On the Number of RF Chains and Phase Shifters, and Scheduling Design with Hybrid Analog-Digital Beamforming

This paper considers hybrid beamforming (HB) for downlink multiuser massive multiple input multiple output (MIMO) systems with frequency selective channels. For this system, first we determine the required number of radio frequency (RF) chains and phase shifters (PSs) such that the proposed HB achieves the same performance as that of the digital beamforming (DB) which utilizes $N$ (number of transmitter antennas) RF chains. We show that the performance of the DB can be achieved with our HB just by utilizing $r_t$ RF chains and $2r_t(N-r_t + 1)$ PSs, where $r_t \leq N$ is the rank of the combined digital precoder matrices of all sub-carriers. Second, we provide a simple and novel approach to reduce the number of PSs with only a negligible performance degradation. Numerical results reveal that only $20-40$ PSs per RF chain are sufficient for practically relevant parameter settings. Finally, for the scenario where the deployed number of RF chains $(N_a)$ is less than $r_t$, we propose a simple user scheduling algorithm to select the best set of users in each sub-carrier. Simulation results validate theoretical expressions, and demonstrate the superiority of the proposed HB design over the existing HB designs in both flat fading and frequency selective channels.Comment: IEEE Transactions on Wireless Communications (Minor Revision

Power Efficient Scheduling and Hybrid Precoding for Time Modulated Arrays

[Abstract] We consider power efficient scheduling and precoding solutions for multiantenna hybrid digital-analog transmission systems that use Time-Modulated Arrays (TMAs) in the analog domain. TMAs perform beamforming with switches instead of conventional Phase Shifters (PSs). The extremely low insertion losses of switches, together with their reduced power consumption and cost make TMAs attractive in emerging technologies like massive Multiple-Input Multiple-Output (MIMO) and millimeter wave (mmWave) systems. We propose a novel analog processing network based on TMAs and provide an angular scheduling algorithm that overcomes the limitations of conventional approaches. Next, we pose a convex optimization problem to determine the analog precoder. This formulation allows us to account for the Sideband Radiation (SR) effect inherent to TMAs, and achieve remarkable power efficiencies with a very low impact on performance. Computer experiments results show that the proposed design, while presenting a significantly better power efficiency, achieves a throughput similar to that obtained with other strategies based on angular selection for conventional architectures.Agencia Estatal de Investigación de España; TEC2016-75067-C4-1-RAgencia Estatal de Investigación de España; RED2018-102668-TXunta de Galicia; ED431G2019/0

Ultra Dense Networks Deployment for beyond 2020 Technologies

A new communication paradigm is foreseen for beyond 2020 society, due to the emergence of new broadband services and the Internet of Things era. The set of requirements imposed by these new applications is large and diverse, aiming to provide a ubiquitous broadband connectivity. Research community has been working in the last decade towards the definition of the 5G mobile wireless networks that will provide the proper mechanisms to reach these challenging requirements. In this framework, three key research directions have been identified for the improvement of capacity in 5G: the increase of the spectral efficiency by means of, for example, the use of massive MIMO technology, the use of larger amounts of spectrum by utilizing the millimeter wave band, and the network densification by deploying more base stations per unit area. This dissertation addresses densification as the main enabler for the broadband and massive connectivity required in future 5G networks. To this aim, this Thesis focuses on the study of the UDN. In particular, a set of technology enablers that can lead UDN to achieve their maximum efficiency and performance are investigated, namely, the use of higher frequency bands for the benefit of larger bandwidths, the use of massive MIMO with distributed antenna systems, and the use of distributed radio resource management techniques for the inter-cell interference coordination. Firstly, this Thesis analyzes whether there exists a fundamental performance limit related with densification in cellular networks. To this end, the UDN performance is evaluated by means of an analytical model consisting of a 1-dimensional network deployment with equally spaced BS. The inter-BS distance is decreased until reaching the limit of densification when this distance approaches 0. The achievable rates in networks with different inter-BS distances are analyzed for several levels of transmission power availability, and for various types of cooperation among cells. Moreover, UDN performance is studied in conjunction with the use of a massive number of antennas and larger amounts of spectrum. In particular, the performance of hybrid beamforming and precoding MIMO schemes are assessed in both indoor and outdoor scenarios with multiple cells and users, working in the mmW frequency band. On the one hand, beamforming schemes using the full-connected hybrid architecture are analyzed in BS with limited number of RF chains, identifying the strengths and weaknesses of these schemes in a dense-urban scenario. On the other hand, the performance of different indoor deployment strategies using HP in the mmW band is evaluated, focusing on the use of DAS. More specifically, a DHP suitable for DAS is proposed, comparing its performance with that of HP in other indoor deployment strategies. Lastly, the presence of practical limitations and hardware impairments in the use of hybrid architectures is also investigated. Finally, the investigation of UDN is completed with the study of their main limitation, which is the increasing inter-cell interference in the network. In order to tackle this problem, an eICIC scheduling algorithm based on resource partitioning techniques is proposed. Its performance is evaluated and compared to other scheduling algorithms under several degrees of network densification. After the completion of this study, the potential of UDN to reach the capacity requirements of 5G networks is confirmed. Nevertheless, without the use of larger portions of spectrum, a proper interference management and the use of a massive number of antennas, densification could turn into a serious problem for mobile operators. Performance evaluation results show large system capacity gains with the use of massive MIMO techniques in UDN, and even greater when the antennas are distributed. Furthermore, the application of ICIC techniques reveals that, besides the increase in system capacity, it brings significant energy savings to UDNs.A partir del año 2020 se prevé que un nuevo paradigma de comunicación surja en la sociedad, debido a la aparición de nuevos servicios y la era del Internet de las cosas. El conjunto de requisitos impuesto por estas nuevas aplicaciones es muy amplio y diverso, y tiene como principal objetivo proporcionar conectividad de banda ancha y universal. En las últimas décadas, la comunidad científica ha estado trabajando en la definición de la 5G de redes móviles que brindará los mecanismos necesarios para garantizar estos requisitos. En este marco, se han identificado tres mecanismos clave para conseguir el necesario incremento de capacidad de la red: el aumento de la eficiencia espectral a través de, por ejemplo, el uso de tecnologías MIMO masivas, la utilización de mayores porciones del espectro en frecuencia y la densificación de la red mediante el despliegue de más estaciones base por área. Esta Tesis doctoral aborda la densificación como el principal mecanismo que permitirá la conectividad de banda ancha y universal requerida en la 5G, centrándose en el estudio de las Redes Ultra Densas o UDNs. En concreto, se analiza el conjunto de tecnologías habilitantes que pueden llevar a las UDNs a obtener su máxima eficiencia y prestaciones, incluyendo el uso de altas frecuencias para el aprovechamiento de mayores anchos de banda, la utilización de MIMO masivo con sistemas de antenas distribuidas y el uso de técnicas de reparto de recursos distribuidas para la coordinación de interferencias. En primer lugar, se analiza si existe un límite fundamental en la mejora de las prestaciones en relación a la densificación. Con este fin, las prestaciones de las UDNs se evalúan utilizando un modelo analítico de red unidimensional con BSs equiespaciadas, en el que la distancia entre BSs se disminuye hasta alcanzar el límite de densificación cuando ésta se aproxima a 0. Las tasas alcanzables en redes con distintas distancias entre BSs son analizadas, considerando distintos niveles de potencia disponible en la red y varios grados de cooperación entre celdas. Además, el comportamiento de las UDNs se estudia junto al uso masivo de antenas y la utilización de anchos de banda mayores. Más concretamente, las prestaciones de ciertas técnicas híbridas MIMO de precodificación y beamforming se examinan en la banda milimétrica. Por una parte, se analizan esquemas de beamforming en BSs con arquitectura híbrida en función de la disponibilidad de cadenas de radiofrecuencia en escenarios exteriores. Por otra parte, se evalúan las prestaciones de ciertos esquemas de precodificación híbrida en escenarios interiores, utilizando distintos despliegues y centrando la atención en los sistemas de antenas distribuidos o DAS. Además, se propone un algoritmo de precodificación híbrida específico para DAS, y se evalúan y comparan sus prestaciones con las de otros algoritmos de precodificación utilizados. Por último, se investiga el impacto en las prestaciones de ciertas limitaciones prácticas y deficiencias introducidas por el uso de dispositivos no ideales. Finalmente, el estudio de las UDNs se completa con el análisis de su principal limitación, el nivel creciente de interferencia en la red. Para ello, se propone un algoritmo de control de interferencias basado en la partición de recursos. Sus prestaciones son evaluadas y comparadas con las de otras técnicas de asignación de recursos. Tras este estudio, se puede afirmar que las UDNs tienen gran potencial para la consecución de los requisitos de la 5G. Sin embargo, sin el uso conjunto de mayores porciones del espectro, adecuadas técnicas de control de la interferencia y el uso masivo de antenas, las UDNs pueden convertirse en serios obstáculos para los operadores móviles. Los resultados de la evaluación de prestaciones de estas tecnologías confirman el gran aumento de la capacidad de las redes mediante el uso masivo de antenas y la introducción de mecanismos de IA partir de l'any 2020 es preveu un nou paradigma de comunicació en la societat, degut a l'aparició de nous serveis i la era de la Internet de les coses. El conjunt de requeriments imposat per aquestes noves aplicacions és ampli i divers, i té com a principal objectiu proporcionar connectivitat universal i de banda ampla. En les últimes dècades, la comunitat científica ha estat treballant en la definició de la 5G, que proveirà els mecanismes necessaris per a garantir aquests exigents requeriments. En aquest marc, s'han identificat tres mecanismes claus per a aconseguir l'increment necessari en la capacitat: l'augment de l'eficiència espectral a través de, per exemple, l'ús de tecnologies MIMO massives, la utilització de majors porcions de l'espectre i la densificació mitjançant el desplegament de més estacions base per àrea. Aquesta Tesi aborda la densificació com a principal mecanisme que permetrà la connectivitat de banda ampla i universal requerida en la 5G, centrant-se en l' estudi de les xarxes ultra denses (UDNs). Concretament, el conjunt de tecnologies que poden dur a les UDNs a la seua màxima eficiència i prestacions és analitzat, incloent l'ús d'altes freqüències per a l'aprofitament de majors amplàries de banda, la utilització de MIMO massiu amb sistemes d'antenes distribuïdes i l'ús de tècniques distribuïdes de repartiment de recursos per a la coordinació de la interferència. En primer lloc, aquesta Tesi analitza si existeix un límit fonamental en les prestacions en relació a la densificació. Per això, les prestacions de les UDNs s'avaluen utilitzant un model analític unidimensional amb estacions base equidistants, en les quals la distància entre estacions base es redueix fins assolir el límit de densificació quan aquesta distància s'aproxima a 0. Les taxes assolibles en xarxes amb diferents distàncies entre estacions base s'analitzen considerant diferents nivells de potència i varis graus de cooperació entre cel·les. A més, el comportament de les UDNs s'estudia conjuntament amb l'ús massiu d'antenes i la utilització de majors amplàries de banda. Més concretament, les prestacions de certes tècniques híbrides MIMO de precodificació i beamforming s'examinen en la banda mil·limètrica. D'una banda, els esquemes de beamforming aplicats a estacions base amb arquitectures híbrides és analitzat amb disponibilitat limitada de cadenes de radiofreqüència a un escenari urbà dens. D'altra banda, s'avaluen les prestacions de certs esquemes de precodificació híbrida en escenaris d'interior, utilitzant diferents estratègies de desplegament i centrant l'atenció en els sistemes d' antenes distribuïdes (DAS). A més, es proposa un algoritme de precodificació híbrida distribuïda per a DAS, i s'avaluen i comparen les seues prestacions amb les de altres algoritmes. Per últim, s'investiga l'impacte de les limitacions pràctiques i altres deficiències introduïdes per l'ús de dispositius no ideals en les prestacions de tots els esquemes anteriors. Finalment, l' estudi de les UDNs es completa amb l'anàlisi de la seua principal limitació, el nivell creixent d'interferència entre cel·les. Per tractar aquest problema, es proposa un algoritme de control d'interferències basat en la partició de recursos. Les prestacions de l'algoritme proposat s'avaluen i comparen amb les d'altres tècniques d'assignació de recursos. Una vegada completat aquest estudi, es pot afirmar que les UDNs tenen un gran potencial per aconseguir els ambiciosos requeriments plantejats per a la 5G. Tanmateix, sense l'ús conjunt de majors amplàries de banda, apropiades tècniques de control de la interferència i l'ús massiu d'antenes, les UDNs poden convertir-se en seriosos obstacles per als operadors mòbils. Els resultats de l'avaluació de prestacions d' aquestes tecnologies confirmen el gran augment de la capacitat de les xarxes obtingut mitjançant l'ús massiu d'antenes i la introducciGiménez Colás, S. (2017). Ultra Dense Networks Deployment for beyond 2020 Technologies [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86204TESI

Analysis of hybrid schedulers for CoMP resource allocation in LTE-Advanced SU-MIMO systems

Coordinated Multi Point transmission and reception (CoMP) has been considered as a promising technique to enhance system throughput performance by reducing inter-cell interference (ICI) in cell edge area. Past studies showed that Joint Processing (JP) transmission mode is capable to provide much better throughput performance benefits than Coordinated Scheduling/Beamforming (CS/CB) both in homogeneous and heterogeneous networks; however, the robust strategy of resource block (RB) allocation and scheduling algorithms has to be specifically designed for CoMP-JP in a MIMO-OFDMA system. In this paper, an intuitive algorithm will be investigated in order to reach the highest overall system throughput but keep same level of fairness performance at same time. We first analyze the threshold of reference signal strength to determine the operating region for CoMP-JP user selection, and then calculate the robust ratio of RB allocation for CoMP and non-CoMP users. In final stage, the hybrid schedulers adopted specifically for the unique characteristics of CoMP and non-CoMP users will be analyzed and compared. Our results show that the threshold of reference signal strength $(\lambda, \theta)$ should both be set at -1dB for CoMP operating region, and the parameter to the ratio of CoMP users should be set at $\gamma = 0.9$ for robust RB allocation

Quasi-Dynamic Frame Coordination For Ultra- Reliability and Low-Latency in 5G TDD Systems

The fifth generation (5G) mobile technology features the ultra-reliable and low-latency communications (URLLC) as a major service class. URLLC applications demand a tight radio latency with extreme link reliability. In 5G dynamic time division duplexing (TDD) systems, URLLC requirements become further challenging to achieve due to the severe and fast-varying cross link interference (CLI) and the switching time of the radio frame configurations (RFCs). In this work, we propose a quasi-dynamic inter-cell frame coordination algorithm using hybrid frame design and a cyclic-offset-based RFC code-book. The proposed solution adaptively updates the RFCs in time such that both the average CLI and the user-centric radio latency are minimized. Compared to state-of-the-art dynamic TDD studies, the proposed scheme shows a significant improvement in the URLLC outage latency, i.e., 92% reduction gain, while boosting the cell-edge capacity by 189% and with a greatly reduced coordination overhead space, limited to B-bit

A Practical Cooperative Multicell MIMO-OFDMA Network Based on Rank Coordination

An important challenge of wireless networks is to boost the cell edge performance and enable multi-stream transmissions to cell edge users. Interference mitigation techniques relying on multiple antennas and coordination among cells are nowadays heavily studied in the literature. Typical strategies in OFDMA networks include coordinated scheduling, beamforming and power control. In this paper, we propose a novel and practical type of coordination for OFDMA downlink networks relying on multiple antennas at the transmitter and the receiver. The transmission ranks, i.e.\ the number of transmitted streams, and the user scheduling in all cells are jointly optimized in order to maximize a network utility function accounting for fairness among users. A distributed coordinated scheduler motivated by an interference pricing mechanism and relying on a master-slave architecture is introduced. The proposed scheme is operated based on the user report of a recommended rank for the interfering cells accounting for the receiver interference suppression capability. It incurs a very low feedback and backhaul overhead and enables efficient link adaptation. It is moreover robust to channel measurement errors and applicable to both open-loop and closed-loop MIMO operations. A 20% cell edge performance gain over uncoordinated LTE-A system is shown through system level simulations.Comment: IEEE Transactions or Wireless Communications, Accepted for Publicatio