Megaregions i benestar a Europa

En aquest article s'ofereix per primer cop una evidencia de la relació entre benestar i megaregions a Europa. Creuant la base de dades de benestar de l'OCDE per als anys 2000 i 2013 amb la definició de les megaregions europees, s'elabora una base de dades sobre benestar a les megaregions europees, que permet donar una primera evidència sobre si els nivells de benestar són majors a les megaregions que fora d'elles, i si el benestar ha millorat o empitjorat a les megaregions entre els anys 2000 i 2013.En este artículo se ofrece por primera vez una evidencia de la relación entre bienestar y megarregiones en Europa. Cruzando la base de datos de bienestar de la OCDE para los años 2000 y 2013 con la definición de las megarregiones europeas, se elabora una base de datos sobre bienestar en las megarregiones europeas, que permite dar una primera evidencia sobre si los niveles de bienestar son mayores en las megarregiones que fuera de ellas, y si el bienestar ha mejorado o empeorado en las megarregiones entre los años 2000 y 2013

Megaregions reconsidered: urban futures and the future of the urban

We live in a world of competing urban, regional and other spatial imaginaries. This book’s chief concern has been with one such spatial imaginary – the megaregion. More particularly, its theme has been the assertion that the megaregion constitutes globalization’s new urban form. Yet, what is clear is that the intellectual and practical literatures underpinning the megaregion thesis are not internally coherent and this is the cause of considerable confusion over the precise role of megaregions in globalization. This book has offered one solution through its focus on the who, how and why of megaregions much more than the what and where of megaregions. In short, moving the debate forward from questions of definition, identification and delimitation to questions of agency (who or what is constructing megaregions), process (how are megaregions being constructed), and specific interests (why are megaregions being constructed) is the contribution of this book. The individual chapters have interrogated many of the claims and counter-claims made about megaregions through examples as diverse as California, the US Great Lakes, Texas and the Gulf Coast, Greater Paris, Northern England, Northern Europe, and China’s Pearl River Delta. But, as with any such volume, our approach has offered up as many new questions as it has provided answers. In this concluding chapter, we identify some of these questions as part of an ongoing reconsideration of megaregions and reformulation of a programme of research for those of us interested in megaregions and global urban studies more broadly. One of the main unresolved questions to arise out of this book is the status and position of the ‘megaregion’ within global urban studies. This extends much further than the immediate focus of this book, so one of our aims in this final chapter is to connect the contribution(s) of this collection to contemporary debates centred on urban futures and the future of the urban. The book has presented multiple pathways into the megaregion debate and we have identified four to develop further in this chapter, which are: (1) competing or complementary spatial imaginaries; (2) megaregional glocalization; (3) utopian/dystopian urban dreams; and (4) urban history, periodization and temporality. To foreground this, we begin with three examples which caught our eye in the short period we were writing this chapter. They serve as an important reminder both of the continuing influence of megaregions within popular public discourses and the need for the type of more critical analysis that this book promotes

La megaregió : una nova unitat d'anàlisi econòmico-territorial

En aquest article s'estudia el desenvolupament de les xarxes de ciutats cap a sistemes urbans més complexos anomenats megaregions, i s'avalua les conseqüències d'aquesta nova unitat d'anàlisi econòmico-territorial en el context de la sostenibilitat. Es proposa un mètode per a la delineació espacial de les megaregions i el seu canvi en el temps, i es realitza una anàlisi per avaluar els beneficis econòmics de pertànyer a una megaregió. Els resultats obtinguts confirmen la hipòtesi de partida: la inclusió d'una regió europea dins d'una megaregió implica beneficis en termes tant d'activitat econòmica, com de sostenibilitat ambiental.En este artículo se estudia el desarrollo de las redes de ciudades hacia sistemas urbanos más complejos llamados megarregiones, y evalúa las consecuencias de esta nueva unidad de análisis económico-territorial en el contexto de la sostenibilidad. Se propone un método para la delineación espacial de las megarregiones y su cambio en el tiempo, y se realiza un análisis para evaluar los beneficios económicos de pertenecer a una megarregión. Los resultados obtenidos confirman la hipótesis de partida: la inclusión de una región europea dentro de una megarregión implica beneficios en términos tanto de actividad económica, como de sostenibilidad ambiental

La megaregió Barcelona-Lió en el context europeu : factors estratègics

L'objectiu d'aquest article és triple: analitzar l'efecte de la crisi econòmica a les megaregions, i veure quines són les variables explicatives del seu model de desenvolupament; analitzar la resiliència aportada per les megaregions, és a dir, avaluar si els territoris que pertanyen a una megaregió han resistit millor la recessió econòmica; i caracteritzar la megaregió Barcelona-Lió en relació a la resta de megaregions europees, tant pel que fa a la resistència a la crisi com per les variables que l'expliquen.El objetivo de este artículo es triple: analizar el efecto de la crisis económica a las megarregiones, y ver cuáles son las variables explicativas de su modelo de desarrollo; analizar la resiliencia aportada por las megarregiones, es decir, evaluar si los territorios que pertenecen a una megarregión han resistido mejor la recesión económica; y caracterizar la megarregión Barcelona-Lyon en relación al resto de megaregiones europeas, tanto en cuanto a la resistencia a la crisis como por las variables que la explican

Les xarxes de ciutats : l'estructura de les megaregions a Europa

En aquest article s'estudien les megaregions des del punt de vista de la teoria de xarxes i la 'termo-economia'. Els resultats mostren que les megaregions incrementen els seus nivells de complexitat, augmentant el grau de policentricitat, i incrementant els nivells d'eficiència i estabilitat. La conclusió és que tant la seqüència teòrica com els càlculs empírics que l'avalen, suggereixen que les megaregions evolucionen cap a una estructura urbana més sostenible.En este artículo se estudian las megarregiones desde el punto de vista de la teoría de redes y la 'termo-economía'. Los resultados muestran que las megarregiones incrementan sus niveles de complejidad, aumentando el grado de policentricitat, e incrementando los niveles de eficiencia y estabilidad. La conclusión es que tanto la secuencia teórica como los cálculos empíricos que la avalan, sugieren que las megarregiones evolucionan hacia una estructura urbana más sostenible

La megaregió Barcelona-Lió en el context europeu : factors estratègics

L'objectiu d'aquest article és triple: analitzar l'efecte de la crisi econòmica a les megaregions, i veure quines són les variables explicatives del seu model de desenvolupament; analitzar la resiliència aportada per les megaregions, és a dir, avaluar si els territoris que pertanyen a una megaregió han resistit millor la recessió econòmica; i caracteritzar la megaregió Barcelona-Lió en relació a la resta de megaregions europees, tant pel que fa a la resistència a la crisi com per les variables que l'expliquen.El objetivo de este artículo es triple: analizar el efecto de la crisis económica a las megarregiones, y ver cuáles son las variables explicativas de su modelo de desarrollo; analizar la resiliencia aportada por las megarregiones, es decir, evaluar si los territorios que pertenecen a una megarregión han resistido mejor la recesión económica; y caracterizar la megarregión Barcelona-Lyon en relación al resto de megaregiones europeas, tanto en cuanto a la resistencia a la crisis como por las variables que la explican

Dinàmiques territorials : la sostenibilitat de les megaregions europees

En aquest article s'explicita la metodologia emprada per l'IERMB per a la delimitació de les megaregions europees (i la seva evolució temporal) a partir les imatges nocturnes de satèl·lit. A més, l'article presenta un seguiment al llarg del temps (1992-2012) dels indicadors de sostenibilitat seleccionats (sociodemogràfics, socioeconòmics, coneixement i innovació, socioambientals, urbanisme i eficiència territorial), amb l'objectiu d'analitzar les dotze megaregions europees (UE-27) i fer una avaluació comparativa pel que fa a la megaregió Barcelona-Lió.En este artículo se explicita la metodología empleada por el IERMB para la delimitación de las megarregiones europeas (y su evolución temporal) a partir las imágenes nocturnas de satélite. Además, el artículo presenta un seguimiento a lo largo del tiempo (1992-2012) de los indicadores de sostenibilidad seleccionados (sociodemográficos, socioeconómicos, conocimiento e innovación, socioambientales, urbanismo y eficiencia territorial), con el objetivo de analizar las doce megarregiones europeas (UE-27) y hacer una evaluación comparativa con respecto a la megarregión Barcelona-Lyon