A performance study of limited range partial wavelength conversion for asynchronous optical packet/burst switching

In this work, we study an asynchronous optical packet/burst switching node equipped with a number of limited range wavelength converters shared per output link. A wavelength conversion policy is one by which the outgoing wavelength for an optical packet is selected if its incoming wavelength is in use. Through simulations, we show that the so-called "far conversion" policy in which the optical packet is switched onto the farthest available wavelength in the tuning range, outperforms the other policies we studied. We point out the "clustering effect" in the use of wavelengths to explain this phenomenon. © 2006 IEEE

Performance issues in optical burst/packet switching

The final publication is available at Springer via http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-01524-3_8This chapter summarises the activities on optical packet switching (OPS) and optical burst switching (OBS) carried out by the COST 291 partners in the last 4 years. It consists of an introduction, five sections with contributions on five different specific topics, and a final section dedicated to the conclusions. Each section contains an introductive state-of-the-art description of the specific topic and at least one contribution on that topic. The conclusions give some points on the current situation of the OPS/OBS paradigms

Estudi i simulació de mecanismes de resolució de contencions en xarxes òptiques de commutació de ràfegues (OBS)

El ràpid creixement del tràfic a Internet durant la darrera dècada, ha posat de manifest la necessitat de desenvolupar noves xarxes d’alta velocitat. Per tal de fer front a la demanda creixent, s’han incorporat sistemes de comunicació WDM a moltes de les xarxes troncals de telecomunicació actuals. La clau del procés evolutiu de les xarxes electròniques cap a les xarxes òptiques és la migració de la tècnica de commutació per tal de disposar d’una tecnologia totalment òptica (all-optical). Tot i que la commutació òptica de circuits (OCS) proporciona garanties de transferència ja que l’establiment dels circuits es confirma, el temps per establir i alliberar els recursos requereix com a mínim el RTT (típicament diversos ms). Per tant, OCS pot no ser suficientment flexible per suportar el patró de connexions dinàmic i la naturalesa a ràfegues de les xarxes de commutació de paquets. Idealment, per tal d’aconseguir la màxima utilització dels recursos de la xarxa troncal, els nodes haurien de proporcionar commutació de paquets a nivell òptic (OPS). No obstant, les limitacions tecnològiques actuals converteixen la commutació òptica de paquets en un objectiu a assolir a llarg termini. Una possible alternativa més factible a mig termini és la commutació òptica de ràfegues (OBS) que, igual que OPS, es va dissenyar per tal de reduir els retards i millorar la utilització dels recursos de la xarxa a través del multiplexat estadístic. En OBS, les unitats dels usuaris s’agrupen formant ràfegues (bursts) a l’entrada de la xarxa. Abans de la transmissió de cada ràfega, s’envia un paquet de control amb l’objectiu de configurar els nodes intermitjos i reservar els recursos necessaris per tal que la transmissió de la ràfega es pugui realitzar íntegrament en el domini òptic. En el paradigma unidireccional, les ràfegues s’envien sense esperar confirmació sobre la disponibilitat dels recursos en els nodes intermitjos. Per tant, es poden produir contencions quan múltiples ràfegues lluiten per utilitzar simultàniament els mateixos recursos en un port de sortida d’un commutador. Aquest projecte consisteix en simular, analitzar, avaluar i comparar diferents mecanismes de resolució de contencions