49 research outputs found

    Captura de un paiño de swinhoe Oceanodroma monorgis en el islote de ses Bledes, Cabrera

    Get PDF
    Paíño de Swinhoe Oceanodroma monorhis capturado y anillado en el islote de Ses Bledes, archipiélago de Cabrera, en agosto de 1997. Esta especie tiene su área de nidificación en el mar de Japón y en el mar de la China, y durante la dispersión postnupcial las aves se dirigen hacia el océano Indico. Hay más de 10 registros de capturas en el Paleártico Occidental, y el ejemplar de Ses Bledes es tercero para el mediterráneo. Se presenta una descripción detallada del individuo capturado y se indican los principales rasgoS morfológicos y biométricos que permitieron la identificación.Petrell de Swinhoe Oceanodroma monorhis capturat i anellat a l'illot de ses Bledes, arxipièlag de Cabrera, l'agost de 1997. Aquesta espècie té la seva àrea de nifificació al mar del Japó i al mar de la Xina, i durant la dispersió postnupcial les aus es dirigeixen cap a l'oceà Índic. Hi ha més de 10 registres de captures al Paleàrtic occidental. L'exemplar de ses Bledes és el tercer al Mediterrani. Se'n presenta una descripció detallada i se n'indiquen els principals trets morfològics i biomètrics que en permeteren la identificació.A Swinhoe's Storm-petrel Oceanodroma monorhis caught on the islet of Ses Bledes, Cabrera. A winhoe's Storm-petrel Oceanograma monorhis was caught and ringed on the islet of Ses Bledes, Cabrera Archipielago (Balearic Islands) in the early morning of 13th August 1997. This species breeds in the Sea of Japan and China and during postbreeding dispersal move to the Indian Ocean. There are more than 10 captures in the Western Palearctic and the specimen caught on Ses Bledes in the third for the Mediterranean. A detailed description of the bird is given, including morphological characteristics and biometrics, which permitted specific identification

    Gestión de un endemismo en peligro: la Pardela balear, Puffinus mauretanicus

    Get PDF
    Management of an endangered endemism: the Balearic shearwater, Puffinus mauretanicus. This is a summary of the communication presented to the IV Ornithological Congress of the Balearic Islands that took place on the island of Menorca between 18th and 20th January 2008. The II Recuperation Plan of the Balearic Shearwater is outlined with the main areas of field work and general goals. The first results of the project are presented

    Presència de l'àguila marina Haliaeetus Albicilla (Linnaeus 1758) al jaciment espeleològic quaternari d'es Pouàs

    Get PDF
    [cat] Es presenten les restes d'Àguila marina Haliaeetus albicilla obtengudes al jaciment d'Es Pouas, Eivissa. Aquesta espècie ha estat extirpada de I'ornitofauna eivissenca rera l'arribada de I'home. Es trobava al cim de la piràmide tròfica de les Pitiüses i és responsable de l’acumulació de diverses restes d'ocells en Es Pouàs

    Noneta (Hydrobates pelagicus melitensis) parcialment albina capturada a na Pobra, Cabrera, Illes Balears

    Get PDF
    A partially albinistic European Storm-petrel (Hydrobates pelagicus melitensis) captured on the islet of na Pobra, Cabrera, Illes Balears. A partially albinistic European Storm-petrel (Hydrobates pelagicus melitensis) was captured on the islet of na Pobra, Cabrera, Balearic Islands on 27th June 1996. An abnormal patch of white feathers was present on the forehead and chin. A similar lack of pigmentation was also observed on the webs of both feet and the inner toe of the left foot

    Puffinus olsoni n. sp.

    Get PDF
    [cat] Es descriu una nova espècie de baldritja recentment extingida, Puffinus olsoni n. sp., provinent de depòsits espeleològics de les illes de Fuerteventura i Lanzarote. La nova espècie pertany al grup Puffinus i és de talla intermèdia entre Puffinus mauretanicus i Puffinus assimilis. Puffinus olsoni n. sp. era una espècie d'ales relativament llargues i amb un esternó de morfologia característica.[eng] A new species of a recently extinct shearwater, Puffinus olsoni n. sp., from the Eastern Canary Islands, Fuerteventura and Lanzarote, is described. The new species belongs to the Puffinus group, with a intermediate body size situated between Puffinus mauretanicus and Puffinus assimilis. Puffinus olsoni presented proportionally a longer wing span and a characteristic sternum

    Fossil rails (Gruiformes: Rallidae) from the Balearic Islands

    Get PDF
    Es presenta el registre fòssil de rasclons de les Illes Balears. Aquest registre és peculiar per a cada una de les tres illes principals. A Mallorca consisteix en un ràl·lid petit indeterminat trobat a la Pedrera de s'Ònix (Manacor) i restes de Porzana porzana trobades al jaciment del Pleistocè superior - Holocè de la Cova de Moleta. A Menorca, les escasses restes disponibles provenen de dos dipòsits pleistocènics del nord de Ciutadella (Punta Esquitxador 12, Punta Esquitxador 17). A aquests dipòsits pleistocènics s'han identificat Ralluscf. quaticus, Gallinula chloropus i Rallidae indet. Rallus cf. aquatints és l'espècie més abundant i els fòssils obtinguts són lleugerament més grossos que els ossos corresponents d'exemplars actuals de Rallus aquaticus. El ràl·lid indeterminat és un rascló de mida similar a la de Porzana pusilla; però que presenta alguns trets morfològics que l'apropen a Rallus. Només s'han exhumat tres ossos fragmentats d'aquest ràl·lid i la seva cliagnosi taxonòmica resta sense resoldre. Es coneixen tres ràl·lids a partir de materials pel jaciment del Pleistocè superior d'Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany, Eivissa, Illes Pitiüses). Un és Crex crex, una espècie present a altres clipòsits de la Mecliterrània. El segon és una espècie nova, encara no descrita, que representa un parent insular del Rallus aquatints del continent europeu. Es tracta del primer rascló insular endèmic de la regió mediterrània. Comparat amb el rascló europeu vivent, aquesta nova espècie era més petita i arrodonida, tenia les cames més curtes i robustes i les ales més curtes, amb una capacitat de vol presumptament reduïda. Les Pitiüses eren les úniques illes de la Mediterrània que durant el Pleistocè superior estaven mancades de mamífers terrestres i, sense cap dubte, aquesta absència ha d'estar relacionada amb l'evolució del rascló endèmic. La cronologia de l'extinció de Ra.llus n.sp. se solapa amplament amb la cronologia on se situa l'arribada dels humans, suggerint que existeix una relació entre aquests dos esdeveniments. El tercer ràl·lid fòssil d'Eivissa és Porzana porzana.The fossil record for rails from the Balearic Islands is presented in this paper. TI1Ís record is highly clistinctive for the three main islands. It consists in an indeterminate small rail from Pedrera de s'Ònix (Pliocene-Pleistocene boundary) and Potzana porzana in the Upper Pleistocene - Holocene deposit of Cova de Moleta on Mallorca. On Menorca the scarce available materials come from two Pleistocene deposits in Northern Ciutadella (Punta Esquitxador 12, Punta Esquitxador 17). Rallus cf. aquatints, Gallinula chloropus and Rallidae indet. have been identified in these Pleistocene deposits. Rallus cf. aquatints is the more abundant species and its obtained fossil material is slightly more robust than the current populations of Rallus aquaticus. The undetermined rallid is a rail similar in size to Porzana pusilla, but clisplaying some features close to Rallus. Only three fragmented bones of this rail have been exhumed, and their cliagnosis remains unsolved. From the upper Pleistocene deposit ofEs Pouàs (SantAntoni de Portmany, Eivissa, Pityusic Islands), three rails are known. One of them is Cre.x crex, a species also present in other Mediterranean deposits. The second one is a new undescribed species of rail that represents an insular relative of the European rail Rallus aquaticus. It represents the first insular endemic rail from the Mediterranean region. Compared with the extant European rail, this new species was smaller and stouter, had shorter and more robust hind Limbs and shorter wings, with presumed reduced flight ability. The Pityusics were the only Mediterranean islands with a vertebrate upper Pleistocene fauna without terrestrial mammals, and this absence is no doubt related with this Eivissan rail evolution. The chronology of-the Rallus n.sp. extinction overlaps widely with the timing of the human arrival, suggesting a close relation between these two events. The third one is Porzana potzana, only present in low numbers

    La fauna fòssil de la cova d'en Jaume Orat

    Get PDF
    [cat] Es presenta el registre fòssil de vertebrats i de gasteròpodes terrestres obtingut al jaciment del Pleistocè superior de la Cova den Jaume Orat (Sant Antoni de Portmany, Eivissa). Aquest jaciment no ha lliurat mamífers terrestres. Hydrobates pelagicus, Columba palumbus, un pupíl·lid indeterminat i Allognathus n.sp. són nous per al registre pleistocè eivissenc. La fauna ornítica obtinguda és similar a la provinent d'Es Pouàs. El conjunt de gasteròpodes, però, és diferent, suggerint que per a aquest grup en el passat, talment com a l’actualitat, ja existien diferencies faunístiques locals.[eng] The fossil record of vertebrates and terrestrial gastropods obtained from the Upper Pleisiocene site of Cova den Jaume Orat (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) is presented. This site has yielded no terrestrial mammals. Hydrobates pelagicus, Columba palumbus, an indeterminate pupillid, and Allognathus n.sp. are new for the Eivissan Pleistocene record. The avian fauna obtained is similar to that coming from Es Pouàs. The gastropod assemblage, however, is different, suggesting that local faunistic differences as in the present fauna already existed

    Captura de una pardela cenicienta Calonectris diomedea diomedea con una edad de 26 años en el parque nacional de Cabrera

    Get PDF
    Capture of a Cory's Shearwater Calonectris diomedea diomedea in the Cabrera National Park 26 years later. In the Archipelago of Cabrera, Balearic Islands, Spain, a Cory's Shearwater ringed in 1974 as a pullus has been captured 26 years later. The bird was breeding in 2000 on the island of Na Plana

    Paleontological interest of karstic deposits from the Gymnesic and Pityusic Islands

    Get PDF
    El coneixement sobre les faunes vertebrades del Plioce i Pleistoce de les Gimnesies i de les Pitiüses prové principalment de I'estudi de materials fossils obtinguts en diposits carstics. El seu registre fossilífer cobreix el Plioce i el Pleistoce, un espectre temporal de devers 5,5 milions d'anys. Myotragus, un bovid endemic de les Gimnesies, I'únic mamífer de talla mitjana d'aquestes illes, és una especie-clau per a la interpretació dels processos evolutius. L'estudi del seu registre fossilífer documenta que la discussió entre puntuacionisme i gradualisme és artefactual. El registre fossilífer de les Pitiüses és menys complet peral Plioce i Pleistoce inferior. Pero les faunes fossils del Pleistoce superior de les Pitiüses estan molt ben documentades i constitueixen I'anomalia faunística més gran de totes les illes mediterranies. Aquesta anomalia demostra que hi va esdevenir una catastrofe natural, la qual va causar I'extinció de tots els vertebrats terrestres llevat d'una especie de sargantana Lacertidae, i de devers 314 parts dels gasteropodes terrestres. Posteriorment en aquest esdeveniment les illes Pitiüses no foren recolonitzades per altres vertebrats terrestres, Ilevat de per ocells i rates pinyades. Probablement I'actual sistema de corrents marines que actualment es troba entre les Pitiüses i la Península Iberica ja existia en el passat, i degué evitar la dispersió ultramarina de vertebrats terrestres.The vertebrate faunas from the Pliocene and Pleistocene of the Gymnesic and the Pityusic lslands are nowadays quite well-known. The current knowledge is mainly based on the study of fossil material which was obtained from karstic deposits. Its stratigraphic range covers the whole Plio/Pleistocene, a time range of about 5.5 My. The bovid Myotragus of the Gymnesic lslands provides a paradigm for the study of evolutionary processes and shows that the distinction between two evolutionary models, punctuated equilibrium and gradualitism, often regarded as opposing, is an artifact. The fossil record of the Pityusic Islands is less complete from the Pliocene and Lower Pleistocene. But the Upper Pleistocene is well documented in the Pityusics and contains an exceptional faunistic anomaly if compared with al1 the other Mediterranean islands. This anomaly is demostrative for a natural dkaster causing the extinction of al1 the endemic land vertebrates, excepting a lacertid lizard, and nearly al1 the land gastropods. After this event the Pityusic lslands were not recolonised by land vertebrates, other than by the flying ones, ¡.e., birds and bats. Probably a system of marine currents similar to the existing currently was already achieved, and prevent overseas immigration of land non-flying vertebrates
    corecore