Algunes reflexions sobre la psicoteràpia centrada en la persona

Aquest escrit pretén fer una breu presentació de l'Enfocament Centrat en la Persona com una proposta, bastant desconeguda a casa nostra, que arreu del món es fa servir en el camp ampli de les relacions d'ajuda, i destacar-ne les diferents aplicacions rellevants en psicoteràpia i en alguns àmbits de les ciències humanes. A més, informem que des de la Unitat d'Investigació Centrada en la Persona de la Universitat de València es treballa en el desenvolupament d'aquesta perspectiva

Intervencions infermeres en persones diagnosticades de trastorn límit de personalitat

Treballs Finals de Grau de l'Escola Universitària d'Infermeria, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Amparo Del Pino GutiérrezIntroducció: La simptomatologia del Trastorn Límit de Personalitat (TLP) resulta restrictiva per a la persona en la seva vida diària, especialment en el rol social. Aquesta revisió té l’objectiu de analitzar quines són, segons l’evidència, les intervencions infermeres més efectives i les activitats que es duen a terme actualment al tenir cura. Metodologia: La cerca s’ha dut a terme en les principals bases de dades (CUIDEN, CUIDATGE, PubMed, COCHRANE, SciELO, CINHAL) del novembre del 2015 al gener del 2016 a partir dels termes “Borderline Personality Disorder” AND Nurs* o “Trastorno de la personalidad” AND “Enfermería”. Resultats: S’han seleccionat 25 articles, a partir dels quals s’ha provat que la Teràpia Dialèctica Comportamental (TDC) condueix a la reducció d’ansietat, d’auto-lesions, de depressió i d’ingressos hospitalaris. Altres teràpies han obtingut igualment resultats positius però amb menor evidència. S’ha observat que en funció de la complexitat del cas les intervencions variaran. Paral·lelament s’ha advertit per part dels usuaris falta d’empatia o de coneixements de l’equip infermer. Conclusions: En funció dels resultats, es recomana l´ús de la TDC, sent aquesta específica per al TLP, rentable i la que més dades empíriques d’eficiència reuneix. És necessària molta investigació amb més validesa sobre aquesta i altres teràpies incorporant alhora la perspectiva infermera. D’altre banda ,és imprescindible el treball en l’equip multidisciplinari. Infermeria ha d’augmentar els coneixements respecte el TLP i ha d’aportar una visió multidimensional, incloent-hi la família i el rol social de la persona. El Procés d’Atenció de Infermeria estimula aquesta atenció holística. Per últim, cal remarcar la necessitat d’involucrar a la persona en la seva pròpia cura

De les sabatilles a les sabates. El treball psicoterapèutic amb gent gran a les Àrees Bàsiques de Salut

Aquest article vol donar a conèixer el treball fet amb gent grana les àrees bàsiques de salut incloses dins del Programa deSuport en Salut Mental a les Àrees d’Atenció Primària deSalut des del nostre Centre de Salut Mental de Sant PereClaver-Fundació Sanitària.4El maig del 2011 s’inicià un projecte de recerca, promogut pelDr. Pere Folch i un conjunt de professionals de Salut Mental,per tal de pensar les necessitats de la gent gran que noacudeixen als CSMAS de la Zona potser perquè mai no hanestat derivats a aquests centres, probablement perquè maiabans no ho hagin necessitat; però en el moment d’entrar en les vicissituds de la vellesa, els metges de família detecten unasimptomatologia associada al fet de “fer-se gran”.Els metges de família són qui està al cas i miren de fer unaatenció integral bio-psico-social, però necessiten en algunscasos l’assessorament, per tal que puguin fer-se’n càrrec ellsmateixos i plantegin la possibilitat d’intervencionsespecialitzades, dins de la mateixa Àrea Bàsica de Salut, jasiguin individuals, familiars o grupals, per part delsprofessionals especialitzats en aquells casos que es considerioportú.Des del nostre grup de treball vàrem decidir iniciar unprojecte pilot en diversos ambulatoris de la nostra zona, pertal d’oferir grups psicoterapèutics a les persones grans.Aquests grups, una vegada engegats, ens han permèscontrastar les hipòtesis que ens havíem fet sobre laproblemàtica del vell, centrada moltes vegades en els dols i lespèrdues i altres temes - com la dificultat per a la vinculació il’aïllament emocional - que han anat sorgint.En aquest treball descriurem des del procés de selecció delsparticipants i l’organització dels grups, fins a les mesures delsprogressos - quan aquests es fan evidents -, a partir de lestranscripcions dels materials clínics i amb el recolzament de lainformació obtinguda amb el test Old People Self Report- OSR(Achenbach, 2004)5

La imitació del nen autista en la psicoteràpia psicoanalítica: fonaments, disseny i aplicació

La descoberta de la teoria de les neurones mirall com a substrat neurològic de la conducta imitativa, l’empatia i elsentit de jo, i el dèficit d’aquests aspectes en les persones amb autisme, revaloritza l’ús de la imitació en psicoteràpia. Es presenta la integració de la imitació no verbal i vocàlica en el disseny d’un tractament psicoanalític de 20 sessions, adreçata infants de 4 anys amb autisme sever. S’expliquen amb vinyetes clíniques diferents moments de la intervenció. Es reflexiona sobre l’ús de tècniques adequades per a cada pacient en funció de la seva psicopatologia i moment maduratiu

Professor Ramon Sarró (1900-1993). El pensament científic en les vivències d'un alumne del 1952

Explicació molt personal de l’activitat de la càtedra de Psiquiatria de la UB quan va arribar el professor Sarró l’any 1950, de l’ambient que hi havia, les tendències i alguns professors. Destaca l’obertura ideològica, que permetia acollir persones amb visions no tan sols diferents sinó fins i tot oposades. Sarró va introduir el coneixement de tendències que en el temps dictatorial en que es vivia eren poc «ortodoxes». Sensació, també valorada a posteriori que aquella càtedra significava una «finestra oberta» en un temps molt tancat. Valoració de la relació internacional de Sarró