Introducció

Introducció al monogràfic «Traducció i models lingüístics»

Les connotacions ideològiques dels models lingüístics valencians. Situació actual i condicionants històrics

Estudi de les connotacions ideològiques dels models lingüístics presents en la comunitat de parla valenciana, a partir d’una selecció de variants lingüístiques sociològicament connotades, especialment de la transició ençà. El marc teoricometodològic emprat sorgeix de la combinació de l’anàlisi crítica del discurs amb la sociolingüística "latu sensu"

Lexicografia i models lingüístics: les teories lingüístiques i el lèxic

In this paper a discussion is offered of the relation between linguistic theories and lexica. It is shown that linguistic theories imply particular approaches to the lexicon from which particular ways of conceiving the lexicographer’s work can be inferred. To this end a few linguistic theoretical models are examined and their idea of the lexicon is reviewed. Obviously it is beyond the scope of this paper to discuss the approach to lexicon of all different linguistic theories developed during this century. Consequently a few models have been chosen for examination which nonetheless are quite representative of the main phases of the recent history of linguistics. After a very short discussion of the characteristics of traditional grammar, the paper starts the discussion with structuralism and then moves over to the examination of some of the linguistic theories that can be broadly considered «generative»; three basic stages in the development of Chomsky’s approach are reviewed, i.e., the ones represented by Syntactic structures, Aspects of the theory of syntax, and Lectures on government and binding; and finally the discussion ends with an examination of LFG (Lexical-functional grammar) and HPSG (Head-driven phrase structure grammar) which are two of the emerging theories are that have originated in the linguistic millieus most influenced by computational linguistics

La renovación del Sistema de Indicadores Lingüísticos (SIL) de la Dirección General de Política Lingüística

Aquest article informa sobre els orígens, l’evolució i les noves funcionalitats del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística. També s’hi expliquen les principals fonts utilitzades i els àmbits, i es donen alguns exemples d’indicadors gràfics que permeten detectar algunes claus de la situació de la llengua.This article provides information on the origins, evolution and new functionalities of the System of Linguistic Indicators of the General Directorate for Language Policy.   It also explains the main sources and areas and provides examples of graphic indicators that identify some of the pointers to the current situation of the language.En el presente artículo se informa sobre los orígenes, la evolución y las nuevas funcionalidades del Sistema de Indicadores Lingüísticos de la Dirección General de Política Lingüística. Asimismo, se reseñan las principales fuentes utilizadas y los ámbitos de aplicación, con algunos ejemplos de indicadores gráficos que permiten detectar algunas claves de la situación de la lengua

Llengua d'ús principal de les xarxes socials dels infants bilingües inicials: anàlisi desl factors intervinents

En aquest article es comuniquen els resultats d'un estudi sobre les xarxes socials establertes en un entorn escolar de primària, fent una atenció especial a les xarxes personals dels infants bilingües inicials. La recerca parteix d'una anàlisi minuciosa dels factors sociolingüístics que intervenen en el comportament lingüístic d'aquest grup d'alumnes.This article shows the results of a study on the social networks that form in a primary school environment. Particular emphasis is placed on the personal networks of children who are initially bilingual. This research is based on a detailed analysis of the sociolinguistic factors involved in the linguistic behaviour of this group of students

Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0

L’article descriu els aspectes tecnològics i socials relacionats amb el que s’ha denominat paradigma 2.0 com a model de treball en les organitzacions, i ho exemplifica amb diverses experiències directament aplicades al treball en els serveis lingüístics

La llengua de l'Ensenyament a les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia

En aquest article s’analitza la regulació de la llengua de l’ensenyament no universitari obligatori en aquelles comunitats autònomes que disposen d’una llengua pròpia, distinta de la castellana, i que, en virtut d’això, tenen una competència general de normalització lingüística. A partir de l’examen del marc constitucional i internacional, s’analitzen els models lingüístics educatius vigents a l’Estat espanyol des de la perspectiva predominant de la llengua vehicular, que és la que ha generat més debat, tant constitucional com social. El criteri adoptat permet establir una primera divisió general en dos grans sistemes lingüístics escolars: el sistema de conjunció lingüística i el sistema de separació lingüística, basats en el tipus de relació establerta entre la llengua pròpia i la castellana, actualment matisat per la introducció de llengües estrangeres. Les comunitats autònomes que són objecte de tractament són les de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Navarra i Galícia. L’anàlisi de la normativa autonòmica permet palesar la diversitat de models lingüístics existents, àdhuc dins d’un mateix sistema d’ensenyament, i l’evolució en cursen distints territoris, que fa difícil parlar de sistemes tancats definitivament. L’objectiu principal del treball és oferir una panoràmica general de l’àmbit d’estudi, forçosament descriptiva atesa la seva complexitat i amplitud, i alhora valorativa de l’acompliment pels diferents models dels objectius constitucionals i estatutaris.This article analyses regulations regarding the language in which courses are taught in compulsory, non-university education in those regions of Spain that have their own language, other than Spanish, and which therefore have broad legal authority over the use of the region’s co-official languages. Beginning with an examination of the constitutional and international framework, this study analyses the educational language models used in Spain primarily as they apply to the language of instruction, which is the issue that has generated the most debate on both constitutional and social grounds. The criterion adopted allows an initial classification into two broad language systems adopted by schools: a system of linguistic coexistence and one of linguistic separation, depending on the type of relationship established between the regional language and Spanish, further complicated by the recent introduction of foreign languages into school curricula. The regions examined are Catalonia, Valencia, the Balearic Islands, the Basque Country, Navarre, and Galicia. An analysis of regional regulations reveals the wide range of linguistic models, even within a single educational system, and the ongoing developments in different parts of Spain, which make it difficult to talk of permanently fixed systems. The main objective of this article is to offer a general overview of this field of study, which must be descriptive given its complexity and breadth, while also assessing the various models’ compliance with the objectives set out in the Spanish constitution and in the regions’ charters of autonomy.En este artículo se analiza la regulación de la lengua de la enseñanza no universitaria obligatoria en aquellas Comunidades Autónomas que disponen de una lengua propia, distinta de la castellana, y que, en virtud de ello, tienen una competencia general de normalización lingüística. A partir del examen del marco constitucional e internacional, se analizan los modelos lingüísticos educativos vigentes en el Estado español desde la perspectiva predominante de la lengua vehicular, que es la que ha generado más debate, tanto constitucional como social. El criterio adoptado permite establecer una primera división general en dos grandes sistemas lingüísticos escolares: el sistema de conjunción lingüística y el sistema de separación lingüística, basados en el tipo de relación establecida entre la lengua propia y la castellana, actualmente matizado por la introducción de lenguas extranjeras. Las Comunidades Autónomas que son objeto de tratamiento son Cataluña, Comunidad Valenciana, Baleares, País Vasco, Navarra y Galicia. El análisis de la normativa autonómica permite manifestar la diversidad de modelos lingüísticos existentes, incluso dentro de un mismo sistema de enseñanza, y la evolución en curso en distintos territorios, lo que dificulta poder hablar de sistemas cerrados definitivamente. El objetivo principal del trabajo es ofrecer una panorámica general del ámbito de estudio, forzosamente descriptiva debido a su complejidad y amplitud, y al mismo tiempo valorativa del cumplimiento por los diferentes modelos de los objetivos constitucionales y estatutarios

LA LLENGUA DE L'ENSENYAMENT A LES COMUNITATS AUTÒNOMES AMB LLENGUA PRÒPIA

This article analyses regulations regarding the language in which courses are taught in compulsory, non-university education in those regions of Spain that have their own language, other than Spanish, and which therefore have broad legal authority over the use of the region’s co-official languages. Beginning with an examination of the constitutional and international framework, this study analyses the educational language models used in Spain primarily as they apply to the language of instruction, which is the issue that has generated the most debate on both constitutional and social grounds.The criterion adopted allows an initial classification into two broad language systems adopted by schools: a system of linguistic coexistence and one of linguistic separation, depending on the type of relationship established between the regional language and Spanish, further complicated by the recent introduction of foreign languages into school curricula. The regions examined are Catalonia, Valencia, the Balearic Islands, the Basque Country, Navarre, and Galicia. An analysis of regional regulations reveals the wide range of linguistic models, even within a single educational system, and the ongoing developments in different parts of Spain, which make it difficult to talk of permanently fixed systems. The main objective of this article is to offer a general overview of this field of study, which must be descriptive given its complexity and breadth, while also assessing the various models’ compliance with the objectives set out in the Spanish constitution and in the regions’charters of autonomy