Com gens tan semblants generen morfologies tan diverses? El paper clau de la genètica del desenvolupament i la genòmica comparada en la visió darwiniana de l'evolució

D'ençà que Darwin (i Wallace) van formular la teoria de l'evolució per selecció natural, les relacions entre el desenvolupament embrionari i l'evolució morfològica han estat, llevat d'un breu període inicial, de mútua i absoluta ignorància. D'ençà de la dècada dels setanta, la biologia molecular i, molt especialment, la genètica del desenvolupament, la genòmica comparada i l'evo-devo (evolució i desenvolupament) han capgirat completament el panorama. Els gens controlen el desenvolupament i els canvis a escala genètica són el motor de la variació morfològica. D'altra banda, i contràriament al pensament evolutiu canònic, el nombre i tipus de gens són molt semblants en tots els animals, solen ser funcionalment equivalents i s'expressen en llocs i temps molt diversos al llarg del desenvolupament. Si gens i proteïnes estan conservats, la variació ha de venir necessàriament dels canvis en les seqüències cisreguladores que controlen on i quan s'expressen els gens. L'estudi d'aquestes regions de control i la seva integració i evolució en xarxes complexes de regulació gènica és el nou paradigma per a una teoria genètica de l'evolució morfològica. Aquesta nova visió és més propera al concepte bàsic de unitat de tipus amb modificacions de Darwin, que als postulats bàsics de la síntesi moderna neodarwiniana.Since Darwin (and Wallace) put forward the theory of evolution by natural selection, embryonic development and morphological evolution experienced, except for an early sunny spell, an absolute disregard to each other. Since the 1970s, Molecular Biology, and namely Developmental Genetics, Comparative Genomics and, later on, Evo-Devo, have changed for ever this odd situation. Embryonic development is controlled by genes and genetic changes are the base of morphological evolution. Moreover, at variance to cannonical evolutionary thinking, genes are similar in class and number among animals, are functionally equivalent, and are expressed at multiple places and times along development. The conservation of genes and proteins requires that morphological variation stems from cis-regulatory changes controlling when and where genes are expressed. The analysis of these regulatory regions, how they interconnect forming complex gene regulatory networks, and how they evolve in time to account for morphological variation represent a new paradigm to set up a new genetic theory of morphological evolution. Interestingly, this new paradigm falls closer to Darwin’s ‘unity of type with modification’ than to some basic postulates of the neodarwinian Modern Synthesis

Les Planàries d'aigües dolces a Catalunya i les illes Balears. I. Clau sistemàtica i distribució geogràfica

The geographical distribution of freshwater planarians in Catalonia and the Balearic Islands has been studied from old and new records. Up to now, seven species have been found in Catalonia throughout the 44 localities studied, whereas only three species are present in the 13 localities studied in the Balearic Islands. The species and the geographical pattern found are similar to the published European records. The criteria for a correct diagnosis of planarian species are assessed especially when dealing with complex groups like the subgenera Schmidtea and the old «gonocephala» group. We stress the need to study the karyotypes to diagnose correctly some of the present species and to discover new races and species hidden under a similar external appearance. Taking into account these considerations a key is provided to assist clasification of these organisms. Finally, a pledge is made to stimulate the flow of sound information to add in a future work

La producció científica de la UB en cinc àrees estratègiques. Anàlisi i comparativa amb quatre centres de la xarxa CERCA

Aquest document analitza l’activitat de recerca de la Universitat de Barcelona en cinc àrees estratègiques de Ciències de la Vida i de la Salut durant el període 2008- 2017, comparant-la amb la de quatre organismes d’àmbits concurrents de la xarxa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). S’han emprat indicadors quantitatius i qualitatius, i s’ha calculat la productivitat i l’eficiència respecte dels recursos humans i financers. Els resultats mostren que, malgrat que coincideix amb una etapa econòmica crítica i un context advers, les àrees de la UB presenten indicadors tan bons o millors que els centres de la xarxa CERCA, cosa que en certifica un nivell notable i els permet adreçar un seguit de recomanacions als poders públics, als departaments, als instituts i als equips de govern de la Universitat de Barcelona

Three dispersal routes out of Africa: A puzzling biogeographical history in freshwater planarians

Aim Freshwater planarians may have a wide geographical range despite their assumed low vagility. Found across four continents, Dugesia may have either an ancient origin on a large palaeo landmass, followed by colonisation in different regions before continental fragmentation, or a more recent origin and subsequent transoceanic dispersal. We seek to resolve between these two hypotheses. Location Africa, Eurasia and Australasia. Taxon Genus Dugesia (Platyhelminthes: Tricladida: Dugesiidae). Methods We used data from the sequencing of six gene fragments and comprehensive taxonomic sampling of Dugesia from across its distribution range to reconstruct the phylogeny of this genus using maximum likelihood and bayesian inference methods. We conducted two phylogenetic dating analyses using Platyhelminthes fossils and palaeogeological events. Basing on the time-calibrated molecular phylogenetic framework we evaluated the contribution of vicariance and dispersal to the biogeographical evolution of Dugesia. By reconstructing the ancestral areas and present-day potential distribution using BioGeoBEARS and niche modelling, we elucidated the biogeographical history of the genus. Results The present-day distribution of Dugesia is a result of different vicariance and dispersal events. However, we also found evidence of transoceanic dispersal. Consistent with previous hypotheses, Dugesia dates to the Upper Jurassic in the Afro-Malagasy Gondwana region. We unveiled a novel biogeographical scenario for the genus, involving multiple events of colonisation in Eurasia from continental Africa via at least three dispersal routes. Main conclusions Dugesia is an ancient genus having reached its present distribution through a complex history of dispersal and vicariant events following its origin in southern Gondwana. Despite the low vagility of Dugesia, we found evidence of their overseas dispersal

Com gens tan semblants generen morfologies tan diverses? El paper clau de la genètica del desenvolupament i la genòmica comparada en la visió darwiniana de l'evolució

D'ençà que Darwin (i Wallace) van formular la teoria de l'evolució per selecció natural, les relacions entre el desenvolupament embrionari i l'evolució morfològica han estat, llevat d'un breu període inicial, de mútua i absoluta ignorància. D'ençà de la dècada dels setanta, la biologia molecular i, molt especialment, la genètica del desenvolupament, la genòmica comparada i l'evo-devo (evolució i desenvolupament) han capgirat completament el panorama. Els gens controlen el desenvolupament i els canvis a escala genètica són el motor de la variació morfològica. D'altra banda, i contràriament al pensament evolutiu canònic, el nombre i tipus de gens són molt semblants en tots els animals, solen ser funcionalment equivalents i s'expressen en llocs i temps molt diversos al llarg del desenvolupament. Si gens i proteïnes estan conservats, la variació ha de venir necessàriament dels canvis en les seqüències cisreguladores que controlen on i quan s'expressen els gens. L'estudi d'aquestes regions de control i la seva integració i evolució en xarxes complexes de regulació gènica és el nou paradigma per a una teoria genètica de l'evolució morfològica. Aquesta nova visió és més propera al concepte bàsic de unitat de tipus amb modificacions de Darwin, que als postulats bàsics de la síntesi moderna neodarwiniana.Since Darwin (and Wallace) put forward the theory of evolution by natural selection, embryonic development and morphological evolution experienced, except for an early sunny spell, an absolute disregard to each other. Since the 1970s, Molecular Biology, and namely Developmental Genetics, Comparative Genomics and, later on, Evo-Devo, have changed for ever this odd situation. Embryonic development is controlled by genes and genetic changes are the base of morphological evolution. Moreover, at variance to cannonical evolutionary thinking, genes are similar in class and number among animals, are functionally equivalent, and are expressed at multiple places and times along development. The conservation of genes and proteins requires that morphological variation stems from cis-regulatory changes controlling when and where genes are expressed. The analysis of these regulatory regions, how they interconnect forming complex gene regulatory networks, and how they evolve in time to account for morphological variation represent a new paradigm to set up a new genetic theory of morphological evolution. Interestingly, this new paradigm falls closer to Darwins unity of type with modification than to some basic postulates of the neodarwinian Modern Synthesis

L'imparable ascens científic i social de la Biologia al darrer terç del segle XX

La sessió de la SCB de gener del 1970 (ara fa trenta anys) que donà lloc a la publicació del 1971 fou un bon reflex de l'estat de la ciència a Catalunya en aquells moments. Aquella sessió pretenia estimular el debat sobre alguns dels punts més calents de la biologia d'aleshores, biologia de la qual pràcticament res no es feia a casa nostra. La recerca a la Universitat era molt precària donada la manca de tradició i de mitjans. Alhora, la societat era molt poc sensible a la ciència i als avenços científics. Tot i això, hi havia gent amb inquietuds, com els participants a la sessió de la SCB, a la qual em sento orgullós d'haver contribuït

L'imparable ascens científic i social de la Biologia al darrer terç del segle XX

La sessió de la SCB de gener del 1970 (ara fa trenta anys) que donà lloc a la publicació del 1971 fou un bon reflex de l'estat de la ciència a Catalunya en aquells moments. Aquella sessió pretenia estimular el debat sobre alguns dels punts més calents de la biologia d'aleshores, biologia de la qual pràcticament res no es feia a casa nostra. La recerca a la Universitat era molt precària donada la manca de tradició i de mitjans. Alhora, la societat era molt poc sensible a la ciència i als avenços científics. Tot i això, hi havia gent amb inquietuds, com els participants a la sessió de la SCB, a la qual em sento orgullós d'haver contribuït