Influència de la natació sobre el benestar psicològic en dones més grans de 55 anys

Els hàbits o estils de vida dels individus són considerats com a elements condicionants del benestar i, per tant, de la seva qualitat de vida. Nombrosos estudis indiquen que els estils de vida sedentaris, tan comuns en la societat actual, resulten perjudicials per a la salut, tant física com mental, davant dels estils de vida físicament actius. L’objectiu d’aquest treball va consistir a estudiar la relació existent entre la pràctica de la natació (activitat física de caràcter aeròbic) de forma regular, i un seguit de variables psicològiques vinculades amb el Benestar Psicològic, en una mostra composta per 60 dones més grans de 55 anys. D’entre els resultats obtinguts, destaquen les relacions significatives que s’estableixen entre la pràctica d’aquest esport i cada una de les variables afins al Benestar Psicològic: l’Autoeficàcia Física Global, la Confiança en l’Autopresentació Física, l’Habilitat Física Percebuda, l’Autoestima Global i la Satisfacció amb la Vida

Estils de vida i estat de salut dels estudiants de la Universitat de les Illes Balears

Hi ha alguns estudis sobre estils de vida dels estudiants universitaris que demostren que predominen comportaments poc saludables, i, a més, s’ha postulat que l’etapa universitària és una durant les quals s’abandonen certs hàbits desitjables. Unes determinades conductes de risc com el tabaquisme, una dieta poc sana, una vida sedentària o un consum d’alcohol excessiu poden contribuir d’una manera independent a incrementar la morbimortalitat. El present estudi té el propòsit de conèixer els estils de vida de l’alumnat de la Universitat de les Illes Balears i analitzar-los. Per fer-lo, hem partit d’una mostra de 444 alumnes matriculats a la UIB el curs 2011-12. Els resultats obtinguts mostren que existeixen diferències quant als estils de vida saludables i no saludables segons el gènere, però no segons la classe social. Aquests resultats permetran a la institució universitària plantejar una sèrie d’intervencions que promoguin hàbits saludables entre els seus estudiants.Existen algunos estudios sobre estilos de vida de los estudiantes universitarios que demuestran un predomino de comportamientos poco saludables, y, además, se ha postulado que la etapa universitaria es una de las que se abandonan ciertos hábitos deseables. Determinadas conductas de riesgo como el tabaquismo, una dieta poco sana, una vida sedentaria o un consumo de alcohol excesivo pueden contribuir de forma independiente a incrementar la morbimortalidad. El presente estudio tiene como propósito conocer y analizar los estilos de vida del alumnado de la Universitat de les Illes Balears. Para ello, se contó con una muestra de 444 alumnos matriculados en la UIB en el curso 2011-12. Los resultados obtenidos muestran que existen diferencias en cuanto a los estilos de vida saludables y no saludables según el género, pero no según la clase social. Dichos resultados permitirán a la institución universitaria plantear una serie de intervenciones que promuevan los hábitos saludables entre sus estudiantes

Noves empreses de base tecnològica

Mass Factory i Health&SportLab són dues noves empreses sorgides de la Universitat Autònoma de Barcelona que desenvolupen aplicacions per a dispositius mòbils. Mass Fatory dissenya solucions i proveeix serveis amb accessibilitat universal centrats en donar suport a la mobilitat urbana a ciutats intel·ligents, i Health&SportLab desenvolupa aplicacions relacionades amb l'esport i la salut per afavorir els estils de vida saludables

Anàlisi qualitativa dels estils de vida dels adolescents a la ciutat de Barcelona

La proposta del present estudi sobre valors i estils de vida dels adolescents a la ciutat de Barcelona, que duu per títol “Escoltar la seva veu”, sorgeix per donar resposta a una necessitat i voluntat expressada per la Direcció d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona. Hi havia la necessitat de donar resposta a una preocupació general de la ciutadania per la vida dels adolescents, sovint presentada als mitjans de comunicació com un conjunt de pràctiques incíviques i d’estils de vida poc saludables, especialment pel que fa als usos dels temps de lleure. Aquestes pràctiques d’alguns joves fomenten la generalització d’una representació social negativa d’aquesta etapa de la vida que estigmatitza tots els adolescents. La Direcció d’Adolescència i Joventut desitjava conèixer l’encert dels seus projectes i programes, saber si tenen l’impacte previst en els seus destinataris i, en cas que no fos així, esbrinar-ne la raó. La Càtedra Ethos va rebre aquest encàrrec i el va realitzar. El fem públic en aquest monogràfic per donar a conèixer els seus resultats a la comunitat universitària.Study on the values and lifestyle of Barcelona’s teenagersThis study on the values and lifestyles of Barcelona’s teenagers, titled “Listening to their voice”, aims at meeting one need identified by Department of Adolescence and Youth of Barcelona’s city council -to respond to a major concern about the lives of teenagers, often presented in the media as a set of anti-social practices and little healthy lifestyles, particularly when it comes to their leisure time. The practice of some teenagers promote the generalization of a negative social representation of this life period that ends up stigmatizing all teenagers. The Department of Adolescence and Youth wished to know the success and suitability of its projects and programs –whether they had the anticipated impact on their addressees and, if that was not the case, find out why. Ethos Chair at Universitat Ramon Llull was responsible for this study, which the present monograph publishes in order to make its results available to the university community

Infants i famílies a Barcelona

A la coberta: Els infants i les seves mares: una visió sociodemogràfica; Les famílies dels infants i adolescents. On viuen? Com són les seves famílies?; Educació; Salut i estils de vida; Vulnerabilitat i exclusió social; Lleure

Efectivitat dels programes a les escoles per reduir la prevalença de l'obesitat infantil i millorar els estils de vida

Un estudi amb la participació de prop de 2.000 nenes i nens d'escoles de Reus com a grup intervenció i Cambrils, Salou i Vila-seca com a grup control posa de manifest que, després de 28 mesos d'intervenció a les escoles (amb classes pràctiques sobre hàbits de vida saludables, introducció d'objectius nutricionals i activitats pels infants i les seves famílies), la prevalença de l'obesitat s'ha reduït en un 2,36% en els nens i un 1,66% a les nenes, mentre que al grup control la prevalença ha augmentat.Un estudio con la participación de cerca de 2.000 niños y niñas de escuelas de Reus como grupo intervención y Cambrils, Salou y Vila- seca como grupo control pone de manifiesto que, tras 28 meses de intervención en las escuelas (con clases prácticas sobre hábitos de vida saludables, introducción de objetivos nutricionales y actividades para niños y niñas y sus familias), la prevalencia de la obesidad se ha reducido en un 2,36% en los niños y un 1,66% en las niñas, mientras que en el grupo control la prevalencia ha aumentado

L'antropologia de la salut. Cultura, preocupació social i salut (II-A)

El present article està concebut en dues parts a partir del marc dibuixat en l'escrit anterior (Cultura, preocupació social i salut-I). En aquesta primera part, es recorda la inevitabilitat de la dimensió social de la salut agafant com a referent relacional la comunicació: els conceptes de diferència, de desigualtat i d'alteració ressalten i amaneixen les seves particularitats. Tot això, però, no és sinó una mena de coixí en i a partir del qual es para atenció al concepte "estil de vida" com una realitat que es troba en la cruïlla de les relacions humanes, les representa, les construeix i, alhora, es construïda per elles mateixes. Salut i estil de vida són dues realitats que es corresponen; l'estil de vida l'entenem, també, com una responsabilitat (i un compromís) particular i col·lectiu

Salut i estils de vida en l’alumnat gran de la IX International Summer Senior University

[cat]En les darreres dècades, l’envelliment i l’augment de l’esperança de vida han comportat que les persones visquin més anys. Un aspecte fonamental és millorar la qualitat de vida de les persones en els seus darrers anys de vida, promovent la seva autonomia. En aquest sentit, els estils de vida saludable al llarg del cicle vital són molt importants per arribar a la darrera etapa en millors condicions. La International Summer Senior University (ISSU) va dedicar la seva darrera edició a aquesta temàtica. En el marc de l’esdeveniment, en foren entrevistats els participants per conèixer les seves pràctiques i expectatives en relació amb els hàbits saludables. L’objectiu del capítol és recollir aquesta experiència. El mètode va ser qualitatiu, amb entrevistes semiestructurades. Quant als resultats, s’apunten els principals aspectes assenyalats pels estudiants ISSU en relació amb els hàbits d’alimentació, l’exercici físic i els aspectes psicosocials de la qualitat de vida. Pel que fa a les conclusions, en primer lloc, l’experiència ha servit per constatar que l’alumnat apreciava el contingut formatiu de la ISSU en relació amb els estils de vida saludable. Segon lloc, els participants demostren en general unes bones pràctiques, probablement lligat al fet que l’alumnat ISSU és un segment de la població de la gent gran format i sensibilitzat, que assisteix habitualment a programes d’aprenentatge permanent.[spa]En las últimas décadas, el envejecimiento y el aumento de la esperanza de vida han comportado que las personas vivan más años. Un aspecto fundamental es mejorar la calidad de vida de las personas en los últimos años de vida, promoviendo su autonomía. En este sentido, los estilos de vida saludable a lo largo del ciclo vital son muy importantes para llegar a la última etapa en mejores condiciones. La International Summer Senior University (ISSU) dedicó su última edición a esta temática. En el marco del evento, los participantes fueron entrevistados para conocer sus prácticas y expectativas con relación a los hábitos de vida saludables. El objetivo del capítulo es recoger esta experiencia. El método fue cualitativo, con entrevistas semiestructuradas. En cuanto a los resultados, se apuntan los principales aspectos señalados por los estudiantes ISSU en relación con los hábitos de alimentación, el ejercicio físico y los aspectos psicosociales de la calidad de vida. En cuanto a las conclusiones, en primer lugar, la experiencia ha servido para constatar que el alumnado apreciaba el contenido formativo de la ISSU en relación con los estilos de vida saludable. En segundo lugar, los participantes demuestran en general unas buenas prácticas, aspecto tal vez vinculado al hecho que el alumnado ISSU es un segmento de la población mayor formado y sensibilizado, que asiste habitualmente a programas de aprendizaje permanente