Arnau de Vilanova, el islam y la profecía de la Sibila Eritrea

En las obras de Arnau de Vilanova, el islam se presenta como un fenómeno histórico. Y como todo fenó- meno meramente histórico, debe tener un final. En las obras de la polémica de París (1299-1301), Arnau de Vilanova está convencido de que todavía no ha llegado su última hora (y, en consecuencia, cree que una cruzada sería inútil). En cambio, hacia el final de su vida, en sus últimas obras (1309-1310), Arnau de Vilanova afirma que «ahora ha llegado el tiempo en que su religión [el islam] debe dejar de existir», e incluso realiza unas gestiones a fin de pedir el título de rey de Jerusalén para Federico de Sicilia. En sus primeras obras ya utilizó la profecía de la Sibila Eritrea para calcular los tiempos en los que debería producirse el final del islam. Seguramente, la polémica entre Arnau de Vilanova y Martín de Ateca -que podemos reconstruir gracias al Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum Athecae- sobre algunos aspectos concretos de este cálculo influyó en el cambio del punto de vista de Arnau. Un estudio sobre la interpretación de Arnau de Vilanova de los textos de la profecía de la Sibila Eritrea permitiría comprender mejor el cambio de las propuestas

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Ramon LLULL, Libro de los correlativos (Liber correlativorum innatorum

A propòsit de l'obra d'Arnau de Vilanova 'Tractatus octo in graecum semonem versi'

Obra ressenyada: Arnau DE VILANOVA, Tractatus octo in graecum semonem versi. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2002

Observacions crítiques sobre la «Confessio Ilerdensis» d'Arnau de Vilanova i transcripció d'una lletra seva desconeguda adreçada al rei Jaume II

L'objectiu d'aquest article és estudiar alguns aspectes de la Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum d'Arnau de Vilanova: contingut, data, circumstàncies històriques, fonts, relació amb altres obres arnaldianes, especialment amb les escrites immediament abans. La Confessio Ilerdensis és la primera obra inèdita de la llista cronològica d'obres espirituals d'Arnau de Vilanova. S'ha conservat en cinc manuscrits. L'article consta de tres parts i un apèndix: una introducció que planteja les qüestions més generals; el cos de l'article, que estudia el contingut de l'obra; i les conclusions. En apèndix, és transcrita una lletra fins ara desconeguda, amb la qual, segons el còdex d'Oxford, Bodleian, Lat. Misc. C 75, Arnau de Vilanova hauria enviat la Confessio Ilerdensis (en realitat, la Philosophia catholica) a Jaume II.The aim of this paper is to study some aspects of Arnau de Vilanova's Confessio Ilerdenses spurcitiis pseudoreligiosorum: their content, the date of writting, the historical circumstances, the sources, and their relation to other works, especially those written immediately before. The Confessio Ilerdensis is the first unpublished work in the list of spiritual works of Arnau de Vilanova. It has been preserved in five manuscripts. This paper is divided into three parts with one appendix: an introduction raises some general questions; the body of the article examines the content of the work; and finally, some conclusions are presented. In the appendix there is a transcription of a letter hitherto unknown, with which, according to the manuscript of Oxford, Bodleian, Lat. Misc. C 75, Arnau de Vilanova would have sent his Confessio Ilerdenses (now Philosophia catholica) to King Jaume II

O ponto de ruptura entre Tomás de Aquino e Vicente Ferrer, ou a possibilidade de conhecer o final dos tempos

Este artigo compara as teses de Tomás de Aquino e Vicente Ferrer sobre a possibilidade de conhecer o final dos tempos pela revelação bíblica. Durante tempos Vicente Ferrer seguiu as ideias do Doutor Comum, porém, entre os anos 1408 e 1412, desvinculou-se das mesmas. A análise dos sermões e uma carta de Vicente Ferrer escritos entre estes anos permitem constatar a sua evolução. Vicente Ferrer passa da negativa categórica (tomista) para afirmar a possibilidade, necessidade e conveniência de conhecer o final dos tempos. O ponto de ruptura entre ambos autores se produz em sua exegese dos Atos dos Apóstolos 1,7This paper compares the theses of Thomas Aquinas and Vincent Ferrer concerning the possibility of knowing the end times as revealed in the Bible. For years Vincent Ferrer followed the ideas of the Common Doctor of the Church, but between 1408 and 1412 he changed his position. The analysis of two sermons and one letter written by Vincent Ferrer between the aforementioned years allows us to observe his evolution. Vincent Ferrer abandoned the categorical refusal of Thomism for an assertion of the possibility, necessity and desirability of knowing these end times. The breakpoint between both authors occurs in their exegesis of Acts 1,

Arnau de Vilanova, la filosofia i la sentència condemnatòria de les seves obres (Tarragona, 1316)

La sentència inquisitorial de les obres d'Arnau de Vilanova (Tarragona, 1316) atribuïa a l'Apologia… una condemna de la filosofia i dels teòlegs que n'havien fet ús. En aquest article, l'autor confronta el text de la sentència amb l'Apologia…: no hi ha en aquesta obra les tesis que els autors de la sentència li atribueixen. En les conclusions, l'autor proposa unes analogies entre el pensament mèdic i el filosòfic i teològic d'Arnau de Vilanova.Arnau de Vilanova's inquisitorial sentence (Tarragona, 1316) attributed to the Apologia… a disapproval of the philosophy and of the theologians that had made use of it. In the present paper, the author confronts the text of the sentence with the Apologia…: in this work there are no such thesis as those attributed to it by the authors of the sentence. In the conclusions, the author propounds some analogies between Arnau de Vilanova's medical and philosophical and theological thinking