Alternatives al sofre en el control de cendrosa en viticultura ecològica

Es va realitzar un assaig en una finca comercial de Sant Pere de Ribes per determinar la eficàcia de l’oli de gira-sol i els llevats pel control de l’oïdi de la vinya com a alternativa del sofre en viticultura ecològica. L’assaig constava de tres tractaments, oli de gira-sol al 1%, Saccaromyces cerevisiae 0’5%, i sofre en pols a 40 kg/ha. Es va afegir un tractament control per comparar. Cada tractament constava de entre 20 a 25 vinyes, excepte el tractament Control que constava de 4. Es van realitzar 5 tractaments cada 10-20 dies. Es va avaluar la incidència d’oïdi segons l’estàndard EPPO, la fitotoxicitat i l’evapotranspiració de les fulles per pesada. Es van avaluar els paràmetres de qualitat del most (pH, acidesa, densitat, graduació alcohòlica probable,colors, nitrògens i màlic) i del vi (colors). La malaltia va augmentar de major manera en control, seguit de llevats i olis. La qualitat del most en general va ser baixa en tots els tractaments, segons els estàndards de qualitat d’un vi negre jove. El brot de malaltia de la fusta que va aparèixer en la parcel·la va poder afectar d’alguna manera els resultats

Adaptacions al canvi climàtic en l’ús de l’aigua

El projecte ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua) va néixer l’any 2008 amb un doble objectiu: avaluar la vulnerabilitat del territori català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua dolça, i determinar les mesures d’adaptació més recomanables per respondre a aquesta vulnerabilitat i minimitzar-ne les conseqüències negatives. Els resultats i les conclusions del projecte es recullen ara en aquest document amb el propòsit de fer-ne la màxima difusió possible entre els gestors del territori i dels recursos naturals, que inclou des de les administracions implicades a escala regional i local fins a les cooperatives agrícoles i els propietaris forestals.El canvi climàtic és un repte indefugible de la nostra societat a principis del s. XXI. És per això que l’any 2007 l’Obra Social de CatalunyaCaixa va decidir recolzar el projecte ACCUA, plantejat per l’equip del Dr. Jaume Terradas i del CREAF, dins la línia de treball sobre canvi climàtic que l’Obra Social ha anat desenvolupant, basada sobretot, en la conscienciació ciutadana sobre aquesta problemàtica d’abast mundial. Dins d’aquesta línia s’han dut a terme iniciatives similars com ara l’exposició‘Canvi Climàtic. Preguntes i Respostes’ que va itinerar per tota la geografia espanyola des de l’any 2008 fins el 2010, l’organització de jornades sobre Canvi Climàtic a CX La Pedrera els anys 2009 i 2010, amb l’objectiu d’informari d’obrir debat o altres projectes d’educació ambiental com ara un Concurs decontes il·lustrats sobre el Canvi Climàtic per a escoles.Postprint (published version

Sòls forestals de Torrebesses i les seves relacions amb la presència de diferents espècies vegetals

Per estudiar els sòls forestals de Torrebesses se n’han analitzat 18 perfils en les principals formes del relleu i se n’han descrit les espècies vegetals presents. La zona presenta un dèficit acumulat anual d’humitat de 460–670mm. Els sòls són mol·lisòls (56% dels casos), inceptisòls (22%) i entisòls (22%). Hi apareixen quatre comunitats vegetals: boscos clars de Pinus halepensis, matollars arbrats amb P. halepensis, garrigues i matollars de romaní. La distribució de la vegetació en les zones forestals de Torrebesses respon a la intensitat del dèficit hídric que pateixen i al grau de degradació dels sòls

La recerca hidrològica en petites conques instrumentades: mètodes i utilitat aplicada

Aquest treball assenyala l'interès de les conques experimentals en aigües superficials, tant des del punt de vista físic o hidrològic estricte (processos físics: erosió, transport sòlid,...) com des de l'ecològic. Els autors aporten diverses consideracions sobre el paper de l'ecosistema forestal i dels processos hidrològics propis dels espais rurals abandonats de les conques de muntanya i sobre els seus efectes en la disponibilitat de recursos, l'erosió i la pèrdua del sòl, aspectes de gran importància en la planificació hidrologicoforestal. També s'analitzen, en l'àmbit de la conca, les respostes als canvis climàtics o a la contaminació atmosfèrica (pluja àcida,...

Aigua, agricultura i regadiu a la Catalunya contemporània, 1800-2010

L‟objectiu d‟aquest article és mostrar quina ha estat l‟evolució i les característiques del regadiu a Catalunya entre mitjan segle XIX i principis del segle XXI. Per portar-ho a terme, a més d‟aquesta introducció, el text s‟estructura en quatre seccions. En la primera s‟expliquen quines havien estat les principals respostes de l‟agricultura tradicional a les disponibilitats d‟aigua i es destaca el paper que va tenir el regadiu. En la segona s‟analitzen els principis, les planificacions i els programes de foment del regadiu sorgits de la política hidràulica implementada per l‟estat espanyol entre finals del segle XIX i la dictadura franquista. En la tercera es destaca el protagonisme de la gran hidràulica i es mostra l‟evolució del regadiu i de la capacitat d‟embassament a Catalunya. Finalment, en la quarta secció, es realitza un balanç de la política de grans obres hidràuliques que ha imperat durant el segles XIX i XX i es destaca l‟emergència del nou paradigma hidràulic de la nova cultura de l‟aigua