Effects of temperature, water activity and incubation time on fungal growth and aflatoxin B1 production by toxinogenic Aspergillus flavus isolates on sorghum seeds

Sorghum, which is consumed in Tunisia as human food, suffers from severe colonization by several toxigenic fungi and contamination by mycotoxins. The Tunisian climate is characterized by high temperature and humidity that stimulates mold proliferation and mycotoxin accumulation in foodstuffs. This study investigated the effects of temperature (15, 25 and 37 ◦C), water activity (aw, between 0.85 and 0.99) and incubation time (7, 14, 21 and 28 d) on fungal growth and aflatoxin B1 (AFB1) production by three Aspergillus flavus isolates (8, 10 and 14) inoculated on sorghum grains. The Baranyi model was applied to identify the limits of growth and mycotoxin production. Maximum diameter growth rates were observed at 0.99 aw at 37 ◦C for two of the isolates. The minimum aw needed for mycelial growth was 0.91 at 25 and 37 ◦C. At 15 ◦C, only isolate 8 grew at 0.99 aw. Aflatoxin B1 accumulation could be avoided by storing sorghum at low water activity levels (≤0.91 aw). Aflatoxin production was not observed at 15 ◦C. This is the first work on the effects of water activity and temperature on A. flavus growth and AFB1 production by A. flavus isolates on sorghum grains.We thank M. Prim for her encouragement and technicalassistance. The authors are grateful to the European Union(MYCORED KBBE-2007-2-5-05 project) and Tunisian Govern-ment for financial support

Mycoflora isolation and molecular characterization of Aspergillus and Fusarium species in Tunisian cereals

Wheat, barley and maize are the mainly consumed cereals in Tunisia. This study aimed to determine the mycoflora of these cereals with special focus on the mycotoxigenic Aspergillus and Fusarium species. Freshly harvested samples and other stored samples of each type of cereal (31 and 34 samples, respectively) were collected in Tunisia and cultured for fungal isolation and identification. Identification of fungal genera was based on morphological features. Aspergillus and Fusarium species were identified by species specific PCR assays complemented with DNA sequencing. Alternaria (70.83%), Eurotium (62.50%), Aspergillus (54.17%) and Penicillium (41.67%) were the most frequent fungi isolated from wheat. Penicillium (75%), Aspergillus (70%), Eurotium (65%) and Alternaria (65%) were the most frequently recovered genera from barley. The predominant genera in maize were Aspergillus(76.19%), Eurotium (42.86%), and Penicillium (38.09%). Aspergilllus, Penicillium, Fusarium and Alternaria were detected in both stored and freshly harvested grain samples. The frequencies of contamination with Aspergillus, Fusarium and Alternaria were higher in freshly harvested samples, whereas Penicillium species were more frequent in stored samples. The predominant Aspergillus species detected were A. flavus and A. niger. The Fusarium species detected were F. equiseti, F. verticillioides, F. nygamai, and F. oxysporum. This study suggested the potential risk for Aflatoxins and, to a lesser extent, for Ochratoxin A in Tunisian cereals. This is the first survey about mycoflora associated with wheat, barley and maize in Tunisia

Mycotoxines et champignons mycotoxinogènes dans les grains de sorgho commercialisé en Tunisie: Incidence et profils écophysiologiques

Durant aquesta tesi es va estudiar la contaminació de 64 mostres de sorgo recollides de diversos punts de venda a la regió de Sahel tunesenc per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona. L'extracció de les micotoxines en les mostres es va realitzar amb dissolvents orgànics i la determinació es va realitzar amb HPLC. Els resultats van mostrar que 59,37%, 37,5% i 32,81% de la mostres estaven contaminades per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona, respectivament. La co-contaminació per les tres micotoxines es va detectar en el 12,5% de totes les mostres. La identificació de la micobiota present en aquestes mateixes mostres de sorgo es realitzo en tres fases: a) Recompte quantitatiu mitjans de cultiu del nombre de fongs continguts en cada mostra; b) Determinació/identificació de la micobiota interna de sorgo mitjançant observació macroscòpica i microscòpica de colònies de floridures comparant amb guies de classificació i finalment, c) Confirmació de la identitat de les floridures per tècniques de biologia molecular. La capacitat de produir micotoxines dels ceps aïllats es va realitzar per extracció de la colònia fúngica amb metanol i determinació per HPLC. Els resultats obtinguts en les mostres de sorgo estudiades van mostrar el predomini dels gèneres Fusarium, Aspergillus i Alternaria. Entre les espècies del gènere Fusarium, van destacar les pertanyents a la secció Liseola i al complex Fusarium incarnatum-equiseti. Pel que fa al gènere Aspergillus, A. flavus va ser l'espècie més comuna en la secció Flavi, mentre que les espècies de l'agregat de Aspergillus níger van ser els més dominants en la secció Nigri, destacant el Aspergillus tubingensis. L'avaluació de la capacitat de producció de micotoxines dels ceps fúngics aïllats de les mostres estudiades va mostrar que 40,24% dels aïllats de Aspergillus flavus, 4,61% dels aïllats de Aspergillus secció Nigri i 11,09% dels aïllats pertanyents al gènere Fusarium van ser productors d’aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona, respectivament. Alternaria tenuis va destacar també per la seva alta incidència en les mostres investigades. Es van estudiar els perfils ecofisiològics d’ Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis i Fusarium incarnatum amb la finalitat de buscar mètodes per a la prevenció i la minimització de la contaminació del sorgo per micotoxines. Per a això es van realitzar estudis sobre la influència de la temperatura, l'activitat d'aigua (aw) i el temps d'incubació sobre el creixement i la producció de micotoxines en mostres de sorgo. Els resultats van mostrar que Aspergillus flavus va proliferar i produir més aflatoxina B1 a 37 °C i a una aw de 0,99. El creixement òptim de Aspergillus tubingensis va tenir lloc a 0,99 aw i 37 °C, mentre que la producció màxima de ocratoxina A se va produir a 0,97 aw i 25 °C. Amb respecte a Fusarium incarnatum el creixement major es va observar a 25 °C i 0,99 aw, però no es va poder determinar les condicions òptimes per a la producció de la zearalenona. El present treball pretén estudiar l’ecofisiología de tres de les principals espècies fúngiques en les mostres amb la finalitat de prevenir i controlar el seu creixement en sorgo i evitar la bioaccumulación d’aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona en aquest cereal de gran importància per a l'alimentació humana i animal a Tunísia.Durante esta tesis se estudió la contaminación de 64 muestras de sorgo recogidas de varios puntos de venta en la región de Sahel tunecino por aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona. La extracción de las micotoxinas en las muestras se realizó con disolventes orgánicos y la determinación se realizó con HPLC. Los resultados mostraron que 59,37%, 37,5% y 32,81% de la muestras estában contaminadas por aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona, respectivamente. La co-contaminación por las tres micotoxinas se detectó en el 12,5% de todas las muestras. La identificación de la micobiota presente en estas mismas muestras de sorgo se realizo en tres fases: a) Recuento cuantitativo medios de cultivo del número de hongos contenidos en cada muestra; b) Determinación/identificación de la micobiota interna de sorgo mediante observación macroscópica y microscópica de colonias de mohos comparando con guías de clasificación y finalmente, c) Confirmación de la identidad de los mohos por técnicas de biología molecular. La capacidad de producir micotoxinas de las cepas aisladas se realizó por extracción de la colonia fúngica con metanol y determinación por HPLC. Los resultados obtenidos en las muestras de sorgo estudiadas mostraron el predominio de los géneros Fusarium, Aspergillus y Alternaria. Entre las especies del género Fusarium, destacaron las pertenecientes a la sección Liseola y al complejo Fusarium incarnatumequiseti. Con respecto al género Aspergillus, A. flavus fue la especie más común en la sección Flavi, mientras que las especies del agregado de Aspergillus níger fueron los más dominantes en la sección Nigri, destacando el Aspergillus tubingensis. La evaluación de la capacidad de producción de micotoxinas de las cepas fúngicas aisladas de las muestras estudiadas mostró que 40,24% de los aislados de Aspergillus flavus, 4,61% de los aislados de Aspergillus sección Nigri y 11,09% de los aislados pertenecientes al género Fusarium fueron productores de aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona, respectivamente. Alternaria tenuis destacó también por su alta incidencia en las muestras investigadas. Se estudiaron los perfiles ecofisiológicos de Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis y Fusarium incarnatum con el fin de buscar métodos para la prevención y la minimización de la contaminación del sorgo por micotoxinas. Para ello se realizaron estudios sobre la influencia de la temperatura, la actividad de agua (aw) y el tiempo de incubación sobre el crecimiento y la producción de micotoxinas en muestras de sorgo. Los resultados mostraron que Aspergillus flavus proliferó y produjó más aflatoxina B1 a 37 °C y a una aw de 0,99. El crecimiento óptimo de Aspergillus tubingensis tuvo lugar a 0,99 aw y 37 °C, mientras que la producción máxima de ocratoxina A se produjo a 0,97 aw y 25 °C. Con respesto a Fusarium incarnatum el crecimiento mayor se observó a 25 °C y 0,99 aw, pero no se pudo determinar las condiciones óptimas para la producción de la zearalenona. El presente trabajo pretende estudiar la ecofisiología de tres de las principales especies fúngicas en las muestras con el fin de prevenir y controlar su crecimiento en sorgo y evitar la bioaccumulación de aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona en este cereal de gran importancia para la alimentación humana y animal en Túnez.In this thesis, we have studied the occurrence of aflatoxin B1, ochratoxin A and zearalenon in 64 sorghum samples purchased from Tunisian market. Mycotoxins extraction was carried with organic solvents and their determination was achieved by HPLC. The results showed that 59.37%, 37.5% and 32.81% of samples were contaminated with aflatoxin B1, ochratoxin A and zearalenone, respectively. The co-occurrence of these three mycotoxins was observed in 12.5% of total samples. The mycobiota of sorghum samples was determined in three times. The first step was the quantitative fungal count using “Direct Plating” method, later the internal mycobiota was determined by microscopic observation of colonies mold and finally, fungal identity was confirmed by molecular characterization. The mycotoxinproducing ability was verified by extraction of the mold colonies with methanol and detection by HPLC. The results showed the predominance of the genera Fusarium, Aspergillus and Alternaria. Aspergillus flavus was the most common species in sorghum grain among the section Flavi, while Aspergillus niger aggregates were the most dominant in the section Nigri. Among Fusarium species, Fusarium section Liseola and the Fusarium incarnatum-equiseti complex were the most dominant in sorghum. The study of the mycotoxin-producing ability showed that 40.24% of Aspergillus flavus, 4.61% of Aspergillus section Nigri and 11.09% of Fusarium isolates produce aflatoxin B1, ochratoxin A and zearalenon, respectively. To develop mycotoxin minimization and prevention procedures, ecophysiological profils of Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis and Fusarium incarnatum were studied. The effects of water activity, temperature and incubation time on mycelia growth and mycotoxin production were studied. According to our results, Aspergillus flavus grew and produced more aflatoxin B1 at 37 °C and 0.99 aw. Optimal conditions for Aspergillus tubingensis were 0.99 aw and 37 °C, but maximum production of ochratoxin A occurred at 0.97 aw and 25 °C, while Fusarium incarnatum grew more at 25 °C and 0.99 aw but optimal conditions for zearalenone accumulation cannot be determined. However, we did not find publications on ecophysiological profile of Fusarium incarnatum species. This study is an approach that seeks to understand the physiology of fungal species producing mycotoxins under different climatic conditions in order to set limits for the control fungal spoilage and mycotoxin accumulation in cereals.Au cours de ce travail, nous avons étudié la contamination de 64 échantillons de sorgho, prélevés de plusieurs points de vente de la région du Sahel Tunisien, par l’aflatoxine B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone. L’extraction des mycotoxines a été effectuée par des solvants organiques et leur détermination a été réalisée par HPLC. Les résultats ont montré que 59,37%, 37,5% et 32,81% des échantillons sont contaminés respectivement par l’aflatoxine B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone. La co-contamination par les trois mycotoxines a été détectée dans 12,5% de la totalité des échantillons. L’identification de la mycobiota (flore fongique) des mêmes échantillons de sorgho est effectuée en trois parties : énumération quantitative du nombre de champignons contenu dans chaque échantillon, détermination de la flore interne du sorgho par observation au microscope des colonies de moisissures et enfin confirmation de l’identité des moisissures par biologie moléculaire. La capacité des isolats de produire l’une des trois mycotoxines étudiées a été réalisée par extraction de la colonie avec du méthanol et détermination par HPLC. Les résultats ont montré la prédominance des genres Fusarium, Aspergillus et Alternaria. Aspergillus flavus est l’espèce la plus courante parmi la section Flavi dans les grains de sorgho, alors qu’Aspergillus niger aggregates sont les plus dominants de la section Nigri. Parmi les espèces appartenant au genre Fusarium, Fusarium section Liseola et le complexe Fusarium incarnatum-equiseti sont les plus dominants dans le sorgho. L’évaluation de la capacité de production des mycotoxines des champignons a montré que 40,24% d’Aspergillus flavus, 4,61% d’Aspergillus section Nigri et 11,09% des isolats appartenant au genre Fusarium sont producteurs de l’aflatoxine B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone, respectivement. Afin d’établir des approches visant la prévention et la minimisation de la contamination des grains de sorgho par les mycotoxines, les profils écophysiologiques des espèces Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis et Fusarium incarnatum ont été étudiés. Des études de l’influence de la température, la disponibilité de l’eau et le temps d’incubation sur la croissance mycélienne et la production des mycotoxines ont été effectuées. Les résultats ont révélé que : Aspergillus flavus prolifère et produit plus d’aflatoxine B1 à 37°C et 0,99 aw, la croissance optimale d’Aspergillus tubingensis a lieu à 0,99 aw et 37°C alors que la production maximale de l’ochratoxine A se situe à 0,97 aw et 25°C. Fusarium incarnatum prolifère plus à 25°C et 0,99 aw et les conditions optimales à la production de la zéaralénone ne sont pas bien définies. Nous n’avons pas trouvé des publications sur le profil écophysioloque de l’espèce Fusarium incarnatum. Notre étude est une approche qui vise à comprendre la physiologie des espèces fongiques productrices de mycotoxines vis-à-vis du climat tunisien afin de fixer des niveaux limites à ne pas dépasser permettant de contrôler leur prolifération dans les céréales

Mycotoxines et champignons mycotoxinogènes dans les grains de sorgho commercialisé en Tunisie: Incidence et profils écophysiologiques

Durant aquesta tesi es va estudiar la contaminació de 64 mostres de sorgo recollides de diversos punts de venda a la regió de Sahel tunesenc per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona. L'extracció de les micotoxines en les mostres es va realitzar amb dissolvents orgànics i la determinació es va realitzar amb HPLC. Els resultats van mostrar que 59,37%, 37,5% i 32,81% de la mostres estaven contaminades per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona, respectivament. La co-contaminació per les tres micotoxines es va detectar en el 12,5% de totes les mostres. La identificació de la micobiota present en aquestes mateixes mostres de sorgo es realitzo en tres fases: a) Recompte quantitatiu mitjans de cultiu del nombre de fongs continguts en cada mostra; b) Determinació/identificació de la micobiota interna de sorgo mitjançant observació macroscòpica i microscòpica de colònies de floridures comparant amb guies de classificació i finalment, c) Confirmació de la identitat de les floridures per tècniques de biologia molecular. La capacitat de produir micotoxines dels ceps aïllats es va realitzar per extracció de la colònia fúngica amb metanol i determinació per HPLC. Els resultats obtinguts en les mostres de sorgo estudiades van mostrar el predomini dels gèneres Fusarium, Aspergillus i Alternaria. Entre les espècies del gènere Fusarium, van destacar les pertanyents a la secció Liseola i al complex Fusarium incarnatum-equiseti. Pel que fa al gènere Aspergillus, A. flavus va ser l'espècie més comuna en la secció Flavi, mentre que les espècies de l'agregat de Aspergillus níger van ser els més dominants en la secció Nigri, destacant el Aspergillus tubingensis. L'avaluació de la capacitat de producció de micotoxines dels ceps fúngics aïllats de les mostres estudiades va mostrar que 40,24% dels aïllats de Aspergillus flavus, 4,61% dels aïllats de Aspergillus secció Nigri i 11,09% dels aïllats pertanyents al gènere Fusarium van ser productors d’aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona, respectivament. Alternaria tenuis va destacar també per la seva alta incidència en les mostres investigades. Es van estudiar els perfils ecofisiològics d’ Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis i Fusarium incarnatum amb la finalitat de buscar mètodes per a la prevenció i la minimització de la contaminació del sorgo per micotoxines. Per a això es van realitzar estudis sobre la influència de la temperatura, l'activitat d'aigua (aw) i el temps d'incubació sobre el creixement i la producció de micotoxines en mostres de sorgo. Els resultats van mostrar que Aspergillus flavus va proliferar i produir més aflatoxina B1 a 37 °C i a una aw de 0,99. El creixement òptim de Aspergillus tubingensis va tenir lloc a 0,99 aw i 37 °C, mentre que la producció màxima de ocratoxina A se va produir a 0,97 aw i 25 °C. Amb respecte a Fusarium incarnatum el creixement major es va observar a 25 °C i 0,99 aw, però no es va poder determinar les condicions òptimes per a la producció de la zearalenona. El present treball pretén estudiar l’ecofisiología de tres de les principals espècies fúngiques en les mostres amb la finalitat de prevenir i controlar el seu creixement en sorgo i evitar la bioaccumulación d’aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona en aquest cereal de gran importància per a l'alimentació humana i animal a Tunísia.Durante esta tesis se estudió la contaminación de 64 muestras de sorgo recogidas de varios puntos de venta en la región de Sahel tunecino por aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona. La extracción de las micotoxinas en las muestras se realizó con disolventes orgánicos y la determinación se realizó con HPLC. Los resultados mostraron que 59,37%, 37,5% y 32,81% de la muestras estában contaminadas por aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona, respectivamente. La co-contaminación por las tres micotoxinas se detectó en el 12,5% de todas las muestras. La identificación de la micobiota presente en estas mismas muestras de sorgo se realizo en tres fases: a) Recuento cuantitativo medios de cultivo del número de hongos contenidos en cada muestra; b) Determinación/identificación de la micobiota interna de sorgo mediante observación macroscópica y microscópica de colonias de mohos comparando con guías de clasificación y finalmente, c) Confirmación de la identidad de los mohos por técnicas de biología molecular. La capacidad de producir micotoxinas de las cepas aisladas se realizó por extracción de la colonia fúngica con metanol y determinación por HPLC. Los resultados obtenidos en las muestras de sorgo estudiadas mostraron el predominio de los géneros Fusarium, Aspergillus y Alternaria. Entre las especies del género Fusarium, destacaron las pertenecientes a la sección Liseola y al complejo Fusarium incarnatumequiseti. Con respecto al género Aspergillus, A. flavus fue la especie más común en la sección Flavi, mientras que las especies del agregado de Aspergillus níger fueron los más dominantes en la sección Nigri, destacando el Aspergillus tubingensis. La evaluación de la capacidad de producción de micotoxinas de las cepas fúngicas aisladas de las muestras estudiadas mostró que 40,24% de los aislados de Aspergillus flavus, 4,61% de los aislados de Aspergillus sección Nigri y 11,09% de los aislados pertenecientes al género Fusarium fueron productores de aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona, respectivamente. Alternaria tenuis destacó también por su alta incidencia en las muestras investigadas. Se estudiaron los perfiles ecofisiológicos de Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis y Fusarium incarnatum con el fin de buscar métodos para la prevención y la minimización de la contaminación del sorgo por micotoxinas. Para ello se realizaron estudios sobre la influencia de la temperatura, la actividad de agua (aw) y el tiempo de incubación sobre el crecimiento y la producción de micotoxinas en muestras de sorgo. Los resultados mostraron que Aspergillus flavus proliferó y produjó más aflatoxina B1 a 37 °C y a una aw de 0,99. El crecimiento óptimo de Aspergillus tubingensis tuvo lugar a 0,99 aw y 37 °C, mientras que la producción máxima de ocratoxina A se produjo a 0,97 aw y 25 °C. Con respesto a Fusarium incarnatum el crecimiento mayor se observó a 25 °C y 0,99 aw, pero no se pudo determinar las condiciones óptimas para la producción de la zearalenona. El presente trabajo pretende estudiar la ecofisiología de tres de las principales especies fúngicas en las muestras con el fin de prevenir y controlar su crecimiento en sorgo y evitar la bioaccumulación de aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona en este cereal de gran importancia para la alimentación humana y animal en Túnez.In this thesis, we have studied the occurrence of aflatoxin B1, ochratoxin A and zearalenon in 64 sorghum samples purchased from Tunisian market. Mycotoxins extraction was carried with organic solvents and their determination was achieved by HPLC. The results showed that 59.37%, 37.5% and 32.81% of samples were contaminated with aflatoxin B1, ochratoxin A and zearalenone, respectively. The co-occurrence of these three mycotoxins was observed in 12.5% of total samples. The mycobiota of sorghum samples was determined in three times. The first step was the quantitative fungal count using “Direct Plating” method, later the internal mycobiota was determined by microscopic observation of colonies mold and finally, fungal identity was confirmed by molecular characterization. The mycotoxinproducing ability was verified by extraction of the mold colonies with methanol and detection by HPLC. The results showed the predominance of the genera Fusarium, Aspergillus and Alternaria. Aspergillus flavus was the most common species in sorghum grain among the section Flavi, while Aspergillus niger aggregates were the most dominant in the section Nigri. Among Fusarium species, Fusarium section Liseola and the Fusarium incarnatum-equiseti complex were the most dominant in sorghum. The study of the mycotoxin-producing ability showed that 40.24% of Aspergillus flavus, 4.61% of Aspergillus section Nigri and 11.09% of Fusarium isolates produce aflatoxin B1, ochratoxin A and zearalenon, respectively. To develop mycotoxin minimization and prevention procedures, ecophysiological profils of Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis and Fusarium incarnatum were studied. The effects of water activity, temperature and incubation time on mycelia growth and mycotoxin production were studied. According to our results, Aspergillus flavus grew and produced more aflatoxin B1 at 37 °C and 0.99 aw. Optimal conditions for Aspergillus tubingensis were 0.99 aw and 37 °C, but maximum production of ochratoxin A occurred at 0.97 aw and 25 °C, while Fusarium incarnatum grew more at 25 °C and 0.99 aw but optimal conditions for zearalenone accumulation cannot be determined. However, we did not find publications on ecophysiological profile of Fusarium incarnatum species. This study is an approach that seeks to understand the physiology of fungal species producing mycotoxins under different climatic conditions in order to set limits for the control fungal spoilage and mycotoxin accumulation in cereals.Au cours de ce travail, nous avons étudié la contamination de 64 échantillons de sorgho, prélevés de plusieurs points de vente de la région du Sahel Tunisien, par l’aflatoxine B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone. L’extraction des mycotoxines a été effectuée par des solvants organiques et leur détermination a été réalisée par HPLC. Les résultats ont montré que 59,37%, 37,5% et 32,81% des échantillons sont contaminés respectivement par l’aflatoxine B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone. La co-contamination par les trois mycotoxines a été détectée dans 12,5% de la totalité des échantillons. L’identification de la mycobiota (flore fongique) des mêmes échantillons de sorgho est effectuée en trois parties : énumération quantitative du nombre de champignons contenu dans chaque échantillon, détermination de la flore interne du sorgho par observation au microscope des colonies de moisissures et enfin confirmation de l’identité des moisissures par biologie moléculaire. La capacité des isolats de produire l’une des trois mycotoxines étudiées a été réalisée par extraction de la colonie avec du méthanol et détermination par HPLC. Les résultats ont montré la prédominance des genres Fusarium, Aspergillus et Alternaria. Aspergillus flavus est l’espèce la plus courante parmi la section Flavi dans les grains de sorgho, alors qu’Aspergillus niger aggregates sont les plus dominants de la section Nigri. Parmi les espèces appartenant au genre Fusarium, Fusarium section Liseola et le complexe Fusarium incarnatum-equiseti sont les plus dominants dans le sorgho. L’évaluation de la capacité de production des mycotoxines des champignons a montré que 40,24% d’Aspergillus flavus, 4,61% d’Aspergillus section Nigri et 11,09% des isolats appartenant au genre Fusarium sont producteurs de l’aflatoxine B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone, respectivement. Afin d’établir des approches visant la prévention et la minimisation de la contamination des grains de sorgho par les mycotoxines, les profils écophysiologiques des espèces Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis et Fusarium incarnatum ont été étudiés. Des études de l’influence de la température, la disponibilité de l’eau et le temps d’incubation sur la croissance mycélienne et la production des mycotoxines ont été effectuées. Les résultats ont révélé que : Aspergillus flavus prolifère et produit plus d’aflatoxine B1 à 37°C et 0,99 aw, la croissance optimale d’Aspergillus tubingensis a lieu à 0,99 aw et 37°C alors que la production maximale de l’ochratoxine A se situe à 0,97 aw et 25°C. Fusarium incarnatum prolifère plus à 25°C et 0,99 aw et les conditions optimales à la production de la zéaralénone ne sont pas bien définies. Nous n’avons pas trouvé des publications sur le profil écophysioloque de l’espèce Fusarium incarnatum. Notre étude est une approche qui vise à comprendre la physiologie des espèces fongiques productrices de mycotoxines vis-à-vis du climat tunisien afin de fixer des niveaux limites à ne pas dépasser permettant de contrôler leur prolifération dans les céréales

Incidence, legislations and strategies of control of mycotoxins in North African countries

Mycotoxins are natural food and feed contaminants mainly produced by filamentous and ubiquitous fungi of genera Aspergillus, Penicillium and Fusarium. Due to the high stability of mycotoxins, contamination can occurs in the field, during storage, processing and post-processing steps, under favorable conditions of temperature and water activity. These compounds pose serious economic and health problems worldwide and show different toxicological effects in humans and animals. North African populations are exposed to the risk of mycotoxins due to consumption of contaminated food. These countries are surrounded by Mediterranean Sea and have a climate characterized by high humidity and temperature, which probably favors the growth of molds. During the last decades, many studies have reported the occurrence of different mycotoxins in food commodities in North African countries. Tolerable limits for mycotoxins have been established in these countries but legislations do not include all mycotoxins. In addition, researchers try to establish strategies to prevent and reduce mycotoxin contamination, but studies still rare and not include all mycotoxins and toxigenic fungi. This review presents an overview of the main investigations about the occurrence of mycotoxins and toxigenic mycobiota in food commodities commercialized in North African countries and the regulation limits which are in force in these countries