Projecte ICT i llar digital per edifici residencial

En el context de transformació digital, la normativa en matèria de telecomunicacions d'obligatori compliment pot ser insuficient si s'observa la velocitat a la qual les Tecnologies de la informació i la comunicació avancen. Els usuaris demanden serveis cada cop més exigents que poden no estar inclosos en la normativa ICT. Davant d'aquesta situació, s'obre un escenari en què és necessari plantejar una sèrie de solucions per tal de complir amb aquestes exigències. Aquest projecte tracta d'un projecte tècnic de telecomunicacions que vol donar resposta a aquesta situació, dotant a un edifici residencial de 6 habitatges situat a Barcelona la Infraestructura Comuna de Telecomunicacions exigida per la normativa vigent i, a més, dotar-lo de les noves xarxes demandades per a la llar digital, sota l'exigència que el sistema implementat sigui econòmic i fàcil d'instal·lar i que ens permetin el control de la calefacció i la seguretat contra la intrusió, i que doni la possibilitat de, en un futur, poder afegir nous serveis sense dificultat. Per tal de proporcionar més valor afegit al projecte es farà un estudi de mercat sobre les tecnologies de dades, domòtiques i multimèdia actuals més rellevants actualment i en els pròxim anys en el context de la llar digital. La tecnologia domòtica escollida s'implementarà en la xarxa de control domòtic.En el contexto de transformación digital, la normativa en materia de telecomunicaciones de obligatorio cumplimiento puede ser insuficiente si se observa la velocidad a la que las Tecnologías de la información y la comunicación avanzan. Los usuarios demandan servicios cada vez más exigentes que pueden no estar incluidos en la normativa ICT. Ante esta situación, se abre un escenario en el que es necesario plantear una serie de soluciones para cumplir con estas exigencias. Este proyecto trata de un proyecto técnico de telecomunicaciones que quiere dar respuesta a esta situación, dotando a un edificio residencial de 6 viviendas situado en Barcelona la Infraestructura Común de Telecomunicaciones exigida por la normativa vigente y, además, dotarlo de las nuevas redes demandadas para el hogar digital, bajo la exigencia de que el sistema implementado sea económico y fácil de instalar y que nos permitan el control de la calefacción y la seguridad contra la intrusión, y que dé la posibilidad de, en un futuro, poder añadir nuevos servicios sin dificultad. Con el fin de proporcionar más valor añadido, se hará un estudio de mercado sobre las tecnologías de datos, domóticas y multimedia actuales más relevantes actualmente y en los próximo años en el contexto del hogar digital. La tecnología domótica elegida implementará en la red de control domótico.In the context of digital transformation, the regulation of mandatory compliance within the field of telecommunications can be insufficient if the speed at which the information and telecommunication advances is not taken into account. Users increasingly demand complex services which sometimes still may not exist in the ICT Regulations. In view of this situation, new scenarios appear and is necessary to present a series of solutions in order to meet these expectations. This project is about a technical telecommunications project and its target is to respond to these new scenarios, providing a residential building of 6 homes located in Barcelona with the Common Infrastructure of Telecommunications required by the current regulations plus a set of new networks deemed necessary in all digital homes, under the premise that the implementation of this system must be both economic and easy to install and allowing full control of the heating system as well as safety against intrusions. This system will also offer the chance to add updated features in a nearby future without any difficulty. In order to provide added value to this project, a market study of the nowadays and next years more relevant data, home automation and multimedia technologies in the context of digital home will be carried out. The chosen home automation technology will be implemented in the home automation control network

L‘encaix plans d'estudis, competències i PBL

Reflexió/exemples de com pot ajudar PBL a treballar les competències, específiques i genèriques, dels nous plans d'estudis. Visió personal i diverses experiències dels membres del grup de treballPeer Reviewe

Formació del professorat de secundària en ciència i enginyeria dels materials

Aquest TFG té com a objectiu proporcionar eines i coneixements perquè els professors de secundària, tan d’ESO com de Batxillerat puguin dur a terme activitats relacionades amb la ciència i l’enginyeria de materials en les seves classes. És per això que hem començat analitzant quin son els continguts de les assignatures de Tecnologia (ESO) i Tecnologia Industrial (Batxillerat). Hem buscat el currículum i les competències d’aquestes assignatures per tal d’adaptar al màxim el nostre producte a les necessitats reals de les escoles. També hem buscat quins són els continguts que s’expliquen actualment per crear-ne de nous que complementin els actuals. El següent pas ha sigut fixar-nos en els professors, les persones a qui aniran destinats els materials que elaborarem, hem intentar fer una radiografia del cos de docents a través de la seva formació i d’entrevistes per tal de detectar-ne les necessitats formatives. Un cop detectades les necessitats tan de les escoles com dels professors, el següent pas ha sigut trobar el format òptim, finalment ens hem decantat per un format dual, un curs de formació contínua pel professorat i unes fitxes didàctiques d’accés obert. És per tot això que s’ha fet un material on mitjançant tres propostes experimentals, s’aprofundeix en el contingut relacionat amb la ciència i la tecnologia de materials de les assignatures de Tecnologia i Tecnologia Industrial.Este TFG tiene como objetivo proporcionar herramientas y conocimiento para que los profesores de secundaria de ESO y Bachillerato puedan llevar a cabo actividades relacionadas con la ciencia y la ingeniería de los materiales en sus clases. Por ello hemos empezado analizando cuales son los contenidos de las asignaturas de Tecnología (ESO) y Tecnología Industrial (Bachillerato). Hemos buscado el currículum y las competencias de estas asignaturas para poder adaptar al máximo nuestro producto a las necesidades reales de los institutos. También hemos buscado cuales son los contenidos que se exponen actualmente para que los nuevos los complementen. El siguiente paso ha sido fijar-nos en los profesores, las personas a quien irán destinados los materiales elaborados, hemos intentado hacer una radiografía del cuerpo de docentes a través de su formación y de entrevistas para así poder detectar sus necesidades formativas. Una vez detectadas las necesidades tanto de los institutos como de profesores, el siguiente paso ha sido buscar el formato óptimo, finalmente hemos escogido un formato dual, un curso de formación continua para profesores y unas fichas didácticas de acceso abierto. A raíz de toda esta información, se ha realizado un material donde usando tres propuestas experimentales, se profundiza en el contenido relacionado con la ciencia y la tecnología de los materiales de las asignaturas de Tecnología y Tecnología Industrial.The aim of this TFG is to provide both tools and knowledge to the teachers of the subject of technology at high school, making them able to develop activities related with material science and engineering. First of all, we have analysed the content in every subject related with technology. We looked up in their curricula to find out what the actual subjects are about, and how the content sre presented in order to identify the needs, and create new content to complement the actual one. Secondly, we have taken into account the teachers, as they are the target of this project, so we have tried to figure out the profile and formative needs of an average technology teacher. For that purpose, we have researched their acadèmic backgrownd and interviewed some of them. Once our goals had been set, regarding schools and teachers. We have to decide the format of all the content. Our product will be realised in two different formats, both in a continuous formation course for high-school teachers and open access cards. In the end, with all this information, we have developed supplementary materials that using three experimental proposes, help with the school content related with material science and engineering

Situació i anàlisi de la igualtat d'oportunitats de gènere (IOG) al DOE

Preprin

Disseny i càlcul d'un dispositiu per regular la temperatura de les xeringues de l'aliment de nadons d'incubadora utilitzant cel·les Peltier

En aquest PFC s’ha dut a terme el disseny i càlcul d’un dispositiu per regular la temperatura de les xeringues de l’aliment de nadons d’incubadora utilitzant cel·les Peltier. La finalitat principal del dispositiu és la de regular la temperatura d’un tipus concret de xeringa d’una capacitat de 80 ml. en la qual hi ha el producte alimentari específic per a nadons d’incubadora, amb característiques de textura semblants a la llet. El producte s’ha creat per la manca anterior en el mercat d’un sistema que reguli amb precisió la temperatura de l’aliment de l’interior de la xeringa en l’aparell específic de nodriments per a nadons d’incubadora. Amb aquest producte s’obté un ajustat control de la temperatura de l’aliment a l’hora de la seva ingestió per part del nadó. La ingestió s’efectua a través de via naso-gàstrica, amb l’ajut de una sonda anomenada ”sonda naso-gàstrica”. Els sistemes anteriors al nostre producte que habitualment s’utilitzaven pel condicionament de la temperatura de l’aliment de nadó (“bany Maria”, microones,...) eren ineficaços en quant a regular la correcta temperatura de l’aliment, i a la vegada tenien el perill d’una alta exposició de l’aliment als diferents bacteris, els quals poden provocar greus malalties a les persones i encara més si es tracta d’un nadó d’incubadora. El producte creat disminueix en gran quantitat el risc de que l’aliment s’infecti (aconseguim que la manipulació de l’aliment es minimitzi al màxim), i es té un gran control en la temperatura adient en la que el nadó ingereix l’aliment. El dispositiu dissenyat regula la temperatura de l’aliment en l’interior de la xeringa a un valor d’entre uns 10ºC a 11ºC, i arriba a la sonda naso-gàstrica a través d’un tub a una temperatura entre 17-18ºC. El dispositiu projectat funciona amb l’ajut de Cel·les Peltier. Incorpora una Cel·la Peltier de unes mesures de 30mm x30mm, amb una potència màxima de 18.8 watts. S’ha realitzat un estudi ajudats per programes com l’ANSYS (programa d’elements finits)i l’EES (Engineering Equation Solver) per realitzar simulacions del radiador de la cel·la Peltier en situacions de convecció forçada (amb ventilador) i convecció natural (sense ventilador), així com d’un programa específic de selecció de cel·les Peltier. S’han obtingut resultats del dimensionament de la cel·la Peltier i s’ha verificat si la cel·la Peltier escollida donava bons resultats. Malgrat això, s’ha treballat amb una cel·la Peltier de menys qualitat però sobredimensionada per qüestions econòmiques (tenen preus molt més baixos). Així doncs, s’ha escollit finalment una cel·la Peltier pel 9:22 9:22 dispositiu dissenyat per sobre les espectatives calculades. Això ha estat degut a la necessitat de salvaguardar la cel·la Peltier escollida que és de més baixa qualitat. Els estudis realitzats en aquest projecte han estat encaminats sobre el dimensionament de la cel·la Peltier òptima, la verificació de la cel·la Peltier escollida, el veure si complia els requisits de si dissipava per ella mateixa la calor necessària, l’adopció d’un radiador sense i amb ventilador, i la verificació de si el ventilador escollit era el correcte. Dels estudis realitzats hem pogut comparar les variacions en els fluxos de calor dissipats segons els acabats superficials del radiador d’alumini incorporat. S’ha fet un estudi dels guanys de calor de l’aliment quan la temperatura ambient és de 21ºC, i s’ha comprobat que la temperatura en la que arriba l’aliment al nadó és la correcta(entre 17 ºC i 18 ºC). En l’elaboració del producte s’han tingut en compte una sèrie de restriccions, com aconseguir una temperatura determinada i regular-la, una grandària determinada (punt molt important en tota l’elaboració del producte). La grandària depèn en gran mesura de la màquina impulsora d’èmbol a la qual s’acobla. De la mateixa manera que s’han tingut restriccions també s’ ens han demanat unes característiques determinades com és ara una llarga durabilitat i fiabilitat de tot el sistema. En la finalització del projecte, s’ha arribat a un producte molt senzill amb un mínim manteniment pel seu correcte funcionament. En el producte dissenyat s’ha mirat cap al medi ambient escollint materials reciclables, tals com els plàstics utilitzats, el coure del cableatge, l’alumini,... En la finalització del disseny s’ha creat un “pack” el qual es troba disponible a la venda. Tot el conjunt del projecte té un pressupost d’aproximadament 3.000 €, i cada “pack” té un preu al mercat de 160 €. El sistema ha evolucionat cap altres àrees dels hospitals i ara es troba en les àrees d’oncologia, malalts en coma, per tal de dur com a finalitat l’alimentació d’aquests tipus de pacients. Finalment concloure que el producte dissenyat en aquest projecte es troba en diferents hospitals de França i en hospitals d’Espanya, com per exemple l’Hospital de Sant Juan de Déu de Barcelona

Absències en els estudis universitaris: ubicacions i itineraris heterogenis

La tesi doctoral s’emmarca en l’estudi del sistema universitari i, més en concret, en les maneres que tenen els estudiants de vincular-se a la universitat i als estudis, en un moment de transformacions i amb un estudiantat cada vegada més heterogeni. En aquest sentit, s’estan produint canvis tecnològics substancials que possibiliten nous escenaris en relació amb l’aprenentatge i l’ensenyament i, també, perquè el sistema universitari es troba immers en una reforma important d’abast europeu. Aquest panorama en transformació produeix desajustos en la informació i el coneixement actualitzat que es té sobre l’estudiantat universitari i planteja noves qüestions i respostes a la institució universitària. En aquesta tesi es quantifica la magnitud dels estudiants que decideixen no presentar-se als exàmens, allò que anomenem absència avaluativa, com es distribueixen aquestes xifres per titulacions i per branques de coneixement i també s’analitza el perfil sociològic bàsic de l’estudiantat absent. El fet d’utilitzar la taxa d’absència avaluativa com a indicador funciona com un pretext quantitatiu per a detectar altres absències enteses com a desajustos, com a situacions en les quals allò programat institucionalment i allò que ocorre realment a partir de la dedicació i el ritme d’estudis de l’estudiantat no s’adequa. Així doncs, la quantificació de l’absència, l’anàlisi de les pràctiques discursives de l’estudiantat, així com la informació obtinguda en una enquesta a estudiants sobre elecció dels estudis, accés universitari, processos d’incorporació i d’integració en la universitat, dedicació als estudis i sobre canvis en els itineraris acadèmics ens permeten presentar un model comprensiu de les ubicacions universitàries de l’estudiantat emergent, concretant-ho en l’estudi de cas de la Universitat de València. Aquest model ha sigut elaborat a partir d’un ampli conjunt de xifres, correlacions, expressions, emocions, opinions o taules de contingència, obtingudes mitjançant una pluralitat de tècniques que posen de manifest el ventall metodològic d’aquesta tesi i les possibilitats de la investigació sociològica.University students are changing respect to previous periods at a time of rapid transformations in universities. Transformational elements that influence in shaping new ways to interact in and with the university are emerging. The current context of globalization encourages the existence of dual realities and, sometimes, of paradoxical effects with remarkable consequences in the higher education. Now, a university reform with European widening is developing, with a diverse student pop that incorporates new elements and new ways of location at the university, which poses a challenge for the university because they will need to sharpen their knowledge about itself and about its students and better align emerging programming and educational policies in a time of change