La Universitat a les Illes Balears. Alguns aspectes rellevants

A l’hora d’analitzar els estudis universitaris a les Illes Balears són moltes les variables que cal tenir presents. Si bé és cert que una de les més significatives és la quantitat d’alumnes que té una universitat, no es pot deixar d’analitzar diferents aspectes de la vida universitària. En aquest número de l’Anuari de l’Educació, a més de l’anàlisi de les dades de matrícula, es fa un repàs de la mobilitat de l’alumnat tant dintre de l’Estat espanyol com a la Unió europea i la resta del món. La universitat ha de perseguir aquesta universalització i les beques de mobilitat de l’alumnat (i del professorat, que no es tractaran aquest any) són una de les eines fonamentals per sortir de les fronteres pròpies i viure i aprendre unes altres realitats. A més, es tractarà el tema del doctorat i la innovació i la seva evolució en els darrers anys.Cuando se quieren analizar los estudios universitarios en las Illes Balears son muchas las variables a tener presentes. Si bien es cierto que una de las más significativas es la cantidad de alumnos que tiene una universidad, no se puede dejar de analizar diferentes aspectos de la vida universitaria. En este número del Anuari de l’Educació, además del análisis de los datos de matrícula, se hace un repaso a la movilidad del alumnado tanto dentro del Estado español, como en la Unión Europea y el resto del mundo. La universidad ha de perseguir esta universalización y son las becas de movilidad del alumnado (y del profesorado, de que no se tratará este año) una de las herramientas fundamentales para salir de las propias fronteras y vivir y aprender otras realidades. Además se tratará sobre el tema del doctorado y la innovación y su evolución en los últimos años

Característiques i tendències de la Universitat de les Illes Balears

Aquest treball pretén fer una presentació resumida, basada en dades fiables, de la situació de la universitat a les Illes Balears. S’hi descriuen les principals característiques i tendències pel que fa a la Universitat de les Illes Balears. En cada un dels capítols, es fa una anàlisi de dades, incloent-hi una interpretació que pot servir de conclusió provisional. Els capítols principals tracten sobre l’estructura de l’oferta d’estudis, l’alumnat, el professorat, el PAS, les característiques reconegudes de la productivitat científica i l’evolució pressupostària.Este trabajo pretende hacer una presentación resumida, basada en datos fiables, de la situación de la universidad en las Islas Baleares. Se describen las principales características y tendencias, en cuanto a la Universidad de las Islas Baleares. En cada uno de los capítulos, se hace un análisis de datos, incluyendo una interpretación que puede servir de conclusión provisional. Los capítulos principales tratan sobre la estructura de la oferta de estudios, el alumnado, el profesorado, el PAS, las características reconocidas de la productividad científica y la evolución presupuestaria

Les Illes Balears als informes PISA de 2003 a 2012

L’informe sobre les avaluacions internacionals PISA és esperat amb molta antelació. L’atenció que rep per part dels mitjans de comunicació i els responsables polítics és més gran que la que li atorguen els professionals. No obstant això, s’ha arribat a convertir en un informe fonamental en tots els debats sobre política educativa. Els resultats han de ser interpretats amb cura, ja que es tracta d’una avaluació de gran complexitat tècnica, amb matisos i marges per a la interpretació tècnica. L’anàlisi que es presenta a continuació es basa en una selecció de les principals dades disponibles, presentades en el context internacional i estatal, així com en perspectiva evolutiva. Els resultats per a les Illes Balears són molt millorables. S’hi pot constatar una millora moderada en els últims anys, però això no significa res d’especial, ja que continuem per sota de les mitjanes de resultats de l’Estat en totes les àrees i també tenim els factors que en limiten la millora: més complexitat social, una desigualtat social important, etc.El informe sobre las evaluaciones internacionales PISA es esperado con mucha antelación. La atención que recibe por parte de los medios de comunicación y los responsables políticos es mayor que la que le otorgan los profesionales. Sin embargo, se ha llegado a convertir en un informe fundamental en todos los debates sobre política educativa. Los resultados deben ser interpretados con cuidado, ya que se trata de una evaluación de gran complejidad técnica, con matices y márgenes para la interpretación técnica. El análisis que se presenta a continuación se basa en una selección de los principales datos disponibles, presentados en el contexto internacional y estatal, así como en perspectiva evolutiva. Los resultados para las Islas Baleares son muy mejorables. Se puede constatar una mejora moderada en los últimos años, pero eso no significa nada especial, ya que continuamos por debajo de las medias de resultados del Estado en todas las áreas y además tenemos factores que limitan la mejora: mayor complejidad social, una importante desigualdad social, etc

Deu anys de sistema universitari de les Illes Balears

Els darrers deu anys, s’ha consolidat el sistema universitari a les Illes Balears, format per la Universitat de les Illes Balears i pels centres adscrits, complementat amb les dues universitats no presencials (UNED i UOC). La normativa especí!ca d’àmbit autonòmic ha estat desenvolupada i transformada d’acord amb les exigències de l’espai europeu d’educació superior, i ha normalitzat una àmplia oferta de titulacions que perfilen l’oferta com a generalista, tal com necessita un territori insular. La Universitat de les Illes Balears és el centre de referència del sistema. Té una àmplia oferta d’estudis de grau i una acreditada capacitat de formació avançada mitjançant estudis de postgrau o!cials (màsters i doctorats). La seva capacitat investigadora la posiciona entre les primeres universitats de l’Estat. Els darrers deu anys ha mantingut una dimensió mitjana pel que fa a alumnat i professorat, i els dos darrers anys ha reduït considerablement el seu pressupost. Quant a les universitats no presencials, la UOC es configura com a Universitat perquè els titulats universitaris ampliïn la seva formació. La UNED, per part seva, manté el per!l d’Universitat de formació generalista i té a les Illes una gran oferta d’estudis que no requereixen experimentació, especialment de la branca de Ciències Socials i Jurídiques.A lo largo de los últimos diez años, el sistema universitario a las Illes Balears, formado por la Universitat de les Illes Balears, así como por los centros adscritos, complementado con las dos universidades no presenciales (UNED y UOC), se ha consolidado. Se ha desarrollado la normativa específica de ámbito autonómico, se ha transformado según las exigencias del Espacio Europeo de Educación Superior y ha normalizado una amplia oferta de titulaciones que perfilan la oferta como generalista, tal como necesita un territorio insular. La Universitat de les Illes Balears es el centro de referencia del sistema, con una importante oferta de estudios de grado y una acreditada capacidad de formación avanzada, mediante estudios de posgrado o!ciales (másters y doctorados). Su capacidad investigadora la posiciona entre las primeras universidades del Estado. A lo largo de los últimos diez años, ha mantenido una dimensión mediana, con respecto al alumnado y profesorado, reduciendo considerablemente su presupuesto en los dos últimos años. Con respecto a las universidades no presenciales, la UOC se configura como universidad para ampliación de estudios de los titulados universitarios, mientras la UNED mantiene su per!l como universidad de formación generalista, con una importante oferta de estudios en las Illes Balears que no requieren experimentación, en especial de la rama de Ciencias Sociales y Jurídicas

The impact of scale effects on the prevailing internet-based banking model in the US

Internet-based banks use a technology-intensive production process that may benefit from scale effects as they grow larger. This paper analyzes whether the predominant Internet-primary bank in the USA generates technology-based economies of scale. There is evidence of both favorable and adverse technology-based scale effects. As the leading Internet-primary bank gets larger, the financial performance gap with traditional banks shrinks while some of its critical competitive advantages wear down. The results suggest that unless the prevailing Internet-primary bank preserves the distinctive advantages of the Internet-based business model as it improves financial performance, it might end up converging with its branching competitors

Característiques i tendències dels estudis universitaris a les Illes Balears, 2016-17

[cat] Aquest treball pretén fer una presentació resumida, basada en dades fiables, de la situació de la universitat a les Illes Balears. Es descriuen les característiques i tendències principals sobre la Universitat de les Illes Balears. En cada un dels capítols, es fa una anàlisi de dades, incloent-hi una interpretació que pot servir de conclusió provisional. Els capítols principals tracten, enguany, sobre l’alumnat, el professorat, el PAS i l’evolució pressupostària. Per descomptat, es dedica també una secció, elaborada pel professor Andrés Nadal, a les altres universitats presents a les Illes Balears.[spa] Este trabajo pretende hacer una presentación resumida, basada en datos fiables, de la situación de la universidad en las Islas Baleares. Se describen las principales características y tendencias, en cuanto a la Universidad de las Islas Baleares. En cada uno de los capítulos, se hace un análisis de datos, incluyendo una interpretación que puede servir de conclusión provisional. Los capítulos principales tratan este año sobre el alumnado, el profesorado, el PAS y la evolución presupuestaria. Por supuesto, se dedica también una sección, elaborada por el profesor Andrés Nadal, sobre las otras universidades presentes en las Islas Baleares

Els estudis universitaris a les Illes Balears, 2011-17

[cat] La selecció de les dades i l’anàlisi presentats permeten resseguir alguns dels fets més destacats dels darrers cursos (2011-2017) i copsar les grans xifres que expliquen les magnituds fonamentals de l’activitat universitària. Al llarg d’aquest període s’observen dues tendències diferenciades, la primera, de reducció pressupostària i forta pressió sobre la dinàmica educativa de la UIB; la segona, de recuperació pressupostària i recuperació progressiva del funcionament. En l’àmbit de la docència, al llarg d’aquests cursos la UIB ha millorat la capacitat d’atracció d’estudiants de grau i postgrau. La qualitat dels estudis i la recerca de la UIB han rebut el reconeixement dels rànquings internacionals més rellevants.[spa] La selección de los datos y el análisis presentados permiten repasar algunos de los hechos más destacados de los últimos cursos (2011-2017) y captar las grandes cifras que explican las magnitudes fundamentales de la actividad universitaria. A lo largo de este periodo se observan dos tendencias diferenciadas, la primera, de reducción presupuestaria y fuerte presión sobre la dinámica educativa de la UIB; la segunda, de recuperación presupuestaria y recuperación progresiva del funcionamiento. En el ámbito de la docencia, a lo largo de estos cursos la UIB ha mejorado la capacidad de atracción de estudiantes de grado y postgrado. La calidad de los estudios y la investigación de la UIB han recibido el reconocimiento de los rankings internacionales más relevantes

Therapeutic alliance impact on analgesic outcomes in a real-world clinical setting: An observational study

A good therapeutic alliance is relevant for healthcare providers exposed to patients\u27 suffering, especially since patients and physicians may understand the painful experience differently. Our aim was to explore the impact of therapeutic alliance on analgesic outcomes in a real-world interdisciplinary pain unit (PU). A cross-sectional observational study was conducted on outpatients (n = 69) using opioids on a long-term basis for the treatment of chronic non-cancer pain, where clinical pharmacologists and pharmacists advised patients about their opioid treatment. Responses to the patient-doctor relationship questionnaire (PDRQ), sociodemographic and clinical information (pain level, quality of life and hospital use) were collected, whereas pharmacology data (analgesic prescription, adverse events, and compliance) were obtained from electronic health records. Patients were predominantly middle-aged (75 % women, 72 % retired), experiencing moderate pain (VAS 40–70 mm) on average, and under a high morphine equianalgesic dosage (95 ± 88 mg per day, mainly tapentadol or fentanyl). Patients with better PDRQ outcomes, and therefore better therapeutic alliance, showed lower pain intensity than patients with worse PDRQ outcomes (pain intensity: high scores 60 ± 47 mm and medium scores 60 ± 45 mm vs. low scores 80±75 mm, p < 0.01). Along with this, pain intensity was lower when patients affirmed that, thanks to the healthcare providers, they “gained new insight”, “felt better”, or “felt content with their doctor’s treatment”. What´s more, patients who affirmed “I benefit from the treatment” experienced increased pain relief (benefit 40 ± 30 vs. non-benefit 19 ± 26 mm, p = 0.010) and improved quality of life (benefit 33 ± 25 vs. non-benefit 18 ± 16 mm, p = 0.031). However, there was a percentage of patients who did not fully understand the provided information, which is something to be taken into account to improve in clinical routine. Therapeutic alliance supported by pharmacist experts on pain management can be an effective strategy to improve analgesic outcomes. Further efforts are needed to improve communication strategies for pain management. Future directions of research should include the analysis of the role of the pharmacist in poly-professional consultations as related to the advice of patients about their medication, and the mutual trust with the patients

El sistema universitari a les Illes Balears

&#091;cat&#093; En el 40è aniversari de la creació de la UIB, els resultats obtinguts el curs 2017-2018 en docència, recerca i transferència palesen la fortalesa de l’activitat docent i investigadora del professorat i dels grups de recerca de la Universitat, i consoliden la UIB com la universitat generalista de referència a les Illes Balears i una de les 25 millors universitats de l’Estat. Fruit de la qualitat de la docència i de l’impacte de la recerca, la UIB ha aconseguit aquest curs posicions destacades en els rànquings universitaris i en les enquestes de qualitat acadèmica. La resta del sistema universitari present a les Illes també ha continuat millorant la seva oferta i la capacitat docent que acredita. La resta del sistema universitari present a les Illes també ha continuat millorant la seva oferta i la capacitat docent que acredita.&#091;spa&#093; En el 40 aniversario de la creación de la UIB, los resultados obtenidos el curso 2017-2018 en docencia, investigación y transferencia evidencian la fortaleza de la actividad docente e investigadora del profesorado y de los grupos de investigación de la Universidad, y consolidan la UIB como la universidad generalista de referencia en las Islas Baleares y una de las 25 mejores universidades del Estado. Fruto de la calidad de la docencia y del impacto de la investigación, la UIB ha conseguido este curso posiciones destacadas en los rankings universitarios y en las encuestas de calidad académica. El resto del sistema universitario presente en las Islas también ha continuado mejorando su oferta y la capacidad docente que acredita