La Imatge fidel de les unions temporals d'empreses UTE

En l’article es fa una revisió actual de les unions temporals d’empreses (UTE), per tal de veure si la informació comptable que presenten és fidedigne. En primer lloc, es defineix la unió temporal d’empreses, i es detalla l’origen històric, les característiques i els objectius de l’UTE. Seguidament es presenta la regulació comptable i fiscal que afecta a les UTE, i es detalla el que pauta l’adaptació del Pla general comptable de les empreses constructores en relació amb les UTE i la problemàtica derivada de les operacions en empreses d’aquest sector que tantes UTE realitzen. També es ressalta en l’article la responsabilitat de l’UTE i les Normes comptables internacionals relacionades amb les UTE. Finalment es presenten els resultats d’una anàlisi d’estats financers de trenta empreses constructores que habitualment realitzen UTE, per comprovar el seguiment que fan de l’adaptació sectorial del Pla general comptable de les empreses constructores i la informació que donen de les UTE. L’última part de l’article fa referència a les conclusions, i és en aquesta part on s’apunta que la informació comptable de les UTE ha de millorar notablement, ja que actualment és una informació poc transparent, insuficient i dispersa.This paper presents an updated revision of joint ventures in order to examine if they present a true and fair view of accounting information. Firstly, the term joint venture is defined and its historical background, characteristics and aims are indicated. Secondly, the accounting and financial regulations which have an effect on joint ventures, as well as the accounting framework of joint ventures included in the sectorial adaptation of construction firms and their follow-up, are presented. The document also highlights the problem of responsibility in joint ventures and the international accounting standards related to them. Finally, the results of a study of the financial statements of thirty construction firms that usually set up joint ventures are presented in order to test the follow-up of the sectorial adaptation and the information given about them. The last part of this paper refers to the conclusions, highlighting that the accounting information of joint ventures should improve considerably, given that at present this information is not very transparent. It is, in fact, insufficient and scatteredEste artículo realiza una revisión actual de las uniones temporales de empresas (UTE), para valorar si presentan una fiel información contable. En primer lugar se define la unión temporal de empresas, y se detalla el origen histórico, las características y los objetivos de la UTE. Seguidamente se presenta la regulación contable y fiscal que afecta a las UTE, y se especifica el marco contable de las UTE contenido en la adaptación sectorial de las empresas constructoras y su seguimiento. El documento también resalta la problemática de la responsabilidad en las UTE y las normas contables internacionales relacionadas con las UTE. Finalmente se presentan los resultados de un análisis de los estados financieros de treinta empresas constructoras que habitualmente realizan UTE, para comprobar el seguimiento de la adaptación sectorial y la información que se detalla de las UTE. La última parte del artículo hace referencia a las conclusiones, destacando que la información contable de las UTE debe mejorar notablemente, ya que actualmente es una información poco transparente, insuficiente y dispersa

La utilidad del Estado de Cambios en el Patrimonio Neto para los empresarios

Las cuentas anuales del actual Plan General de Contabilidad (PGC07) incluyen un nuevo documento contable: el Estado de Cgmbios en el Patrimonio Neto (ECPN) que deben presentar todas las empresas. En este trabajo se detalla la utilidad y razon de ser de este estado contable que pretende reflejar el resultado global, la riqueza y las garantras empresariales que presenta la empresa. Estas.informaciones son consecuencia del desplazamiento del objetivo de los estados financieros hacia la valoracion del patrimonio en detrimento del calculo del resultado.The annual accounts of the current General Accounting Plan (PGC07) include a new accounting document: the Statement of Changes in Equity (ECPN) to be submitted by all companies. This paper describes the utility and sense of this financial statement that is intended to reflect the comprehensive income, wealth and business guarantees the company presents. This information is a result of displacement of the objective of financial statements to the valuation of assets to the detriment of calculating the result

La filosofia de la cultura o l'ètica com a praxi a Paul Ricoeur

El marc filosòfic del present estudi abasta una notable amplitud metodològica, situada entre la fenomenologia eideticopràctica de la voluntat de Paul Ricoeur i l’exercici hermeneuticotranscendental de la raó humana en el seu esforç dialogicocomprensiu. El que dóna sentit a aquest marc és la noció de persona humana, alhora lliure i condicionada, esforçada i feble, interpretadora i comprensiva del món i de si mateixa, que ha de desenvolupar-se ontologicopràxicament mitjançant les relacions interpersonals i la cultura. La “via llarga” del discurs filosòfic ricoeurià implica la reflexió hermenèutica i cultural que no defuig el tarannà dialogicoconflictiu amb models interpretatius diferents, des de l’antropologia i la filosofia de la religió, fins a la psicoanàlisi, l’estructuralisme o les interpretacions filosoficopolítiques, idealistes o criticomarxistes. Hom pot afirmar que el pensament de Paul Ricoeur vertebra les seves reflexions tenint com a centre de referència la persona humana, mitjançant un discurs alhora practicomoral i humanitzador, posant en joc un conjunt d’estructures antropològiques que anomenem “praxicointegrals”, les quals aportaran arguments en pro d’una ètica discursiva que es desenvolupa al voltant de la pregunta clau: “com haig d’actuar?”. Tal discurs resultant constituirà el gruix del que Paul Ricoeur en dirà la “saviesa pràctica”, que ha de fer compatible la responsabilitat humana amb la superació de la turpitud i en pro d’acomplir la plenitud a la qual l’home aspira. PARAULES CLAU: fenomenologia, hermenèutica, persona, cultura, praxi, ètica. The philosophy of the culture or the ethics as practical in Paul Ricoeur ABSTRACT: The philosophical framework of this study comprises two phases Methodological: the practical-eidetics phenomenology of the will of Paul Ricoeur and hermeneutic – transcendental practice of the human reason in its dialogic-understanding effort. But the thing that gives meaning to this philosophical framework is the idea of the human person, which is free and conditioned, vigorous and weak, interprets and understands the world, and also to itself. The person must be developed by practically ontological trough the interpersonal relations and the culture. The “long way” of philosophical discourse of Paul Ricoeur involves the cultural and hermeneutics reflection that does not flee the dialogical and conflictive with different interpretative models: from anthropology and philosophy of religion, to psychoanalysis, structuralism or philosophical interpretations political, idealists or critical-Marxist. We can say that the thought of Paul Ricoeur builds his reflections having as a reference center of the human person, across a speech at the same time practical-moral and humanizing, exposing a set of anthropological structures that we call “praxis-integrated”, they provide arguments for an ethic that develops about the question: “How should I act?”. The result of this speech will be the core of what Paul Ricoeur called practical wisdom, which should support human responsibility to overcome the awkwardness, to reach the fullness to which man aspires. KEY-WORDS: phenomenology, hermeneutic, person, culture, practical, ethics

La devoció als Sants Màrtirs de Manlleu i la seva arqueta reliquiari conservada al MEV

L’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu, que es donava per desapareguda des del mes de juliol de 1936, ha estat identificada entre les peces exposades a la col·lecció permanent d’orfebreria del Museu Episcopal de Vic (MEV 16638). Es tracta d’un reliquiari d’argent que, des de la seva realització pels volts de 1700 i fins a la Guerra Civil, guardava les restes dels màrtirs Víctor, Pacífic, Justa i Clara, que havien estat lliurades a la parròquia de Santa Maria de Manlleu pel canonge Miquel Riera procedents de Roma. Malgrat la manca de documentació que les autentifiqués, les relíquies van ser objecte de celebracions litúrgiques i manifestacions de religiositat popular. El reconeixement ha propiciat l’estudi aprofundit de la peça i de la seva significació religiosa en el marc social de la població manlleuenca, cal contextualitzar-la en els temps posteriors a la Contrareforma, en la devoció a les relíquies de sants i en les mostres col·lectives de religiositat popular a Osona

L’existència i la paraula a Jan Patocka

L’objectiu fonamental d’aquest estudi consisteix d’aprofundir en el sentit de la paraula com a eina que sorgeix de dins de l’existència humana i dels seus registres fenomenològics, segons la investigació que ens presenta el pensament de Jan Patocka. En el seu pensament, la reflexió filosòfica, que s’inicia en la fenomenologia d’Edmund Husserl, ens encamina cap a la seva peculiar investigació sobre la funció de la filosofia com a fenomenologia de l’existència, com a praxi sobre l’ètica i sobre la política, en la via de les possibilitats que la paraula ofereix per exposar i proposar el camí vers la Veritat. A la fi, filosofia, paraula i existència constitueixen la trilogia d’un pensament que és referent imprescindible en el món contemporani. PARAULES CLAU: fenomenologia, existència, paraula, moviment, història i prehistòria. Existence and Word in Jan Patocka ABSTRACT: In the present study, the fundamental finality consists in the investigation about word’s sense as a tool which appeases in the human existence and their phenomenological registers, according to Jan Patocka’s investigation. In Jan Patocka’s thought, the philosophical reflexion, that begins in the phenomenology of Edmund Husserl, it directs us to his peculiar investigation about ethic and politic, and in the possibility that word facilitates to expose and to propose the way to the truth. In conclusion, philosophy, word and existence constitute the trilogy of a thought which is an essential referent in contemporary world. KEY-WORDS: phenomenology, existence, word, dynamism, history, prehistory

The Logic of the Person’s Commitment in Emmanuel Mounier: Values, History and Progress

El marc general de l’article se centra en l’estudi del significat axiològic de l’acció i la seva dimensió història en la perspectiva personalista d’Emmanuel Mounier. Els conceptes fonamentals que l’article desenvolupa són “l’engagement” o compromís que deriva de la lògica de tota acció personal, el rebuig de tot ensinistrament consentit per motius de comoditat –sobre la base de la feblesa humana- i el registre supraindividual –ja sigui comunitari o transcendent- que eixampla l’esfera finita de l’ésser humà personal, alhora encarnat i obert a la llibertat i a la veritat. En aquesta trama personalitzadora, l’actiu despertar de valors humanitzadors que són inherents a l’ésser humà ha d’esbossar una ruta històrica cap al progrés entès per Mounier com a perfeccionament, la qual cosa el fa ser crític amb el desenvolupament del progrés en la modernitat contemporània. És, doncs, la de Mounier, una reflexió adient i vigent en el món d’avui. PARAULES CLAU: Compromís, persones, valors, Mounier.The general Framework of the article focuses on the study of the axiological meaning of the action and its historical dimension in the personalist of Emmanuel Mounier. The main concepts that the article develops are the engagement that comes from the logic of any personal action, a rejection of all confortbased training – on the basis of human weakness- and the supraindividual register –whether it be communal or transcendent which exemplifies the finite sphere of the human being, embodied and open to freedom and truth. In this personalised plot, the active awakening of humanised values that are inherent in the human being traces an historical route towards progress, understood by Mounier as an improvement, which makes him critical of the development of progress in our contemporany modernity. Therefore, nowadays Mounier’s thoughts are valid and suitable. KEY-WORDS: Comunitment, person, values, Mounier

Approaches and applications of olympic education

La Educación Olímpica (EO) utiliza el deporte como herramienta para promover los principios y valores del Olimpismo. Este artículo expone diferentes maneras de transmitir las enseñanzas y filosofía de este movimiento tan difundido en el mundo. Se busca dar a conocer sus expresiones para encontrar una que se adapte a cada condición. La EO está definida por el grupo objetivo y su contexto, por el tipo de organización que lleva a cabo la transferencia o por la metodología utilizada en los programas. Esto se hace a través de una revisión de enfoques que la apuntalan y dirigen a diversos grupos y entornos. Se hace referencia a algunas metodologías, como la inclusión en el currículo del sistema educativo, ya aplicado en muchos países o por medio de las Academias Olímpicas Nacionales. Es posible esparcir la Educación Olímpica en todas las edades; en los adultos se promueve el deporte para todos; en los niños y jóvenes la actividad física, durante la clase de educación física o en su tiempo libre. Se aplica en el ámbito de la iniciación y enseñanza deportiva o en el del deporte de alto rendimiento. Es tan amplia la manera de desarrollar la EO, que puede hacerse a nivel de programas de gobierno central o local, por medio de fundaciones u organizaciones no lucrativas, a través de la empresa privada o de entidades internacionalesOlympic Education (OE) uses sport as a tool to promote the principles and values of Olympism. This article exposes different ways of transmitting the teachings and philosophy of this globally widespread movement. It seeks to promote its different expressions to find one that adapts to each condition. The OE is defined by the target group and its context, by the type of organization that carries out the transference or by the methodology applied in the programs. This is done through a review of approaches that underpin it and target diverse groups and environments. Some methodologies are used as reference such as the inclusion in the curriculum of the educational system, already applied in many countries or through the National Olympic Academies. It is possible to spread Olympic Education in all ages; in adults through sports for all programs or in children and young people through the physical education class or in their free time. It is applied in the field of sports initiation or in the practice of high performance sports. The way to develop OE is so broad that it can be done at the level of central or local government programs, through foundations or non-profit organizations and through private companies or international entitie

Las UTE en la normativa contable española. Referencia a las NIC

Revision actual de las Uniones Temporales de Empresas (UTE), con el objeto de constatar si la informacion contable que presentan las empresas asociadas mediante esta formula es fidedigna y cual es su situacion ante la reforma contable. La investigacion consta de una parte teorica y una parte empirica. La parte teorica define la union temporal de empresas, sus caracteristicas y objetivos, el origen historico y la regulacion contable, fiscal y juridica que les afecta. Asimismo, se trata con especial relevancia la adaptacion sectorial del PGC a las Empresas Constructoras (PSEC). Por otra parte, se analizan las Normas Internacionales de Informacion Financiera (NIIF) relacionadas con las UTE. Finalmente, se comparan las normas contables españolas, internacionales y francesas referidas a los contratos de larga duracion. La parte empirica, resulta de un analisis de los estados financieras del periodo 2002-2004 de una poblacion de treinta empresas constructoras que habitualmente realizan UTE, la mayoria de las mismas forman parte del SEOPAN (Asociacion de Empresas Constructoras de ambito nacional)