La recollida d'oli de cuina, analitzada

Què fer amb l'oli de cuina, com recollir-lo després de l'ús a les cuines domèstiques és un problema que encara no té una solució clara. Un estudi realitzat a l'ICTA i a Inèdit, spin off del Parc de Recerca de la UAB, ha utilitzat una metodologia quantitativa de l'Avaluació de la Sostenibilitat del Cicle de Vida (LCSA) per analitzar els diferents mètodes utilitzats fins ara per a la recollida d'oli de cuina usat: les deixalleries urbanes, el porta a porta i la recollida a les escoles. Aquest treball ha arribat a la conclusió que la utilització de les deixalleries urbanes, que recullen altres residus a més de l'oli, és el mètode més sostenible, encara que genera menys benefici social que d'altres sistemes de recollida. Els altres dos sistemes serien menys sostenibles però disposarien de més beneficis socials.Qué hacer con el aceite de cocina, cómo recogerlo después del uso en las cocinas domésticas es un problema que aún no tiene una solución clara. Un estudio realizado en el ICTA y en Inèdit, spin off del Parc de Recerca de la UAB, ha utilizado una metodología cuantitativa de la Evaluación de la Sostenibilidad del Ciclo de Vida (LCSA) para analizar los diferentes métodos utilizados hasta el momento para la recogida de aceite de cocina usado: los centros de recogida urbanos, el puerta a puerta y la recogida en las escuelas. Este trabajo ha llegado a la conclusión de que la utilización de los centros de recogida urbanos, que recogen otros residuos además del aceite, es el método más sostenible, aunque genera menos beneficio social que otros sistemas de recogida. Los otros dos sistemas serían menos sostenibles pero dispondrían de más beneficios sociales

Modernització activa vs. modernització passiva a Itàlia (1871-2007)

Aquest article presenta noves estimacions dels indicadors socials i econòmics per a Itàlia i les seves regions, des de 1871 fins a 2007. Dades d'esperança de vida, educació, PIB per càpita i Índex de Desenvolupament Humà permeten discutir xifres regionals i analitzar l'evolució de la desigualtat entre el Nord i el Sud. Els autors llancen una hipòtesi per explicar els diferents patrons regionals: la distinció entre modernització activa (derivada del paper dels actors locals) i modernització passiva (deguda a la intervenció de l'Estat).Este artículo presenta nuevas estimaciones de los indicadores sociales y económicos para Italia y sus regiones, desde 1871 hasta 2007. Datos de esperanza de vida, educación, PIB per cápita e Índice de Desarrollo Humano permiten discutir cifras regionales y analizar la evolución de la desigualdad entre el Norte y el Sur. Los autores lanzan una hipótesis para explicar los diferentes patrones regionales: la distinción entre modernización activa (derivada del papel de los actores locales) y modernización pasiva (debida a la intervención del Estado).This paper presents new estimates of social and economic indicators for Italy and its regions from 1871 to 2007. Data for life expectancy, education, GDP per capita and HDI allow discussing regional figures and analysing the evolution of inequality between North and South. The authors propose a hypothesis to explain the different regional patterns: the distinction between active modernisation (derived from the role of local actors) and passive modernisation (due to state intervention)

La millor pedagogia és la igualtat

Ens han explicat moltes coses sobre l’educació a Finlàndia. Què significa que un sistema educatiu és un bon sistema educatiu? Els indicadors educatius europeus permeten calibrar allò que s’anomena vulgarment fracàs escolar, un fenomen del qual s’ha pres consciència recentment en la nostra societat. En èpoques passades, però, simplement s’ignorava el drama de les persones que abandonaven prematurament l’escolarització. N’hi havia una certa acceptació, que en el nostre cas arribaria fins la llei de 1970. Certament, el grau de fracàs escolar que té una població depèn de l’acotació conceptual del terme i dels indicadors utilitzats per mesurar-lo. Podem considerar fracàs la no-consecució del nivell educatiu obligatori, que en el nostre context es tradueix en la no-superació de l’educació secundària obligatòria (ESO), és a dir, un fracàs en l’acreditació. Els motius de la no-acreditació, lògicament, són diversos