Water, irrigation, market gardens and heritage in the valencian region

L'aigua és un deis recursos naturals més importants per a la vida quotidiana de I'ésser huma. I el País Valencia és un territori de I'area mediterrania caracteritzat per la variabilitat i escassetat deis seus recursos hidraulics. Els espais de regadiu que conté són per tant un veritable exponent del patrimoni cultural del qual pot estar orgullós un poble, perque encara són vius. De fet, la cultura de I'aigua transcendeix allo que representa el patrimoni material i referma també el seu caracter immaterial quan s'endinsa en I'ambit de la tradició oral, els sabers i les formes de ser com a poble.Water is one of the most important natural resources in everyday life. Variability and scarcity of water resources is choracteristic of the Valencian region in the Mediterranean orea. Its irrigated landscapes are therefore a true exponent of the cultural heritage of which their people can be iustifiably proud, since they continue to playa vital role today. Indeed, water culture goes beyond what is represented by physical heritage as its immaterial nature is also reaffirmed when oral traditions, knowledge and communities' ways of life are explored

Aigua, irrigació, hortes i patrimoni al territori valencià.

L’aigua és un dels recursos naturals més importants per a la vida quotidiana de l’ésser humà. I el País Valencià és un territori de l’àrea mediterrània caracteritzat per la variabilitat i escassetat dels seus recursos hidràulics. Els espais de regadiu que conté són per tant un veritable exponent del patrimoni cultural del qual pot estar orgullós un poble, perquè encara són vius. De fet, la cultura de l’aigua transcendeix allò que representa el patrimoni material i referma també el seu caràcter immaterial quan s’endinsa en l’àmbit de la tradició oral, els sabers i les formes de ser com a poble.Water is one of the most important natural resources in everyday life. Variability and scarcity of water resources is characteristic of the Valencian region in the Mediterranean area. Its irrigated landscapes are therefore a true exponent of the cultural heritage of which their people can be justifiably proud, since they continue to play a vital role today. Indeed, water culture goes beyond what is represented by physical heritage as its immaterial nature is also reaffirmed when oral traditions, knowledge and communities’ ways of life are explored

Patrimoni històric hidràulic: Molins

Recull de les ponències presentades a la I Jornada de recuperació del patrimoni hidràulic, celebrada a Ares del Maestrat el 27 de juny de 201

Concesions per buscar aigua i els seus conflictes. El cas d’Argentona (el Maresme) segles XVI-XIX

L’aigua era un bé públic i el seu ús el concedia el batlle general mitjançant establiment a cens. Però l’aigua també es va «privatitzar» a les senyories i aquestes, alhora, la van establir en els seus territoris. A l’entorn d’Argentona no hi ha cursos permanents d’aigua. Per això l’aigua s’extreia amb la construcció de mines i pous. Analitzarem establiments d’aigua fets a Argentona des del 1508 fins al 1832. L’estructura dels establiments del Reial Patrimoni s’inicien amb la petició de l’interessat i el posterior informe del fiscal que estipula les quantitats que cal pagar. Seguidament es notificava als interessats i, si no hi havia cap al·legació per part de tercers, es concedia l’establiment. Els conflictes entre particulars que es veien perjudicats per un establiment originaven llargs plets que en la majoria de casos es resolien mitjançant concòrdies. S’inclou un quadre amb una relació de trentados establiments d’aigua documentats a Argentona, que de ben segur són tan sols una part dels concedit

Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII

L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de la societat andalusina, de la seua estructura social i de com va evolucionar al llarg del temps. Però en compte de fer-ho únicament a través de documentació escrita com ha estat tradicional, es fa a través de l’estudi del paisatge agrari, és a dir, de la interpretació morfològica de l’estructura dels sistemes hidràulics i el parcel·lari que formen l’Horta de València. La metodologia que s’ha emprat és la de l’anomenada arqueologia hidràulica, que ha demostrat fa temps ser imprescindible per a l’estudi de la societat rural andalusina. Pel que fa a l’estructura de la tesi, primer de tot es delimita quina és la zona d’estudi i s’exposen les seues característiques geològiques i topogràfiques, de la mateixa manera que la hidrografia de la plana al·luvial de València i la seua xarxa principal de camins històrics. A continuació s’estudien els vuit sistemes hidràulics de l’horta per zones, analitzant la morfologia i l’estructura dels canals, les formes i mides del parcel·laris, i fent una proposta d’identificació de les zones que en època andalusina eren irrigades i de les que no ho eren, a més d’intentar diferenciar les etapes de construcció de cada sistema. A partir d’ací, l’objectiu ha estat identificar i analitzar les fases de construcció del conjunt de l’Horta de València, i veure quines conclusions es podien extraure sobre l’estructura social que tenien els constructors de cadascuna d’aquestes fases, que ha quedat necessàriament reflectida en l’estructura física de les infraestructures hidràuliques. Primer la dels constructors dels sistemes i espais hidràulics més antics, i després la dels constructors de les ampliacions que es van fer més tard. Així, queda palès que estem al davant d’una societat tribal, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys, i que això es reflecteix clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’Horta de València en aquell moment. A més a més, aquesta societat fou evolucionant, com evidencien els canvis morfològics al llarg del temps, però sense que hi haja cap indici que indique una desaparició de la societat tribal. A continuació es fa un estudi de la proporcionalitat en la distribució de l’aigua de reg, tant entre els vuit sistemes hidràulics, com després entre els braços dels sistemes a partir de l’exemple de Favara. Finalment, es tracta el paper que va poder tenir la ciutat de València i els diversos estats que es van anar succeint amb aquesta ciutat com a epicentre, tant en la construcció inicial com en les posteriors ampliacions, i es reflexiona al voltant del suposat control estatal de la irrigació. A més a més, s’identifica el paper central de la ciutat com a mercat a través de la xarxa de vies de comunicació. En definitiva, s’ha tractat d’estudiar la societat andalusina i la seua evolució a través de l’espai agrari, entenent aquest estudi com una manera d’aportar més informació de la que ha pogut aportar fins ara la documentació escrita, que està parcialment esgotada. És evident que n’hi ha molts aspectes que no s’han pogut esclarir encara, ja que l’anàlisi morfològica és limitada, sobretot pel que fa a les datacions. No obstant això, la informació i l’anàlisi que ací es presenta a partir de l’anàlisi morfològica i la toponímia pot servir com un punt de partida o, en qualsevol cas, aporta informacions rellevants que ens permeten anar més enllà del que ha dit fins ara la historiografia sobre l’estructura social andalusina.This thesis seeks to study the Andalusian society, its social structure and the evolution throughout the centuries. However, instead of using written evidence, as it has been usual, the methodology of research consists of studying the agrarian landscape, this is, through the morphological interpretation of the structure of hydraulic systems and plots that form the Horta of Valencia. This methodology is known as the hydraulic archaeology, which has been shown as essential for the study of the rural Andalusian society. Regarding the structure of the thesis, first of all, the area of study is delimited. So, this introduction exposes both the topographical features and the hydrography of the alluvial plain of Valencia and the net of the main historical roads. Later eight hydraulic systems of the ‘horta’ are studied. The elements analysed are the morphology and structure of channels and the forms and measure of the plots of land. We suggest an identification of the areas that were irrigated in the Andalusian times and those that were not. Furthermore, we differentiate the stages of construction of each hydraulic system.From this point, the goal has been identifying and analysing the stages of construction of the whole Horta of Valencia seeking conclusions related to the social structure of the builders of each of these steps that have necessarily been reflected in the physical structure of the hydraulic infrastructures. Therefore, we analyse the social structure of the first constructors who framed the older systems and hydraulic areas. After, we pay attention to the society of those builders of the extensions that were made subsequently. This research shows we face a tribal society, as Pierre Guichard defined it 35 years ago, and this is clearly reflected in the morphology of the systems and hydraulic areas that formed the Horta of Valencia then. Furthermore, this society evolved, as the morphological changes through the time prove. Despite this evolution, there are no signs of disappearing of the tribal society. Hereafter, we study the proportionality in the distribution of irrigation water both in the eight hydraulic systems and the smaller channels of those using the Favara channel as the example. Finally, we examine the role it could have the city of Valencia and the different states that existed with this as epicentre both in initial construction and in subsequent extensions. Also, we talk about the supposed state control of the irrigation. Furthermore, we identify the essential role of the city as a marketplace through the roads. Definitively, we have studied the Andalusian society and its evolution across the agrarian space. We consider this study as an instrument to bring more information than the written evidence, which is partially exhausted. Obviously, many issues have not been possible to resolve yet, since the morphological analysis is restricted, mainly related to the dating. Nevertheless, the information and analysis that we present here is a starting point and bring crucial information about the social Andalusian structure

Aproximació als sistemes hidràulics medievals: Una anàlisi preliminar als territoris de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Esther TravéLa necessitat de l’aigua per a que es doni la vida humana i animal comporta la indispensabilitat d’aquest recurs en els assentaments humans al llarg de la història. Durant els segles medievals en el llevant mediterrani peninsular destaca la recerca històrica-arqueològica en l’hidraulisme relacionat amb el regadiu; així com també sobresurt la important explotació de l’energia hidràulica, que durant aquests segles medievals posà les bases a importants avenços tecnològics posteriors. A partir de l’anàlisi d’unitats i conjunts hidràulics concrets localitzats en els territoris de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears datats en època medieval es busca fer una aproximació diacrònica a la realitat hidràulica d’aquest espai en relació a les diferents societats que l’han explotat