La col·laboració interdepartamental a l'educació i el lleure infantojuvenil

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Col·laboració interdepartamental; InfànciaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Colaboración interdepartamental; InfanciaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Interdepartmental collaboration; Childhoo

Tests ràpids d'infeccions respiratòries pediàtriques

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Tests ràpids; Pacient pediàtricCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Tests rápidos; Paciente pediátricoCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Quick tests; Pediatric patientL’atenció als infants suposa al voltant de 7,5 milions de visites anuals a l’atenció primària. D’aquestes, al voltant d’1,6 milions estan relacionades amb les infeccions respiratòries. La majoria de les infeccions són víriques i les més freqüents estan originades per rinovirus, adenovirus, parainfluença, influença i virus respiratori sincític. El diagnòstic diferencial entre les infeccions respiratòries pediàtriques és difícil en infants, una dificultat que està en relació inversa amb l’edat. La pandèmia obliga a descartar la infecció per COVID-19 en els infants que es presenten amb símptomes d’infecció respiratòria. La incertesa del diagnòstic, donada la clínica i la sensibilitat dels tests disponibles, i el diferent tractament que s’ha de fer en el cas d’una infecció per SARS-CoV-2, fa necessari posar a disposició dels professionals d’atenció primària totes les eines disponibles per poder millorar el diagnòstic diferencial de les infeccions respiratòries. Per aquesta raó, s’ha considerat necessari dotar les consultes de pediatria d’atenció primària de tests ràpids d’infeccions respiratòries (VRS, influença A i B i adenovirus). El protocol que es presenta ha estat elaborat per un conjunt de pediatres que representen la Societat Catalana de Pediatria, les entitats proveïdores agrupades en les patronals (UCH i CSC) i l’Institut Català de la Salut. És un protocol clínic però que té en consideració la situació epidemiològica actual de pandèmia per COVID-19. Com qualsevol protocol d’aquest període 2020-21, haurà d’anar canviant conforme es disposi de més coneixement sobre la COVID-19. Els resultats dels tests ràpids han de ser interpretats sempre en el context de la clínica que presenta el pacient

Learning to make informed health choices: Protocol for a pilot study in schools in Barcelona.

--- - b: - "Introduction:" - "Methods:" - "Ethical considerations:" sup: - th - th i: - ad hoc content: - " The Informed Health Choices (IHC) project has developed learning resources to teach primary school children (10 to 12-year-olds) to assess treatment claims and make informed health choices. The aim of our study is to explore both the students' and teachers' experience when using these resources in the context of Barcelona (Spain). " - " During the 2019-2020 school year, we will conduct a pilot study with 4 " - " and 5 " - "-year primary school students (9 to 11-year-olds) from three schools in Barcelona. The intervention in the schools will include: 1) assessment of the IHC resources by the teachers before the lessons, 2) non-participatory observations during the lessons, 3) semi-structured interviews with the students after a lesson, 4) assessment of the lessons by the teachers after a lesson, 5) treatment claim assessment by the students at the end of the lessons, and 6) assessment of the IHC resources by the teachers at the end of the lessons. We will use " - " questionnaires and guides to register the data. We will perform a quantitative and qualitative analysis of the data to explore understandability, desirability, suitability, usefulness, facilitators and barriers of the resources. The most relevant results will be discussed and some recommendations on how to use, how to adapt (if needed), and how to implement the IHC resources to this context will be agreed. The findings of the contextualization activities could inform the design of a cluster-randomised trial, to determine the effectiveness of the IHC resources in this context prior to scaling-up its use. " - " The study protocol has obtained an approval exemption from the Ethics Committee of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona, Spain).

Guia d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 en dones embarassades i nadons

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Dones embarassades; NadonsCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Mujeres embarazadas; BebésCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Pregnant women; BabiesEn aquest document s’estableixen les pautes a seguir en l’abordatge de l’atenció a les dones embarassades i puèrperes i dels nadons en la situació epidemiològica actual. S’estableixen els centres de referència per a l’atenció obstètrica a les dones amb infecció COVID-19 que requereixen un ingrés hospitalari durant l’embaràs, i també els centres de referència per a l’atenció al part a les dones amb infecció per COVID-19 amb simptomatologia lleu que no requereixen ingrés hospitalari

Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya

Acompanyament al naixement; Voluntats de la dona; Atenció al nadóBirth support; Women's wills; Newborn careAcompañamiento en el nacimiento; Voluntades de la mujer; Atención al recién nacidoL’Organització Mundial de la Salut, l’any 2018 va proposar una sèrie d’actuacions per a l’atenció al moment del part, que tenen per lema ‘Atenció per a una experiència positiva en el naixement’. En aquest document s’actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’, document elaborat pel Departament de Salut, publicat l’any 2003 i actualitzat l’any 2019 com a ‘Protocol d’atenció i acompanyament al naixement’, seguint les recomanacions de l’OMS, així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants i amb l’objectiu d’ajudar-les a elles i a les seves famílies a tenir una experiència positiva en el part. Les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia són l’eix vertebrador d’aquest protocol i de tots els que es coordinen des del Servei de Salut Maternoinfantil de la Sub-direcció de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut. En aquest sentit, cal ressaltar la seva relació amb el Protocol del seguiment de l’embaràs a Catalunya (3a. edició) que es va presentar el 2018, amb el qual comparteix principis i enfocament. El protocol s’estructura en tres capítols en relació a les etapes (prepart, part i puerperi), recollint en el tercer, l’atenció la nadó. Cada capítol té diversos apartats en les activitats a realitzar, la informació a donar i el registre, entre d’altres. Es recull, després, la bibliografia i una sèrie de annexos amb eines pràctiques

Protocols de promoció de la salut maternoinfantil a Catalunya: vint anys de seguiment

Embaràs; Naixement; Nadons; Salut maternoinfantilEmbarazo; Nacimiento; Recien nacido; Salud maternoinfantilPregnancy; Birth; Newborn; Maternal and child healthLes activitats preventives i de promoció de la salut recollides en els protocols de seguiment de l’embaràs i d’atenció i acompanyament al naixement a Catalunya tenen com a objectiu principal la millora de la salut de les gestants i els nadons, d’acord amb l’aplicació de recomanacions basades en l’evidència científica tant de prevenció primària com de secundària (cribratges). En aquests dos protocols també s’especifica el nivell de complexitat dels centres sanitaris que han d’atendre les gestants i els nadons en funció dels factors de risc sanitaris i socials que presentin. El seguiment dels principals indicadors de salut en l’etapa perinatal a Catalunya, durant els darrers vint anys, ens condueix a fer dues reflexions. D’una banda, que la implantació real dels protocols, publicats pel Departament de Salut els anys 2003 i 2005, ha estat insuficient, fet que indica que hauríem d’establir mecanismes de seguiment i avaluació més potents. De l’altra, que alguns dels problemes de salut relacionats amb la maternitat tenen més a veure amb el context social que no amb el sanitari.Las actividades preventivas y de promoción de la salud recogidas en los protocolos de seguimiento del embarazo y de atención y acompañamiento al nacimiento en Cataluña tienen como objetivo principal la mejora de la salud de las gestantes y los bebés, de acuerdo con la aplicación de recomendaciones basadas en la evidencia científica tanto de prevención primaria como de secundaria (cribados). En estos dos protocolos también se especifica el nivel de complejidad de los centros sanitarios que han de atender a las gestantes y los bebés en función de los factores de riesgo sanitarios y sociales que presenten. El seguimiento de los principales indicadores de salud en la etapa perinatal en Cataluña, durante los últimos veinte años, nos conduce a hacer dos reflexiones. Por un lado, que la implantación real de los protocolos, publicados por el Departamento de Salud en los años 2003 y 2005, ha sido insuficiente, indicando que deberíamos establecer mecanismos de seguimiento y evaluación más potentes. Por el otro, que algunos de los problemas de salud relacionados con la maternidad tienen más que ver con el contexto social que no con el sanitario.The main objective of the preventive and health promotion activities included in the guidelines of pregnancy monitoring and childbirth care and support in Catalonia is to improve pregnant women and babies’ health, based on evidence-based recommendations for primary and secondary prevention (screening). These two protocols also specify the level of complexity of health centers designed for pregnant women and their babies, depending on their health and social risk factors. In Catalonia, during the last 20 years, the monitoring of the main indicators of perinatal health triggers two reflections: on the one hand, the current implementation of the Ministry of Health’s 2003 and 2005 protocols has been insufficient, suggestions more powerful monitoring and evaluation mechanisms should be established; on the other, it should be noted that some maternal health problems have more to do with the social context than with the health context

Impacto de la inclusión de pruebas de segundo nivel en el programa de cribado neonatal de Cataluña y en otros programas internacionales

Background: Newborn screening programmes (NBSP) have experienced a qualitative breakthrough due to the implementation of tandem mass spectrometry. However, the tests used give rise to false positives (FP) generating an excessive request for second samples with the consequent anxiety of the families. In order to avoid this problem several programmes have developed second-tier tests (2TT). Methods: This article presents our experience in the implementation of 2TT in the NBSP of Catalonia, as well as in other international programmes. Results: From 2004 to the present, 2TT tests have been developed for more than 30 diseases. The use of 2TT helps to decrease the FP rate and increase the positive predictive value (PPV). In the NBSP of Catalonia, the implementation of 2TT for the detection of methylmalonic and propionic acidemias, homocystinurias, maple syrup disease and citrulinaemia, has managed to increase the PPV to 95% and decrease the PF rate to less than 0.01%. In cystic fibrosis, the application of 2TT slightly increases PPV but with a significant decrease in the request for second samples and in the number of cases referred to clinical units. Conclusions: The introduction of 2TT in the NBSP allows to reduce considerably the FP, decreases the number of requested samples, as well as both anxiety and stress of the families, at the same time that the hospital costs are reduced and the PPV is increased, improving notably the efficiency of the NBSP.Fundamentos: Los programas de cribado neonatal (PCN) han experimentado un gran avance cualitativo debido a la implementación de la espectrometría de masas en tándem. Sin embargo, las pruebas utilizadas dan lugar a falsos positivos (FP) generando una excesiva solicitud de segundas muestras con la consiguiente ansiedad de las familias. Con el fin de evitar este problema diversos programas han desarrollado pruebas de segundo nivel (2TT). Métodos: En este artículo se presenta nuestra experiencia en la implementación de 2TT en el PCN de Cataluña, así como en otros programas internacionales. Resultados: Desde el año 2004 hasta la actualidad se han desarrollado pruebas de 2TT para más de 30 enfermedades. La utilización de 2TT ayuda a disminuir la tasa de FP y aumentar el valor predictivo positivo (VPP). En el PCN de Cataluña, la implementación de 2TT para la detección de acidemias metilmalónicas y propiónica, homocistinurias, jarabe de arce y citrulinemia, ha conseguido aumentar el VPP a un 95% y disminuir la tasa de FP a menos del 0,01%. En la fibrosis quística la aplicación de 2TT aumenta ligeramente el VPP pero con disminución significativa de la solicitud de segundas muestras y de los casos referidos a las unidades clínicas. Conclusiones: La introducción de los 2TT en los PCN permite reducir considerablemente los FP, disminuye el número de muestras solicitadas, así como la ansiedad y el estrés de las familias, a la vez que se reducen los costes hospitalarios y se aumenta el VPP, mejorando notablemente la eficiencia de los PCN

Análisis de la implementación de un sistema de transporte unificado de las muestras de cribado neonatal en Cataluña

The Neonatal Screening Program in Catalonia from its inception fifty years ago until today, has enabled the early diagnosis and treatment of more than 2,000 newborns. In the last decade, the Program has undergone various extensions regarding its panel of diseases and has improved its evaluation with the inclusion of quality indicators in all its stages. One of the pending subjects of the screening program has been the improvement of the quality indexes related to the sample’s arrival time to the laboratory after their extraction. The extension of the territory, the dispersion of numerous maternal centers, as well as the diversity and heterogeneity of the sample transport systems, have been an obstacle to quality compliance of these indexes. With the aim of reducing the period of samples arrival to the laboratory and continue to move towards meeting the standards established by the Ministry of Health, in 2020 a unified sample transport system has been implemented for the entire Catalan territory. The times obtained during the first months with the new system, have shown a notable improvement in the results, achieving a reduction of 50% of the days between the extraction of the sample and its arrival at the laboratory.El Programa de Cribado Neonatal (PCN) de Cataluña ha permitido el diagnóstico y tratamiento precoz de más de 2.000 recién nacidos desde su inicio hace cincuenta años hasta la actualidad. En la última década, el PCN ha experimentado diversas ampliaciones en cuanto a su panel de enfermedades y ha mejorado su evaluación con la inclusión de indicadores de calidad en todas sus etapas. Una de las asignaturas pendientes del programa de cribado ha sido la mejora de los indicadores relativos al tiempo de llegada de las muestras al laboratorio desde su extracción. La extensión territorial, la dispersión de los sesenta y seis centros maternales, así como la diversidad y heterogeneidad de los sistemas de transporte de muestras, han supuesto un obstáculo para el cumplimiento de la calidad de este indicador. Con el objetivo de reducir el período de llegada de las muestras al laboratorio y seguir avanzando en el cumplimiento de los estándares establecidos por el Ministerio de Sanidad, en 2020 se ha implementado un sistema de transporte de muestras unificado para todo el territorio catalán. Los tiempos obtenidos durante los primeros meses con el nuevo sistema muestran una mejora notable de los resultados, consiguiendo una reducción del 50% de los días transcurridos desde la extracción de la muestra hasta su llegada al laboratorio

Respuesta del laboratorio de cribado neonatal de Cataluña ante la pandemia por SARS-CoV-2

Faced with the prospect of a collapsed health system due to the COVID-19 pandemic, the professionals involved in the Neonatal Screening Programme (NSP) of Catalonia had to adapt to this situation in a flexible, forceful and efficient manner. The most important goals were to prevent the risk of infection in the professionals, in families and their newborns, as well as to ensure the same effectiveness for the early detection of the diseases included in our programme. To this end, the laboratory was reorganised by dividing the staff into groups and the spaces were redistributed. It was also necessary to modify several protocols and circuits, especially for the management of early discharges from maternity centres, and for the collection of the necessary second samples (from newborns with inconclusive results or for low quality samples). In general, a 36% reduction in the time of arrival of these second samples at the laboratory was achieved with respect to the previous circuit. In the specific case of cystic fibrosis detection, the implementation of a new strategy meant a 100% reduction in the request for second samples and a 70% reduction in the age of diagnosis of the newborn. After evaluating these changes, it can be concluded that in the face of the pandemic, the NSP of Catalonia showed determined leadership, aligning all its professionals, ensuring the continuity of the activity in the programme and generating new opportunities. The new processes and circuits implemented have been definitively consolidated, improving the efficiency of the programme.Ante la crisis de un sistema sanitario colapsado debido a la pandemia por la COVID-19, los profesionales implicados en el Programa de Cribado Neonatal (PCN) de Cataluña nos tuvimos que adaptar a dicha situación de forma ágil, contundente y eficiente. Los objetivos prioritarios fueron prevenir el riesgo de contagio tanto en los profesionales sanitarios como en las familias y sus recién nacidos, así como asegurar la misma eficacia para la detección precoz de las enfermedades incluidas en el PCN. Para ello, se reorganizó el laboratorio dividiendo en grupos al personal y se redistribuyeron los espacios. También fue necesario modificar varios protocolos y circuitos, en especial para la gestión de las altas precoces de los centros maternales y para la toma de las segundas muestras necesarias (de recién nacidos que presentaron resultados dudosos o por muestra inválida). En general, se consiguió una reducción del 36% del tiempo de llegada de estas segundas muestras al laboratorio respecto al circuito anterior. Para la detección de la fibrosis quística, la implementación de una nueva estrategia supuso una reducción del 100% en la solicitud de segundas muestras y del 70% en la edad de diagnóstico del recién nacido. Tras la evaluación de estos cambios, se puede concluir que ante la pandemia el PCN de Cataluña mostró un liderazgo decidido, alineando a todos sus profesionales, asegurando la continuidad de la actividad en el programa y generando nuevas oportunidades. Los nuevos procesos y circuitos de trabajo implantados han quedado definitivamente consolidados, mejorando la eficiencia del programa

Tests ràpids d'infeccions respiratòries pediàtriques

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Tests ràpids; Pacient pediàtricCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Tests rápidos; Paciente pediátricoCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Quick tests; Pediatric patientL’atenció als infants suposa al voltant de 7,5 milions de visites anuals a l’atenció primària. D’aquestes, al voltant d’1,6 milions estan relacionades amb les infeccions respiratòries. La majoria de les infeccions són víriques i les més freqüents estan originades per rinovirus, adenovirus, parainfluença, influença i virus respiratori sincític. El diagnòstic diferencial entre les infeccions respiratòries pediàtriques és difícil en infants, una dificultat que està en relació inversa amb l’edat. La pandèmia obliga a descartar la infecció per COVID-19 en els infants que es presenten amb símptomes d’infecció respiratòria. La incertesa del diagnòstic, donada la clínica i la sensibilitat dels tests disponibles, i el diferent tractament que s’ha de fer en el cas d’una infecció per SARS-CoV-2, fa necessari posar a disposició dels professionals d’atenció primària totes les eines disponibles per poder millorar el diagnòstic diferencial de les infeccions respiratòries. Per aquesta raó, s’ha considerat necessari dotar les consultes de pediatria d’atenció primària de tests ràpids d’infeccions respiratòries (VRS, influença A i B i adenovirus). El protocol que es presenta ha estat elaborat per un conjunt de pediatres que representen la Societat Catalana de Pediatria, les entitats proveïdores agrupades en les patronals (UCH i CSC) i l’Institut Català de la Salut. És un protocol clínic però que té en consideració la situació epidemiològica actual de pandèmia per COVID-19. Com qualsevol protocol d’aquest període 2020-21, haurà d’anar canviant conforme es disposi de més coneixement sobre la COVID-19. Els resultats dels tests ràpids han de ser interpretats sempre en el context de la clínica que presenta el pacient