Postoperatorio del paciente pediátrico trasplantado renal

El trasplante renal es la modalidad de tratamiento sustitutivo que mejores resultados proporciona a niños afectos de insuficiencia renal crónica terminal, aunque no está exenta de una importante morbilidad y mortalidad. Se describen el protocolo para el postoperatorio adoptado en nuestro centro: monitorazación y soporte, variantes inmunopresoras, exploraciones complementarias, y las diversas complicaciones que pueden aparecer después del trasplante

Trasplantament renal pediàtric: experiència a l'Hospital Clínic de Barcelona

Resum Introducció. Amb la introducció de la ciclosporina A, el pronòstic dels trasplantaments d'òrgans ha variat radicalment. En aquest estudi es revisa el trasplantament renal pediàtrica des del punt de vista d'una UCIP centrada en la problemática postoperatória i en els resultats finals. Material i mètodes. Es revisen 27 trasplantaments renals que es van fer entre el 1986 i el 1994, la gran majoria entre els 10 i els 14 anys, amb un rang de 4 a 20 anys. Resultats. Quant a l'etiologia de la IRC: 8 casos de malformació quística, 6 de quadres amb patologia intersticial, 4 heredofamiliars i glomerulars i els 5 restants sistèmics o congènits. Tres quartes parts deis pacients (el 78%) ja estaven en diàlisi. Es va detectar risc immunológic elevat (presència l'anticossos limfocitotóxics o retrasplantacions) en el 38%. En l'evolució postoperatória immediata destaquen com a complicacions: un cas de trombosi renal i dos esclats renals; a curt termini es va detectar un rebuig en 16 casos i necrosi tubular aguda en 5, i van necessitar diàlisi el 18% del total. Als 5 anys la supervivència de l'empelt va ser del 78% i la del pacient del 100%. Conclusions. Comparant aquestes darreres dades amb registres similars nacionals, europeus i americans, s'han obtingut uns resultats equiparables

Trasplantament renal pediàtric: experiència a l'Hospital Clínic de Barcelona

Resum Introducció. Amb la introducció de la ciclosporina A, el pronòstic dels trasplantaments d'òrgans ha variat radicalment. En aquest estudi es revisa el trasplantament renal pediàtrica des del punt de vista d'una UCIP centrada en la problemática postoperatória i en els resultats finals. Material i mètodes. Es revisen 27 trasplantaments renals que es van fer entre el 1986 i el 1994, la gran majoria entre els 10 i els 14 anys, amb un rang de 4 a 20 anys. Resultats. Quant a l'etiologia de la IRC: 8 casos de malformació quística, 6 de quadres amb patologia intersticial, 4 heredofamiliars i glomerulars i els 5 restants sistèmics o congènits. Tres quartes parts deis pacients (el 78%) ja estaven en diàlisi. Es va detectar risc immunológic elevat (presència l'anticossos limfocitotóxics o retrasplantacions) en el 38%. En l'evolució postoperatória immediata destaquen com a complicacions: un cas de trombosi renal i dos esclats renals; a curt termini es va detectar un rebuig en 16 casos i necrosi tubular aguda en 5, i van necessitar diàlisi el 18% del total. Als 5 anys la supervivència de l'empelt va ser del 78% i la del pacient del 100%. Conclusions. Comparant aquestes darreres dades amb registres similars nacionals, europeus i americans, s'han obtingut uns resultats equiparables

Sindrome de regresión caudal

El síndrome de regresión caudal o de agenesia sacra se caracteriza por un déficit funcional de los esfínteres y de la muscultatura de los miembros inferiores. Se suele asociar con otras malformaciones, como son las esqueléticas, genitourinarias y del tracto intestinal. La diabetes mellitus materna es uno de los factores predisponentes más destacados. Aquí se presenta un caso de síndrome de regresión caudal con insufiencia renal secundaria a la uropatía malformativa asociada. Se comentan los disrarfismos espinales ocultos y el síndrome de Vater