Catalysts of university social responsability into strategic planning by thematic analysis and deductive coding

The relevance of higher education institutions (HEI) for social development is unquestionable because of their potential for contributing intellectual solutions for the social, economic, and environmental welfare of society. The current study aims to: 1) examine which are the main catalysts of university social responsibility (USR) from a strategic management perspective; 2) show the relations among those catalysts through semantic networks; and 3) analyse the role of university promotion of entrepreneurship. The method uses a content analysis in a sample of 23 universities and examines the subject and codes to clarify the catalysts. The semantic networks are shown to reveal these connections. It was found that a high percentage of universities orient their efforts towards enhancing the employability of students, mainly through entrepreneurial projects intended to achieve social responsibility.Postprint (author's final draft

The use of Cyber Campuses to Support Online Learning for Students Experiencing Barriers Accessing Education

Attendance and participation in education are important for students to obtain the experiences necessary to develop their knowledge. However, there are some students who experience challenges hindering their access and participation in Higher Education. To support students, Universities utilise E-Learning. One of the many E-Learning tools is the use of virtual worlds in the form of cyber campuses. This paper investigates the extent to which cyber campuses can help to mitigate barriers and support students experiencing them. A prototype has been developed and a series of empirical studies have been performed. The results of this research suggest that a cyber campus environment can be used as an alternative learning support tool that can enhance online learning experiences, and help to mitigate some of the barriers that hinder access and participation to education. The associated limitations of this research and the future work planned out are also presented

Understanding collaborative search for places of interest

Finding a place of interest (e.g., a restaurant, hotel, or attraction) is often related to a group information need, however, the actual multiparty collaboration in such searches has not been explored, and little is known about its significance and related practices. We surveyed 100 computer science students and found that 94% (of respondents) searched for places online; 87% had done so as part of a group. Search for place by multiple active participants was experienced by 78%, with group sizes typically being 2 or 3. Search occurred in a range of settings with both desktop PCs and mobile devices. Difficulties were reported with coordinating tasks, sharing results, and making decisions. The results show that finding a place of interest is a quite different group-based search than other multiparty information-seeking activities. The results suggest that local search systems, their interfaces and the devices that access them can be made more usable for collaborative search if they include support for coordination, sharing of results, and decision making

An Exploration of Collaborative Information Seeking Processes in Graduate Student Group Projects

An exploratory study was conducted with UNC graduate students to find out how students would search for information collaboratively for their student projects. Semi-structured interviews were analyzed qualitatively to discuss how students collaborate at different stages of CIS processes, how technology helps students in CIS and what user roles occur in group projects.Master of Science in Information Scienc

Beyond Traditional Collaborative Search: Understanding the Effect of Awareness on Multi-Level Collaborative Information Retrieval

Although there has been a great deal of research into Collaborative Information Retrieval (CIR) and Collaborative Information Seeking (CIS), the majority has assumed that team members have the same level of unrestricted access to underlying information. However, observations from different domains (e.g. healthcare, business, etc.) have suggested that collaboration sometimes involves people with differing levels of access to underlying information. This type of scenario has been referred to as Multi-Level Collaborative Information Retrieval (MLCIR). To the best of our knowledge, no studies have been conducted to investigate the effect of awareness, an existing CIR/CIS concept, on MLCIR. To address this gap in current knowledge, we conducted two separate user studies using a total of 5 different collaborative search interfaces and 3 information access scenarios. A number of Information Retrieval (IR), CIS and CIR evaluation metrics, as well as questionnaires were used to compare the interfaces. Design interviews were also conducted after evaluations to obtain qualitative feedback from participants. Results suggested that query properties such as time spent on query, query popularity and query effectiveness could allow users to obtain information about team’s search performance and implicitly suggest better queries without disclosing sensitive data. Besides, having access to a history of intersecting viewed, relevant and bookmarked documents could provide similar positive effect as query properties. Also, it was found that being able to easily identify different team members and their actions is important for users in MLCIR. Based on our findings, we provide important design recommendations to help develop new CIR and MLCIR interfaces

Collaborative information seeking environments benefiting from holistic ergonomics

PURPOSE - To explore the value of utilising a holistic ergonomic approach, covering engineering, cognitive, and social perspectives, to cultivate beneficial and productive CIS systems and environments, specifically with regard to three main CIS pillars (control, communication and awareness). DESIGN / METHODOLOGY / APPROACH - A qualitative research approach, based on a selective corpus of CIS literature, was utilised to perform a content analysis to note if terms and concepts normally associated with engineering, cognitive and social ergonomics can be used to eliminate terms reflecting issues related to three CIS pillars (control, communication and awareness) that can benefit from a holistic ergonomic approach. FINDINGS - The content analysis revealed that a fairly extensive amount of holistic ergonomic terminology is prominent within the CIS literature, therefore establishing a connection between the two disciplines: Collaborative Information Seeking and Ergonomics. This suggests that CIS system issues could benefit from the insights of a holistic ergonomic approach. RESEARCH LIMITATIONS / IMPLICATIONS - Since this is an exploratory study the scope of CIS literature utilised in the content analysis was limited to a selection considered most important by the authors; this should be supplemented by further research. PRACTICAL IMPLICATIONS - Intended to instigate interest in further exploration of the beneficial and productive implications and practical application of holistic ergonomics in designing CIS systems and environments. ORIGINALITY / VALUE - This is the first research article in the LIS literature that explores the potential of utilising holistic ergonomics to cultivate CIS systems and environments.http://www.emeraldinsight.com/loi/lhtnhb201

Lineamientos en la dirección estratégica para la integración de la responsabilidad social en las instituciones de educación superior

Tesi per compendi de publicacionsNowadays, the need for ethical behavior in society is unquestionable due to dominant social problems that concern society, such as poverty, inequality and climate change. These issues have been addressed by private and public initiatives. Regarding universities, they have an important role influencing society to provide intellectual solutions and promote social, economical and environmental welfare. This can be explained by universities’ work on training students, and generating and disseminating knowledge. Also, they have been considered part of the solution because of their positive influence on society. In order to apply such influence, universities should consider strategies that lead to University Social Responsibility (USR) as a base for their strategic management. This PhD thesis studies USR from the university strategic management approach, discussing the guidelines of the RSU, which include its catalysts, the role it plays, its incorporation into strategic planning, and its barriers. The main objective is to identify the guidelines to integrate USR into strategic management. To initially achieve this objective, a set of USR features were identified through a systematic review of the literature. Next, a Delphi methodology was implemented, in which experts in the subject were questioned about the USR feature and its integration into strategic planning. The goal was to obtain a USR model validated by experts from a strategic management perspective. Finally, the content of strategic plans for Spanish universities was analyzed, in order to validate that USR drivers were considered on strategic plans. The main results show that USR catalyzers are closely related to students and their importance as principal stakeholders. The principal catalyzers were those related to the promotion of responsible competences, such as the ability to work under a code of ethics or responsible behavior, and the acquisition of knowledge to investigate and interpret findings ethically. Results demonstrated low correspondence between USR catalyzers from Delphi methodology and those identified in the strategic plans, creating the need of increasing the number of studies on the subject. This thesis implications concern the entire university community, since effective integration of USR requires commitment, collaboration and communication between every university stakeholder. Nevertheless, implications mainly involve university authorities, because they are responsible for implementing these strategies. Finally, it should be considered that the contributions of this thesis have resulted in three publications, which are the main objectives of study in this PhD thesis by compendiumHoy en día, la necesidad de conductas éticas en la sociedad es indiscutible debido a los problemas sociales latentes, como la pobreza, la desigualdad y el cambio climático, ejemplos de temas que nos conciernen a todos como sociedad. Estas preocupaciones han sido atendidas tanto por la iniciativa privada como por la pública. En el caso de las universidades, éstas cuentan con una importante capacidad de influencia en la sociedad para aportar soluciones intelectuales y promover el bienestar social, económico y ambiental, constituyendo parte de la solución. Esto se explica por el rol de las universidades en formar y capacitar a los estudiantes, de generar y difundir conocimiento y por su capacidad de influenciar positivamente en la sociedad. Para ejercer dicha influencia, las universidades deben considerar como base de sus gestiones estratégicas una serie de lineamientos que conlleven a la responsabilidad social, y que deben reflejarse en todos su ámbitos de gestión. En esta tesis doctoral se estudia la Responsabilidad Social Universitaria (RSU) desde el enfoque de la gestión estratégica universitaria, tratando la relación entre los lineamientos en la RSU, los cuales incluyen sus catalizadores, el rol que juega, su incorporación en la planificación estratégica, y sus barreras. El objetivo general es identificar los lineamientos en la dirección estratégica para la integración de la RSU. Para lograrlo, inicialmente se identificaron lineamientos que conllevan a la RSU mediante una revisión sistemática de la bibliografía y de organismos dedicados a la responsabilidad social. A continuación, se implementó la Metodología Delphi, en el que se cuestionó a expertos en la materia sobre los lineamientos que conllevan a la RSU, con el objetivo de obtener un modelo de RSU validado por expertos desde la perspectiva de la gestión estratégica. Por último, se estudió el contenido de los planes estratégicos de universidades españolas, con el objetivo de validar que los lineamientos obtenidos en el modelo se reflejen en la planeación estratégica. Los principales resultados muestran que los catalizadores de la RSU vinculados con los estudiantes son considerados prioritarios para su desarrollo, sobre todo, aquellos relacionados con el fomento de competencias responsables, como la capacidad para trabajar bajo un código de ética o conducta responsable y la adquisición de conocimientos para investigar e interpretar hallazgos de manera ética. Se observa también una deficiente correspondencia entre los catalizadores de la RSU resultantes del estudio Delphi y aquellos identificados en los planes estratégicos, acentuando la necesidad de extender estudios en la materia. Esta tesis tiene implicaciones principalmente para autoridades universitarias, pero en general para toda la comunidad universitaria, ya que para la efectiva integración de la RSU es necesario el compromiso, la colaboración y la comunicación de sus integrantes. Finalmente, es preciso señalar que las contribuciones de esta tesis han derivado hasta el momento en tres publicaciones que forman el núcleo de esta tesis doctoral por compendioAvui en dia, la necessitat de conductes ètiques en la societat és indiscutible a causa dels problemes socials latents, com la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic, exemples de temes que ens afecten a tots com a societat. Aquestes preocupacions han estat ateses tant per la iniciativa privada com per la pública. En el cas de les universitats, aquestes compten amb una important capacitat d'influència en la societat per aportar solucions intel·lectuals i promoure el benestar social, econòmic i ambiental, constituint part de la solució. Això s’explica pel rol de les universitats en formar i capacitar els estudiants, de generar i difondre coneixement i per la seva capacitat d’influenciar positivament en la societat. Per exercir aquesta influència, les universitats han de considerar com a base de les seves gestions estratègiques directrius que comportin a la responsabilitat social, i que s’han de reflectir en tots el seu àmbits de gestió. En aquesta tesi doctoral s’estudia la Responsabilitat Social Universitària (RSU) des de l’enfocament de la gestió estratègica universitària, tractant la relació entre les característiques de la RSU, els quals inclouen els seus catalitzadors, el rol que juga, la seva incorporació en la planificació estratègica, i les seves barreres. L’objectiu general és identificar les característiques de la direcció estratègica per a la integració de la RSU. Inicialment es van identificar aquells directrius que comporten a la RSU mitjançant una revisió sistemàtica de la bibliografia i d’organismes dedicats a la responsabilitat social. A continuació, es va implementar la metodologia Delphi, en la qual es va qüestionar a experts en la matèria sobre les característiques que comporten a la RSU i la seva integració en la planificació estratègica, amb l’objectiu d’obtenir un model de RSU validat per experts des de la perspectiva de la gestió estratègica. Finalment, es va estudiar el contingut dels plans estratègics d’universitats espanyoles, amb l’objectiu de validar que les característiques obtingudes en el model es reflecteixen en la planificació estratègica. Els principals resultats mostren que els catalitzadors de la RSU vinculats amb els estudiants són considerats prioritaris per al seu desenvolupament, sobretot, aquells relacionats amb el foment de competències responsables, com la capacitat per treballar sota un codi d’ètica o conducta responsable, i l’adquisició de coneixements per investigar i interpretar troballes de manera ètica. S’observa també una deficient correspondència entre els catalitzadors de la RSU resultants de l’estudi Delphi i aquells identificats en els plans estratègics, accentuant la necessitat d’estendre estudis en la matèria. Aquesta tesi té implicacions principalment per autoritats universitàries, però en general per a tota la comunitat universitària, ja que per a l’efectiva integració de la RSU és necessari el compromís, la col·laboració i la comunicació dels seus integrants. Finalment, cal assenyalar que les contribucions d’aquesta tesi han derivat fins al moment en tres publicacions que formen el nucli d’aquesta tesi doctoral per compendiPostprint (published version

Lineamientos en la dirección estratégica para la integración de la responsabilidad social en las instituciones de educación superior

Nowadays, the need for ethical behavior in society is unquestionable due to dominant social problems that concern society, such as poverty, inequality and climate change. These issues have been addressed by private and public initiatives. Regarding universities, they have an important role influencing society to provide intellectual solutions and promote social, economical and environmental welfare. This can be explained by universities’ work on training students, and generating and disseminating knowledge. Also, they have been considered part of the solution because of their positive influence on society. In order to apply such influence, universities should consider strategies that lead to University Social Responsibility (USR) as a base for their strategic management. This PhD thesis studies USR from the university strategic management approach, discussing the guidelines of the RSU, which include its catalysts, the role it plays, its incorporation into strategic planning, and its barriers. The main objective is to identify the guidelines to integrate USR into strategic management. To initially achieve this objective, a set of USR features were identified through a systematic review of the literature. Next, a Delphi methodology was implemented, in which experts in the subject were questioned about the USR feature and its integration into strategic planning. The goal was to obtain a USR model validated by experts from a strategic management perspective. Finally, the content of strategic plans for Spanish universities was analyzed, in order to validate that USR drivers were considered on strategic plans. The main results show that USR catalyzers are closely related to students and their importance as principal stakeholders. The principal catalyzers were those related to the promotion of responsible competences, such as the ability to work under a code of ethics or responsible behavior, and the acquisition of knowledge to investigate and interpret findings ethically. Results demonstrated low correspondence between USR catalyzers from Delphi methodology and those identified in the strategic plans, creating the need of increasing the number of studies on the subject. This thesis implications concern the entire university community, since effective integration of USR requires commitment, collaboration and communication between every university stakeholder. Nevertheless, implications mainly involve university authorities, because they are responsible for implementing these strategies. Finally, it should be considered that the contributions of this thesis have resulted in three publications, which are the main objectives of study in this PhD thesis by compendiumHoy en día, la necesidad de conductas éticas en la sociedad es indiscutible debido a los problemas sociales latentes, como la pobreza, la desigualdad y el cambio climático, ejemplos de temas que nos conciernen a todos como sociedad. Estas preocupaciones han sido atendidas tanto por la iniciativa privada como por la pública. En el caso de las universidades, éstas cuentan con una importante capacidad de influencia en la sociedad para aportar soluciones intelectuales y promover el bienestar social, económico y ambiental, constituyendo parte de la solución. Esto se explica por el rol de las universidades en formar y capacitar a los estudiantes, de generar y difundir conocimiento y por su capacidad de influenciar positivamente en la sociedad. Para ejercer dicha influencia, las universidades deben considerar como base de sus gestiones estratégicas una serie de lineamientos que conlleven a la responsabilidad social, y que deben reflejarse en todos su ámbitos de gestión. En esta tesis doctoral se estudia la Responsabilidad Social Universitaria (RSU) desde el enfoque de la gestión estratégica universitaria, tratando la relación entre los lineamientos en la RSU, los cuales incluyen sus catalizadores, el rol que juega, su incorporación en la planificación estratégica, y sus barreras. El objetivo general es identificar los lineamientos en la dirección estratégica para la integración de la RSU. Para lograrlo, inicialmente se identificaron lineamientos que conllevan a la RSU mediante una revisión sistemática de la bibliografía y de organismos dedicados a la responsabilidad social. A continuación, se implementó la Metodología Delphi, en el que se cuestionó a expertos en la materia sobre los lineamientos que conllevan a la RSU, con el objetivo de obtener un modelo de RSU validado por expertos desde la perspectiva de la gestión estratégica. Por último, se estudió el contenido de los planes estratégicos de universidades españolas, con el objetivo de validar que los lineamientos obtenidos en el modelo se reflejen en la planeación estratégica. Los principales resultados muestran que los catalizadores de la RSU vinculados con los estudiantes son considerados prioritarios para su desarrollo, sobre todo, aquellos relacionados con el fomento de competencias responsables, como la capacidad para trabajar bajo un código de ética o conducta responsable y la adquisición de conocimientos para investigar e interpretar hallazgos de manera ética. Se observa también una deficiente correspondencia entre los catalizadores de la RSU resultantes del estudio Delphi y aquellos identificados en los planes estratégicos, acentuando la necesidad de extender estudios en la materia. Esta tesis tiene implicaciones principalmente para autoridades universitarias, pero en general para toda la comunidad universitaria, ya que para la efectiva integración de la RSU es necesario el compromiso, la colaboración y la comunicación de sus integrantes. Finalmente, es preciso señalar que las contribuciones de esta tesis han derivado hasta el momento en tres publicaciones que forman el núcleo de esta tesis doctoral por compendioAvui en dia, la necessitat de conductes ètiques en la societat és indiscutible a causa dels problemes socials latents, com la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic, exemples de temes que ens afecten a tots com a societat. Aquestes preocupacions han estat ateses tant per la iniciativa privada com per la pública. En el cas de les universitats, aquestes compten amb una important capacitat d'influència en la societat per aportar solucions intel·lectuals i promoure el benestar social, econòmic i ambiental, constituint part de la solució. Això s’explica pel rol de les universitats en formar i capacitar els estudiants, de generar i difondre coneixement i per la seva capacitat d’influenciar positivament en la societat. Per exercir aquesta influència, les universitats han de considerar com a base de les seves gestions estratègiques directrius que comportin a la responsabilitat social, i que s’han de reflectir en tots el seu àmbits de gestió. En aquesta tesi doctoral s’estudia la Responsabilitat Social Universitària (RSU) des de l’enfocament de la gestió estratègica universitària, tractant la relació entre les característiques de la RSU, els quals inclouen els seus catalitzadors, el rol que juga, la seva incorporació en la planificació estratègica, i les seves barreres. L’objectiu general és identificar les característiques de la direcció estratègica per a la integració de la RSU. Inicialment es van identificar aquells directrius que comporten a la RSU mitjançant una revisió sistemàtica de la bibliografia i d’organismes dedicats a la responsabilitat social. A continuació, es va implementar la metodologia Delphi, en la qual es va qüestionar a experts en la matèria sobre les característiques que comporten a la RSU i la seva integració en la planificació estratègica, amb l’objectiu d’obtenir un model de RSU validat per experts des de la perspectiva de la gestió estratègica. Finalment, es va estudiar el contingut dels plans estratègics d’universitats espanyoles, amb l’objectiu de validar que les característiques obtingudes en el model es reflecteixen en la planificació estratègica. Els principals resultats mostren que els catalitzadors de la RSU vinculats amb els estudiants són considerats prioritaris per al seu desenvolupament, sobretot, aquells relacionats amb el foment de competències responsables, com la capacitat per treballar sota un codi d’ètica o conducta responsable, i l’adquisició de coneixements per investigar i interpretar troballes de manera ètica. S’observa també una deficient correspondència entre els catalitzadors de la RSU resultants de l’estudi Delphi i aquells identificats en els plans estratègics, accentuant la necessitat d’estendre estudis en la matèria. Aquesta tesi té implicacions principalment per autoritats universitàries, però en general per a tota la comunitat universitària, ja que per a l’efectiva integració de la RSU és necessari el compromís, la col·laboració i la comunicació dels seus integrants. Finalment, cal assenyalar que les contribucions d’aquesta tesi han derivat fins al moment en tres publicacions que formen el nucli d’aquesta tesi doctoral per compend