Role of Testers in Selecting an Enterprise Architecture Solution: An Exploratory Study

Software testing groups are playing an increasingly prominent role in both the software development lifecycle (SDLC) and in the long-term planning of technology architectures that support large-scale organizational information systems. The advent of integrated enterprise architectures (EA) provides new opportunities for testing groups to play a proactive role in building consistent and testable guidelines for improving enterprise-wide software quality. Given that testing groups historically have not been invited to participate in EA decisions, there is little academic literature or industry best practices on approaches that testers might use to guide their participation. This article draws lessons from the experience of a Fortune 100 corporation whose testing group used theoretical notions of “testability” to guide its involvement in an EA acquisition process. It describes how it operationalized testability criteria, incorporating controllability, observability, and simplicity, into various stages of the process and illustrates the benefits and challenges of taking such an approach

AHP analysis of key success factors for enterprise transformation; From the viewpoint of project management process

Nowadays, project management, instead of operations, has become the main operation mode of an enterprise, while plenty discussions on using project management to help transformation of enterprises can be easily found in the existing literature. However, only a few stages of the project management process were applied in current frameworks, which could not provide an effective and comprehensive solution for an enterprise in crisis. In view of this, this study aimed to explore enterprise transformation from the perspective of project management process, proposing a whole transformation plan more coherent and complete. It would also suggest a fresh approach for exploring this research topic. The study found that the two phases of "planning" and "execution" are the most important ones for enterprise transformation. Therefore, it should be bold but cautious when formulating a transformation plan, and the plan should be precisely executed when being implemented. More importantly, this study connected the project management process with the enterprise transformation planning process, so that the enterprise transformation can be carried out more smoothly and have better probability of success.Keywords. Enterprise transformation; Project management process; Analytical hierarchy process (AHP).JEL. C52; L25; M14

Six Sigma Driven Enterprise Model Transformation

Enterprise architecture methods provide a structured system to understand enterprise activities. However, existing enterprise modelling methodologies take static views of the enterprise and do not naturally lead to a path of improvement during enterprise model transformation. This paper discusses the need for a methodology to facilitate changes for improvement in an enterprise. The six sigma methodology is proposed as the tool to facilitate progressive and continual Enterprise Model Transformation to allow businesses to adapt to meet increased customer expectation and global competition. An alignment of six sigma with phases of GERAM life cycle is described with inclusion of Critical-To-Satisfaction (CTS) requirements. The synergies of combining the two methodologies are presented in an effort to provide a more culturally embedded framework for Enterprise Model Transformation that builds on the success of six sigma

Organizational and Systems Factors Leading to Systems Integration Success after Merger and Acquisition

Mergers and acquisitions (M&A) are a common technique used by companies to grow and enter new markets. The success rate of these transactions continues to be less than desired. Information Systems (IS) have been proven to be a key component influencing the success of mergers. While numerous factors have been found to lead to systems integration success, the studies have not analyzed the fit that is required when two organizations and systems are joined. This research focuses on the match between organizational variables of competencies and processes of two merging companies, as well as the match between systems variables of capabilities and technology. The results of this study attempt to show which factors impact systems integration success. Utilizing secondary data sources, measures were gathered for US companies that have experienced M&A between 2008 and 2012. Data points at the time of merger were collected for both the target company and the acquirer, and then transformed into proxy measures for competencies, processes, capabilities, and technology. Each pair was regressed against the measure of systems integration success to measure fit and impact. With statistical outputs, the hypothesis related to technology was found to be partially supported. The study extends the current knowledge on factors impacting M&A success. Determining the most significant variables provides valuable insight to practitioners, as to what factors to focus on for successful integration

Desarrollo de un marco de referencia holístico de modelado de empresas

[EN] Enterprise Modeling uses as support the so-called frameworks, which are structures in which is specified the information that must contain an enterprise model; and usually include the method-ology for modeling. The existing frameworks are mainly oriented to design and development of information systems because they help visualize how the resources information technology are distributed and related. This limits their use by other stakeholders concerned with a complete en-terprise view, understood as any group of people for a purpose. With this, one might conclude that it would be appreciated a reference framework of enterprise modeling with a holistic approach. In other words, to consider in an integrated manner the most important aspects in running an enterprise. This clear and unambiguous business management (management) approach would allow its incorporation into the toolbox available to the manage-ment community (academics, consultants, managers, etc.). Given the above, the objective of this dissertation is the development of a holistic reference framework for enterprise modeling, with focus on management. The thesis begins (Chapter 1) providing a comprehensive overview of the state of the art in enter-prise modeling, including their theoretical and practical aspects. This has provided the basis for the subsequent analysis and developments, showing in detail the framework within which the thesis fits. After checking (Chapter 2) the absence of a holistic reference framework for enterprise modeling (abbreviated, HRFEM), the requirements (Chapter 3) to be met by the aforementioned frame-work are been defined. These requirements have composed the HRFEM development specifica-tion. Referencing the obtained specification have been developed (Chapter 4) the HRFEM compo-nents. The space containing models (often it is what is usually called framework), with its three dimensions (Amplitude, Detail and Generality-Specialty). A holistic metamodel as a basis to build other models. Some points of view with which to represent different views of the models. An "ad hoc" language of modeling to express them. All of this is governed by a modeling methodology expressly developed. Thus, it could qualify HRFEM as an extended modeling framework. As a final phase of HRFEM development, and once verified its specification, the validation pro-cess (Chapter 5) has begun. To determine the validity of HRFEM a set of tests have been planned in order to generate sufficient evidence that HRFEM meets the requirements of its potential audi-ence. These tests are part of the validation plan. As a planned validation test the thesis develops CIDU (a R&D university centre) case, whose results are a preliminary validation evidence of a HRFEM application. Specifically, its utility concerning knowledge of the enterprise, bringing its holistic model and two views: overall view and enterprise concept view. With the partial conclusions of the various chapters, it is established (Chapter 6) that the goal of this doctoral thesis is achieved: a holistic reference frame for enterprise modeling (HRFEM) with a management approach has been developed. It has been shown initially valid. The thesis finalises with the steps that the author intends to carry out in order to continue HRFEM development. Minor improvement actions and future research and development are included.[ES] El modelado de empresas utiliza como apoyo los denominados marcos de referencia, que son estructuras en las que se especifica la información que ha de contener un modelo de una empresa; y suelen incluir la metodología para realizar el modelado. Los marcos de referencia existentes están principalmente orientados al diseño y desarrollo de sistemas de información, porque ayudan a visualizar cómo se distribuyen y relacionan los recursos de tecnología de la información. Este hecho limita su utilización por otros grupos de interés concernidos con una visión completa de la empresa (entendida como cualquier agrupación de personas con una finalidad). Con esto, se podría concluir que sería apreciada la existencia de un marco de referencia de modelado de empresas que tuviera un enfoque holístico. Dicho de otra forma, que considerara de una forma integrada los aspectos más relevantes en el funcionamiento de una empresa. Esta orientación clara e inequívoca a la gestión empresarial (management) permitiría su incorporación al conjunto de instrumentos a disposición de la comunidad de la gestión (académicos, consultores, directivos, etc.). Por todo lo anterior, el objetivo de esta tesis doctoral es el desarrollo de un marco de referencia holístico de modelado empresas, con una orientación a la gestión empresarial (management). La tesis comienza (Capítulo 1) proporcionando una visión amplia del estado del arte en el modelado de empresas, incluyendo sus fundamentos teóricos y los aspectos prácticos. Esto ha servido de base a los análisis y desarrollos posteriores, mostrando con detalle el marco en el que se inscribe la tesis doctoral. Una vez comprobada (Capítulo 2) la no existencia de un marco de referencia holístico de modelado de empresas (abreviadamente, MRHME), se han definido (Capítulo 3) los requisitos que ha de cumplir el mencionado marco de referencia. Estos requisitos han compuesto la especificación del desarrollo de MRHME. Tomando como referencia la especificación obtenida se han desarrollado (Capítulo 4) los componentes de MRHME. El espacio que contiene los modelos (que frecuentemente es lo que se suele denominar marco de referencia), con sus tres dimensiones (Amplitud, Detalle y Generalidad-Especialidad). Un metamodelo holístico que servirá de base para construir otros modelos. Unos puntos de vista con los que poder representar diferentes vistas de los modelos. Un lenguaje de modelado "ad hoc" para expresarlas. Todo esto gobernado por una metodología de modelado expresamente elaborada. De esta forma, se podría calificar a MRHME como un marco de referencia de modelado ampliado. Como última fase del desarrollo de MRHME, y una vez verificada su Especificación, se ha comenzado el proceso de validación (Capítulo 5). Para determinar la validez de MRHME se ha previsto realizar un conjunto de pruebas que generen la evidencia suficiente de que MRHME satisface los requisitos de sus potenciales audiencias. Estas pruebas forman parte del plan de validación. Dentro de las pruebas de validación planificadas, en la tesis se desarrolla el caso CIDU (un centro universitario de I+D), cuyos resultados constituyen una evidencia preliminar de la validación en una de las aplicaciones de MRHME. Concretamente, se trata de la referida a su utilidad en el conocimiento de la empresa, al aportar su modelo holístico y dos de sus vistas: global y concepto de la empresa. Con las conclusiones parciales obtenidas en los diferentes capítulos, se establece (Capítulo 6) que se considera alcanzado el objetivo de esta tesis doctoral: se ha desarrollado un marco de referencia holístico de modelado de empresas (MRHME) con un enfoque de gestión empresarial, que se ha demostrado inicialmente válido. La tesis finaliza con los pasos que el autor tiene previsto dar para continuar con el desarrollo de MRHME. Se incluyen tanto las acciones de mejora menores como las futuras líneas de investigación y desarrollo.[CA] El modelatge d'empreses utilitza com a suport els denominats marcs de referència, que són estruc-tures en les quals s'especifica la informació que ha de contenir un model d'una empresa; i solen incloure la metodologia per a realitzar el modelatge. Els marcs de referència existents estan princi-palment orientats al disseny i desenvolupament de sistemes d'informació, perquè ajuden a visuali-tzar com es distribueixen i relacionen els recursos de tecnologia de la informació. Aquest fet limita la seua utilització per altres grups d'interès concernits amb una visió completa de l'empresa (entesa com qualsevol agrupació de persones amb una finalitat). Amb açò, es podria concloure que seria apreciada l'existència d'un marc de referència de modelatge d'empreses que tinguera un enfoca-ment holístic. Dit d'una altra forma, que considerara d'una forma integrada els aspectes més relle-vants en el funcionament d'una empresa. Aquesta orientació clara i inequívoca a la gestió empre-sarial (management) permetria la seua incorporació al conjunt d'instruments a la disposició de la comunitat de la gestió (acadèmics, consultors, directius, etc.). Per tot l'anterior, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral és el desenvolupament d'un marc de referència holístic de modelat empreses, amb una orientació a la gestió empresarial (management). La tesi comença (Capítol 1) proporcionant una visió àmplia de l'estat de l'art en el modelatge d'empreses, incloent els seus fonaments teòrics i els aspectes pràctics. Açò ha servit de base a les anàlisis i desenvolupaments posteriors, mostrant amb detall el marc en el qual s'inscriu la tesi doctoral. Una vegada comprovada (Capítol 2) la no existència d'un marc de referència holístic de modela-tge d'empreses (abreviadament, MRHME), s'han definit (Capítol 3) els requisits que ha de complir l'esmentat marc de referència. Aquests requisits han compost l'especificació del desenvolupament de MRHME. Prenent com a referència l'especificació obtinguda s'han desenvolupat (Capítol 4) els components de MRHME. L'espai que conté els models (que freqüentment és el que se sol denominar marc de referència), amb les seues tres dimensions (Amplitud, Detall i Generalitat-Especialitat). Un meta-model holístico que servirà de base per a construir altres models. Uns punts de vista amb els quals poder representar diferents vistes dels models. Un llenguatge de modelatge "ad hoc" per a expres-sar-les. Tot açò governat per una metodologia de modelatge expressament elaborada. D'aquesta forma, es podria qualificar a MRHME com un marc de referència de modelatge ampliat. Com a última fase del desenvolupament de MRHME, i una vegada verificada la seua Especifi-cació, s'ha començat el procés de validació (Capítol 5). Per a determinar la validesa de MRHME s'ha previst realitzar un conjunt de proves que generen l'evidència suficient que MRHME satisfà els requisits de les seues potencials audiències. Aquestes proves formen part del pla de validació. Dins de les proves de validació planificades, en la tesi es desenvolupa el cas CIDU (un centre uni-versitari de R+D), els resultats de la qual constitueixen una evidència preliminar de la validació en una de les aplicacions de MRHME. Concretament, es tracta de la referida a la seua utilitat en el coneixement de l'empresa, en aportar el seu model holístic i dos de les seues vistes: global i con-cepte de l'empresa. Amb les conclusions parcials obtingudes en els diferents capítols, s'estableix (Capítol 6) que es considera aconseguit l'objectiu d'aquesta tesi doctoral: s'ha desenvolupat un marc de referència holístico de modelatge d'empreses (*MRHME) amb un enfocament de gestió empresarial, que s'ha demostrat inicialment vàlid. La tesi finalitza amb els passos que l'autor té previst donar per a continuar amb el desenvolupament de MRHME. S'inclouen tant les accions de millora menors com les futures línies de recerca i desenvolupamentCestero Ramos, J. (2016). Desarrollo de un marco de referencia holístico de modelado de empresas [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62316TESI