Aportacions al coneixement arqueològic de Flix. Resultats de les prospeccions sistemàtiques al nord del Meandre

Presentem en aquest article els resultats de les intervencions arqueològiques de prospecció i excavació realitzades al terme municipal de Flix (Ribera d'Ebre) durant part dels mesos d'abril i setembre de 2015. La documentació de diverses àrees i punts d'expectativa arqueològica durant la primera intervenció va propiciar una segona actuació en tres àrees d'àmbits diferenciats amb l'objectiu de contrastar les dades recollides i les hipòtesis plantejades anteriorment.We report in this article the results of the archaeological survey and excavation carried out in the municipality of Flix (Ribera d'Ebre) during part of April and September 2015. The documenting of several archaeological expectancy spots and areas during the survey led to a second operation carried out in three locations of different characteristics in order to test the reliability of the data collected and the hypotheses previously stated

Les ocupacions prehistòriques a les Coves de l'Aumediella (Benifallet) : una visió sintètica

Les coves de l'Aumediella, situades en un dels meandres del riu Ebre a l'alçada de Benifallet (Baix Ebre), han estat fruit de diverses troballes d'interès arqueològic, ben documentades des d'inicis del segle XX. El treballs centrats en el reestudi dels materials arqueològics recuperats, principalment ceràmica, lític i macrolític, ha aportat noves dades relacionades amb les activitats de freqüentació i ús d'aquest conjunt de 6 cavitats. En aquest sentit, el present article es centra en sintetitzar i contextualitzar les principals aportacions dels materials arqueològics recuperats amb l'objectiu contribuir al coneixement de les comunitats del VI-II mil·lenni al tram baix del riu Ebre.The Aumediella's caves, located in a meander of the Ebro River in its passage by Benifallet (Baix Ebre), have generated several findings of archaeological interest, well documented from the early twentieth century. This work is centered on the revision and restudying of this recovered archaeological remains, being them mainly pottery, lithic implements and grinding stones, and has provided new data related to the activities of frequentation and use of this set of six cavities. In this sense, this article is focused on synthetizing and contextualizing the main contributions of this archaeological remains in order to contribute to the knowledge of the 6th to 2n Millennium communities in the lower stretch of the Ebro River

Aportacions de la microestructra òssia i la biomecànica a l’estudi de la domesticació animal i pràctiques ramaderes inicials al Mediterrani oriental i occidental (10000-4000 cal BC)

El procés de domesticació animal es defineix a partir del control que els humans exerciren sobre determinades poblacions d’animals salvatges per tal d’adaptar-los a les pròpies necessitats. Els efectes a llarg termini de tot aquest procés són les espècies domèstiques que explotem avui en dia, però a curt termini, les diferències entre els espècimens salvatges i aquests primers domèstics eren mínimes. Des de l’arqueozoologia, un dels focus d’atenció principal en l’estudi de les societats passades és entendre aquesta interacció entre humans animals i, per aquest motiu, es busca cada cop més caracteritzar les primeres poblacions domèstiques no només per la seva condició biològica, que encarà tardarà en aparèixer, sinó per a partir de les conseqüències fisiològiques de les noves condicions de vida definides per la seva condició d’animal domèstic, controlat. En aquesta proposta s’avalua la idoneïtat d’utilitzar les propietats d’adaptació i remodelació del teixit ossi en resposta als estímuls mecànics com una eina vàlida per caracteritzar les pautes i hàbits de mobilitat de les poblacions animals i, amb això, a partir de l’anàlisi de poblacions animals domèstiques, definir el seu règim d’explotació, gestió i manteniment i ús especialitzat. Així mateix es consideren els efectes de les diverses estratègies de gestió i explotació sobre la salut i el desenvolupament d’alteracions òssies de les poblacions d’animals domèstics com una mesura de la intensitat, o de la intensificació de les pressions selectives i d’explotació dels grups humans. La proposta es desenvolupa a partir de dues àrees geogràfiques que representen els dos caps del procés de domesticació, des de l’inici i consolidació de les pràctiques ramaderes que es desenvolupa al sud-oest asiàtic fins a la pràctica d’estratègies ramaderes ja plenament consolidades al nord-est de la península ibèrica. Arqueozoologia, biomecànica i paleopatologia ens ajuden, amb aquest treball, a caracteritzar les primeres evidències de domesticació a orient i a casa nostra.The process of animal domestication is defined based on the control that humans exert on certain populations of animals to adapt them to their exclusive productive needs. Long term effects of this process are the domestic species that we are currently exploiting, but on a short span of time, the differences between wild specimens and the first domesticates are minimal. One of the main objectives of archaeozoology when studying past societies is to understand this human-animal interactions. With this in mind, an increasing trend in characterizing first domestic populations not only by their biological condition, which will not appear until some generations have passed, but by the physiological consequences of the new life conditions defined by their domestic, controlled status. In this proposal we evaluate the use of bone adaptation and remodelling properties in response to mechanical stimuli as a valid tool to characterize mobility patterns and habits of animal populations. Implementation of this principles to the study of domestic populations should help define their management and exploitation strategies. The effects of different management and exploitation strategies on health and the development of pathological alterations on bone surface is also taken into consideration as a means of intensity, or intensification, of human selective and exploitation pressures. This study focuses on two geographical areas that represent two sides of a long process, from the beginning and development of husbandry practices which takes place in the levant, to the adoption of fully consolidated husbandry strategies in the north-east of the Iberian peninsula. Archaeozoology, biomechanics and paleopathology join efforts in characterizing the first evidences of domestication in Southwest Asia and in our homeland

Aportacions de la microestructra òssia i la biomecànica a l’estudi de la domesticació animal i pràctiques ramaderes inicials al Mediterrani oriental i occidental (10000-4000 cal BC)

El procés de domesticació animal es defineix a partir del control que els humans exerciren sobre determinades poblacions d’animals salvatges per tal d’adaptar-los a les pròpies necessitats. Els efectes a llarg termini de tot aquest procés són les espècies domèstiques que explotem avui en dia, però a curt termini, les diferències entre els espècimens salvatges i aquests primers domèstics eren mínimes. Des de l’arqueozoologia, un dels focus d’atenció principal en l’estudi de les societats passades és entendre aquesta interacció entre humans animals i, per aquest motiu, es busca cada cop més caracteritzar les primeres poblacions domèstiques no només per la seva condició biològica, que encarà tardarà en aparèixer, sinó per a partir de les conseqüències fisiològiques de les noves condicions de vida definides per la seva condició d’animal domèstic, controlat. En aquesta proposta s’avalua la idoneïtat d’utilitzar les propietats d’adaptació i remodelació del teixit ossi en resposta als estímuls mecànics com una eina vàlida per caracteritzar les pautes i hàbits de mobilitat de les poblacions animals i, amb això, a partir de l’anàlisi de poblacions animals domèstiques, definir el seu règim d’explotació, gestió i manteniment i ús especialitzat. Així mateix es consideren els efectes de les diverses estratègies de gestió i explotació sobre la salut i el desenvolupament d’alteracions òssies de les poblacions d’animals domèstics com una mesura de la intensitat, o de la intensificació de les pressions selectives i d’explotació dels grups humans. La proposta es desenvolupa a partir de dues àrees geogràfiques que representen els dos caps del procés de domesticació, des de l’inici i consolidació de les pràctiques ramaderes que es desenvolupa al sud-oest asiàtic fins a la pràctica d’estratègies ramaderes ja plenament consolidades al nord-est de la península ibèrica. Arqueozoologia, biomecànica i paleopatologia ens ajuden, amb aquest treball, a caracteritzar les primeres evidències de domesticació a orient i a casa nostra.The process of animal domestication is defined based on the control that humans exert on certain populations of animals to adapt them to their exclusive productive needs. Long term effects of this process are the domestic species that we are currently exploiting, but on a short span of time, the differences between wild specimens and the first domesticates are minimal. One of the main objectives of archaeozoology when studying past societies is to understand this human-animal interactions. With this in mind, an increasing trend in characterizing first domestic populations not only by their biological condition, which will not appear until some generations have passed, but by the physiological consequences of the new life conditions defined by their domestic, controlled status. In this proposal we evaluate the use of bone adaptation and remodelling properties in response to mechanical stimuli as a valid tool to characterize mobility patterns and habits of animal populations. Implementation of this principles to the study of domestic populations should help define their management and exploitation strategies. The effects of different management and exploitation strategies on health and the development of pathological alterations on bone surface is also taken into consideration as a means of intensity, or intensification, of human selective and exploitation pressures. This study focuses on two geographical areas that represent two sides of a long process, from the beginning and development of husbandry practices which takes place in the levant, to the adoption of fully consolidated husbandry strategies in the north-east of the Iberian peninsula. Archaeozoology, biomechanics and paleopathology join efforts in characterizing the first evidences of domestication in Southwest Asia and in our homeland

Aportacions de la microestructra òssia i la biomecànica a l'estudi de la domesticació animal i pràctiques ramaderes inicials al Mediterrani oriental i occidental (10000-4000 cal BC)

El procés de domesticació animal es defineix a partir del control que els humans exerciren sobre determinades poblacions d'animals salvatges per tal d'adaptar-los a les pròpies necessitats. Els efectes a llarg termini de tot aquest procés són les espècies domèstiques que explotem avui en dia, però a curt termini, les diferències entre els espècimens salvatges i aquests primers domèstics eren mínimes. Des de l'arqueozoologia, un dels focus d'atenció principal en l'estudi de les societats passades és entendre aquesta interacció entre humans animals i, per aquest motiu, es busca cada cop més caracteritzar les primeres poblacions domèstiques no només per la seva condició biològica, que encarà tardarà en aparèixer, sinó per a partir de les conseqüències fisiològiques de les noves condicions de vida definides per la seva condició d'animal domèstic, controlat. En aquesta proposta s'avalua la idoneïtat d'utilitzar les propietats d'adaptació i remodelació del teixit ossi en resposta als estímuls mecànics com una eina vàlida per caracteritzar les pautes i hàbits de mobilitat de les poblacions animals i, amb això, a partir de l'anàlisi de poblacions animals domèstiques, definir el seu règim d'explotació, gestió i manteniment i ús especialitzat. Així mateix es consideren els efectes de les diverses estratègies de gestió i explotació sobre la salut i el desenvolupament d'alteracions òssies de les poblacions d'animals domèstics com una mesura de la intensitat, o de la intensificació de les pressions selectives i d'explotació dels grups humans. La proposta es desenvolupa a partir de dues àrees geogràfiques que representen els dos caps del procés de domesticació, des de l'inici i consolidació de les pràctiques ramaderes que es desenvolupa al sud-oest asiàtic fins a la pràctica d'estratègies ramaderes ja plenament consolidades al nord-est de la península ibèrica. Arqueozoologia, biomecànica i paleopatologia ens ajuden, amb aquest treball, a caracteritzar les primeres evidències de domesticació a orient i a casa nostra.The process of animal domestication is defined based on the control that humans exert on certain populations of animals to adapt them to their exclusive productive needs. Long term effects of this process are the domestic species that we are currently exploiting, but on a short span of time, the differences between wild specimens and the first domesticates are minimal. One of the main objectives of archaeozoology when studying past societies is to understand this human-animal interactions. With this in mind, an increasing trend in characterizing first domestic populations not only by their biological condition, which will not appear until some generations have passed, but by the physiological consequences of the new life conditions defined by their domestic, controlled status. In this proposal we evaluate the use of bone adaptation and remodelling properties in response to mechanical stimuli as a valid tool to characterize mobility patterns and habits of animal populations. Implementation of this principles to the study of domestic populations should help define their management and exploitation strategies. The effects of different management and exploitation strategies on health and the development of pathological alterations on bone surface is also taken into consideration as a means of intensity, or intensification, of human selective and exploitation pressures. This study focuses on two geographical areas that represent two sides of a long process, from the beginning and development of husbandry practices which takes place in the levant, to the adoption of fully consolidated husbandry strategies in the north-east of the Iberian peninsula. Archaeozoology, biomechanics and paleopathology join efforts in characterizing the first evidences of domestication in Southwest Asia and in our homeland

Shepherding the past : High-resolution data on Neolithic Southern Iberian livestock management at Cueva de El Toro (Antequera, Málaga)

The feeding strategies of the first domesticated herds had to manage the risks arising from the novelty of livestock practices in territories often distant from the animals' primary habitats. The Iberian Peninsula is characterised by a great diversity of environments, which undoubtedly influenced these dynamics. At the beginning of the Neolithic period these led the possibility to combine diverse livestock farming practices based on different animal feeding habits. This variability is also consistent with the rythms of adoption of domesticated animals, being later on the northern area. In order to address this issue, this work focuses on the dietary regimes of early sheep herds from southern Iberia, an area for which information is currently scarce. This study utilises high-resolution radiocarbon dating and stable isotope data on teeth to investigate sheep husbandry management strategies in Cueva de El Toro (Antequera, Málaga). The radiocarbon dates on the analysed remains evidenced they were deposited at the site over a short period, supporting the recurrent use of the cave. The sequential analysis of oxygen and carbon isotopes in tooth enamel reveals distinct livestock management strategies, reproduction patterns, feeding habits, and mobility during this short period. This variability demonstrates that livestock management practices in the western Mediterranean are more diverse than previously considered. Furthermore, these findings support the hypothesis that early Neolithic communities in the southern Iberian Peninsula were able to adopt different feeding strategies within the same herd, depending on their ecological and productive needs