La presència de les lletres catalanes en România Literară, revista emblemàtica de la Unió dels Escriptors de Romania: anàlisi del període 1968-1989

With the interruption of the sovietization process and the implementation of the national communism, Romania has experienced an international openness not only in the political sphere, but al so in the frame of the cultural and literary relations with Europe. This openness implied the revival of the cultural interchanges with the European countries, even with those that presented some kind of "problematic" issues, as Spain case was, because of its dictatorial politics. Between 1968 and 1989, the main literary Romanian review, România Literară, granted important spaces to the peninsular cultural events and Catalonia occupied a privileged place due, by one side, to the interest its authors and specially its painters and sculptors arose and, by the other side, to its communist tendencies in struggle with the right-left politics of the ruling regime. This paper analyses the articles about Catalonia published in România Literară in this period, standing out the kind of information that have been allowed to arrive from this peculiar country, Els Països Catalans, and the intervention of censorship and manipulations operated on this information. This paper analyses the articles about Catalonia published in România Literară in this period, standing out the kind of information that have been allowed to arrive from this peculiar country, Els Països Catalans, and the intervention of censorship and manipulations operated on this information

Entre l’espasa franquista i el mur comunista: les traduccions del català al romanès entre 1968 i 1989

En la dècada dels seixanta, tant a Espanya com a Romania, els règims totalitaris obrien una fràgil però esperançadora bretxa en les fronteres que fins aquell moment aïllaven quasi completament aquests països del món de la democràcia i de la pluralitat. A Romania les traduccions sortien de l’espai confinat al fons soviètic per a donar a conèixer valors universals fins aleshores vetades al públic, mentre que a Espanya el català guanyava terreny, amb esforços i tenacitat, en el món literari i cultural del qual havia estat relegat per la visió unitarista del règim franquista. La presència de les lletres catalanes a Romania des de l’obertura al diàleg intercultural i fins a la caiguda dels règims totalitaris (1975 a Espanya i 1989 a Romania) és escassa, però no obstant això rellevant, no solament perquè les obres traduïdes ocupen un lloc destacat en el panorama literari català, sinó també perquè són portaveus d’una identitat catalana que el poble romanès desconeixia. I si la substància lìrico-narrativa d’aquestes obres enfoca el món català a cavall entre la realitat i la ficció, l’aparat filològic que les acompanyen en la versió traduïda repara en el fenomen de la censura a l’espai català que desperta en el públic romanès ecos de la seva pròpia experiència sociocultural. Aquest article es proposa seguir panoràmicament el procés traductològic de les quatre obres catalanes vessades al romanès (Els plàtans de Barcelona, La pell de brau i altres poemes, Tirant lo Blanc i Fortuny) indagant en el rerefons de la seva selecció, en la intromissió i/o esquivament de la censura romanesa i en les repercussions d’aquest joc polìtic d’ocultació i denúncia

Transició, aberració... pseudofotogrames de la societat postcomunista en el cinema romanès de començament de mil·leni

Tot i que els cineastes d’aquest període rebutgen el terme de nova onada o generació (Serban, 2009, págs. 16-21), se situen en un context històric que reclamava, per la supervivència de la filmografia romanesa, una innovació substancial en la sèptima art. La incomoditat buscada es manifesta també en l’estètica minimalista, característica d’una gran part d’aquestes noves propostes cinematogràfiques. La bellesa és desterrada d’aquestes històries que desvesteixen per dins l’ésser humà, el tempo objectiu és lent, en contrast amb la tensió interna que viuen els personatges, la música no interfereix amb la resposta emocional dels espectadors

Un inspirado maridaje traductológico: fidelidad y subversión en la versión rumana de los poemas de Salvador Espriu

In totalitarian systems, poetry and theatre act as safety valves and as instruments of denunciation. Both genres, in original or translated form, are in the censorship spotlight and rarely manage to escape the filtering process. This paper examines by what means the Romanian poet and translator Dumitru Trancă managed to dodge the censorship filter and to publish some of the poems of the Catalan writer Salvador Espriu. The translator’s subversive intention shows clearly through distinct mechanisms: 1. focus on Espriu’s social poetry, especially on La pell de brau (The Bull-hide); 2. choice of themes that fostered comparisons between the oppressed Romania under the communism, by one hand, and the oppressed Catalonia and Spain under the Francoism by the other and 3. insertion of Romanian folkloric rhythms and symbols to cast light on the similar oppressive mechanisms

Elaboración de materiales de autoevaluación en el aprendizaje del rumano en el segundo ciclo (nivel intermedio-avanzado)

Nuestra red se propone desarrollar materiales específicos del aprendizaje autónomo dedicando especial atención a la autoevaluación. Los materiales elaborados parten de los contenidos contemplados en las guías docentes, pero incluyen también los contenidos planteados en los exámenes de rumano como lengua extranjera. Dichos exámenes, organizados por la UA junto con el Instituto de la Lengua Rumana, facilitan la movilidad de nuestros alumnos que necesitan tener un nivel intermedio alto, reconocido oficialmente, para optar a becas de formación (post)universitarias en Rumanía. El objetivo del proyecto es dotar al alumnado de materiales de autoevaluación válidos tanto en la dinámica curricular, como en las evaluaciones externas. Para conseguir nuestro objetivo, hemos optado por el formato de evaluación en entornos digitales

New potato varieties obtained at National Institute of Research and Development for potato and sugar beet Braşov

Potato is a plant with great ecological plasticity, nutritious, tasty and inexpensive, which is the staple food of many peoples. Potato use efficiently use the modern technologies and provides the greatest amount of food per unit of area. In terms of energy is of great importance for human consumption in a variety of ways of preparation and industrialization. National Institute of Research and Development for Potato and Sugar Beet Brasov is working constantly to create new potato varieties adapted to changing climatic conditions, with high yield, suitable for the processing industry, to satisfy the both quantitative and qualitative needs of consumers. Regarding the genetic complex structure of potato (2n = 4 x = 48 chromosomes) and the segregation of the desired character in the offspring produced by sexual hybridisation, creating new varieties of potato requires a long period (10-12 years) and a large volume of activity (chance for registration of a new variety is 1 to over 100.000 seedlings). The key objective was to select varieties immune to wart disease, with high resistance to other diseases (mainly potato late blight), with good agronomic and cooking qualities. As the result of breeding work three new varieties were produced: Azaria, Darilena and Asinaria. The varieties are conceived for autumn-winter consumption, being suitable for most culinary preparations, from salad, pommes frites to mash potatoes. The potato varieties were breed using the hybrid cross method followed by individual clonal selection, according to the classical scheme of potato breeding. The best potato clone was selected from many others. The resistance to wart disease was tested at Pojorâta Station (Suceava) and the resistance to late blight and viruses were determinated in the fields and laboratories of NIRDPSB Brasov. Also to NIRDPSB Brasov it has been determined the culinary quality of potato tubers by assesing their behavior to boiling. The yield capacity in different environmental conditions and also the ecological plasticity of the varieties were tested in State Institute for Variety Testing and Registration network

La narrativa breu catalana vessada al romanès: les normes regidores del procés traductològic. Estudi del període 1968-2008

Aquest article es proposa estudiar les traduccions de la narrativa breu catalana al romanès, en un panorama que reuneix escriptors com M. Rodoreda, P. Calders i dotze autors de les Illes Balears. L’anàlisi pren com a punt de partida els elements paratextuals que conformen la targeta de visita amb la qual aquestes obres es presenten al públic romanès i des d’aquesta perifèria textual, intrínsicament lligada al text literari, passa a indagar les normes i idiosincràsies que han guiat la labor traductològica: la dualitat estrangerització - domesticació, les estratègies per a superar les barreres culturals i l’empremta personal del traductor amb les conseqüències que conrea aquesta intromissió en l’estil de l’autor.Universitat de Vic, Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement; Comissionat per a Universitats i Recerca, DIUE, Generalitat de Catalunya; Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris (UVic); Grup de recerca "Estudis de gènere: traducció, literatura, història i comunicació" (UVic); Grup de recerca "Textos literaris contemporanis: estudi, edició, traducció" (UVic); "Grup d'Estudis de la traducció catalana contemporània" (UAB

Analyse "culturaliste" des unités phraséologiques d'un corpus de prose courte catalane publiée en roumain entre 2000 et 2008

Until the eighties, when the cultural approaches arose in translation studies, the study of phraseological units, and of translation units in general, remained relegated to the field of linguistics. The cultural turn moves the center of gravity from the laboratory of interlinguistic transfers to the open, multidisciplinary observatory of intercultural transfers. One of the main analysis tools in cultural translation research are culture-bound items. Among the categories in which these items are classified appears linguistic culture. This category brings together aspects related to linguistic features that define the two languages involved in the translation process, including phraseological units, proverbs, symbolic associations, regional words and expressions, slang, interjections, blasphemies and insults. This article aims to analyze, from a cultural perspective, the treatment of phraseological units in a corpus of Catalan to Romanian literary translations published between 2000 and 2008. This analysis takes into account the weak historical and socio-cultural relations between the two geopolitical spaces involved and the lack of bilingual and idiomatic dictionaries and comparative studies in phraseology between Catalan and Romanian.Jusqu’aux années 80, lorsque les orientations culturalistes dans les études traductologiques surgirent, l’étude des unités phraséologiques, et des unités de traduction en général, restait reléguée au champ de la linguistique. Le virement culturel déplace le centre de gravité des analyses traductologiques du laboratoire des transferts interlinguistiques vers l’observatoire ouvert et interdisciplinaire des transferts interculturels. Un des instruments fondamentaux d’analyse proposé par les chercheurs culturalistes est le culturème, parmi lesquels figure la culture linguistique. Cette catégorie réunit des aspects relatifs aux particularités linguistiques qui définissent les deux langues impliquées dans le procès de transfert, dont les unités phraséologiques, les proverbes, les associations symboliques, les régionalismes, les argots, les interjections, les blasphèmes et les insultes. Dans cet article, nous nous proposons d’analyser, dans le cadre de la perspective culturaliste, le traitement des unités phraséologiques dans un corpus de traductions littéraires du catalan au roumain publiées entre 2000 et 2008, en tenant compte des faibles relations historiques et socioculturelles entre les deux espaces géopolitiques impliqués, de l’absence de dictionnaires bilingues et phraséologiques académiques, ainsi que d’études comparatives de la phraséologie du catalan et du roumain

La cultura lingüística i la ingerència cultural en les novel·les detectivesques de Maria-Antònia Oliver: el seu tractament en les traduccions romaneses

M.A. Oliver’s detective novelistic cycle presents complex translational questions which deploy on different levels: the new approach to the typical genre pattern traditionally reserved to the men dominion, the power relation among languages and dialects that share geopolitical spaces, the marked use of colloquial registers and cultural elements that impregnate local colour to the narrative strings. In this paper we aim to analyse on the one hand the linguistic culture bound elements such as gender marks, expressions, symbolic associations, argots and taboos, and on the other hand the cultural interference bound elements that emerge in the open space of the works where other cultures, different from the two cultures directly related through the translational process, could immerge and interact

La literatura catalana d'autoria femenina i la seva traducció al romanès. Anàlisi del període 1968-2008

Entre les aproximadament 50 traduccions del català publicades a Romania des del 1968 fins a l’actualitat, una quinta part porta la firma d’escriptores que gaudeixen de reconeixement i projecció nacional i internacional. En aquest article ens proposem indagar sobre quines bases es va edificar aquesta presència femenina catalana a l’espai romanès en les últimes dues dècades, utilitzant com a eina les normes inicials i preliminars de Toury, sobre els marcs filològics que introdueixen i analitzen les autores i les obres traduïdes, seguint l’aparat paratextual de Genette, sobre el modus operandi traductològic enfocat des de la perspectiva del tractament de les referències culturals i d’altres dificultats plantejades als traductors romanesos o catalans en un context en què la traducció entre aquests idiomes és un principi de camí que no compta amb una sòlida tradició i no en últim lloc sobre la recepció d’aquestes autores a l’espai romanès. El corpus d’anàlisi recopilat reuneix escriptores moderns i contemporànies, des de Victor Català i Mercè Rodoreda fins a Carme Riera, Maria Barbal i Maria Antònia Oliver, de les quals es van traduir una desena de novel·les i una trentena de contes que aporten al públic lector romanès cosmovisions i estils diferents units pel denominador comú de la pertinença a la cultura catalana