Memòria de l'Àrea de Formació Complementària 2016

L’Àrea de Formació Complementària (en endavant, AFC) està formada per cinc departaments de formació: l’Escola d’Idiomes Moderns, Els Juliols, Estudis Hispànics, Gaudir UB i la Universitat de l’Experiència. Tots disposen d’una oferta formativa que integra totes les franges horàries i tots els àmbits formatius i que combina la possibilitat de tenir un públic heterogeni, amb amplis marges d’edat, o bé segregat per edats.. L’any 2016 l’AFC ha incorporat a la seva plantilla fixa el professorat de llengua d’Estudis Hispànics —set professores en jornada completa i quatre en jornada parcial—, després d’haver regularitzat una anomalia contractual. A més, la correcció de la relació de llocs de treball ha suposat la contractació d’una persona en mitja jornada per a la seu de la casa Jeroni Granell. Ara bé, tot i així, el nombre de personal d’administració s’ha reduït, ja que s’ha acomiadat la responsable de l’administració de la seu de l’Edifici Històric, contractada a jornada completa. Actualment, a l’AFC hi ha un total de 76 treballadors entre docents i personal d’administració, dotze persones més que l’any passat ateses les onze incorporacions a Estudis Hispànics i les cinc a l’Escola d’Idiomes Moderns, que alhora ha tingut quatre jubilacions (totals o parcials). D’altra banda, el 2016 s’ha renovat l’acreditació de qualitat ISO 9001:2008

Relacions entre la formació de l'entrenador esportiu i la formació del professor d'Educació Física

En la formació dels entrenadors Esportius no existeix uniformitat curricular i tampoc una tradició acadèmica i científica que expliqui com actuar en la formació d'aquests tècnics esportius. Creiem que entre la formació del Professor d'Educació Física i la de l'Entrenador Esportiu existeixen moltes similituds. En aquest estudi pretenem mostrar algunes de les relacions que es poden establir entre la Formació de l'Entrenador Esportiu i la Formació del Professor d'Educació Física. Analitzem les relacions entre els models d'Entrenador Esportiu i els models de formació del Professor que permetin establir vincles entre tots dos camps

L'escola com a espai de socialització: el maltractament i la intimidació entre iguals

Abstract not availabl

La Formació Pedagògica en els Docents Universitaris

La formació permanent és, des de totes les perspectives professionals un element clau de desenvolupament. Ningú discuteix que la Universitat, i més concretament els docents universitaris, també n'ha de ser partícips. La qüestió està en saber quins són els continguts que han d'ocupar aquesta formació. Per a que una formació sigui efectiva i eficient cal que aporti respostes a les necessitats actuals. Uns dels qui millor coneixen aquestes necessitats són els propis docents que seran alhora receptors de la formació. Si la formació es dissenya tenint present aquestes necessitats les probabilitats d'èxit augmenten

Necessitats o preferències?

Els mestres expressen les seves necessitats de formació i les seves preferències i els aspectes i els efectes de la formació que més valoren. La relació entre el nombre d’inscrits a les activitats de formació i el nombre de certificats emesos és un índex a tenir en compte a l’hora de prendre decisions als centres de formació permanent del professorat

Casos i experiències per repensar la formació del professorat

Els últims anys s’han multiplicat els estudis i els informes que mostren els pobres resultats de la formació inicial dels docents. Avui més que mai cal que ens preguntem cap on va la formació de mestres i professors. Amb aquesta finalitat, l’autora proposa analitzar i reflexionar una sèrie d’iniciatives promogudes als Estats Units i Austràlia, així com a Anglaterra, Finlàndia i Suècia. Entre les innovacions més destacades, l’autora assenyala les que es refereixen als estàndards per a la formació, l’articulació de la formació amb els centres educatius, la recerca sobre la pràctica docent i l’ús de l’evidència en els programes de formació

Possibilitats de desenvolupament de la formació professional en la negociació col·lectiva a Catalunya

La necessitat d'invertir en formació professional es justifica per dues raons. D'una banda, hi ha una àmplia bibliografia, teòrica i empírica, relativa a la importància de l'educació i la formació per impulsar el creixement econòmic i la millora de la carrera professional dels individus. D'altra banda, el nostre país té uns compromisos adquirits amb la Unió Europea, respecte a la formació permanent, que obliguen a fer polítiques que fomentin la formació de la població activa

Aprendre per ensenyar

L’article es refereix a la importància de la formació permanent del professorat, en consonància amb les exigències de la societat actual i d’acord amb les demandes del mateix sistema educatiu. S’insisteix, igualment, en la necessitat de fer arribar a l’aula les innovacions i els canvis derivats de la formació rebuda per part dels professionals de l’educació. S’exposen alguns dels canvis que es consideren fonamentals sobre el treball a l’aula, la formació permanent i la formació inicial, per a respondre adequadament al repte de l’actualització del professorat. L’autora, per a reforçar les seves reflexions, se serveix de les aportacions dels experts sobre el tema que contestaren un qüestionari -elaborat a l’efecte- referit a aspectes diversos relatius a la formació permanen