Presència del gat domèstic, Felis silvestris catus (Schreber, 1775), i del gat serval, Felis silvestris, en un espai natural protegit: el cas del Parc Natural Serra de Mariola (sud-est espanyol)

Presencia del gato doméstico, Felis silvestris catus (Schreber, 1775), y del gato montés, Felis silvestris, en un espacio natural protegido: el caso del Parque Natural Serra de Mariola (sureste español) El principal objetivo de esta investigación es conocer aspectos ecológicos, de distribución e impactos del gato doméstico dentro de la sierra de Mariola. El área de estudio es un parque natural de 17.500 hectáreas situado en el sur del País Valenciano. Un mejor conocimiento de su distribución será de interés para la definición de medidas de gestión de fauna del parque. Utilizando técnicas de fototrampeo se recopilaron 29.941 imágenes con algún contacto animal. El 0,62% de las fotografías registradas son de gato doméstico, de manera que se ha detectado su presencia en 29 de las 63 cuadrículas (2 x 2 km) del Parque Natural Serra de Mariola (el 46,03%). El periodo de muestreo se prolongó desde enero hasta septiembre de 2010. Este estudio ha permitido integrar la información recopilada en el campo en bases de datos a fin de evaluar la presencia del gato doméstico en la sierra de Mariola. Datos publicados en GBIF (doi:10.15470/p7evig).Presence of domestic cat, Felis silvestris catus (Schreber, 1775), and wild cat, Felis silvestris, in a natural protected area: the case of Serra de Mariola Natural Park (SE of Spain)The main objective of this research was to determine the ecological aspects, distribution, and impact of domestic cat in the Serra de Mariola. The study area is a natural park of 17,500 hectares located in the south of the Valencia Community. Better knowledge of the distribution of this cat will help define management measures in the park. Using camera traps, we collected 29,941 images of animal contact. A total of 0.62% of these photographs were of domestic cat, the presence of which was detected in 29 of 63 grids (2 x 2 km) in Serra de Mariola Natural Park (46.03%). Sampling was performed from January to September 2010. The study allowed us to integrate the information collected in the field into databases and to evaluate the presence of domestic cat in the Serra de Mariola.Data published through GBIF (doi:10.15470/p7evig).El principal objectiu d’aquesta recerca és conèixer aspectes ecològics, de distribució i d’impactes del gat domèstic dins de la serra de Mariola. L’àrea d’estudi és un parc natural de 17.500 hectàrees situat al sud del País Valencià. Un millor coneixement de la distribució serà d’interès per a la definició de mesures de gestió de fauna del parc. Utilitzant tècniques de fototrampeig es van recopilar 29.941 imatges amb algun contacte animal. El 0,62% de les fotografies enregistrades són de gat domèstic, de manera que se n’ha detectat la presència en 29 de les 63 quadrícules (2 x 2 km) del Parc Natural de la Serra de Mariola (el 46,03%). El període de mostreig es va prolongar des de gener fins a setembre de 2010. Aquest estudi ha permès integrar la informació recopilada al camp en bases de dades per avaluar la presència del gat domèstic a la serra de Mariola. Dades publicades a GBIF (doi:10.15470/p7evig)

Abundancia y distribución de la liebre ibérica (Lepus granatensis Rosenhauer, 1856) en el Parque Natural de la Sierra de Mariola (Alicante-Valencia)

Abundance and distribution of the Iberian hare (Lepus granatensis Rosenhauer, 1856) in the Sierra de Mariola Natural Park (Alicante-Valencia) The Iberian hare (Lepus granatensis Rosenhauer, 1856) is a species of great value in Spanish Mediterranean ecosystems for several reasons, such as its interest to hunters, its contribution to soil fertility and plant diversity, and its role as prey. However, factors such as fragmentation, degradation and loss of habitat and diseases, predation and high pressure hunting are having a detrimental effect on the conservation of the species. It is therefore of interest to determine the abundance and distribution of the Iberian hare in areas of the peninsula where there are insufficient data to establish guidelines for conservation and sustainable management of hare populations in the peninsula. Our goal was to assess the abundance and distribution of the Iberian hare in the most widely used areas of a mountainous Mediterranean landscape in the Iberian peninsular (Mariola Mountain Park, located between the provinces of Alicante and Valencia). Data obtained from studies conducted in transects from 2008 to 2010 showed that intra-annual abundance was highest in spring (KIA half of 0.26 hares/km) and lowest in winter (average 0.075 KIA hares/km). As to their preferences in relation to land use, abundance was highest in the matrix of dry groves (KIA half of 0.33 hares/km) and irrigated groves (average 0.2 KIA hares/km). The matrix of natural vegetation and agricultural abandonment had low numbers of hares, with values of 0.083 and 0.033 hares/km, respectively.La liebre ibérica (Lepus granatensis Rosenhauer, 1856) es una especie de gran valor en los ecosistemas mediterráneos españoles por varios motivos: por su interés cinegético, por servir de alimento a numerosos predadores, por mejorar la fertilidad del suelo e incrementar la diversidad vegetal, etc. Sin embargo, factores como la fragmentación, la degradación y la pérdida de hábitats, así como las enfermedades, la predación y la excesiva presión cinegética que afectan a la especie, están influyendo de manera negativa en su conservación. Por esta razón resulta interesante conocer la abundancia y distribución de la liebre ibérica en diferentes zonas de la península de las que no se tienen suficientes datos, para que el análisis de su conjunto proporcione pautas que permitan realizar una gestión adecuada para mantener e incrementar las poblaciones de liebres en la península. Nuestro objetivo es conocer la abundancia y distribución de la liebre ibérica en los principales usos del paisaje de una zona de montaña del Mediterráneo peninsular, el Parque Natural de la Sierra de Mariola, situado entre las provincias de Alicante y Valencia, durante diferentes periodos de su ciclo biológico anual. Los datos obtenidos en los transectos realizados entre 2008 y 2010 muestran que las mayores abundancias anuales tienen lugar en primavera (IKA medio de 0,26 liebres/km) y disminuyen en invierno (IKA medio de 0,075 liebres/km). En cuanto a sus preferencias relacionadas con los diferentes usos del suelo, las mayores abundancias se obtienen en la matriz de cultivos de secano (IKA medio de 0,33 liebres/km) y en la de cultivos de regadío (IKA medio de 0,2 liebres/km). Las matrices de vegetación natural y abandono agrícola presentan bajo número de liebres, con valores de 0,083 y 0,033 liebres/km respectivamente.Abundància i distribució de la llebre ibèrica (Lepus granatensis Rosenhauer, 1856) al Parc Natural de la Serra de Mariola (Alacant-València) La llebre ibèrica (Lepus granatensis Rosenhauer, 1856) és una espècie de gran valor als ecosistemes mediterranis espanyols per diversos motius: per l’interès cinegètic, perquè serveix d’aliment a nombrosos predadors, perquè millora la fertilitat del sòl i incrementa la diversitat vegetal, etc. Tanmateix, factors com ara la fragmentació, la degradació i la pèrdua d’hàbitats, com també les malalties, la predació i la pressió cinegètica excessiva que afecten l’espècie estan influint de manera negativa en la seva conservació. És per això que resulta interessant conèixer l’abundància i distribució de la llebre ibèrica en diferents zones de la Península de les quals no es tenen prou dades a fi que l’anàlisi del conjunt proporcioni pautes que permetin una gestió adequada per mantenir i incrementar les poblacions de llebres a la Península. El nostre objectiu és conèixer l’abundància i distribució de la llebre ibèrica en els principals usos del paisatge d’una zona de muntanya del Mediterrani peninsular, el Parc Natural de la Serra de Mariola, situat entre les províncies d’Alacant i València, durant diferents períodes del seu cicle biològic anual. Les dades obtingudes als transsectes fets entre 2008 i 2010 mostren que les abundàncies anuals més grans tenen lloc a la primavera (IKA mitjà de 0,26 llebres/km) i disminueixen a l’hivern (IKA mitjà de 0,075 llebres/km). Pel que fa a les preferències relacionades amb els diferents usos del sòl, les abundàncies més grans s’obtenen a la matriu de conreus de secà (IKA mitjà de 0,33 llebres/km) i a la de cultius de regadiu (IKA mitjà de 0,2 llebres/km). Les matrius de vegetació natural i abandonament agrícola presentes un nombre de llebres baix, amb valors de 0,083 i 0,033 llebres/km, respectivament

Effectiveness of the use of patagial wing tags for griffon vultures (Gyps fulvus) in Spain

Efectivitat de l’ús de marques alars patagials en el marcatge del voltor comú (Gyps fulvus) a Espanya Es descriu el disseny de marques alars patagials de lectura dorsoventral d’alta durabilitat per al marcatge i el seguiment d’exemplars de voltor comú Gyps fulvus. Amb aquest objectiu es van marcar ocells aclimatats dins del Projecte Canyet de recuperació del voltor comú com a espècie nidificant al Parc Natural de la Serra de Mariola (Comunitat Valenciana). Un total de 193 voltors van ser marcats en el període 2000-2015 en el punt de mostreig i 43 individus van ser recapturats, amb un valor mitjà de 1.362 dies (SD ± 543,78). De la mateixa manera, es va pesar la meitat de la mostra d’individus capturats (n = 20), els quals van presentar un valor mitjà de 9,11 kg (SD ± 1,14). També es va mesurar l’àrea de les perforacions cicatritzades, la superfície mitjana de les quals va ser de 85,38 mm2 (SD ± 28,61). Les marques alars van proporcionar resultats molt satisfactoris, que permeten aprofundir en els patrons de comportament interespecífic, així com en els moviments de nomadisme. S’ha constatat que el disseny final d’aquestes marques és adequat atès que la identificació a distància és bona i la incidència negativa en els individus és molt reduïda. A més a més, aquest sistema permet la diferenciació d’individus amb una freqüència elevada. S’ha constatat així mateix que aquest dispositiu no interfereix en les etapes vitals de l’espècie i que, adaptant-lo convenientment a escala, resultaria factible per a altres espècies ornítiques.Efectividad del empleo de marcas alares patagiales en el marcaje de buitre leonado (Gyps fulvus) en España Se describe el diseño de marcas alares patagiales de lectura dorsoventral de alta durabilidad para el marcaje y seguimiento de ejemplares de buitre leonado Gyps fulvus. Para ello se marcaron aves aclimatadas dentro del Proyecto Canyet de recuperación del buitre leonado como especie nidificante en el Parque Natural de la Sierra de Mariola (Comunidad Valenciana). Un total de 193 buitres fueron marcados en el período 2000-2015 en el punto de muestreo y 43 individuos fueron recapturados, con un valor medio de 1.362 días (SD ± 543,78). Del mismo modo, se pesó a la mitad de la muestra de individuos capturados (n = 20), siendo el valor promedio de 9,11 kg (SD ± 1,14). Se midió asimismo el área de las perforaciones cicatrizadas, siendo la superficie media de perforación de 85,38 mm2 (SD ± 28,61). Las marcas alares proporcionaron resultados muy satisfactorios, que permiten profundizar en los patrones de comportamiento interespecífico, así como en los movimientos de nomadismo. Se ha constatado que el diseño final de estas marcas es adecuado, ya que su identificación a distancia es buena y la incidencia negativa en los individuos es muy reducida. Además, este sistema permite la diferenciación de individuos con una elevada frecuencia. Del mismo modo, se ha constatado que este dispositivo no interfiere en las etapas vitales de la especie y que, adaptándolo convenientemente a escala, resultaría factible para otras especies orníticas.We describe the design of patagial wing tags with highly durable lateral readings for marking and tracking griffon vultures Gyps fulvus. Acclimatized birds were tagged within Projecte Canyet for the recovery of the griffon vulture as a nesting species in the Sierra de Mariola Natural Park (Valencia Region). A total of 193 vultures were tagged at the sampling point between 2000 and 2015. Forty-three individuals were recaptured within an average of 1,362 days (SD ± 543.78). Half the sample of captured individuals was weighed (n = 20) and the average was 9.11 kg (SD ± 1.14). The area of the scarred perforations was measured, and the mean perforation size was 85.38 mm2 (SD ± 28.61). Wing tags provided highly satisfactory results and enabled a deeper understanding of the patterns of interspecific behaviour and nomadic movements. The design of the tags was satisfactory because it facilitated identification of individuals at a distance. The negative impact on individuals was low and the device did not interfere in the vital life stages of the species. We suggest the model could be useful for other bird species if adapted to size

A free and open source programming library for landscape metrics calculations

Landscape metrics are used in a wide range of environmental studies such as land use change and land degradation studies, soil erosion and run-off predictions, management of hunting communities, and strategic planning for environmental management, to name just a few. Due to their utility for a variety of applications, there are many indices and software packages that have been designed to provide calculations and analysis of landscape structure patterns in categorical maps. With the purpose of making a comparison between the most used tools (Fragstats, V-Late, PA4...), this paper examines their advantages and disadvantages in order to create a list of common features that need to be incorporated into this type of software. An Application Programming Interface (API) is produced without limitations on data input, that is capable of calculating vector or raster metrics and is extensible. This API should make it possible not only to build third party applications easily, but also make it possible to add new metrics and research into new paradigms related to traditional landscape metrics. Land-metrics DIY (DoIt Yourself) is the library presented in this paper. It can calculate almost 40 landscape metrics from geometry provided by an ESRI Shapefile. © 2011 Elsevier Ltd.We especially appreciate the comments and suggestions by A. Jakeman and three anonymous reviewers which led to substantial improvements of the manuscript. This paper is partially supported by the FPU - Doctoral Research Scholarship program of the "Ministerio de Educacion de Espana" (2007-2011). Moreover, we would like to thank all the FOSS community, and in particular to Diego Guidi (NTS main developer) for their interesting and important work. Of course, we also thank the OGC and all FOSS projects related to spatial information because they suppose a strategic support to the further development of our idea and other possible GIS projects.Zaragozi Zaragozi, BM.; Belda Antoli, A.; Linares Pellicer, JJ.; Martínez-Pérez, JE.; Navarro, JT.; Esparza Peidro, J. (2012). A free and open source programming library for landscape metrics calculations. Environmental Modelling and Software. 31:131-140. doi:10.1016/j.envsoft.2011.10.009S1311403