8 research outputs found

    Protocol d'intervenció grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu/moderada a l'atenció primària

    Get PDF
    Intervenció grupal psicoeducativa; Depressió; Atenció primàriaIntervención grupal psicoeducativa; Depresión; Atención primariaPsychoeducational group intervention; Depression; Primary careAquest protocol pretén aconseguir l’homogeneïtzació de les intervencions grupals que fan els infermers/es dels diversos equips d’atenció primària que participen en l'estudi “Evaluación de la efectividad y eficiencia de un programa de enfermería de intervención grupal psicoeducativa en pacientes con trastorno depresivo leve desarrollado en los equipos de atención primaria de Barcelona Ciudad. PI07/90712” Així mateix, l’objectiu final de l’estudi és desenvolupar una nova eina d’intervenció en el tractament de les depressions lleus que es pugui utilitzar des de l’àmbit d’infermeria d’atenció primària i que s’integri en la continuïtat assistencial de les intervencions que rep el pacient, tant des de l’atenció primària com des de l’especialitzada en salut mental.Aquest protocol d’intervenció grupal ha estat financiat pel Ministerio de Sanidad y Consumo, en el marc de la convocatòria d’Ajuts a Projectes de Recerca de Evaluación de Tecnologías Sanitarias 2007 del Instituto de salud Carlos III

    Resistance phenotypes to erythromycin in Staphylococcus spp isolated from dog?s infections

    No full text
    A total of 98 strains of erythromycin-resistant Staphylococcus spp isolated from otitis and skin infections in dogs from Buenos Aires city and outskirts were tested for their resistance phenotype profile to erythromycin (Eri). Of these, 73.5% (72) of Staphylococcus showed cMLS phenotype, 10.2% (10) showed iMLS phenotype and 16.3% (16) showed M phenotype. Staphylococci with L phenotype were not found. The Eri MIC for all the strains was over 256 µg/ ml. Throughout these studies, we can have more information about the evolution in the epidemiological resistance to erythromycin, and errors in the interpretation of sensibility test could be reduced. \nFil: Denamiel, G. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Microbiología Veterinaria. Buenos Aires, ArgentinaFil: Más, J. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Microbiología Veterinaria. Buenos Aires, ArgentinaFil: Puigdevall, T. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Microbiología Veterinaria. Buenos Aires, ArgentinaFil: Gentilini, E. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Microbiología Veterinaria. Buenos Aires, ArgentinaUn total de 98 cepas de Staphylococcus spp. resistentes a eritromicina, aislados a partir de infecciones en piel y oído de perros procedentes de la ciudad de Buenos Aires y el conurbano, se caracterizó el perfil fenotípico de resistencia frente a eritomicina (Eri). El 73, 5 % (72) de los estafilococos presentó el fenotipo cMLS, el 10,2 % (10) el fenotipo iMLS y el 16,3 % (16) el fenotipo M. No se detectaron estafilococos con fenotipo L de resistencia. Todas las cepas presentaron una concentración mínima inhibitoria mayor a 256 µg/ml para eritromicina. A través del monitoreo de estos perfiles fenotípicos podremos aportar datos sobre la evolución epidemiológica de la eritromicina resistencia y minimizar los errores de interpretación en las lecturas de las pruebas de sensibilidad

    Prevalence and resistance profile to beta-lactam antibiotics in staphylococci from dogs and cats.

    No full text
    The purpose of this study was to characterize the prevalence and resistance profile to betalactam antibiotics of staphylococci isolated from canine and feline infections. Staphylococci were isolated from 207 dog samples. The species frequency for identified staphylococci were: S. intermedius 29.5%, S. aureus and S. simulans 20.8%, S. saprophyticus 12.6%, S. chromogenes 10.6%, S. haemolyticus 3.9% and S. epidermidis 1.9%. Sixty three staphylococci isolates were from cats: S. simulans 33.3%, S. intermedius and S. aureus 15.4%, S. saprophyticus 11.1%, S. haemolyticus 6.34%, S. chromogenes and S. epidermidis 3.5%.\nResistance to penicillin in samples from dogs were: S. intermedius 47.5%, S. aureus 34.8% and S. saprophyticus 7.7%. Methicillin-resistance was evidenced in S. intermedius 9.8% and S. saprophyticus 3.8%. In samples from cats, penicillin-resistant staphylococci were: S. saprophyticus 42.8%, S. aureus and S. intermedius 15.4% and S. simulans 9.5%. Methicillinresistant staphylococci were not found among cat isolates.Fil: Denamiel, G. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Microbiología. Buenos Aires, ArgentinaFil: Puigdevall, T. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Microbiología. Buenos Aires, ArgentinaFil: Más, J. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Inmunología. Buenos Aires, ArgentinaFil: Albarellos, G. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Farmacología. Buenos Aires, ArgentinaFil: Gentilini, E. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Microbiología. Buenos Aires, ArgentinaEl objetivo de este trabajo fue conocer la prevalencia de especies y perfil de resistencia a betalactámicos en estafilococos aislados de infecciones en caninos y felinos. En perros, de 207 aislamientos, el porcentaje de las especies identificadas fue: S. intermedius 29,5%, S. aureus y S. simulans 20,8%, S. saprophyticus 12,6%, S. chromogenes 10,6%, S. haemolyticus 3,9% y S. epidermidis 1,9%. De 63 aislamientos en gatos: S. simulans 33,3%, S. intermedius y S. aureus 15,4%, S. saprophyticus 11,1%, S. haemolyticus 6,34%, S. chromogenes y S. epidermidis 3,5%.\nEn perros, el porcentaje de resistencia a penicilina fue: S. intermedius 47,5%, S. aureus 34,8% y S. saprophyticus 7,7%. Los aislamientos que expresaron meticilina resistencia correspondieron: S. intermedius 9,8% y S. saprophyticus 3,8%. En gatos los estafilococos resistentes a penicilina fueron S. saprophyticus 42,8%, S. aureus y S. intermedius 15,4% y S. simulans 9,5%. No se hallaron especies de estafilococos meticilino resistentes

    Resistencia de Streptococcus bovis aislados de mastitis bovina frente a penicilina y macrólidos-lincosamidas

    No full text
    The aim of this study was to determine the resistance profile of relevant therapeutic antibiotics penicillin, erythromycin and lincosamides of bovine mastitis isolated Streptococcus bovis. The resistance percentage and minimum inhibitory concentrations (MIC50, MIC90) of 39 phenotypically identified strains were determined. For penicillin, the resistance percentage was 67.6%, the CIM50 0.5?g/mL, CIM90 16 ?g/mL and the range 0.007 to 32 ?g/mL. In the case of erythromycin resistance obtained was 41.2% MIC50 0.125 ?g/mL and MIC90 8 ?g/mL and a range of 0.015-256 ?g/mL. For lincomicyn, resistance obtained was 64.8%, MIC 50 and MIC90 4 ?g/mL and a range of 0.0625- 32 ?g/mL. The identification and antibiotic susceptibility profile of streptococci species provide relevant data for the correct management and control of this mammary disease. Up to now there is few information regarding antibiotic resistance of Streptococcus bovis isolated to bovine mastitis.Fil: Denamiel, G. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Microbiología. Buenos Aires, ArgentinaFil: Puigdevall, T. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Microbiología. Buenos Aires, ArgentinaFil: Testorelli, F. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Microbiología. Buenos Aires, ArgentinaFil: Albarellos, G. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Farmacología. Buenos Aires, ArgentinaFil: Gentilini, E. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias. Cátedra de Microbiología. Buenos Aires, ArgentinaEl objetivo de este trabajo fue determinar los perfiles de resistencia en Streptococcus bovis aislados de mastitis bovina frente a penicilina y macrólidos-lincosamidas, antibióticos de relevancia en la práctica clínica diaria. Se determinó el porcentaje de resistencia y las concentraciones inhibitorias mínimas (CIM50, CIM90), en 39 aislamientos identificados por métodos fenotípicos. La resistencia para penicilina fue del 67,6%, la CIM50 0,5 ?g/ml, CIM90 16 ?g/ml y el rango 0,007 y 32 ?g/ml. Para eritromicina, fue 41,2%, CIM50 0,125 ?g/ml, CIM90 8 ?g/ml y el rango 0,015 y 256 ?g/ml. Para lincomicina, 64,8% y ambas CIMs 4 ?g/ml, con un rango entre 0,062 ? 32 ?g/ml. La identificación de cada especie y el estudio de su susceptibilidad son necesarios para decidir las prácticas de manejo apropiadas para controlar la enfermedad. Hasta el momento es escasa la información sobre resistencia a antibióticos de Streptococcus bovis aislados de mastitis bovina

    Protocol d'intervenció grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu/moderada a l'atenció primària

    No full text
    Intervenció grupal psicoeducativa; Depressió; Atenció primàriaIntervención grupal psicoeducativa; Depresión; Atención primariaPsychoeducational group intervention; Depression; Primary careAquest protocol pretén aconseguir l’homogeneïtzació de les intervencions grupals que fan els infermers/es dels diversos equips d’atenció primària que participen en l'estudi “Evaluación de la efectividad y eficiencia de un programa de enfermería de intervención grupal psicoeducativa en pacientes con trastorno depresivo leve desarrollado en los equipos de atención primaria de Barcelona Ciudad. PI07/90712” Així mateix, l’objectiu final de l’estudi és desenvolupar una nova eina d’intervenció en el tractament de les depressions lleus que es pugui utilitzar des de l’àmbit d’infermeria d’atenció primària i que s’integri en la continuïtat assistencial de les intervencions que rep el pacient, tant des de l’atenció primària com des de l’especialitzada en salut mental.Aquest protocol d’intervenció grupal ha estat financiat pel Ministerio de Sanidad y Consumo, en el marc de la convocatòria d’Ajuts a Projectes de Recerca de Evaluación de Tecnologías Sanitarias 2007 del Instituto de salud Carlos III

    Langerhans cell histiocytosis of the atlas in an adult

    No full text
    Langerhans cell histiocytosis (LCH), formerly known as histiocytosis X, is a rare disorder (approximately 1:1,500,000 inhabitants) characterized by clonal proliferation and excess accumulation of pathologic Langerhans cells causing local or systemic effects. The exact etiology of LCH is still unknown. LCH could affect patients of any age, although most present when they are children. The most frequent sites of the bony lesions are the skull, femur, mandible, pelvis and spine. A variety of treatment modalities has been reported, but there was no evidence suggesting that any one treatment was more advantageous than another. We present an adult with LCH of the atlas. A 26-year-old young man presented with a 2-month history of neck pain and stiffness. CT revealed osteolytic lesion in the left lateral mass of atlas with compression fracture. Histopathological diagnosis was Langerhans cell histiocytosis by percutaneous needle biopsy under CT guidance. The patient underwent conservative treatment, including Halo-vest immobilization and radiotherapy. At 7-year follow-up, the patient was asymptomatic except for mild motion restriction of the neck. CT revealed a significant reconstruction of the C1 lateral mass
    corecore