Promoure la sostenibilitat en l'educació a partir de l'aproximació interactiva al professorat. Un primer intent a la UPC

Els dos Plans de Medi Ambient desenvolupats a la UPC durant els darrers anys (1996-2001 i 2002-2005) han posat l’accent en l’ambientalització curricular de les assignatures i en la seva avaluació posterior. Amb l’aprovació del Pla UPC Sostenible 2015,el Centre per a la Sostenibilitat ha optat per incentivar el debat al si de la UPC, analitzar quins reptes per a la innovació planteja el DS i com aquests afecten les nostres disciplines.Peer Reviewe

Els Campus com a laboratoris vius de sostenbilitat

En la voluntat de progressar cap a una UPC Sostenible el 2015 la utilització del concepte de Laboratoris vius és un enfocament emergent. En aquest sentit, en els darrers anys s’ha traçat una nova línia d’actuació a la UPC orientada a considerar els campus universitaris com a ecosistemes on desenvolupar un nou model de recerca. Aquesta aproximació tracta d’apropar-se als problemes i/o reptes als que s’enfronta la universitat tenint en compte els membres que la conformen (el que s’anomena la comunitat de l’ecosistema, emprant termes d’ecologia). Aquest nou model, més enllà de considerar els campus (o les unitats més petites com són els edificis universitaris) com a camp experimental on aplicar unes metodologies d’estudi determinades, aprofundeix en el convenciment que la comunitat universitària esdevé un actor clau en la generació de coneixement. Complementàriament, aquest enfocament s’orienta a l’acció i a la transformació social, per la qual cosa pren encara més valor la implicació i participació dels membres de la comunitat universitària en el procés. A partir dels projectes desenvolupats fins al moment els aprenentatges assolits ja aporten llum sobre algunes qüestions: - Aprofitar el concepte de laboratoris vius permet conèixer i gestionar, més enllà del metabolisme del campus (consum de recursos i generació de residus), els comportaments de la comunitat que en forma part. - Donar valor a les relacions que es produeixen entre els membres de la comunitat com a estímul per a l’aprenentatge organitzatiu. - Considerar la participació com a instrument fonamental en el procés de generació de coneixement (recerca participativa) i de transformació de la realitat. En el context universitari, superar les metodologies tradicionals de recerca té un impacte en la transició de la recerca cap a la sostenibilitat. A partir de les idees que s’han identificat, la contribució que es presentarà té per objectius: (1) determinar si l’aproximació dels campus com a laboratoris vius on fer recerca acció és una força motor per a l’aprenentatge organitzatiu (2) fer una anàlisi comparada entre les diferents experiències que s’han realitzat a la UPC en l’àmbit de l’edificació i l’energia per tal d’identificar elements clau que permetin generar una metodologia de treball adaptada a la realitat universitària.Peer Reviewe

Energy saving in Spanish buildings. Two Catalonian case studies.

Aquest estudi ha estat realitzat a Chalmers University of Technology, Göteborg, Suècia, i s’engloba en el projecte d’àmbit europeu Pathways to Sustainable European Energy Systems que té per objectiu trobar camins (patwhays) que permetin una transició entre els sistemes energètics actuals i sistemes energètics sostenibles. En aquest marc, aquest Projecte Fi de Carrera (PFC) és part d’un procés que té per objectiu desenvolupar una metodologia per descriure el parc d’habitatges europeu mitjançant edificis tipus, amb la finalitat d’identificar els potencials d’estalvi energètic. En aquest context el present PFC té dos objectius. Per una banda, desenvolupar una metodologia per estimar aquests potencials d’estalvi en edificis tipus representatius del parc d’edificis d’un país, i, per altra, avaluar si el software de simulació BV2 per al càlcul de la demanda energètica d’edificis pot resultar una eina apropiada per aquesta finalitat. Per a fer-ho, s’han simulat dos edificis tipus extrets d’un estudi de l’Institut Cerdà (IC) identificat durant la recerca bibliogràfica que es dugué a terme a l’inici del projecte. La informació en relació als edificis tipus disponible en l’estudi de l’IC resultà no ser suficient per a les simulacions amb BV2, amb la qual cosa va ser necessari completar-la amb dades provinents d’altres fonts i fer suposicions en aquells casos en què no fou possible trobar-ne. Gran part d’aquest estudi s’ha centrat en identificar possibles fonts d’informació per completar les dades necessàries per a les simulacions. Tanmateix, els resultats obtinguts divergeixen considerablement dels resultats trobats en altres estudis similars. . Per aclarir les possibles causes d’aquesta divergència es realitzà un estudi de sensibilitat, que demostrà que alguns dels paràmetres per als quals calgué fer suposicions degut a la manca de dades (temperatures a l’interior de l’habitatge i permeabilitat de l’edifici) tenen un gran impacte en la demanda per a climatització. Finalment, s’estudià l’impacte en la demanda per a climatització de l’adequació de l’envolvent de l’edifici al Codi Tècnic de l’Edificació. Una de les principals conclusions d’aquest estudi és que els resultats de les simulacions mitjançant BV2 són altament sensibles a alguns paràmetres per als quals no ha estat possible trobar dades i que són molt difícils de determinar per a simulacions amb edificis tipus. La metodologia per descriure el parc d’habitatges europeu en edificis tipus, així doncs, ha de ser més desenvolupada

Energy saving in Spanish buildings. Two Catalonian case studies.

Aquest estudi ha estat realitzat a Chalmers University of Technology, Göteborg, Suècia, i s’engloba en el projecte d’àmbit europeu Pathways to Sustainable European Energy Systems que té per objectiu trobar camins (patwhays) que permetin una transició entre els sistemes energètics actuals i sistemes energètics sostenibles. En aquest marc, aquest Projecte Fi de Carrera (PFC) és part d’un procés que té per objectiu desenvolupar una metodologia per descriure el parc d’habitatges europeu mitjançant edificis tipus, amb la finalitat d’identificar els potencials d’estalvi energètic. En aquest context el present PFC té dos objectius. Per una banda, desenvolupar una metodologia per estimar aquests potencials d’estalvi en edificis tipus representatius del parc d’edificis d’un país, i, per altra, avaluar si el software de simulació BV2 per al càlcul de la demanda energètica d’edificis pot resultar una eina apropiada per aquesta finalitat. Per a fer-ho, s’han simulat dos edificis tipus extrets d’un estudi de l’Institut Cerdà (IC) identificat durant la recerca bibliogràfica que es dugué a terme a l’inici del projecte. La informació en relació als edificis tipus disponible en l’estudi de l’IC resultà no ser suficient per a les simulacions amb BV2, amb la qual cosa va ser necessari completar-la amb dades provinents d’altres fonts i fer suposicions en aquells casos en què no fou possible trobar-ne. Gran part d’aquest estudi s’ha centrat en identificar possibles fonts d’informació per completar les dades necessàries per a les simulacions. Tanmateix, els resultats obtinguts divergeixen considerablement dels resultats trobats en altres estudis similars. . Per aclarir les possibles causes d’aquesta divergència es realitzà un estudi de sensibilitat, que demostrà que alguns dels paràmetres per als quals calgué fer suposicions degut a la manca de dades (temperatures a l’interior de l’habitatge i permeabilitat de l’edifici) tenen un gran impacte en la demanda per a climatització. Finalment, s’estudià l’impacte en la demanda per a climatització de l’adequació de l’envolvent de l’edifici al Codi Tècnic de l’Edificació. Una de les principals conclusions d’aquest estudi és que els resultats de les simulacions mitjançant BV2 són altament sensibles a alguns paràmetres per als quals no ha estat possible trobar dades i que són molt difícils de determinar per a simulacions amb edificis tipus. La metodologia per descriure el parc d’habitatges europeu en edificis tipus, així doncs, ha de ser més desenvolupada

Promoure la sostenibilitat en l'educació a partir de l'aproximació interactiva al professorat. Un primer intent a la UPC

Els dos Plans de Medi Ambient desenvolupats a la UPC durant els darrers anys (1996-2001 i 2002-2005) han posat l’accent en l’ambientalització curricular de les assignatures i en la seva avaluació posterior. Amb l’aprovació del Pla UPC Sostenible 2015,el Centre per a la Sostenibilitat ha optat per incentivar el debat al si de la UPC, analitzar quins reptes per a la innovació planteja el DS i com aquests afecten les nostres disciplines.Peer Reviewe