Estudi de les característiques de les persones traslladades a l’hospital d’aguts des de les unitats d’atenció intermèdia de l’hospital sociosanitari Parc Sanitari Pere Virgili

Màster en Lideratge i Gestió d'Infermeria, Universitat de Barcelona. Escola Universitària d'Infermeria, curs: 2011-2012, Director: Montserrat RocaObjectiu: Determinar les característiques a l’ingrés i de procés assistencial de les persones traslladades a l’hospital d’aguts durant l’ingrés a les unitats d’atenció intermèdia (UAI). Àmbit d’estudi: UAI de l’Hospital Sociosanitari del Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) a Barcelona. El centre disposa d’atenció infermera i mèdica 24 hores i proves bàsiques (RX, ECG i laboratori). Metodologia: Disseny: Estudi quantitatiu, observacional, descriptiu, transversal i retrospectiu. Participants: Totes les persones ingressades a la UAI del PSPV el 2011. Recollida de dades: S’utilitzen la base de dades assistencial del PSPV 2011 i altres registres de les històries clíniques dels pacients. Variables d’estudi: Variables sociodemogràfiques, funcionals, clínic-assistencials, relatives als trasllats a l’hospital i de detecció precoç per infermeria. Anàlisi de dades: Anàlisi estadística descriptiva i bivariant mitjançant el programa SPSS, versió Pasw19.0. α=0.5; nivell de confiança 95

L’entorn de treball de les infermeres a les unitats sociosanitàries d’atenció intermèdia de Catalunya: valoració, factors relacionats i impacte en els resultats de l’avaluació

[cat] puntuació total de la PES-NWI i la resta dels indicadors de resultats en pacients assolits per les USSAI. CONCLUSIONS: En la majoria de CSS l’entorn de treball i els seus factors són percebuts com a favorables, excepte el factor “Dotació”. S’ha trobat associació entre alguns factors de l’entorn de treball infermer i alguns indicadors de resultat, però l’assoliment de millors resultats en pacients de les USSAI no es correspon amb una valoració superior de la puntuació total de la PES-NWI.[eng] BACKGROUND: Nursing care quality is related to many factors, both individual and organizational, mainly the nursing work environment (NWE). A positive NWE is related to a better perceived nurses’ satisfaction and better outcomes for patients. AIMS: To assess nurses’ perception on the NWE in intermediate care units (ICU) and to analyze nurses’ traits and practice settings features regarding this assessment. To determine the impact of the NWE assessed on clinical and nurse-sensitive outcomes. METHODOLOGY: Descriptive, observational, cross-sectional, multicenter prospective approach, conducted in 14 centers in which subacute activity of the ICU was contracted by CatSalut in 2013. First phase: study of the NWE in ICU. A questionnaire which contains the Practice Environment Scale of the Nursing Work Index (PES-NWI), with 31 items and 5 factors ("Resources adequacy", "Leadership", "Relationships", "Participation" and "Foundations"), was used. Second phase: analysis of the specific individual traits of nurses and practice settings associated with the evaluation of the PES-NWI and factors using logistic regression models. Relations between the assessment of the PES-NWI and factors and eight indicators identified as nursing sensitive outcomes which are included in the evaluation of the ICU in Central de Resultats (by Health System Obserbatory of Catalonia) was examined . RESULTS: Of 501 nurses in 14 health and social centers, 388 participated (77% response). The mean score of the PES-NWI was 84,75 (limits 31-124). Nine centers obtained a favorable evaluation of the NWE and five mixed. The best rated factor was "Relationships" and the worst "Resources adequacy". A favorable evaluation of the NWE and each factor is associated with specific work units, some working features and professional training of nurses, as well as, specific characteristics of the centers. A statistically significant association was found between the factor "Resources adequacy" and the incidence of grade III-IV ulcers in convalescence-postacute units (rs=0,614; p=0,020); between the median length of stay in subacute units and the factor "Relationships” (rs=0,577; p=0,031) and between the factor "Leadership" and the percentage of episodes of convalescence-postacute that are discharged at home (rs=-0,596; p=0,025). No significant difference between the global score of PES-NWI and the rest of achieved patient outcomes in ICUs was found. CONCLUSIONS: In most centers the NWE and factors are perceived as favorable, except "Resources adequacy". Association was found between some factors of the NWE and some patient outcomes, although in the ICU better patients outcomes were not related to higher total scores of the PES-NWI.[spa] ANTECEDENTES: La atención intermedia ha mostrado ser una alternativa efectiva para mejorar algunos resultados del sistema sanitario. El equipo de enfermería es el más numeroso de las unidades sociosanitarias de atención intermedia (USSAI) y la calidad de la atención que prestan se relaciona con múltiples factores, individuales y organizativos, entre los que destaca el entorno de trabajo. La evidencia muestra que un ambiente de trabajo favorable se asocia con mejores resultados, tanto en pacientes como en enfermeras. OBJETIVOS: Medir la percepción de les enfermeras de las USSAI de su entorno de trabajo y analizar las características individuales y de los centros sociosanitarios (CSS) que se relacionan con esta valoración. Determinar el impacto de la percepción del entorno de trabajo enfermero en los resultados clínico-asistenciales y de morbi-mortalidad de las USSAI. METODOLOGÍA: Estudio descriptivo, observacional, transversal, con enfoque prospectivo y multicéntrico, realizado en los 14 CSS con USSAI que empezaron actividad en la línea de atención de subagudos el año 2013 contractada por el CatSalut. Primera fase: estudio del entorno de trabajo de las enfermeras en las USSAI mediante un cuestionario que contiene la Practice Environment Scale of the nursing Work Index (PES-NWI), compuesta por 31 ítems y 5 factores (“Dotación”, “Liderazgo”, “Relaciones”, “Participación” i “Fundamentos”). Segunda fase: análisis de las particularidades de las enfermeras y de los CSS asociadas a la valoración del entorno de trabajo enfermero y los cinco factores de la PES-NWI utilizando modelos de regresión logística. Se examina si la PES-NWI y sus factores se relacionan con ocho indicadores de resultado sensibles a la práctica enfermera y recogidos en la Central de Resultados del Observatorio de Salud de Cataluña. RESULTADOS: De 501 enfermeras participaron 388 (77% de respuesta). La puntuación media de la PES-NWI fue de 84,75 (límites 31-124). Nueve centros obtuvieron una valoración del entorno de trabajo favorable y cinco mixto. El factor mejor valorado fue el factor «Relaciones» y el peor el factor “Dotación”. La valoración favorable del entorno de trabajo enfermero y de cada uno de los factores se asoció a determinadas unidades de trabajo, a algunas características laborales, profesionales y formativas de las enfermeras, así como a características concretas de los centros. Se encontró asociación estadísticamente significativa entre: el factor “Dotación” y la incidencia de úlceras de grado III-IV en convalecencia-postagudos (rs=0,614; p=0,020); entre la estancia mediana en subagudos y el factor “Relaciones” (rs=0,577; p=0,031); y entre el factor “Liderazgo” y el porcentaje de episodios de convalecencia-postagudos con destinación a domicilio (rs=-0,596; p=0,025). No hubo relación significativa entre la puntuación total de la PES-NWI y el resto de los indicadores de resultado en pacientes conseguidos por las USSAI. CONCLUSIONES: En la mayoría de CSS el entorno de trabajo y sus factores son percibidos como favorables, excepto el factor “Dotación”. Se han encontrado asociaciones entre algunos factores y algunos indicadores de resultado, pero la consecución de mejores resultados e pacientes de las USSAI no se corresponde con una valoración superior de la puntuación total de la PES-NWI

The Nurse in Health Policy and Politics

Demographic trends, population projections and emerging health problems have a direct impact on health systems. These changes happen immersed in a socioeconomic environment and a constant concern for sustainability and solvency of the health and social systems. In this context, health promotion, preventive interventions and care for people with or at risk of chronic health problems gain relevance in public health policies. This suggests that nurses will have to assume an increasingly important role in the formulation of public policies, with particular emphasis on regulation, financing, provision and professional development. Governments must be aware of the contribution of nurses. Also, nurses have no choice but to position themselves. They have the ethical obligation to be involved in the highest level of decision making in order to improve population’s health, reduce health inequalities and participate in the governance of the system. Decision making and active participation in the design, formulation, implementation and evaluation of public policies necessarily implies understanding the context in which these decisions are taken, identifying stakeholders, their functions and the instruments they hold for the transformation of the health system. In order to integrate their current role in public policies, nurses must: 1) consider changes in health and social care policies based on the model, the system and the available evidence; 2) know demand, provision and public policies; 3) master regulation, evaluation and payment systems; 4) propose sustainable and efficient interventions, being aware of the opportunity cost; and, 5) enhance the contribution of nursing research through innovative solutions

Pla director sociosanitari: estratègies 2017-2019

Planificació sanitària; Salut pública; Envelliment; Malalties cròniques evolutivesPlanificación sanitaria; Salud pública; Envejecimiento; Enfermedades crónicas evolutivasHealth planning; Public Health; Aging; Chronic evolutionary diseasesEl Pla director sociosanitari (PDSS) és l'instrument d'informació, estudi i proposta mitjançant el qual el Departament de Salut determina les línies directrius per impulsar, planificar i coordinar les actuacions que cal desenvolupar en els àmbits de l'atenció de la salut a persones que necessitin atenció geriàtrica, cures pal·liatives, que pateixin la malaltia d'Alzheimer i altres demències, així com a persones amb altres malalties neurològiques que puguin cursar amb discapacitat. La seva missió és millorar la salut de les persones incloses a les quatre línies d’atenció (geriatria, malaltia d’Alzheimer i altres demències, altres malalties neurològiques que poden cursar amb discapacitat i atenció al final de la vida) mitjançant la redefinició d’un model d’atenció i d’organització dels serveis

Propostes per a l’hospital de dia sociosanitari

Hospital de dia sociosanitari; Cartera de serveis; Pla director sociosanitariHospital de día sociosanitario; Cartera de servicios; Plan director sociosanitarioSociosanitary day hospital; Portfolio of services; Socio-sanitary master planDocument que descriu la cartera de serveis sociosanitaris a Catalunya. A cada nivell d’intervenció es presta assistència a les quatre grans línies objecte del Pla director

Adequació de la xarxa sociosanitària en l’atenció a la cronicitat

Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat; Xarxa sociosanitària; Atenció individualitzadaPrograma de Prevención y Atención a la Cronicidad; Red sociosanitaria; Atención individualizadaChronicity Prevention and Care Program; Social health network; Individualized attentionAquest document proposa una transformació del model amb una orientació als malalts amb patologies cròniques amb l’objectiu de la xarxa sociosanitària de millorar l’atenció de salut a les persones que necessiten atenció geriàtrica, les que requereixen cures pal·liatives, les que pateixen algun tipus de deteriorament cognitiu i les que pateixen malalties neurològiques que poden cursar amb discapacitat

Planificació de serveis sociosanitaris: adequació del punt de tall de l’edat per a l’aplicació de criteris de planificació i avaluació

Serveis sociosanitaris; Criteris de planificació; Edat del pacientHealthcare services; Planning criteria; Age of the patientServicios sociosanitarios; Criterios de planificación; Edad del pacienteLa població catalana té una de les esperances de vida més elevades del món, superior en les dones que en els homes. Aquesta situació favorable ve donada per una concentració de la mortalitat en edats cada cop més elevades, com a conseqüència d’una disminució de la probabilitat d’emmalaltir i d’un increment de la supervivència de moltes persones malalties. Aquesta situació ha comportat canvis demogràfics, com ara l’increment del nombre de persones d’edat avançada, i canvis epidemiològics, com ara l’augment de les persones amb comorbiditat. Des del Departament de Salut, juntament amb el Servei Català de la Salut, s’ha plantejat la necessitat de revisar el punt de tall de l’edat, com a variable clau en què es basen els criteris de planificació dels serveis sociosanitaris i altres possibles àmbits, per tal d'adequar-los a les necessitats actuals i futures de la població. L’objectiu d’aquest document és disposar d’una única estratificació d’edats que sigui ferma i útil per planificar amb més precisió els recursos assistencials, amb la finalitat d’ajustar la resposta sociosanitària a les necessitats de la població a mitjà i llarg termini.The Catalan population has one of the highest life expectancy in the world, higher in women than in men. This favorable situation is due to a concentration of mortality in increasingly higher ages, as a consequence of a decrease in the likelihood of illness and an increase in the survival of many diseases. This situation has led to demographic changes, such as the increase in the number of elderly people, and epidemiological changes, such as the increase in people with comorbidity. From the Department of Health, together with the Catalan Health Service, there has been a need to revise the age cut-off point, as a key variable in which the planning criteria of healthcare and other possible services are based areas, in order to adapt them to the current and future needs of the population. The purpose of this document is to have a single stratification of ages that is firm and useful for more precise planning of health care resources, in order to adjust the socio-sanitary response to the needs of the population in the medium and long time limit.La población catalana tiene una de las esperanzas de vida más elevadas del mundo, superior en las mujeres que en los hombres. Esta situación favorable viene dada por una concentración de la mortalidad en edades cada vez más elevadas, como consecuencia de una disminución de la probabilidad de enfermar y de un incremento de la supervivencia de muchas personas enfermedades. Esta situación ha comportado cambios demográficos, tales como el incremento del número de personas de edad avanzada, y cambios epidemiológicos, como el aumento de las personas con comorbilidad. Desde el Departamento de Salud, junto con el Servicio Catalán de la Salud, se ha planteado la necesidad de revisar el punto de corte de la edad, como variable clave en que se basan los criterios de planificación de los servicios sociosanitarios y otros posibles ámbitos, con el fin de adecuarlos a las necesidades actuales y futuras de la población. El objetivo de este documento es disponer de una única estratificación de edades que sea firme y útil para planificar con más precisión los recursos asistenciales, con el fin de ajustar la respuesta sociosanitaria a las necesidades de la población a medio y largo plazo

Quality improvement in palliative care services and networks: preliminary results of a benchmarking process in Catalonia

Background: a wide range of palliative care services has been implemented in Catalonia over the past 20 years. Quantitative and qualitative differences in the organization of palliative care services between districts and settings can result in wide variability in the quality of these services, and their accessibility. Methods: we implemented a benchmark methodology to compare dimensions of care and organization, to identify aspects requiring improvement, and to establish indicators to measure progress. The overall aim was to generate a consensus document for submission to the Department of Health (DoH) of the Government of Catalonia. Results: a Steering Committee convoked a meeting in Barcelona (Catalonia, Spain) and representatives (n = 114) of all the 37 districts within our health care remit (rural, urban, intermediate, and metropolitan) and settings of the health care system (hospitals, social health centers, community, and nursing homes) attended and took part in plenary sessions and workshops to define areas that, in their experience, were considered weak. Twenty-one consensus recommendations achieving high levels of consensus were generated for submission to the DoH. These included the formal definition of the model of care and organization of palliative care services at all levels in the region, the implementation of measures for improvement in different settings and scenarios, systems for continuous care, and facilities for the continuing training of health care personnel. These proposals have since been implemented in a trial region and, depending on the outcomes, will be applied throughout our health service. Conclusion: we conclude that benchmark methodology is valuable in acquiring data for use in improving palliative care organization for patients' benefit

Descripció i consens dels criteris de complexitat assistencial i nivells d’intervenció en l’atenció al final de la vida

Nivells assistencials; Atenció al final de la vida; Malalts terminalsNiveles asistenciales; Atención al final de la vida; Enfermos terminalesWelfare levels; Attention to the end of life; Terminally illAquest document pretén ser una eina que faciliti l’organització de l’atenció al final de la vida de la persona amb malaltia avançada/terminal i la seva família, especialment pel que fa a la coordinació entre recursos i l’adequació en la utilització de serveis. L’enfocament no es basa en l’orientació diagnòstica ni en el pronòstic vital de la persona, sinó en la selecció, com a població diana, de les deu patologies proposades per McNamara en la seva estimació de mínims. Aquestes deu patologies són: càncer, insuficiència cardíaca, insuficiència hepàtica, insuficiència renal, insuficiència respiratòria, esclerosi lateral amiotròfica (malalties de la motoneurona), malaltia de Parkinson, corea de Huntington, malaltia d’Alzheimer (demències) i sida. D’acord amb els objectius prioritaris de la línia estratègica del Pla director sociosanitari d’atenció al final de la vida, també s’ha considerat oportú considerar com a subjectes d’atenció especial els pacients geriàtrics pluripatològics, els afectats d’insuficiència orgànica crònica avançada, els pacients amb malalties neurodegeneratives i els malalts de sida. Aquest document planteja un pas més en l’evolució de les cures pal·liatives i s’orienta cap a la complexitat de les diferents necessitats i característiques que pot presentar la persona amb malaltia avançada/terminal i la seva família. Per primera vegada, es disposa d’un document de consens en què es defineixen diferents nivells de complexitat associats amb les necessitats globals de la persona i la seva família i es proposa la intervenció de cadascun dels nivells assistencials del sistema sanitari català amb què compta l’atenció al final de la vida

Pla d’atenció sanitària a les persones amb deteriorament cognitiu lleu i demència de Catalunya (PLADEMCAT)

Atenció sanitària; Deteriorament cognitiu; Salut públicaAtención sanitaria; Deterioro cognitivo; Salud públicaHealth care; Cognitive impairment; Public healthEl Pla d’atenció sanitària a les persones amb deteriorament cognitiu lleu i demència de Catalunya, PLADEMCAT, està conformat per tres documents íntimament relacionats: estat de situació, model d’atenció i operativa. Tots tres tenen una estructura comuna corresponent a les diferents fases evolutives de les demències: la prevenció, el diagnòstic, el tractament integral i l’atenció al llarg de l’evolució de tota la malaltia fins a la fase de demència avançada i final de la vida de les persones. Així, en els tres documents hi ha els mateixos apartats, amb l’objectiu de mantenir un fil conductor comú.Aquest projecte ha estat financiat a càrrec dels fons per a les estratègies 2019 del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social que vàren ser aprovats en el CISNS de data 13 de desembre de 2019, com a recolzament a la implemenció de la estratègia davant les patologies neurodegeneratives (inclosa ELA)