Consum d'oxigen estimat i despesa energètica en competicions d'esgrima

Es realitza una estimació del consum d'oxigen i una anàlisi de les demandes energètiques de l'esgrima en competició. En assalts de competició, el consum d'oxigen estimat en dones ( x = 39,6 mL·kg-'·min-1) és inferior al dels homes (X = 53,9 mL·kg-'·min-1). La intensitat individual mitjana es troba entre el 56 % i el 74 % del Vo2max, amb màxims entre el 75 % i el 99 % del Vo2max, el que confirma la rellevància dels requeriments aeròbics en l'esgrima. Les demandes energètiques en la competició internacional són superiors a les registrades en una competició autonòmica i al de diferents situacions d'entrenament. La potència energètica mitjana es-timada al llarg de competicions de nivell internacional i autonòmic és, respectivament, de 15,4 kcal-min-1 (64,5 I<J·min-1) i 12,3 kcal·min-1 (51,6 kj·min-1). Entre tiradors del mateix gènere no s'aprecien diferències significatives en funció de l'arma. De l'anàlisi en competició destaca la variabilitat de la resposta funcional dels esgrimidors atesa la influència de factors com l'adaptació cardiocirculatòria individual, importància de la competició, eliminatòria registrada, nivell del rival, dinàmica competitiva, arma i gènere

The potential role of captive collared peccary (Tayassu tajacu) as a leptospirosis reservoir in the Peruvian Amazon

A serological survey was conducted in a collared peccary farm in the Peruvian Amazon to investigate variations in leptospiral seroprevalence over a period of 18 months. The first survey in 2003 revealed a prevalence of 100% of leptospirosis in the captive population (n=27) with a total of 9 different serovars (sv) identified. Leptospira spp. Varillal 010 was detected in 100% of the population reaching titers of 1:1600 and 8 other strains were detected sometimes at high titers. A second survey in 2005, confirmed a prevalence of leptospirosis in 86.4% of the sampled population (n=22) and revealed serological conversion to two new serovars in 40% of the herd. The absence of clinical symptoms and serological conversion to previously detected or to new serovars in more than 90% of the herd confirms the circulation of spirochaetes within the captive herd and the possible role the collared peccary as a potential reservoir of leptospirosis. (Résumé d'auteur

Medición telemétrica de la frecuencia cardiaca y el consumo de oxígeno en competición amistosa

El objetivo de este estudio fue medir el consumo de oxígeno directamente por telemetría en situación real de juego calculando el gasto energético correspondiente y comparar dichos valores con los obtenidos mediante la relación entre la frecuencia cardiaca y el consumo de oxígeno establecida en una prueba progresiva en cinta rodante en laboratorio. Participaron en el estudio un total de siete jugadores (n = 7), elegidos por líneas de juego: tres delanteros, dos medios y dos defensas. Los siete jugadores han sido internacionales sub-21 y cuatro de ellos también con la selección nacional absoluta. La media de consumo máximo de oxígeno obtenido en la muestra de jugadores fue de 4,339 L · min-1 (56,9 mL ·  kg-1 · min-1). No se observaron diferencias significativas entre las tres posiciones tácticas. Existe una elevada correlación entre los valores de frecuencia cardiaca y de consumo de oxígeno en las pruebas de esfuerzo progresivo sobre cinta rodante en laboratorio  r = 0,97 y r = 0,99. Durante la competición oficial, la frecuencia cardiaca permaneció una media del 50 % del tiempo de juego por debajo del umbral aeróbico ventilatorio y un 43 % del tiempo en la zona de transición aeróbica-anaeróbica. El consumo de oxígeno medio estimado durante las partes de un partido de competición oficial fue de 3,591 L · min-1 correspondiente a un consumo relativo de 48,5 mL · kg-1 · min-1 (70,7 % del VO2max individual). En el análisis del estudio de correlación lineal entre valores reales y estimados de consumo de oxígeno en cada uno de los jugadores, los coeficientes de correlación de Pearson calculados estaban entre los valores de  r = 0,721 y r = 0,904. La cuantificación de la sobreestimación arroja valores de 853 mL · min-1 de media (34 % de sobreestimación sobre el VO2 real), siendo el error estándar de la estimación (378 mL · min-1) de un 15 % sobre el VO2 real; con un margen de confianza del 95 %, dichas diferencias entre el consumo real y estimado se cifran entre 812 y 893 mL · min-1 (P > 0,001). La estimación específica reveló una mayor correlación entre el consumo de oxígeno real y estimado (r = 0,85) y una diferencia media de 4 mL · min-1 (sd = 537), siendo el error estándar de la estimación (250 mL · min-1) del 10 % sobre el consumo de oxígeno real

Prova de camp específica de valoració de la resistència en tennis: resposta cardíaca i efectivitat tècnica en jugadors de competició

Malgrat que la resistència específica del jugador té una influència directa sobre el rendiment en el tennis, un esport intermitent de llarga durada, les proves utilitzades per valorar-la no solen incloure tasques motrius properes a situacions de joc reals i poden ser considerades de baixa especificitat. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar una prova de camp de valoració de la resistència específica en tennis (Specific Endurance Tennis Test, SET-Test), analitzant el comportament de la freqüència cardíaca (FC) i de paràmetres d’efectivitat tècnica (ET), per tal d’esbrinar una possible relació entre ambdós paràmetres i d’aquests amb el rendiment esportiu en jugadors de competició. Van participar set tennistes masculins, als quals els va ser administrada  una prova triangular, progressiva, contínua i d’intensitat màxima conduïda per una màquina llançapilotes, durant la qual es va registrar la FC i, al mateix temps,  paràmetres objectius d’ET (precisió i potència) mitjançant el càlcul de percentatge d’encerts i errors. S’observa un punt de deflexió de la FC (PDFC) en un 86 % dels subjectes estudiats, previ o coincident amb una disminució de l’ET (punt de deflexió de l’eficiència tècnica, PDET). Aquests dos punts mesurats de forma simultània al llarg de la prova es mostren relacionats amb el rendiment competitiu dels jugadors estudiats. Es conclou que la prova proposada sembla un mètode específic i vàlid per avaluar la resistència específica i la condició aeròbica en tennistes, tot i que calen més estudis per tal de confirmar les hipòtesis plantejades i la validesa externa de la prova