Per un canal Segarra-Garrigues per al segle XXI : convertir un projecte hidràulic en un projecte territorial

El canal Segarra-Garrigues és a hores d'ara la segona inversió pública més important de Catalunya i és alhora una gran obra de transformació en regadiu, que ha d'abastar 70.000 ha a les comarques de Lleida. El nou canal planteja grans interrogants que mereixen solucions i plantejaments nous. Per això, a través de l'anomenat Manifest de Vallbona s'ha posat sobre la taula un nou tipus de canal que respongui a les necessitats reals de desenvolupament del territori i a les sensibilitats de la nova cultura de l'aigua.El canal Segarra-Garrigues es actualmente la segunda inversión pública más importante de Cataluña i es al mismo tiempo una gran obra de transformación en regadío de 70.000 ha en las comarcas de Lérida. El nuevo canal plantea grandes interrogantes que merecen soluciones y planteamientos nuevos. Por esta razón, a través del Manifiesto de Vallbona se ha puesto sobre la mesa un nuevo tipo de canal que responda a las necesidades reales de desarrollo del territorio y a las sensibilidades de la nueva cultura del agua.The Segarra-Garrigues canal is at this moment the second most important public infrastructure project and at the same time a great transformative force for the over 70000 ha of irrigation in the area of Lleida. However, the new canal presents big challenges that will mean new approaches and solution. The Vallbona manifesto recommends a new type of canal that respond the real needs for territorial development and the new approaches of water use culture

Memòria del Japó (vivències amables de l’estiu de 2015)

La primera sensació és la d’una naturalesa que desferma periòdicament les seves fúries, contra les quals l’home de les illes mena una lluita sense treva. Enfrontada a una naturalesa esquerpa (vulcanisme, terratrèmols, ciclons, tsunamis, àrees molt accidentades, aïllament físic, allaus...) la societat nipona realitza un esforç extraordinari de domesticació de la naturalesa. Fins al punt que la línia de costa és gairebé com una muralla continua que els habitants de la costa es troben sovint davant els ulls en obrir la finestra de casa. Reguardar-se del mar i de l’amenaça de l’aigua en general, com la del llit de molts rius i barrancs que s’han convertit de manera freqüent en una canalització encimentada contra l’erosió i les avingudes. Mentre, els rius es flanquegen amb unes immenses i inacabables motes de protecció. I xarxes subjectes amb grans malles formigonades que s’arrapen al rocam i consoliden els grans pendents de les muntanyes que amenacen permanentment de desplomar-se sobre les construccions humanes i tot allò que es mou

L’aigua a la Catalunya seca: el seu aprofitament històric i les perspectives de valoració actual. Estudi del cas del municipi de Torrebesses (Segrià) en el context de la Vall Major

IPEC Anàlis