A l’entorn de la ironia de situació i la comèdia burgesa: el cas de «La llotja», de Josep M. Millàs-Raurell

Resum: En aquest article ens aproximem als usos de la ironia de situació en la construcció de la comèdia burgesa dels anys vint del segle XX, i perfer-ho agafarem com a text de referència la peça La llotja (1928), de J. M. Millàs-Raurell. Ara bé, l’itinerari d’anàlisi que hi plantegem partirà de la consideració de la comèdia burgesa com un dels models escènics de més difusió, el qual té en la producció dramàtica de Carles Soldevila un referent essencial, representada en aquest article per Bola de neu (1927). Tot seguit, passarem a l’objecte central de la nostra anàlisi, La llotja, peça que posarem en relació amb la construcció de Soldevila per veure fins a quin punt hi trobem els mateixos recursos o no. Fruit d’aquesta comparació plantejarem, finalment, la possibilitat de fer una lectura de l’obra de Millàs-Raurell en termes d’ironia hipertextual.Paraules clau: J. M. Millàs-Raurell, comèdia burgesa, La llotja, ironia de situació, ironia hipertextual.Abstract: In this paper we address the uses of irony of situation in the construction of 1920s bourgeois comedy, taking as a reference text J. M. Millàs-Raurell’s piece La llotja (1928). Our analysis starts by considering bourgeois comedy as one of the most widespread forms of theatre, with an essential referent in Carles Soldevila’s dramatic production, represented in this paper by Bola de neu (1927). We then move on to the central object of our analysis, La llotja, which can be related to Soldevila’s work in order to ascertain the extent to which the same devices can be found. As a result of this comparison, the possibility of reading Millàs-Raurell’s work in terms of hypertextual irony is explored.Key words: J. M. Millàs-Raurell, bourgeois comedy, La llotja, irony of situation, hypertextual irony

Els creadors de ficcions damunt l'escena:: del teatre autobiogràfic a l'autobiografia escènica

Aquest article se centra en modalitats diferents de construcció de l’obra teatral que tenen com a base una relació explícita, amb major o menor grau, entre el creador i la ficció: teatre autobiogràfic, teatre autoficcional i autobiografia escènica. Veurem com aquesta relació es fa present en el procés de recepció a través de diferents mecanismes, especialment a partir de paratextos, i com permet activar pactes de lectura entre obra i receptor de tarannà divers. En concret, aquest acostament a la metaficció autobiogràfica en el teatre contemporani es desenvolupa a partir de l’anàlisi de tres obres: «Indian summer» (1987), de Rodolf Sirera, «Currículum» (1994), de Pasqual Alapont i Carles Alberola, i «Com a pedres» (2006), de la companyia El pont flotant

La contribució de Carles Salvador al "teatre valencià"

From 1915 to the postwar years, Caries Salvador wrote over a dozen plays, some of which were left unpublished, and others which were never brought to the stage. Comedies, comic interludes and a miracle story about Saint Vicent make up this group of texts. Roselló analyzes them in detail

L'anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents

Aquest article aborda l’anàlisi del teatre per a infants i adolescents aplicat a textos dramàtics editats. El plantejament d’anàlisi presentat té com punt de partida bàsic la consideració del teatre com una interacció escènica, amb la voluntat de desenvolupar un tipus d’anàlisi que done compte del model de construcció escènica i, fins i tot, d’una concepció de l’acte teatral destinat a infants i a adolescents

Cap a una cronologia dels models teatrals de Pedrolo

This article scans Pedrolo's dramatic oeuvre starting from the comparative analysis of story-line and thematic aspects, characters, space and time. The final ambition is to emphasize the fact that three periods may be defined: early theatrical experiments (1954-1956), central production (1957-1963) and the last plays (1966-1977), that respond to different theatrical models

Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral

This article aims to study the independent Valencian drama (1968-1978) especially the activity of the groups who work with the Catalan language. In the first part there is a review of the development of this movement, centered above all on the relationship that these groups had with the Valencian drama tradition. The second part reviews the most remarkable dramatists and groups of the period: Josep Lluís Sirera, Rodolf Sirera, Manuel Molins and the Group 49, Pluja Teatre and Juli Leal and Carnestoltes

Ironia i metadiscurs en el teatre català actual, a propòsit d'Elsa Schneider, de Sergi Belbel

This article has as its goal to analyze the dramatic text «Elsa Schneider» (1987), by Sergi Belbel, starting from the concept of irony of contrast between text and context of communication. This ironic resource is conveyed through the different composition of the three sequences of monologues in which the work is structured. With this resource the author offers an approach to a metadiscursive subject matter which revolves around scenic communication and theatrical genres