Decreto de Nueva Planta: cambios en la relación Iglesia-Estado

El Decret de Nova Planta va comportar una sèrie de canvis de major o menor importància. El decret va afectar també les relacions de la nova dinastia amb l’Església catòlica i les seves institucions. Va afectar de manera evident les relacions frontereres entre diòcesis i va establir els fonaments per al futur. En aquest sentit, la geografia eclesiàstica de la Ribagorça ha estat dominada per la relació entre els bisbats de Barbastre i de Lleida. PARAULES CLAU: Decret de Nova Planta, Ribagorça, Barbastre, Església catòlica, Estat, ConciliThe Decree of ‘Nueva Planta’ carried a series of changes of major or minor importance. The decree also affected the relations of the new dynasty with the Catholic Church and its institutions. That clearly affected the frontier relations between dioceses and and established the way for the future. In this respect, the ecclesiastic geography of the Ribagorza has been dominated by the relation between the bishoprics of Barbastro and Lleida. KEY WORDS: Decree of ‘Nueva Planta’, Ribagorza, Barbastro, Catholic Church, State, Council.El Decreto de Nueva Planta conllevó una serie de cambios de mayor o menor importancia. El decreto afectó también las relaciones de la nueva dinastía con la Iglesia católica y sus instituciones. Éste afectó de manera evidente las relaciones fronterizas entre diócesis y estableció las bases para el futuro. En este sentido, la geografía eclesiástica de la Ribagorza ha estado dominada por la relación entre los obispados de Barbastro y Lleida. PALABRAS CLAVE: Decreto de Nueva Planta, Ribagorza, Barbastro, Iglesia católica, Estado, Concili

La situació francesa en els moments de la Pau de Cateau-Cambrésis, 3 d’abril de 1559

La Pau de Cateau-Cambrésis (1559) obre el camí per establir un nou model de relació entre religió i monarquia que conclourà amb l’Edicte de Nantes (1598). Al llarg d’aquests quaranta anys el protagonisme històric europeu depèn sobretot de França: tant la qüestió religiosa com la qüestió dinàstica. Aquest treball està dedicat a explicar els punts més importants d’aquest camí, que anirà assumint nous conceptes, importants en el camp del pensament, com la llibertat de culte i la tolerància religiosa, a la recerca d’un nou plantejament en la relació de la trilogia afi ançada des del segle xiv —«una fe, una llei, un rei»—, que consisteix a mantenir la unicitat en la llei i en el rei, però acceptant la duplicitat de la fe, calvinista i catòlica

Una memoria per a la promoció de l'Alt Urgell (1779)

-

L'Expulsió dels jueus, 1492

Per entendre millor l'expulsió dels jueus dels regnes peninsulars decretada pels reis Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó (1492) és necessari fer un seguiment de la presència dels jueus. S'inicia amb la romanització del territori i les primeres mesures contràries es troben en la legislació de l'Església visigòtica, sobretot en assumir aquesta el regne visigot amb Recared I en el Concili III de Toledo (589). La presència musulmana disminueix la tensió i s'encamina vers la tolerància. La reconquesta comporta, en canvi, el retorn a la legislació antijueva que s'accentua a partir del segle XIV i porta a la creació del Tribunal de la Inquisició per limitar el criptojudaisme, considerat com un perill per al procés d'unitat política. Finalment un conjunt de factors fan que els monarques optin per la unitat religiosa del país i posin els jueus davant l'alternativa de conversió al catolicisme, mitjançant el bateig, o l'exili, la mateixa que s'havia posat també davant els musulmans, després de la caiguda del regne de Granada (1492) i que s'ampliarà un segle després als moriscos (1610).The expulsion of the Jews, 1492. To better understand the expulsion of Jews from the peninsular kingdoms decreed by Queen Isabella I of Spain and Ferdinand II of Aragon (1492) it is necessary to track the presence of the jews. It begins with the Romanization of the territory and the first contrary measures are found in the law of the Visigothic Church, especially because it assumes the Visigoth kingdom with Reccared I in the Third Council of Toledo (589). The Muslim presence decreases the tension and heads towards tolerance. The reconquest involves instead a return to anti-Jewish legislation accentuated since the fourteenth century and leads to the creation of the Tribunal of the Inquisition to limit criptojudaism, considered a danger to the process of political unity. Finally a number of factors make the monarchs opt for the religious unity of the country and give the Jews the alternative of conversion to catholicism, through baptism, or the exile, the same that had been given to Muslims after the fall of the kingdom of Granada (1492), extended a century later to the Moriscos (1610)