disseny té importants limitacions experimentals a tenir en compte per futurs estudis. La concordança obtinguda entre les diferents mesures del mateix angle corporal les valida ambdues

Role of autophagy in the control of food intake

Treballs Finals de Grau de Farmàcia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona, 2015. Tutora: Dolors Serra i Cucurull.[eng] Autophagy is an intracellular pathway which has been well characterised since many years ago. It is present in all cell types and tissues and it is implicated in cell quality control removing from its cytosol those cellular components that could damage the cell. It is also implicated in the control of cellular energy balance and provides the cell a source of nutrients and energy during starvation. Recently, some research groups have been studying the possible role of autophagy in the hypothalamic control of food intake and energy balance. The results obtained by these groups seemed to be all in the same direction. They affirmed that autophagy had an essential role in the control of food intake. However, a recent study questions previous results, exposing that it is not autophagy but autophagic proteins which are implicated in food intake regulation by a non-autophagic mechanism. The role of autophagy in food intake is under debate and needs to be further studied.[cat] L’autofàgia és una via cel·lular que ha estat ben caracteritzada al llarg dels anys. Està present en tots els teixits i regula el correcte funcionament de les cèl·lules participant en el control de qualitat intracel·lular eliminant aquells components cel·lulars que poden resulta’ls-hi nocius. També regula el balanç energètic a nivell cel·lular, proporcionant una font de nutrients i energia quan la cèl·lula està en condicions de desnutrició i no pot obtenir-los de l’exterior. Recentment, s’ha estudiat el possible paper de l’autofàgia en la regulació del balanç energètic i la ingesta a l’hipotàlem. Els resultats que es van obtenir anaven en la mateixa direcció afirmant que l’autofàgia tenia un paper essencial en el control de la regulació de la ingesta. Malgrat això, un estudi recent qüestiona els resultats previs, exposant que no és l’autofàgia, sinó les proteïnes que hi participen les que estan implicades en la regulació de la ingesta mitjançant un mecanisme no autofàgic. El possible paper de l’autofàgia en la regulació de la ingesta requereix ser estudiat amb més profunditat