33 research outputs found

    Clinical Outcomes of a Zika Virus Mother-Child Pair Cohort in Spain

    Get PDF
    BACKGROUND: Zika virus (ZIKV) infection has been associated with congenital microcephaly and other neurodevelopmental abnormalities. There is little published research on the effect of maternal ZIKV infection in a non-endemic European region. We aimed to describe the outcomes of pregnant travelers diagnosed as ZIKV-infected in Spain, and their exposed children. METHODS: This prospective observational cohort study of nine referral hospitals enrolled pregnant women (PW) who travelled to endemic areas during their pregnancy or the two previous months, or those whose sexual partners visited endemic areas in the previous 6 months. Infants of ZIKV-infected mothers were followed for about two years. RESULTS: ZIKV infection was diagnosed in 163 PW; 112 (70%) were asymptomatic and 24 (14.7%) were confirmed cases. Among 143 infants, 14 (9.8%) had adverse outcomes during follow-up; three had a congenital Zika syndrome (CZS), and 11 other potential Zika-related outcomes. The overall incidence of CZS was 2.1% (95%CI: 0.4-6.0%), but among infants born to ZIKV-confirmed mothers, this increased to 15.8% (95%CI: 3.4-39.6%). CONCLUSIONS: A nearly 10% overall risk of neurologic and hearing adverse outcomes was found in ZIKV-exposed children born to a ZIKV-infected traveler PW. Longer-term follow-up of these children is needed to assess whether there are any later-onset manifestations

    The challenge of the laboratory diagnosis in a confirmed congenital Zika virus syndrome in utero: A case report

    Get PDF
    Introduction: Zika virus (ZIKV) has caused one of the most challenging global infectious epidemics in recent years because of its causal association with severe microcephaly and other congenital malformations. The diagnosis of viral infections usually relies on the detection of virus proteins or genetic material in clinical samples as well as on the infected host immune responses. Serial serologic testing is required for the diagnosis of congenital infection when diagnostic molecular biology is not possible. Patient concerns: A 2-year-old girl, born to a mother with confirmed ZIKV infection during pregnancy, with a confirmed ZIKV infection in utero, showed at birth a severe microcephaly and clinical characteristics of fetal brain disruption sequence compatible with a congenital ZIKV syndrome (CZS). Diagnosis: ZIKV-RNA and ZIKV-IgM serological response performed at birth and during the follow-up time tested always negative. Serial serologic ZIKV-IgG tests were performed to assess the laboratory ZIKV diagnosis, ZIKV-IgG seroreversion was observed at 21 months of age. ZIKV diagnosis of this baby had to be relied on her clinical and radiological characteristics that were compatible with a CZS. Interventions: The patient was followed-up as per protocol at approximately 1, 4, 9, 12, 18–21, and 24 months of age. Neurological, radiological, audiological, and ophthalmological assessment were performed during this period of time. Prompt rehabilitation was initiated to prevent potential adverse long-term neurological outcomes. Outcomes: The growth of this girl showed a great restriction at 24 months of age with a weight of 8.5 kg (−2.5 z-score) and a head circumference of 40.5 cm (−4.8 z-score). She also had a great neurodevelopmental delay at the time of this report. Conclusion: We presume that as a consequence of prenatal ZIKV infection, the fetal brain and other organs are damaged before birth through direct injury. Following this, active infection ends during intrauterine life, and as a consequence the immune system of the infant is unable to build up a consistent immune response thereafter. Further understanding of the mechanisms taking part in the pathogenesis of ZIKV congenital infection is needed. This finding might change our paradigm regarding serological response in the ZIKV congenital infection

    Protocolo de cribado, diagnóstico y tratamiento de la enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos

    Get PDF
    Malaltia de Chagas; Dones embarassades llatinoamericanes; Salut maternoinfantilEnfermedad de Chagas; Mujeres embarazadas latinoamericanas; Salud maternoinfantilChagas disease; Latin american pregnant women; Maternal and child healthLa malaltia de Chagas (MCH) continua sent un problema important de salut pública. L’OMS estima que en el món hi ha 8 milions de persones infectades per Trypanosoma cruzi, la majoria a l’Amèrica Llatina. En països no endèmics, com és el cas del nostre entorn, l’MCH s’observa en persones infectades que provenen de països endèmics o en infants nascuts en països no endèmics, però la mare dels quals ha estat infectada (transmissió congènita). A Catalunya, per tal de fer el control i la vigilància de l’MCH, l’any 2010 es va posar en marxa el Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya, coordinat pel Departament de Salut i que inclou el diagnòstic, el control, el seguiment i el tractament de l’MCH congènita dirigits a les dones embarassades i als seus fills. En el marc del Programa, es va elaborar el Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills, que es va editar el 2010. Aquest document va ser fruit de l’esforç conjunt de professionals sanitaris experts en la malaltia, de diferents societats científiques i de professionals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Grup de Treball de Països No Endèmics i del Departament de Control de Malalties Tropicals Oblidades de l’OMS. El Protocol que es presenta, a més d’incloure les mateixes línies que la primera edició, disposa d’actualitzacions de diferents aspectes clínics, de diagnòstic i de vigilància epidemiològica basats en l’experiència i l’evidència observades durant aquests vuit anys del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya. Durant aquests darrers anys, s’ha reforçat la perspectiva de salut pública en el Programa, en el qual han participat un gran nombre de professionals de la xarxa assistencial i agents comunitaris de salut amb l’objectiu de reduir l’efecte de la transmissió vertical de l’MCH a Catalunya. La primera part del document recull les característiques clíniques de l’MCH que, encara que és d’aparició relativament recent en el nostre entorn, gràcies a la informació facilitada tant en l’àmbit sanitari com en l’àmbit comunitari durant els últims anys, ha deixat de ser una malaltia oblidada i desconeguda a Catalunya. En els darrers anys, els avenços i l’experiència en el nostre entorn en el diagnòstic de l’MCH ens han fet arribar a un consens sobre la utilització de mètodes directes moleculars, tal com es descriu en aquest Protocol. Així mateix, la concreció de dades epidemiològiques sobre prevalença d’infecció i incidència de casos de la malaltia ha millorat molt gràcies a la vigilància i notificació de dades recollides en el marc del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya pels professionals que formen part del Grup de Treball de la Malaltia de Chagas Congènita. En aquest aspecte i per tal de millorar-ne el control s’han incorporat els metges de família i salut comunitària, ja que són uns dels professionals clau que es troben més propers als pacients. Un aspecte fonamental que es desprèn d’aquest document i del funcionament del Programa és la multidisciplinarietat. El repte del sistema de salut i de la vigilància de la salut pública és la coordinació i el treball dels professionals de diferents àmbits sanitaris, com poden ser els ginecòlegs, els microbiòlegs, els llevadors, els pediatres d’atenció primària i hospitalària, els metges de família i salut comunitària, el personal d’infermeria, els infectòlegs, els epidemiòlegs i els agents de salut comunitària que treballen de manera conjunta per a l’assoliment de l’objectiu plantejat. El present Protocol constitueix un document eminentment pràctic, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la dona embarassada. A partir d’aquest Protocol s’espera també aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos d’MCH en la població pediàtrica, nadons i altres fills a Catalunya, amb l’objectiu últim de millorar la salut maternoinfantil a Catalunya.La enfermedad de Chagas (ECH) sigue siendo un problema importante de salud pública. La OMS estima que en el mundo hay 8 millones de personas infectadas por Trypanosoma cruzi, la mayoría en América Latina. En países no endémicos, como es el caso de nuestro entorno, la ECH se observa en personas infectadas que provienen de países endémicos o en niños nacidos en países no endémicos, pero cuya madre ha sido infectada (transmisión congénita). En Cataluña, para hacer el control y la vigilancia de la ECH, en 2010 se puso en marcha el Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña, coordinado por el Departamento de Salud y que incluye el diagnóstico, el control, el seguimiento y el tratamiento de la ECH congénita dirigidos a las mujeres embarazadas y a sus hijos. En el marco del Programa, se elaboró el Protocolo de cribado y diagnóstico de enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos, que se editó en 2010. Este documento fue fruto del esfuerzo conjunto de profesionales sanitarios expertos en la enfermedad, de diferentes sociedades científicas y de profesionales del Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, con el apoyo del Grupo de Trabajo de Países No Endémicos y del Departamento de Control de Enfermedades Tropicales Olvidadas de la OMS. El Protocolo que se presenta, además de incluir las mismas líneas que la primera edición, dispone de actualizaciones de diferentes aspectos clínicos, de diagnóstico y de vigilancia epidemiológica basados en la experiencia y la evidencia observadas durante estos ocho años del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña. Durante estos últimos años, se ha reforzado la perspectiva de salud pública en el Programa, en el que han participado un gran número de profesionales de la red asistencial y agentes comunitarios de salud con el objetivo de reducir el efecto de la transmisión vertical del ECH en Cataluña. La primera parte del documento recoge las características clínicas de la ECH que, aunque es de aparición relativamente reciente en nuestro entorno, gracias a la información facilitada tanto en el ámbito sanitario como en el ámbito comunitario durante los últimos años, ha dejado de ser una enfermedad olvidada y desconocida en Cataluña. En los últimos años, los avances y la experiencia en nuestro entorno en el diagnóstico de la ECH nos han hecho llegar a un consenso sobre la utilización de métodos directos moleculares, tal como se describe en el presente Protocolo. Asimismo, la concreción de datos epidemiológicos sobre prevalencia de infección e incidencia de casos de la enfermedad ha mejorado mucho gracias a la vigilancia y notificación de datos recogidos en el marco del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña por los profesionales que forman parte del Grupo de Trabajo de la Enfermedad de Chagas Congénita. En este aspecto y para mejorar su control se han incorporado los médicos de familia y salud comunitaria, ya que son unos de los profesionales clave que se encuentran más cercanos a los pacientes. Un aspecto fundamental que se desprende de este documento y del funcionamiento del Programa es la multidisciplinariedad. El reto del sistema de salud y de la vigilancia de la salud pública es la coordinación y el trabajo de los profesionales de diferentes ámbitos sanitarios, como pueden ser ginecólogos, microbiólogos, comadrones, pediatras de atención primaria y hospitalaria, médicos de familia y salud comunitaria, personal de enfermería, infectólogos, epidemiólogos y agentes de salud comunitaria que trabajan de manera conjunta para el logro del objetivo planteado. El presente Protocolo constituye un documento eminentemente práctico, mediante el cual los profesionales sanitarios disponen de los elementos esenciales para la realización del cribado en la mujer embarazada. A partir de este Protocolo se espera también conseguir la detección y el tratamiento precoz de los casos de ECH en la población pediátrica, bebés y otros hijos en Cataluña, con el objetivo último de mejorar la salud maternoinfantil en Cataluña.Chagas disease (CHD) continues to be a major public health problem. The WHO estimates that there are 8 million people in the world infected with Trypanosoma cruzi, the majority in Latin America. In non-endemic countries, as is the case in our environment, CHD is seen in infected people who come from endemic countries or children born in non-endemic countries, but whose mother has been infected (congenital transmission). In Catalonia, in order to control and monitor the CHD, in 2010 the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia was launched, coordinated by the Department of Health and includes diagnosis, control, follow-up and treatment of congenital CHD directed at pregnant women and their children. Within the framework of the Program, the Protocol for the Screening and Diagnosis of Chagas' Disease in Latin American pregnant women and their children was prepared, which was published in 2010. This document was the result of the joint effort of health professionals who are experts in the disease, of different scientific societies and professionals of the Department of Health of the Government of Catalonia, with the support of the Working Group of Non-endemic Countries and the Department of Control of Forgotten Tropical Diseases of WHO. The Protocol that is presented, in addition to including the same lines as the first edition, has updates on different clinical, diagnostic and epidemiological surveillance aspects based on the experience and evidence observed during these eight years of the Prevention and Control Program. Congenital Chagas disease in Catalonia. During these last years, the perspective of public health in the Program has been reinforced, in which a large number of professionals of the health care network and community health agents have participated with the aim of reducing the effect of the vertical transmission of CHD in Catalonia. The first part of the document includes the clinical characteristics of the CHD that, although it is relatively recent in our environment, thanks to the information provided both in the health field and in the community in recent years, has ceased to be a disease forgotten and unknown in Catalonia. In recent years, the advances and experience in our environment in the diagnosis of CHD have led us to reach a consensus on the use of direct molecular methods, as described in this Protocol. Likewise, the specification of epidemiological data on prevalence of infection and incidence of cases of the disease has improved greatly thanks to the monitoring and reporting of data collected within the framework of the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia by professionals. that are part of the Working Group on Congenital Chagas Disease. In this aspect and to improve their control, family doctors and community health have been incorporated, since they are one of the key professionals who are closest to patients. A fundamental aspect that emerges from this document and the operation of the Program is multidisciplinarity. The challenge of the health system and public health surveillance is the coordination and work of professionals from different health areas, such as gynecologists, microbiologists, midwives, pediatricians of primary and hospital care, family physicians and community health , nurses, infectious disease specialists, epidemiologists and community health workers who work together to achieve the stated objective. This Protocol is an eminently practical document, through which health professionals have the essential elements for carrying out screening in pregnant women. Based on this Protocol, it is also expected to achieve the detection and early treatment of cases of CHD in the pediatric population, babies and other children in Catalonia, with the ultimate goal of improving maternal and child health in Catalonia

    Microwave-induced covalent functionalization of few-layer graphene with arynes under solvent-free conditions

    Get PDF
    A non-conventional modification of exfoliated few-layer graphene (FLG) with different arynes under microwave (MW) irradiation and solvent-free conditions is reported. The described approach allows reaching fast, efficient and mild covalent functionalization of FLG

    Epidemiology of congenital chagas disease 6 years after implementation of a public health surveillance system, Catalonia, 2010 to 2015

    Get PDF
    Background: Chagas disease is endemic in Latin America and affects 8 million people worldwide. In 2010, Catalonia introduced systematic public health surveillance to detect and treat congenital Chagas disease. Aim: The objective was to evaluate the health outcomes of the congenital Chagas disease screening programme during the first 6 years (2010-2015) after its introduction in Catalonia. Methods: In a surveillance system, we screened pregnant women and newborns and other children of positive mothers, and treatedChagas-positive newborns and children. Diagnosis was confirmed for pregnant women and children with two positive serological tests and for newborns with microhaematocrit and/or PCR at birth or serology at age 9 months. Results: From 2010 to 2015, the estimated screening coverage rate increased from 68.4% to 88.6%. In this period, 33,469 pregnant women were tested for Trypanosoma cruzi and 937 positive cases were diagnosed. The overall prevalence was 2.8 cases per 100 pregnancies per year (15.8 in Bolivian women).We followed 82.8% of newborns until serological testing at age 9-12 months and 28 were diagnosed withChagas disease (congenital transmission rate: 4.17%). Of 518 siblings, 178 (34.3%) were tested and 14 (7.8%) were positive for T. cruzi. Having other children with Chagas disease and the heart clinical form of Chagas disease were maternal risk factors associated with congenital T. cruzi infection (p < 0.05). Conclusion: The increased screening coverage rate indicates consolidation of the programme in Catalonia. The rate of Chagas disease congenital transmission in Catalonia is in accordance with the range in non-endemic countries
    corecore