Terminàlia parla amb Maria del Carme Llasat Botija, experta en física atmosfèrica i riscos climàtics

Maria del Carme Llasat Botija (Barcelona, 1959)   Maria del Carme Llasat Botija és catedràtica de Física de l’Atmosfera en el Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB). Doctora en Ciències Físiques per la UB, la seva investigació se centra en l’estudi dels riscos naturals d’origen meteorològic i l’impacte que hi té el canvi climàtic, així com en la millora de la sensibilització ciutadana i la resiliència davant els esdeveniments extrems. Dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), amb el qual realitza també una rellevant activitat de divulgació, com a part de la Comissió de Divulgació de la UB. En l’actualitat és membre dels comitès directius dels programes HYMEX i MedECC i els comitès científics de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i de l’Agència Adour-Garonne, entre d’altres, i participa, a més, en altres comitès internacionals, com ara Panta Rhei Working Group Changes in Flood Risk. Va ser presidenta de la Secció de Perills Naturals de la European Geophysical Society, editora en cap de la revista Natural Hazards and Earth System Science i coordinadora internacional del grup de treball Heavy Rains del programa AMHY/FRIEND de la UNESCO. Actualment lidera el Grup d’Impacte Social del projecte internacional HYMEX i forma part del consell editorial de diverses revistes científiques. Ha participat en més de vuitanta projectes d’investigació i en la revisió de nombrosos treballs i projectes científics nacionals i internacionals, inclosos els últims quatre informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC). Ha publicat prop de dos-cents articles (un centenar en revistes indexades) i capítols de llibre. Coordina el Grup de Recerca de Meteorologia, reconegut com a Grup de Qualitat per la Generalitat de Catalunya, i, a més de la docència impartida en el grau de Físiques i els màsters de Meteorologia i de Ciència i Gestió Integral de l’Aigua, és cocoordinadora del Màster de Climatologia Aplicada i Mitjans de Comunicació de la UB. Ha dirigit una quinzena de tesis doctorals i una cinquantena de treballs de recerca de tercer cicle

Nuevos datos sobre la distribución de la garrapata Hyalomma lusitanicum (Acari, Ixodidae) en Cataluña

S’aporten els resultats de diversos mostrejos realitzats entre el 2023 i el 2024 per a la detecció de la paparra Hyalomma lusitanicum a Catalunya. S’ha detectat a 70 nous municipis de les províncies de Barcelona i Tarragona que, sumats als 31 en què s’havia detectat el 2022, ascendeixen a 101. També s’aporten dos registres de Hyalomma marginatum a la província de Girona.The results of various samplings carried out between 2023 and 2024 for the detection of the Hyalomma lusitanicum tick in Catalonia are provided. It has been detected in 70 new municipalities in the provinces of Barcelona and Tarragona, which, added to the 31 in which it was detected in 2022, amount to 101. Two records of Hyalomma marginatum in the province of Gerona are also provided

Communicating Science in Times of Climate Emergency

L’informe recent de Copernicus alerta que ja hem superat 1,5 °C d’escalfament global, un fet que exigeix una resposta comunicativa eficaç i responsable. En aquest context, el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) destaca per la seva tasca pionera en comunicació científica, amb un equip multidisciplinari que adapta els missatges a diferents perfils socials per fer comprensible i rellevant la crisi climàtica. Des de projectes educatius com Desfake Clima, que promou la detecció de desinformació entre adolescents, fins a Esfera Climàtica, que forma investigadores com a portaveus per als mitjans, el CREAF aposta per la divulgació com a eina de connexió social. També impulsa la ciència ciutadana amb iniciatives com Alerta Forestal o Ritme Natura, i col·labora amb creadors de continguts i artistes per ampliar l’impacte i humanitzar els missatges. Aquest enfocament integral demostra que comunicar bé la ciència és fonamental per fer front als reptes ambientals actuals i mobilitzar la societat.The recent Copernicus report warns that we have already surpassed 1.5 °C of global warming—an alarming milestone that calls for an effective and responsible communication response. In this context, CREAF (Centre for Ecological Research and Forestry Applications) stands out for its pioneering work in science communication, supported by a multidisciplinary team that tailors messages to diverse social profiles to make the climate crisis understandable and relevant. From educational projects like Desfake Clima, which helps teenagers detect misinformation, to Esfera Climàtica, which trains female researchers as media spokespersons, CREAF embraces science outreach as a tool for social connection. The centre also promotes citizen science through initiatives such as Alerta Forestal and RitmeNatura, and collaborates with artists and content creators to expand impact and humanize messages. This holistic approach demonstrates that effective science communication is essential to addressing today’s environmental challenges and mobilizing society

The use of Catalan in the X accounts of Diari de Balears and the public radio and TV stations of the Balearic Islands: An analysis of frequency of use and linguistic correctness

L’estudi de l’ús de la llengua catalana a les xarxes socials ha estat un focus d’interès entre els filòlegs, els sociòlegs i els comunicadors des de fa més d’una dècada, ja que l’ús de la llengua en l’esfera digital es pot interpretar com un indicador de la seva salut. Aquest estudi analitza de manera qualitativa i exploratòria com dos perfils de la plataforma X dels mitjans de comunicació de les Illes Balears, IB3 i el Diari de Balears, adeqüen els seus usos lingüístics a les formes pròpies de les Balears i, també, amb quina freqüència publiquen en català, amb quin grau de correcció i finalment quina viralitat obtenen. Els resultats permeten ser optimistes amb la presència de la varietat dialectal de les Balears en l’àmbit digital, perquè els dos mitjans publiquen la totalitat dels missatges analitzats en llengua catalana, principalment IB3 —en què destaca el lèxic propi de les Illes—, i tots dos amb una bona correcció lingüística. Ara bé, cap dels dos mitjans té una elevada viralitat a la plataforma X.Studying the use of the Catalan language on the social media has been a focus of interest among philologists, sociologists and communicators for over a decade, since a language’s use in the digital sphere can be interpreted as an indicator of its health. This study is a qualitative, exploratory analysis of the way two profiles of the Balearic Islands media, IB3 and Diari de Balears adapt their language uses to the Balearic Islands’ local forms on the X platform. It also examines how often they post in Catalan, the degree of correctness of those posts and whether the posts go viral. The results allow for some optimism, given the presence of the Balearic dialectal variety in the digital world, because the two media posted all the messages analysed in Catalan, primarily IB3, which mainly uses the Balearic Islands lexicon and whose posts are linguistically correct. However, neither of the media’s posts go viral very often

Fragments of a manuscript of the Bible attributed to Bonifaci Ferrer. Comparison with the text printed in 1478

La Bíblia Valenciana o Bíblia del segle XV, impresa l’any 1478, es va basar en una versió atribuïda a Bonifaci Ferrer que va ser corregida principalment pel convers Daniel Vives a les ordres de l’inquisidor Jaume Borrell. A part d’un full conservat a Nova York d’un dels exemplars impresos i de la reedició del Saltiri a Barcelona per Nicolau Spindeler cap al 1480, conservat en un exemplar a París, diversos fragments s’han considerat representants de la Bíblia de Bonifaci Ferrer per les característiques lingüístiques (extrema fidelitat o calc del llatí). En aquest article es publiquen dos nous fragments, trobats els anys 2011-2012 a l’Archivo Nacional de Madrid, pertanyents a una bíblia de luxe de gran format. Un dels dos conté text dels Salms, la qual cosa permet la comparació amb el Saltiri de la Bíblia impresa, reeditat a Barcelona cap al 1480. De la comparació es dedueix que aquests fragments formen part de la Bíblia atribuïda a Bonifaci Ferrer per la seva gairebé total coincidència amb el text imprès. La comparació també permet veure quina mena de correccions s’introduïren en el text de Bonifaci Ferrer en preparar-lo per a la impressió.Printed in the year 1478, the Valencian Bible, or 15th-century Bible, was based on a version attributed to Bonifaci Ferrer, which was mainly corrected by the convert Daniel Vives, under the orders of the inquisitor Jaume Borrell. Based on a sheet (kept in New York) from one of the printed copies of the Valencian Bible, and on the Bible’s psalter, which Nicolau Spindeler reprinted in Barcelona in around 1480 (a copy of which is kept in Paris), various fragments of manuscripts have been deemed representative of Bonifaci Ferrer’s Bible due to their linguistic traits (extreme faithfulness to or calquing of the Latin text). This article presents two new fragments, found in the National Historical Archive in Madrid in the years 2011-2012, which come from a large, deluxe Bible. One of the two contains text from the Book of Psalms, allowing a comparison with the aforementioned reprinted psalter to be carried out. Through that comparison, it has been deduced that the two fragments are part of the Bible attributed to Bonifaci Ferrer, as they are almost identical to the printed text. The comparison has also provided an insight into what kind of corrections were made to Bonifaci Ferrer’s text when it was being prepared for printing