Los cursillos de selección profesional de la Segunda República en Cáceres. Una aproximación a las fuentes para su estudio

Aquest treball se centra en l’estudi d’un aspecte concret de la formació del professorat en perspectiva historicoeducativa, el que té a veure amb els Cursets de Selecció Professional implantats durant la Segona República española per permetre una transició efectiva entre diferents plans formatius de mestres, el del 1914 i el del 1931. Concretament, s’ofereix una aproximació heurística d’aquest fenomen a la província de Càceres, tenint a l’Escola Normal de Mestres i Mestres de la ciutat com a centre de referència. Aquesta investigació presenta com a resultats l’estat de la qüestió i les fonts de caràcter primari trobades per estudiar-lo a l’Arxiu de la Facultat de Formació del Professorat de la ciutat de Càceres (Universitat d’Extremadura). S’executa, per tant, un esforç de clarificació i categorització de dades administratives, expedients, actes, confecció de tribunals, llistats de professorat i matèries, etc. La troballa i la catalogació d’aquest tipus de documentació arxivística permetrà analitzar la viabilitat de generar futures investigacions que analitzin el desenvolupament organitzatiu i pedagògic dels Cursets, així com les peculiaritats que van haver d’assumir el professorat i l’alumnat implicat en la implementació de la reforma. A més, aquest treball obre la possibilitat d’interpretar els Cursets no només com un mecanisme formatiu d’emergència, sinó també com un espai de modernització educativa l’estudi del qual comparat amb altres províncies podria enriquir la nostra comprensió de les tensions entre innovació i tradició en la política educativa republicana.This work focuses on the study of a specific aspect of teacher training from a historical-educational perspective, which has to do with the Professional Selection Courses implemented during the Second Spanish Republic to allow an effective transition between different teacher training plans, that of 1914 and that of 1931. Specifically, a heuristic approach to this phenomenon is offered in the province of Cáceres, with the Escuela Normal for Teachers of the city as a reference center. This research presents as results the state of the art and the primary sources found for its study in the Archive of the Faculty of Teacher Training of the city of Cáceres (University of Extremadura). Therefore, an effort is made to clarify and categorize administrative data, files, minutes, preparation of tribunals, lists of teachers and subjects, etc. The discovery and cataloging of this type of archival documentation will allow us to analyze the feasibility of generating future research that analyzes the organizational and pedagogical development of the Cursillos, as well as the peculiarities that the teachers and students involved in the implementation of the reform had to assume. Furthermore, this work opens the possibility of interpreting the Courses not only as an emergency training mechanism, but also as a space for educational modernization, whose comparative study with other provinces could enrich our understanding of the tensions between innovation and tradition in Republican educational policy.Este trabajo se centra en el estudio de un aspecto concreto de la formación del profesorado en perspectiva histórico-educativa, el que tiene que ver con los Cursillos de Selección Profesional implantados durante la Segunda República española para permitir una transición efectiva entre distintos planes formativos de maestros, el de 1914 y el de 1931. Concretamente, se ofrece una aproximación heurística de este fenómeno en la provincia de Cáceres, teniendo a la Escuela Normal de Maestros y de Maestras de la ciudad como centro de referencia. Esta investigación presenta como resultados el estado de la cuestión y las fuentes de carácter primario halladas para su estudio en el Archivo de la Facultad de Formación del Profesorado de la ciudad de Cáceres (Universidad de Extremadura). Se ejecuta, por tanto, un esfuerzo de clarificación y categorización de datos administrativos, expedientes, actas, confección de tribunales, listados de profesorado y materias, etc. El hallazgo y catalogación de este tipo de documentación archivística permitirá analizar la viabilidad de generar futuras investigaciones que analicen el desarrollo organizativo y pedagógico de los Cursillos, así como las peculiaridades que tuvieron que asumir el profesorado y alumnado implicado en la implementación de la reforma. Además, este trabajo abre la posibilidad de interpretar los Cursillos no solo como un mecanismo formativo de emergencia, sino también como un espacio de modernización educativa cuyo estudio comparado con otras provincias podría enriquecer nuestra comprensión de las tensiones entre innovación y tradición en la política educativa republicana

The Albera as a functional unit: most outstanding natural aspects and challenges for its conservation

La serra de l’Albera representa el tram més oriental del Pirineu. La seva situació geogràfica i el seu gradient altitudinal expliquen la gran diversitat d’hàbitats i tàxons que presenta. Tot i que al llarg de les darreres dècades s’hi han desenvolupat estudis diversos, fins ara no hi ha hagut cap treball que integri tota aquesta informació per a la globalitat d’aquest sistema natural. El present estudi mostra com els hàbitats de l’Albera són un gradient continu des del cims de la muntanya fins al peu de mont. El sistema hidrològic conforma una unitat; mentre que la part més elevada és la zona de recàrrega del sistema hidrogeològic superficial i profund, la seva zona de descàrrega són les fonts, cursos fluvials i estanys, que en reben les aigües a través del sistema de fractures. En aquest treball es detallen els hàbitats i les espècies més rellevants a partir d’una revisió d’estudis previs, i també s’aporten noves dades i informació mai publicada. Així mateix, també es presenta una anàlisi d’oportunitats i barreres per a la conservació d’aquest espai. Davant el repte del canvi global, treballs de síntesi com aquest són necessaris per crear estratègies i polítiques que facilitin la preservació futura d’aquest sistema natural i la seva funcionalitat.Albera mountain range represents the easternmost section of the Pyrenees. Its geographical location and altitudinal gradient explain the great diversity of habitats and taxa it harbors. Although various studies have been conducted in this area over recent decades, no work has yet integrated all this information to encompass the entirety of this natural system. This study demonstrates how the habitats of the Albera constitute a continuous gradient from mountain summits to foothills. The hydrological system forms a functional unit; while the uppermost part serves as the recharge zone for both superficial and deep hydrogeological systems, the discharge areas include springs, rivers, and ponds, which receive water through a fracture system. This work details the most significant habitats and species, drawing on a review of previous studies and the contribution of new, unpublished data and information. Additionally, it presents an analysis of opportunities and barriers for the conservation of this area. Faced with the challenge of global change, synthesis works such as this are essential to develop strategies and policies that facilitate the future preservation of this natural system and its functionality

Nuevas citas para el género Myrmoxenus Ruzsky, 1902 en la península Ibérica (Hymenoptera: Formicidae)

El gènere de formigues paràsites socials Myrmoxenus es distribueix per l’oest Paleàrtic i comprèn una dotzena d’espècies, cinc de les quals es troben a la península Ibèrica (M. algerianus, M. bernardi, M. kraussei, M. ravouxi i M. stumperi), sent la segona considerada fins a fa poc un endemisme. Es presenten les primeres cites de M. ravouxi per a Albacete, Lleida i Palència, de M. stumperi per a Lleó i de M. kraussei per Albacete, ampliant la presència del gènere a la serralada Cantàbrica, al nord-oest peninsular i a Castilla-La Mancha. A més, es presentes les segones citacions per a M. algerianus a une altres localitats de Jaén. S’aporten imatges detallades i dades biomètriques dels individus estudiats, així com un mapa de distribució actualitzat per a totes les espècies ibèriques.The genus of social parasitic ants Myrmoxenus is distributed throughout the western Palearctic and comprises a dozen species, five of which are found in the Iberian Peninsula (M. algerianus, M. bernardi, M. kraussei, M. ravouxi and M. stumperi), the second one was considered endemic until recently. The first records of M. ravouxi for Albacete, Lleida and Palencia, of M. stumperi for León and of M. kraussei for Albacete are presented, extending the presence of the genus to the Cantabrian mountain range and the northwest of the peninsula and to Castilla-La Mancha. M. algerianus is recorded for second time in Iberia in other two localities from Jaén. Detailed images and biometric data of the studied individuals are provided, as well as an updated distribution map.El género de hormigas parásitas sociales Myrmoxenus se distribuye por el oeste Paleártico y comprende una docena de especies, de lascuales cinco se encuentran en la península Ibérica (M. algerianus, M. bernardi, M. kraussei, M. ravouxi y M. stumperi), siendo la segunda considerada hasta hace poco endémica. Se presentan las primeras citas de M. ravouxi para Albacete, Lleida y Palencia, de M. stumperi para León y de M. kraussei para Albacete, ampliando la presencia del género a la cordillera Cantábrica y el noroeste peninsular y a Castilla-La Mancha. Además, se presentan las segundas citas peninsulares para M. algerianus en otras localidades de Jaén. Se aportan imágenes detalladas y datos biométricos de los individuos estudiados, así como un mapa de distribución actualizado para todas las especies ibéricas